Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de tant en tant per escoltar el que deia la nena i per riure les seves	ocurrències	. Arribats a casa, sopaven, i després de sopar, asseguts a l'habitació de
Un fill de la vila que havia penjat els hàbits a la figuera va tenir l'	ocurrència	de venir-hi a obrir un col·legi, anunciat amb tota pompa. Escampà uns
—Tens unes coses, també! Anar-me a dir allò dintre del poble... Quines	ocurrències	amb el capità de marina!... M'has fet ràbia! Em creia que m'anava a
les regles generals que havia enunciat Einstein per a les probabilitats d'	ocurrència	dels processos d'absorció i emissió. Aquest formalisme de la Mecànica
III La valor sumpéctica d'aquestes relacions I explicada la	ocurrència	que vàrem tenir i que ens va passar pel cap meditant damunt els fonaments
tots els cinc sentits, ara direm el perquè considerem que la nostra	ocorrència	que ens va fer veure la relació més general que hi ha entre la matèria i
i la comedianta respon amb l'accent enronquit. —El senyor Pons sempre té	ocurrències	. La lluna blanca cobreix de llum llurs figures tremoloses, deformades per
que havia fet estudis en un seminari, era donat a l'oratòria, i de tota	ocurrència	, feliç o desgraciada, ne treia substància i mel per a les seves
Tecla esclafí a riure escandalosament. —Com un solideu?... Ay, quína	ocurrencia	. Y que m'ha fet riure! Quín acudit! —Vull dir que rès l'escabella, —
perfectament. Ara puc estar per vostès. Quina sort que hagin tingut l'	ocurrència	de venir de nits!... Ja veuran quines habilitats he après. S'escruixiran
Asmandaliana. —Ai, si la Florinda el sentia, tan graciós, i amb aquestes	ocurrències	tan divertides! —¿Vols que la vagi a buscar? Deu ésser al bassot a rentar
noia fràgil— diu amb la seva veu enronquida: —El senyor Pons sempre té	ocurrències	. La lluna blanca cobreix de llum llurs figures deformades per l'excés
això s'adiu perfectament al gust de l'època, tan donada al cultiu de l'	ocurrència	. El to mateix de les situacions i sobretot del llenguatge, ho confirmen.
exclusiu de representar /Don Juan Tenorio\, i les peripècies,	ocurrències	i els incidents de caràcter còmic que s'esdevenien sovint eren tan
ocurrit que ell, Micalet, siga lo padrí. ¡Mira que esta Marieta té unes	ocurrències	! ¡Mare de Déu de Lledó! ¡Micalet padrí! ¡Massa me'n dones! Ell no
un ta-i-vola entremetent, temerós que pegue cadascú per un camí, té una	ocurrència	... Entrelligar-se ab les faixes, quedant-se lo filador en lo mig,
trobaven gent de tro, essent lo que riure d'aquelles festes per les seues	ocurrències	, sense perdre mai de l'ull les cassoles, fent ací traguet, mosset allà...
tota aquella multitud divertida i bullanguera. Va tindre lo clavari una	ocurrència	que va ésser celebrada. De bon matí, va posar en lo balcó un costal de
Tots a l'entorn de la gran brasilada, raonant, rient les eixides i	ocurrències	del convidat, que era graciós i ditxaratxer com de la soca del Micalet.
i sempre sastre Hui traurem a relluir a un sastre que tingué l'	ocurrència	, imbuït per sogra i dona, de calar a les teulades l'estisora, les agulles
L'assamblea alegre, entusiasmada, ab xilladissa i soroll celebra tan bona	ocurrència	. —Bé, bé... ni triats a pols. ¡Visca lo clavari i majorals del carrer de
poble que tenia el cervell clar i la que anava a les palpentes va tenir l'	ocurrència	de projectar el film amb una tal barreja de parts que ningú pogué
Cuba es cotitzen a major preu que alguns dels ciutadans que han tingut l'	ocurrència	d'estudiar lleis o medicina. Era enmig d'aquest cercle, on es movia la
i estimulant de "Fra Job", molts provaven fortuna. Llançaven les	ocurrències	com els desesperats llancen la darrera pesseta en una taula de bones i
la tradició són les que davant de qualsevol problema no tenen altra	ocurrència	que fer una apel·lació a l'Estat, a la província o al municipi. Es pensen
i de les quals no recordo ni el més lleuger borrall, constatacions i	ocurrències	nascudes de l'experiència de la seva llarga vida. "—I ara, senyors —ens
'l sagristá es va quedar a velarlo, per lo que 'l sabater va tindrer la	ocurrència	de cobrarse 'l sòu en llum, y al efècte agarrant la tauleta y en
distribució mensual dels eixuts més grans de vint-i-cinc dies, la màxima	ocurrència	és els mesos de febrer, març i agost; en canvi, el juny, amb els seus
fortuna que una circumstància, un punt baliga-balaga, havia tingut l'	ocurrència	de concedir-li. I, per un moment, com el miserable que, des de la seva
s'agafava molt al meu diàleg amb Carles Riba i sempre ens venia amb una	ocurrència	sensacional. Josep Tàpies, amic meu de sempre, amb el qual encara avui
del cupletista Mayol, o les anques d'ametlla d'Yvette Guilbert; o una	ocurrència	que, si semblava de Protàgoras, Eugeni d'Ors havia pescat de les
Catalana, padrí y pregoner de les Normes. El lloch de l'	ocurrencia	, y no dich del succés perque més que succés es una verdadera ocurrencia,
l'ocurrencia, y no dich del succés perque més que succés es una verdadera	ocurrencia	, es la circular de dit Consell als Batlles de Catalunya de 18
d'estrany que...? Y la dòna, sang-glassada, admeté la possibilitat de la	ocorrencia	pahorosa. Fou un nou minut d'esferehiment instintiu; mes, de repent, com
sobre sa vida quelcòm d'importantissim, d'irrevocable. Mes el curs de les	ocorrencies	may es el que'ls hi senyala la fantasía dels homes, y ara ella ho veya
mes que, així y tot, se barrejavan encara segretament a totes les	ocorrencies	... Y tot remembrant, la dòna percebí, d'una percepció purament interna,
Menys mal que tingué el que hom deu tindre. Fón ben encertada la seua	ocurrència	als companys de petjada. Havien passat uns dies. Pocs. Li dolia deixar
influència de l'experiència i, com diu Brunswick, de les probabilitats d'	ocurrència	(freqüències relatives dels models reals), és que llur estructuració
enèrgica fos la resistència oposada a fer conscient la cosa oblidada. L'	ocurrència	del malalt, que es presentava en lloc d'allò que es buscava, s'havia
d'ésser possible d'endevinar l'element amagat que es buscava partint de l'	ocurrència	manifestada pel malalt." "Aquesta ocurrència havia de ser, respecte a
es buscava partint de l'ocurrència manifestada pel malalt." "Aquesta	ocurrència	havia de ser, respecte a l'element reprimit, quelcom semblant a una
d'una experiència singular, i allò que les verifica conclusivament és l'	ocurrència	de l'experiència a la qual es refereixen únicament. Endemés, jo estaria
requereix per a verificar un enunciat sobre una cosa material mai no és l'	ocurrència	de precisament aquest o precisament aquell contingut sensible, sinó
aquest o precisament aquell contingut sensible, sinó solament l'	ocurrència	d'un o altre dels continguts sensibles que cauen dins d'un rang bastant
provem un enunciat d'aquest tipus fent observacions que consisteixen en l'	ocurrència	de continguts sensibles particulars; tanmateix, per cada prova que
enunciat donat sobre una cosa material. Això no obstant, solament per l'	ocurrència	d'algun contingut sensible, i consegüentment per la veritat d'algun
com no pot ésser conclusivament verificada. Per tal com, quan prenem l'	ocurrència	de certes observacions com a prova que una hipòtesi donada és falsa,
d'una cosa material, al capdavall, només pot ésser verificada per l'	ocurrència	de certs continguts de sensació. Així, no hem de preguntar-nos si és
dues sentències tenen el mateix significat per a qualsevol, si doncs l'	ocurrència	d'una no té sempre el mateix efecte en els seus pensaments i accions que
no té sempre el mateix efecte en els seus pensaments i accions que l'	ocurrència	de l'altra. Tanmateix, és clar, és possible, en el nostre criteri, que

Pàgina 1 (de 6)

50 següents