×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb ofegar |
Freqüència total: 3639 |
CTILC1 |
la senyora Magdalena Blasi. "Vigila que no et costin cars." "Oh, no m' | ofegaré | en cap bassol o en cap glopada d'aigua. Ni m'hi ennuegaré", va somriure | fermesa i una tranquil·litat tals, que Randa s'aturà indecís. —Si vinc, t' | ofego | a la bassa!... Tino Costa continuà amb els ulls clavats en ell, sense | ulls surava una temor, una angoixa que ell no volia veure. —No: aquí m' | ofego | . Tornaré, mare; però ara me n'he d'anar. Em moriria. Ella acotà el cap | la vida no s'acaba a les quatre parets de casa els Santo... La veu se li | ofegava | a la gola, i no podia continuar, perquè sabia, sí, que hi havia moltes | Però ara li semblava ja que amb els seus esforços tractava únicament d' | ofegar | aquella veu de retret que començava a formular-se en la pròpia ànima. | amb veu apagada: "Ella m'havia fatigat. Tot em cansa..." L'angoixa li | ofegà | la veu. Regnà un silenci breu, i prosseguí encara: "Vaig esforçar-me per | començat a pensar si no seria preferible resignar-se davant l'inevitable, | ofegar | el sentiment i acceptar les coses així com venien abans que succeís el | d'ella, no podia amagar el seu disgust. Per més que fes no aconseguia mai | ofegar | del tot els seus sentiments, la indignació en què cremava secretament per | ànima, desolada davant el sacrifici que anava a complir, i en ella havia | ofegat | el crit de la seva passió, que, tanmateix, tornava a brollar en ell amb | La veuria, baldament fos sense dir una paraula, baldament hagués d' | ofegar | al seu pit el foc en què sentia consumir-se. Ell, malgrat tot, | veia, que no sabia res de tu! I ara... —No pogué continuar. L'emoció li | ofegà | les paraules i trencà en sanglotar, dolçament, amb el cap enfonsat en les | aquesta nit per l'albereda en direcció als barris del port. Hi anava per | ofegar | la seva set de tendresa insatisfeta, la fam de la carn sotmesa a una | una estrella que titil·lava solitària al firmament. El carrer, després, l' | ofegava | ; la nit, la ciutat, l'ofegaven. S'allunyà pressós. Darrera la violència a | al firmament. El carrer, després, l'ofegava; la nit, la ciutat, l' | ofegaven | . S'allunyà pressós. Darrera la violència a què havia sotmès els seus | nit anaven desfilant per la seva ànima en un tètric seguici de visions. S' | ofegava | ; una infinita tristesa l'anava embargant i, a poc a poc, contra la seva | quan el seu cor cridava dins el pit, plorava dins el pit per ella; i ell | ofegà | el seu crit i el seu plor i la deixà marxar sola. Apressava encara més el | de l'infern on havia caigut, enmig del fàstic i de la desesperació que | ofegaven | la seva ànima? ¿Per què venia, com la visió del Paradís, quan una veu | terror. "L'hauré mort?" es pregunta, i s'apressa de nou. La solitud l' | ofega | ; es sent presoner de les parets, dels sorolls, de la nit... el lament de | davant d'una taverna, i ell li pregà que entressin: —Tinc set; la set m' | ofega | . Ella el mirà. Va dir-se: "Està borratxo o és foll." I sentí | ho. ¿Et creus potser que només vas disgustar-te tu, que jo no vaig haver d' | ofegar | la meva pena? Vols dir-me qui va ésser el que va arranjar el festeig? No | pensament. —Mila!... Mileta!... Sóc jo, sóc ton padrí!... El plor li | ofegava | la veu, i corregué cap a ella i l'abraçà tot repetint fora de seny: | entre l'estrèpit de les aigües. Cridà per segona vegada, i la veu se li | ofegà | a la gola; girà l'esguard entorn seu, aterrit, en una muda i angoixosa | furients contra llurs cossos, mentre una espessa pluja que els | ofegava | es vessava sobre llurs testes. Era pluja? Eren esquitxos del corrent? | sacerdot oriental va fer caure al riu el seu amic persa, Eriban, que s'hi | ofegà | ; la vídua del persa es casà després amb un comerciant armeni, del qual | ètiques que hem produït fins ara insisteixen en aquest punt. L'esforç per | ofegar | o escamotejar la bèstia que l'home continua sent, esforç incessant i | deleteri: soscava els fonaments econòmics de la societat. I per això cal | ofegar | -lo: per això cal reprimir o mediatitzar els qui el practiquen. El | guerra durarà fins a mitjan estiu. El control sembla que té per objecte | ofegar | -la. 18 abril. He sortit al pati. Feia un ventet fresc, | de juliol. No saben, pobra gent, fins a quin punt la Revolució s' | ofega | en un mar d'escepticisme. En un refugi de Barcelona em deia un evacuat de | i 7'8. Ara, quant al fònix... Les seves paraules, però, són | ofegades | pel sobtat aldarull dels testimonis que es posen en moviment. La porta | al cementiri... Continuen cap avall, la remor de llur cursa sobtadament | ofegada | pel crit d'una sirena més aguda que la de l'ambulància. —La policia —diu | —Li abandona la mà i es redreça—. He de permetre que els meus escrúpols | ofeguin | el meu demà o he de tolerar que aquest demà sigui o pugui ser un monstre | mantenir-se a flot, mentre d'altres, aparentment més poderosos que ell, s' | ofeguen | . No es torba durant aquests temps intranquils però abundants i omple el | i molt més real que la lluita diària enmig d'un poderós corrent que l' | ofegaria | , d'on ell intentaria emergir amb aparent èxit, on, de fet, es sentiria | de foc a l'entorn del crani, aquell cansament que puja cames amunt fins a | ofegar | -lo, però fa veure que no se n'adona. Un dolor conegut del qual no en vol | viure, reclamava tossut una vida eterna. Des de l'immens avorriment que l' | ofegava | —com de petits ens avorrim en els immensos visitons que els grans | com un inhàbil nedador intenta surar amb el respir àvid i breu del que s' | ofega | . Mai no va viure ben bé del tot, i potser per això podem perdonar-li tota | els qui cridaven i els qui reien més, com si tractessin, amb això, d' | ofegar | la pena certa que sentien. La vora del riu, amb la plaça a dalt, plena de | que em negués, ho veig —li va dir el Boni després. —Tant de bo t'haguessis | aufegat | . Llàstima! Això no obstant, la cosa no s'acabà allí. La broma, l'instint | i molts encara el recordaven. Era un noi de vint anys, el qual varen | ofegar | entre dos matalassos. Aquesta era, però, la mort més corrent en els casos | en efecte, s'estalviaven la violència d'haver-lo de matar directament; s' | ofegaven | els crits i se'ls donava una mort ràpida, per terrible que fos. Així van | ordre del sinyor alcalde... Si vol, torno a dir-l'hi, me l'enduré i l' | aufegaré | al desaigüe. —Torno a dir-te que la gossa no surt d'aquí. Pots tornar- | havia sortit de la gola com un so feble i apagat. El silenci l'havia | ofegat | instantàniament i tot estava com abans, quiet, desert, amb el cantar dels | gemeguen. Un entre tants. Un entre tants com esperen, s' | ofeguen | . Un entre tants. Un entre tants com esperen i preguen. | És com un ball, inefables els girs. És com un ball on s' | ofeguen | els tirs. És com un ball ple de nacre i sospirs. És com un | habitual del port. La soledat del port. A Pinedo s'havia | ofegat | un rector. No em quedaven diners i allargava el conyac. | mediten. Creuaven piament les mans sobre el melic, | ofegaven | un rot, aclucaven els ulls. Oh, les eternitats de J. R. J.! | quatre gotes d'Alcorà; i al mig de la canalleta, materialment | ofegat | per l'alè de tantes boques puerils, he vist un homenot igual que una | romàntica; es mou relativament poc i el seu motor no molesta ni | ofega | excessivament. El personal és amable; el sobrecàrrec xinès és dels menys | de braços i cames resten empallegats, una mena d'enravenament grotesc els | ofega | el pit. Em produeixen la mateixa llàstima que aquells ximpanzés | les cases de lloguer i les fortunes personals. Les piragües de Borabora | ofegaven | el casc de la "Crèsida", però els americans no picaren; havien fet |
|