DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
ofegar V 3639 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb ofegar Freqüència total:  3639 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

la senyora Magdalena Blasi. "Vigila que no et costin cars." "Oh, no m'ofegaré en cap bassol o en cap glopada d'aigua. Ni m'hi ennuegaré", va somriure
fermesa i una tranquil·litat tals, que Randa s'aturà indecís. —Si vinc, t'ofego a la bassa!... Tino Costa continuà amb els ulls clavats en ell, sense
ulls surava una temor, una angoixa que ell no volia veure. —No: aquí m'ofego. Tornaré, mare; però ara me n'he d'anar. Em moriria. Ella acotà el cap
la vida no s'acaba a les quatre parets de casa els Santo... La veu se li ofegava a la gola, i no podia continuar, perquè sabia, sí, que hi havia moltes
Però ara li semblava ja que amb els seus esforços tractava únicament d'ofegar aquella veu de retret que començava a formular-se en la pròpia ànima.
amb veu apagada: "Ella m'havia fatigat. Tot em cansa..." L'angoixa li ofegà la veu. Regnà un silenci breu, i prosseguí encara: "Vaig esforçar-me per
començat a pensar si no seria preferible resignar-se davant l'inevitable, ofegar el sentiment i acceptar les coses així com venien abans que succeís el
d'ella, no podia amagar el seu disgust. Per més que fes no aconseguia mai ofegar del tot els seus sentiments, la indignació en què cremava secretament per
ànima, desolada davant el sacrifici que anava a complir, i en ella havia ofegat el crit de la seva passió, que, tanmateix, tornava a brollar en ell amb
La veuria, baldament fos sense dir una paraula, baldament hagués d'ofegar al seu pit el foc en què sentia consumir-se. Ell, malgrat tot,
veia, que no sabia res de tu! I ara... —No pogué continuar. L'emoció li ofegà les paraules i trencà en sanglotar, dolçament, amb el cap enfonsat en les
aquesta nit per l'albereda en direcció als barris del port. Hi anava per ofegar la seva set de tendresa insatisfeta, la fam de la carn sotmesa a una
una estrella que titil·lava solitària al firmament. El carrer, després, l'ofegava; la nit, la ciutat, l'ofegaven. S'allunyà pressós. Darrera la violència a
al firmament. El carrer, després, l'ofegava; la nit, la ciutat, l'ofegaven. S'allunyà pressós. Darrera la violència a què havia sotmès els seus
nit anaven desfilant per la seva ànima en un tètric seguici de visions. S'ofegava; una infinita tristesa l'anava embargant i, a poc a poc, contra la seva
quan el seu cor cridava dins el pit, plorava dins el pit per ella; i ell ofegà el seu crit i el seu plor i la deixà marxar sola. Apressava encara més el
de l'infern on havia caigut, enmig del fàstic i de la desesperació que ofegaven la seva ànima? ¿Per què venia, com la visió del Paradís, quan una veu
terror. "L'hauré mort?" es pregunta, i s'apressa de nou. La solitud l'ofega; es sent presoner de les parets, dels sorolls, de la nit... el lament de
davant d'una taverna, i ell li pregà que entressin: —Tinc set; la set m'ofega. Ella el mirà. Va dir-se: "Està borratxo o és foll." I sentí
ho. ¿Et creus potser que només vas disgustar-te tu, que jo no vaig haver d'ofegar la meva pena? Vols dir-me qui va ésser el que va arranjar el festeig? No
pensament. —Mila!... Mileta!... Sóc jo, sóc ton padrí!... El plor li ofegava la veu, i corregué cap a ella i l'abraçà tot repetint fora de seny:
entre l'estrèpit de les aigües. Cridà per segona vegada, i la veu se li ofegà a la gola; girà l'esguard entorn seu, aterrit, en una muda i angoixosa
furients contra llurs cossos, mentre una espessa pluja que els ofegava es vessava sobre llurs testes. Era pluja? Eren esquitxos del corrent?
sacerdot oriental va fer caure al riu el seu amic persa, Eriban, que s'hi ofegà; la vídua del persa es casà després amb un comerciant armeni, del qual
ètiques que hem produït fins ara insisteixen en aquest punt. L'esforç per ofegar o escamotejar la bèstia que l'home continua sent, esforç incessant i
deleteri: soscava els fonaments econòmics de la societat. I per això cal ofegar-lo: per això cal reprimir o mediatitzar els qui el practiquen. El
guerra durarà fins a mitjan estiu. El control sembla que té per objecte ofegar-la. 18 abril. He sortit al pati. Feia un ventet fresc,
de juliol. No saben, pobra gent, fins a quin punt la Revolució s'ofega en un mar d'escepticisme. En un refugi de Barcelona em deia un evacuat de
i 7'8. Ara, quant al fònix... Les seves paraules, però, són ofegades pel sobtat aldarull dels testimonis que es posen en moviment. La porta
al cementiri... Continuen cap avall, la remor de llur cursa sobtadament ofegada pel crit d'una sirena més aguda que la de l'ambulància. —La policia —diu
—Li abandona la mà i es redreça—. He de permetre que els meus escrúpols ofeguin el meu demà o he de tolerar que aquest demà sigui o pugui ser un monstre
mantenir-se a flot, mentre d'altres, aparentment més poderosos que ell, s'ofeguen. No es torba durant aquests temps intranquils però abundants i omple el
i molt més real que la lluita diària enmig d'un poderós corrent que l'ofegaria, d'on ell intentaria emergir amb aparent èxit, on, de fet, es sentiria
de foc a l'entorn del crani, aquell cansament que puja cames amunt fins a ofegar-lo, però fa veure que no se n'adona. Un dolor conegut del qual no en vol
viure, reclamava tossut una vida eterna. Des de l'immens avorriment que l'ofegava —com de petits ens avorrim en els immensos visitons que els grans
com un inhàbil nedador intenta surar amb el respir àvid i breu del que s'ofega. Mai no va viure ben bé del tot, i potser per això podem perdonar-li tota
els qui cridaven i els qui reien més, com si tractessin, amb això, d'ofegar la pena certa que sentien. La vora del riu, amb la plaça a dalt, plena de
que em negués, ho veig —li va dir el Boni després. —Tant de bo t'haguessis aufegat. Llàstima! Això no obstant, la cosa no s'acabà allí. La broma, l'instint
i molts encara el recordaven. Era un noi de vint anys, el qual varen ofegar entre dos matalassos. Aquesta era, però, la mort més corrent en els casos
en efecte, s'estalviaven la violència d'haver-lo de matar directament; s'ofegaven els crits i se'ls donava una mort ràpida, per terrible que fos. Així van
ordre del sinyor alcalde... Si vol, torno a dir-l'hi, me l'enduré i l'aufegaré al desaigüe. —Torno a dir-te que la gossa no surt d'aquí. Pots tornar-
havia sortit de la gola com un so feble i apagat. El silenci l'havia ofegat instantàniament i tot estava com abans, quiet, desert, amb el cantar dels
gemeguen. Un entre tants. Un entre tants com esperen, s'ofeguen. Un entre tants. Un entre tants com esperen i preguen.
És com un ball, inefables els girs. És com un ball on s'ofeguen els tirs. És com un ball ple de nacre i sospirs. És com un
habitual del port. La soledat del port. A Pinedo s'havia ofegat un rector. No em quedaven diners i allargava el conyac.
mediten. Creuaven piament les mans sobre el melic, ofegaven un rot, aclucaven els ulls. Oh, les eternitats de J. R. J.!
quatre gotes d'Alcorà; i al mig de la canalleta, materialment ofegat per l'alè de tantes boques puerils, he vist un homenot igual que una
romàntica; es mou relativament poc i el seu motor no molesta ni ofega excessivament. El personal és amable; el sobrecàrrec xinès és dels menys
de braços i cames resten empallegats, una mena d'enravenament grotesc els ofega el pit. Em produeixen la mateixa llàstima que aquells ximpanzés
les cases de lloguer i les fortunes personals. Les piragües de Borabora ofegaven el casc de la "Crèsida", però els americans no picaren; havien fet

  Pàgina 1 (de 73) 50 següents »