×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb odi |
Freqüència total: 3941 |
CTILC1 |
que me'n sobren, abans que creditors a la gratitud siguin víctimes d'un | odi | clar i que no es refiïn de cap favor o benifet, complex o senzill, que | aquí la meva veritat fonamental. Se m'escapen les causes últimes del meu | odi | , d'altra banda il·lògic, quan entenc que el meu complex parent, en fingir | llinatges! I Electra i Antígona s'assemblaven, la seva essència era l' | odi | , el de la meva germana contra l'oncle, al capdavall un bon home. Sortim | les persones vivien com presoneres, tancades i incomprensives, amb llurs | odis | , llurs creences, plenes d'obstinació i de ferocitat. Eren els temps de la | i trista com una flor lluny del sol. Els temps eren revolts; un vent d' | odi | i de violència bufava aleshores sobre la nació; la discòrdia agitava la | sol. És un càstig de Déu. Ell, assegut a la cadira, li clavà una mirada d' | odi | , com si la volgués fulminar; se li endevinà un esforç per a aixecar-se. | anat fent més profund, com més poblat de perills i d'inseguretats. L' | odi | del poble creixia a l'entorn d'ell en una sorda manifestació que | que amenaçava d'esclatar al menor motiu, i, paral·lelament a l' | odi | , creixia la compassió que per Mila sentien tots. Darrerament l'atmosfera | És desesperant. I, ja ho veieu: també aquí, d'un costat, la brutalitat, l' | odi | , la venjança, el crim; de l'altre, la víctima innocent, com lligada de | del món o brollava de la situació espiritual dels personatges —de l' | odi | dels uns i de la pena dels altres—, com en les pintures d'un antic | sonor i violent batre en què semblava esclatar la darrera manifestació d' | odi | , ressonava lúgubrement per les naus del solitari recinte. Era com si | vell i sense forces, i que enfront d'ell hi havia els malvats amb llurs | odis | , llurs crueltats i llurs violències, no aturant-se ni davant les coses | quan tu trigaves, i l'alegria amb què et mirava tornar, sento quasi | odi | envers tu; no hi puc fer més. Després he pensat que ella estava sempre | Havia desitjat morir, però ni un sol moment no havia sentit cap impuls d' | odi | o de rebel·lia: només tristesa, nostàlgia, fàstig de tot, i aquella atroç | sopar semblava pesar el record de Mila, de qui no es sabia res, amb l' | odi | de tot Santa Maria concitat contra ell; l'odi del poble, la seva terrible | qui no es sabia res, amb l'odi de tot Santa Maria concitat contra ell; l' | odi | del poble, la seva terrible repulsa silenciosa, semblava muntar aquella | també les murades que defensaren tantes vegades Santa Maria contra l' | odi | i els paranys de la gent; i aquesta criatura era Tino Costa. Les hores | d'ell només hi havia nit i solitud, i en totes dues, només les veus de l' | odi | i de la ira que s'acostaven... Aleshores va sentir sobre el rostre la | dolçament, mentre plovien pedres al seu entorn i els crits de l' | odi | muntaven també com altres pedres, ell anà destriant les veus i | seu gaudi espiritual, i ara oferia el rostre a les pedres, el rostre a l' | odi | i a la ferocitat dels homes; tal vegada també a la justa ira i a la | tard. Tampoc, en el clam abrandat de les veus, en l'atmosfera encesa d' | odis | , ningú no hauria fet cas dels seus precs; no l'haurien escoltada. Ella, | matrimonis, en els seus adulteris—, en la inquietud d'una facció, en els | odis | patriòtics: són raons d'un altre tipus les que hi serien adduïdes. | que els pitjors mals de la humanitat vénen pel cantó del crim, de l' | odi | , de l'ambició, és certíssim que l'estultícia i les seves conseqüències hi | depuren. I res més. D'altra banda, no indueixen els seus conciutadans a l' | odi | , ni a la resignació, ni a la indiferència. 5) Aspecte | tenen la possibilitat de multiplicar-se i d'exasperar-se en el clima d' | odi | , de relaxació i de pànic que aleshores es produeix. La xifra de víctimes, | ens ha ferit fins al punt de provocar en nosaltres una reacció d' | odi | . Crec que no exagero en emprar ací la paraula odi. Hi ha qui s'ofèn | nosaltres una reacció d'odi. Crec que no exagero en emprar ací la paraula | odi | . Hi ha qui s'ofèn terriblement per alguna cosa que un altre resistiria | dubte que el mecanisme psicològic de la seva actitud pot ser qualificat d' | odi | . L'ofensa suscita en l'ofès un ressentiment envers l'ofensor, | l'ofès, mesurant tota la insídia de l'ofensa, sentint la coïssor de l' | odi | que li és correlació natural, se sobreposa al despit venjatiu. El perdó | o perquè es cansa d'odiar. No estic dient cap bajanada. S'esdevé amb l' | odi | com amb l'amor: odiar i amar són activitats, mocions psíquiques | més còmoda, és també més habitual: l'acolorirem lleument d'amor o d' | odi | , però no deixarà de ser indiferència, llevat de moments fora de sèrie. | El veritable perdó, en canvi, presuposa la mordacitat intacta de l' | odi | , d'un ardu i explosiu ressentiment. La ira del pare del fill pròdig —poso | caritat, l'absència de perdons es traduiria en una clamorosa pertinàcia d' | odis | . No havent-hi caritat, els odis subsistirien. Un no perdonaria els seus | traduiria en una clamorosa pertinàcia d'odis. No havent-hi caritat, els | odis | subsistirien. Un no perdonaria els seus ofensors, i la malvolença | La decadència del perdó és, en última instància, una decadència de l' | odi | . El problema se'ns complica. ¿És que el ressentiment que desperta una | a afectar-nos, ¿per què l'acceptaríem com a mòbil de ressentiment? L' | odi | és encara un lligam. Procurem fer-nos impermeables a l'ofensa, ja que | fer-nos impermeables a l'ofensa, ja que així ens fem impermeables a l' | odi | : ens fem impermeables a la solidaritat. No odiant el nostre ofensor, el | decau. Hi ha, també, per acabar-ho d'embolicar, algun esporàdic rebrot d' | odi | sexual, de catarisme excèntric, com el de Tolstoi —La sonata a | sempre chérira la plaça: l'àgora, el fòrum. Xenofòbia L' | odi | a l'estranger, al foraster, ha estat, sempre i a tot arreu, causa de | en les conseqüències. L'antiga xenofòbia, l'autèntica xenofòbia, l' | odi | a l'estranger, tanmateix, perdura i perdurarà per molt de temps encara. | diríeu que el temporal s'allargarà mesos i mesos, un tronar inacabable d' | odi | i de mort... I la Natura fa el seu fet, impertorbable. Que dolç aquest | com una llosa. Al diari sempre victòries, morts, presoners, proclames, | odi | . I aquesta pau d'ací, tan dolça de vegades, a moments se us fa | una malaltia o la mort d'un ésser pròxim". No hem de reaccionar-hi amb | odi | , sinó amb esperit d'expiació, de penitència. Els diaris publiquen la mort | pensava en la importància de les bases psicològiques de la guerra. L' | odi | d'aquell home, traduït més en el to agre, despectiu de les seves frases | to agre, despectiu de les seves frases que en les frases mateixes, era un | odi | tan violent, tan vital, tan radical, que no es podia resoldre sinó en | argentat, detonant— té les portes closes. Sembla mentida que l'urpa de l' | odi | hagi arribat fins a aquest recer emboscat. Pugem per Vilarmau. Pels | Jo retrec allò de Max Scheler: que els cristians han de lluitar sense | odi | . Torno que ja és fosc, però a Llevant hi ha el reflex de la lluna. La veig | no pot contestar ningú. Però una raça no es funda ni es perllonga amb | odi | , sinó amb amor, perquè no volem forjar armes destructores... Volem homes | llibertat per a ells i per a tothom. També a ells cal alliberar-los de l' | odi | i de la ceguesa que els fa injustos i ens hi fa. Tu... —T'esperen —mormola | la seva crisi, que hauria pogut resoldre's amb un ràpid esclat d' | odi | , però es resolgué amb una duradora amistat. Potser la idea de la broma |
|