Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a la plataforma. I, tot fugint cap a la plataforma, Thompson tingué una	ofegor	, i caigué; i abans que jo l'arrossegués enfora, com ho vaig fer
són totes fosques i humides oiràs, frec a frec, un alè d'	ofegor	, ahe, ahe, través les ombres adormides: És la
que es tres se toquin. (Recepta d'es sigle XVIII). Contra s'	aufegó	Se recomana fumar trompetilla, fonoi, fuies d'hipèric, herba de Sant Juan
7] Un viatje Els jamecs de la campana com a singlots d'	aufagó	umplen l'aire de tristor; tothom noticies demana
tenir, perquè l'asma l'ofegava, assegut molt de temps en un balancí. L'	ofegor	el feia anar esmús, i tu l'avorries perquè em parlava fort, com a una
Déu, els dies en què per a ésser una persona respectable calia aguantar l'	ofegor	i l'estretor ja han passat. Hi ha unes quantes maneres corrents de
clau. Tot ho envaí la solitud estranya, l'angunieig, la nit i l'	ofegô	... És allavores que un follet s'afanya a enraonar; verdenc i
o encès jardí sense un cantaire! o cor glatint en l'	ofegor	! vull una mica d'aire. Fes, amb ta boca de dolçor,
on porta el bell amor! A un fàstic animal, a un desfici de carn nua, a una	ofegor	del seny... Digues-me, tu, ara, el que separa l'home de les bèsties!
pres! ¡Yo no tench repós, Tench ganas d' enar del cós, Y rampa, fret,	eufegó	! ¡Ay Deu meu! ¡ahont aniré! [(Pausa pensant.)] Ya oh sé
Venia descalça, sangonosos els peus, implorant ajuda, entre sanglots i	ofegors	... La vaig poder cobrir amb el meu capot i algú li donà un poc de pa de
Quin mareig! Quines ganes de vomitar! —Noi! Què et passa? —Un desmai, una	ofegor	... Estic malament! —Loni! Loni! Està malalt! Porta'l a la cambra de
Ho podria pintar com si fos ara: tenia un nus a la gargamella, una	ofegor	intensa al pit i les cames em feien figa. M'hi vaig anar acostant com si
però ha passat lo contrari. Li han pegat uns tremolors espantosos, una	ofegor	en es pit, i no se podia moure. Amb s'ajuda d'un senyor que passava l'hem
dàrsena nova. Notava la sang embogida accelerant-li els polsos i un nus d'	aufegor	li tancava el pit. Temia que l'alegria no el fes esclatar abans de poder
niguls de celístia, flonjos i blancs. L'èxtasi ja arribava. Notava l'	aufegor	al pit, els músculs en tensió, la boca entreoberta. L'alenar intens, més
que sap que Déu és mort i haurà d'anar a fer feina L'	ofegor	de la fosca feixuga i cruel que es recrea en ferides de gent
xuclada tan fonda a l'havà que, tot seguit, s'ha posat a tossir amb una	ofegor	tan gran que semblava que tot l'aire li fugia del cos. Viatge
el cap entre les mans per plorar una estona fins que em passa aquesta	ofegor	que no em deixa fer res. Si no fos que la llum que entra per una finestra
paisatges destrossats de mal Plora el temps Per l'	ofegor	dels cossos incendiats Plora el temps Per les cartes
l'escarràs i la carícia? Em demanaves: com encendries l'alè i l'	ofegor	? Em demanaves: com cal·ligrafiaries l'oblit i el record?