Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

cap favor o benifet, complex o senzill, que hagin atorgat, que és el que	ofèn	més, tant els déus com els homes. Moira "Quan els homes començaven a
per exemple, i no saben distingir en canvi un gos d'un ós. Per això,	ofesos	els animals amb justícia, l'un o l'altre, o tots dos, els mosseguen, si s'
l'intel·lecte. Sou platònics, quin remei —i us parlo sense cap propòsit d'	ofendre	-us ni d'afalagar-vos. El noi té dues classes de sagetes, recordeu-ho.
a eixordar-nos. I, last but not least, perquè, sense intenció d'	ofendre	, està molt ben construïda, i ningú no es pararà a escoltar-la, sinó a
nobilíssim, a l'encalç dels seus treballs, però no per això l'he d'	ofendre	, com ocorreria, amb probables conseqüències greus, si em refusava a
reconciliació possible, s'arrengleraven a l'acte en ordre de batalla,	ofesos	els integrants de l'un per la provocació de Mimí Pitosporos, ofesos els
ofesos els integrants de l'un per la provocació de Mimí Pitosporos,	ofesos	els de l'altre perquè els primers es manifestaven ofesos: res no
Ilíada, per exemple, i dispensin, no se m'esvalotin, no voldria	ofendre	ningú. És una impressió personal sense valor, i encara a estones
però només amb allò, a penes si, durant molts dies, s'atreví ningú a	ofendre	Candi. Després, quan ell deixà Santa Maria, les facècies tornaren a
aquella mena d'illes benaventurades on els seus ulls no es veiessin	ofesos	cada dia per un nou espectacle de crueltat o de dolor, on trobés més que
pregà Déu perquè la perdonés, si la podia perdonar, per tant com l'havia	ofès	. Però les velles de Santa Maria estigueren unànimes a predir que el noi
Sagristà sentenciava: —Tres coses no perdona Déu, mon germà: la primera,	ofendre	l'humil de cor; la segona, no ajudar el desvalgut... —¿I no diu res Déu
Tino Costa pensava: "Ve't aquí que durant tota la seva vida l'han	ofès	i l'han martiritzat, i ell, feble i apocat, tot ho arribà a suportar.
puc perdonar-ho tot en la vida; tot ho he perdonat, però aquells que m'	ofengueren	de petit —us ho dic a vós—, aquests, com em costa perdonar-los! Em
si en teniu: no impediu que apagui ara la meva set en aquesta aigua; no	ofengueu	Déu, al qual som deutors de tots aquests beneficis; no fos cas que Ell,
com se les va veure aleshores, que ja començava: "Que si en tal, el vaig	ofendre	i li demano perdó; que si en tal altre, no sé què d'uns diners, li demano
i encara que en el fons la turmentés vivament el dolor d'haver-lo	ofès	, la seva consciència, respecte al fet, estava tranquil·la. En aquest
un amic perd un tresor. Quim fou sempre amic teu i un bon amic; tu vas	ofendre	'l. Vés i demana-li perdó—. I Tiago ho féu com el seu oncle volia.
dintre de la joia profunda que experimentava, es sentia de bell nou	ofès	pel que ella havia gosat fer. Manà que aparellessin el carro i un dels
dilacions. A més, també Quim, encara que molt veladament per temor d'	ofendre	-la, havia insinuat a Sileta la conveniència de canviar-se de casa: així,
. Ara ja estic guarida. Mila li agafà la mà i la hi besà. —Molt et vaig	ofendre	, pare; molt et vaig fer patir, però és que era més fort que jo. Jo no
Veritat que no pensaries ni per un moment que jo hagués pogut sentir-me	ofesa	de tu? —Mila... Estava aterrit, atordit davant la inesperada confessió,
incapaç ja d'articular cap mot, féu un gest afirmatiu amb el cap. —Vaig	ofendre	't —digué encara ella—, vaig disgustar-te, però fou contra la meva
Amb la bestiesa tot s'esdevé d'una altra manera. La bestiesa aliena ens	ofèn	, és clar. Però també ens suggereix un aspre menyspreu per la persona que
raó del món". Amb tota raó: s'indigna en nom de la virtut. Allò que l'	ofèn	—a ell, pecador!— és el fet de veure conculcada la virtut: la mateixa
part dels nostres homes de lletres —els que inspiren aquesta reflexió— s'	ofenen	si se'ls retreu la seva filiació burgesa; fins i tot quan no gosen
L'Administració és benigna amb uns i inexorable amb els altres, i això	ofèn	el més elemental criteri d'equitat. Els jesuïtes de Fresnes es limiten a
perdonem l'enemic, que, en definitiva, és algú que ens	ofèn	pel simple fet d'existir. I una ofensa solament admet de ser considerada
d'odi. Crec que no exagero en emprar ací la paraula odi. Hi ha qui s'	ofèn	terriblement per alguna cosa que un altre resistiria amb la major
la meva mare? —No ho ha estat mai. Tots tenim una mare comuna, a la qual	ofeneu	contínuament amb la vostra negativa a reconèixer-la. —I ella, doncs, què
, pot fer-te arribar tot el que necessitis. Per favor accepta-ho. Sé que t'	ofenc	, sé que et posaràs furiós, sé que em recitaràs, traduïts, els drets de
fet sempre, l'opinió de l'amic, quan s'adonava que no acceptar-la era	ofendre	'l. Com havia cedit en aquell viatge d'Igualada a Cervera, mentre rebotien
el vell Masramon invità el seu futur gendre, sense mostrar-se mai	ofès	per les seves negatives, inútilment Campdepadrós predicà que els vint
la impressió que em defenso per més injust que sigui. Contradir-la,	ofendre	-la, obligar-la a desprendre's del seu aire amesurat i sever em produeix
i romances del diví Paisiello, podia arrufar el nas, consternat,	ofès	, tant per la baixesa moral del seu fill, tant per la seva ofensiva
era molt afectuós, especialment amb els seus germans, quan aquests no l'	ofenien	. Qui més semblava estimar (fora, naturalment, de la seva mare) era a mi;
difícil d'entendre, àdhuc per a aquells que hi estàvem habituats. Quan l'	ofenien	es mostrava després malhumorat, ombriu, i això li durava bastant temps.
no admetia consols. És veritat que a mi, que jo recordi, no m'havia	ofès	mai; però, amb tot, no deixava d'alimentar algun temor. En general, ell
cruel; més d'una vegada li vaig disparar els durs terrossos i el vaig	ofendre	cantant-li una cançó en què es feia burla dels coixos, mentre procurava
—t'hi tocava de dret—, perdona'm per les vegades que, sense voler, et vaig	ofendre	. Si algun dia et vaig llençar un terròs de fang, aprofitant-me de la
, allò que l'altra li volia dir. Però la veïna se n'acomiadà: —No et volia	ofendre	, saps? Me n'aniré. S'allunyà. La Pigada la veié aturar-se més enllà en
mal to, amb la qual cosa, segons paraules de la vella, no feien més que	ofendre	Déu. "En anar nets i ben endreçats, tota la resta sobra." La noia se
mateix lloc, esperant-la, i aquesta vegada la Pigadeta ni s'esverà ni s'	ofengué	. Va romandre i tot una breu estona parlant amb ell. El fet es repetí i
i que tots els oficis i tots els sentiments morals es toquen sense	ofendre	's. He vist una entradeta dins de la qual hi havia, atapeïdes, una
perquè aquest licor, més suau, fabricat pels frares, no	ofendria	tant la pruderie de la colònia. Jo he visitat la tomba de Pomaré
esglaiadora, és, sense cap mena de dubte, la cosa que lliga menys i que	ofèn	d'una manera més directa els colors i les formes del paisatge. A Europa,
aquesta qüestió em sembla que tothom pot estar d'acord i ningú no s'ha d'	ofendre	. Jo confesso que una de les decepcions més fortes que he sentit a Tahití
Jo mateix he dit que la sentida de copra en el moll de Papeete no m'	ofèn	del tot. Desgraciat de mi! Quan deia aquestes coses no sabia el que era
com si per l'interior se us hi passegés espelma fosa; i, per acabar d'	ofendre	-us, el mazout us deixa un gustet dolç a la punta de la llengua que
gaire a la valenta. El pastor és un demi que, sense ganes d'	ofendre	'l, té cara de criminal o, si voleu, de degenerat. Aquest bon home no

Pàgina 1 (de 41)

50 següents