DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
odi M 3488 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb odi Freqüència total:  3488 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

que me'n sobren, abans que creditors a la gratitud siguin víctimes d'un odi clar i que no es refiïn de cap favor o benifet, complex o senzill, que
aquí la meva veritat fonamental. Se m'escapen les causes últimes del meu odi, d'altra banda il·lògic, quan entenc que el meu complex parent, en fingir
llinatges! I Electra i Antígona s'assemblaven, la seva essència era l'odi, el de la meva germana contra l'oncle, al capdavall un bon home. Sortim
les persones vivien com presoneres, tancades i incomprensives, amb llurs odis, llurs creences, plenes d'obstinació i de ferocitat. Eren els temps de la
i trista com una flor lluny del sol. Els temps eren revolts; un vent d'odi i de violència bufava aleshores sobre la nació; la discòrdia agitava la
sol. És un càstig de Déu. Ell, assegut a la cadira, li clavà una mirada d'odi, com si la volgués fulminar; se li endevinà un esforç per a aixecar-se.
anat fent més profund, com més poblat de perills i d'inseguretats. L'odi del poble creixia a l'entorn d'ell en una sorda manifestació que
que amenaçava d'esclatar al menor motiu, i, paral·lelament a l'odi, creixia la compassió que per Mila sentien tots. Darrerament l'atmosfera
És desesperant. I, ja ho veieu: també aquí, d'un costat, la brutalitat, l'odi, la venjança, el crim; de l'altre, la víctima innocent, com lligada de
del món o brollava de la situació espiritual dels personatges —de l'odi dels uns i de la pena dels altres—, com en les pintures d'un antic
sonor i violent batre en què semblava esclatar la darrera manifestació d'odi, ressonava lúgubrement per les naus del solitari recinte. Era com si
vell i sense forces, i que enfront d'ell hi havia els malvats amb llurs odis, llurs crueltats i llurs violències, no aturant-se ni davant les coses
quan tu trigaves, i l'alegria amb què et mirava tornar, sento quasi odi envers tu; no hi puc fer més. Després he pensat que ella estava sempre
Havia desitjat morir, però ni un sol moment no havia sentit cap impuls d'odi o de rebel·lia: només tristesa, nostàlgia, fàstig de tot, i aquella atroç
sopar semblava pesar el record de Mila, de qui no es sabia res, amb l'odi de tot Santa Maria concitat contra ell; l'odi del poble, la seva terrible
qui no es sabia res, amb l'odi de tot Santa Maria concitat contra ell; l'odi del poble, la seva terrible repulsa silenciosa, semblava muntar aquella
també les murades que defensaren tantes vegades Santa Maria contra l'odi i els paranys de la gent; i aquesta criatura era Tino Costa. Les hores
d'ell només hi havia nit i solitud, i en totes dues, només les veus de l'odi i de la ira que s'acostaven... Aleshores va sentir sobre el rostre la
dolçament, mentre plovien pedres al seu entorn i els crits de l'odi muntaven també com altres pedres, ell anà destriant les veus i
seu gaudi espiritual, i ara oferia el rostre a les pedres, el rostre a l'odi i a la ferocitat dels homes; tal vegada també a la justa ira i a la
tard. Tampoc, en el clam abrandat de les veus, en l'atmosfera encesa d'odis, ningú no hauria fet cas dels seus precs; no l'haurien escoltada. Ella,
matrimonis, en els seus adulteris—, en la inquietud d'una facció, en els odis patriòtics: són raons d'un altre tipus les que hi serien adduïdes.
que els pitjors mals de la humanitat vénen pel cantó del crim, de l'odi, de l'ambició, és certíssim que l'estultícia i les seves conseqüències hi
depuren. I res més. D'altra banda, no indueixen els seus conciutadans a l'odi, ni a la resignació, ni a la indiferència. 5) Aspecte
tenen la possibilitat de multiplicar-se i d'exasperar-se en el clima d'odi, de relaxació i de pànic que aleshores es produeix. La xifra de víctimes,
ens ha ferit fins al punt de provocar en nosaltres una reacció d'odi. Crec que no exagero en emprar ací la paraula odi. Hi ha qui s'ofèn
nosaltres una reacció d'odi. Crec que no exagero en emprar ací la paraula odi. Hi ha qui s'ofèn terriblement per alguna cosa que un altre resistiria
dubte que el mecanisme psicològic de la seva actitud pot ser qualificat d'odi. L'ofensa suscita en l'ofès un ressentiment envers l'ofensor,
l'ofès, mesurant tota la insídia de l'ofensa, sentint la coïssor de l'odi que li és correlació natural, se sobreposa al despit venjatiu. El perdó
o perquè es cansa d'odiar. No estic dient cap bajanada. S'esdevé amb l'odi com amb l'amor: odiar i amar són activitats, mocions psíquiques
més còmoda, és també més habitual: l'acolorirem lleument d'amor o d'odi, però no deixarà de ser indiferència, llevat de moments fora de sèrie.
El veritable perdó, en canvi, presuposa la mordacitat intacta de l'odi, d'un ardu i explosiu ressentiment. La ira del pare del fill pròdig —poso
caritat, l'absència de perdons es traduiria en una clamorosa pertinàcia d'odis. No havent-hi caritat, els odis subsistirien. Un no perdonaria els seus
traduiria en una clamorosa pertinàcia d'odis. No havent-hi caritat, els odis subsistirien. Un no perdonaria els seus ofensors, i la malvolença
La decadència del perdó és, en última instància, una decadència de l'odi. El problema se'ns complica. ¿És que el ressentiment que desperta una
a afectar-nos, ¿per què l'acceptaríem com a mòbil de ressentiment? L'odi és encara un lligam. Procurem fer-nos impermeables a l'ofensa, ja que
fer-nos impermeables a l'ofensa, ja que així ens fem impermeables a l'odi: ens fem impermeables a la solidaritat. No odiant el nostre ofensor, el
decau. Hi ha, també, per acabar-ho d'embolicar, algun esporàdic rebrot d'odi sexual, de catarisme excèntric, com el de Tolstoi —/La sonata a
sempre /chérira\ la plaça: l'àgora, el fòrum. Xenofòbia L'odi a l'estranger, al foraster, ha estat, sempre i a tot arreu, causa de
en les conseqüències. L'antiga xenofòbia, l'autèntica xenofòbia, l'odi a l'estranger, tanmateix, perdura i perdurarà per molt de temps encara.
diríeu que el temporal s'allargarà mesos i mesos, un tronar inacabable d'odi i de mort... I la Natura fa el seu fet, impertorbable. Que dolç aquest
com una llosa. Al diari sempre victòries, morts, presoners, proclames, odi. I aquesta pau d'ací, tan dolça de vegades, a moments se us fa
una malaltia o la mort d'un ésser pròxim". No hem de reaccionar-hi amb odi, sinó amb esperit d'expiació, de penitència. Els diaris publiquen la mort
pensava en la importància de les bases psicològiques de la guerra. L'odi d'aquell home, traduït més en el to agre, despectiu de les seves frases
to agre, despectiu de les seves frases que en les frases mateixes, era un odi tan violent, tan vital, tan radical, que no es podia resoldre sinó en
argentat, detonant— té les portes closes. Sembla mentida que l'urpa de l'odi hagi arribat fins a aquest recer emboscat. Pugem per Vilarmau. Pels
Jo retrec allò de Max Scheler: que els cristians han de lluitar sense odi. Torno que ja és fosc, però a Llevant hi ha el reflex de la lluna. La veig
no pot contestar ningú. Però una raça no es funda ni es perllonga amb odi, sinó amb amor, perquè no volem forjar armes destructores... Volem homes
llibertat per a ells i per a tothom. També a ells cal alliberar-los de l'odi i de la ceguesa que els fa injustos i ens hi fa. Tu... —T'esperen —mormola
la seva crisi, que hauria pogut resoldre's amb un ràpid esclat d'odi, però es resolgué amb una duradora amistat. Potser la idea de la broma

  Pàgina 1 (de 70) 50 següents »