Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

malhumorada i murmurava de tot i contra tot, amb contínues al·lusions	ofensives	a la duresa i la brutalitat —així l'anomenava ella, retraient-li de
des de València. Diu que l'exèrcit republicà no és encara un instrument	ofensiu	. Amb la Magdalena, la Fina i l'Albert vaig a Borderiol i arribem fins al
un aspecte aspre, brúfol, amb nuvolades i neu. El diari parla d'accions	ofensives	dels republicans cap a Terol. El llibre de Jung és una barreja
del señor de Gònima i del propi pare, als discursos infatuats, alegrement	ofensius	de l'hàbil Suchet, vençut abans de poder endevinar com s'anava perfilant
del 1815 i en un moment en què es devia sentir furiós contra l'	ofensiva	salut de Nerina. Però el que sí és cert, és que no li va costar gens
ofès, tant per la baixesa moral del seu fill, tant per la seva	ofensiva	inutilitat com pel mal gust que denotava. Poca cosa s'aclarí en aquesta
es va desplaçant lentament cap a l'est i Mart s'enfila cel amunt, gairebé	ofensiu	, amb la seva rodella tan clara i tan pulcra. Avui es trenca aquest ritme,
més tendres, fa una olor penetrant de copra. Aquesta olor no és del tot	ofensiva	; a mi em fa l'efecte d'una barreja de sentors característiques: el
excessivament. El personal és amable; el sobrecàrrec xinès és dels menys	ofensius	i tracta el negoci amb una mica de delicadesa. El capità de la
lo cor enamorat. Les senyores no hi troben, en això, res d'	ofensiu	, i el marquès de Collera pot escoltar-ho, tot i esser cap del partit
vivia l'havia reprimida, deixant-li una agror moral i una intransigència	ofensiva	. Cridava la seva honradesa als quatre vents (sorprenent un poc les
et necessito... Aleshores, Rosa va fer una rialla d'aquelles estripades i	ofensives	; Frederic es va beure la rialla per força, fent una ganyota; a Rosa, un
famílies. Guaitaven els masovers i els terrassans amb un paternalisme	ofensiu	, acceptant la gara-gara, els pollastres o les amanides d'un berenar de
ni de fred ni de calor; un somriure una mica tant se me'n fum, però gens	ofensiu	, més aviat de mera ganduleria o d'un delicat egoisme per no voler-s'hi
i negres, acabaven amb deu ungles platejades, d'un platejat de pacotilla,	ofensiu	, horrible. Níobe usava diverses menes de vestits per estar per casa; tan
de refinament. En aquell pis es respirava un cert perfum galant una mica	ofensiu	. La senyora no és que fos llevadora ni de l'ofici, però es dedicava a
i de Pere el Catòlic 1. L'estudi de l'armament defensiu i	ofensiu	a Catalunya durant aquesta època ofereix serioses dificultats, com en
2. És indubtable que molts elements de l'armament defensiu i	ofensiu	del començament de l'època comtal devien ésser iguals o molt semblants
dama el trobador, referint-se a Mataplana, sens dubte ho diria de manera	ofensiva	i no recolliria un detall que pogués fer "cortès" el seu enemic. I això
ipsius saepissime revocabat". 8. Les principals armes	ofensives	que apareixen als documents escrits i gràfics durant l'època comtal i la
la centúria no manquen documents amb enumeracions d'armes defensives i	ofensives	(testaments, inventaris, etc.), les tres obres esmentades tenen l'enorme
barons alemanys, palesà les febleses de l'ausberg davant de noves armes	ofensives	, com la daga, tota la centúria segueix encara dintre de l'era de la cota
i cristià a les diferents peces que componien l'armament defensiu i	ofensiu	del cavaller i al del cavall i alguns dels seus guarniments. La rúbrica
ja indica que Llull, sota el mot armes, designava tant les	ofensives	(llança, espasa, etc.) com les defensives (escut, ausberg, capell de
referiré més endavant (§ 13), i el cavaller, desproveït d'armes	ofensives	, gita sobre els francesos l'armament que porta a sobre, escriu: "no
de l'aragonès Eiximèn d'Artieda (1283), el qual, sense armes	ofensives	, tot sol, i veient que els francesos li anaven a prendre la torre del
clar e¢l fer de vostra lansa... 15. Passant a l'armament	ofensiu	, l'espasa és arma tan coneguda i essencial que Llull es limita a
i reforços de roba enconxada i de cuiro. Però l'eficàcia de les armes	ofensives	anava augmentant, a causa del perfeccionament de la ballesta, de la gran
més gran i en forma d'ametlla (fig. 71). 25. Les armes	ofensives	que figuren a la crònica de Muntaner són l'espasa, el bordó, l'ascona
l'espasa ("ensis") té una evident prioritat entre les armes	ofensives	, i de vegades nom propi ("Tiçon", "Giberta"), i sol anar descrita
de ginys artillers, fa escasses referències a l'armament defensiu i	ofensiu	del cavaller. No podem, doncs, centrar les nostres indagacions en aquest
és, fet i fet, un llibre doctrinal i de consells sobre les armes	ofensives	i defensives. O bé Pere March dedicà L'arnès del cavaller
morals, fa una referència que demostra que ha descrit armes defensives i	ofensives	pròpies de la Corona d'Aragó (ell, segurament, escriu al regne de
senyals de Requesens (fig. 72). 42. Les úniques armes	ofensives	que enumera Eiximenis són el glavi, o llança, l'espasa, la daga o
Els arxius ens lliuren gran nombre de dades sobre armes defensives i	ofensives	, les lletres de batalla les enumeren i precisen amb detall i dues grans
els casos d'armadures conservades. L'estudi de l'armament defensiu i	ofensiu	al segle XV —amb alguna incursió als primers anys del
a la lliça en condicions d'absoluta igualtat en l'armament defensiu i	ofensiu	, i cal, per tant, "divisar les armes", expressió que significa precisar
precisar i determinar amb tota mena de detalls els elements defensius i	ofensius	amb què aniran proveïts en el moment de la batalla. Al request, o reptat,
defenses del cos, arnès de braços i arnès de cama i de cuixa), l'armament	ofensiu	(llança, espasa, daga, atxa, maça, etc.) i les defenses dels cavalls.
mester". Una altra gran font escrita per a l'estudi de les armes	ofensives	i defensives del segle XV són, com ja he apuntat, les novel·les
reflecteix molt fidelment les característiques de les armes	ofensives	i defensives de mitjan segle XV i el seu anònim autor és hàbil
ferrers, espasers i beiners, o sia els fabricants d'armes defensives i	ofensives	. A l'Apèndix III extracto una sèrie de notícies de llicències de
de gran sumptuositat. A l'inventari d'Alfons les partides sobre armes	ofensives	i defensives són tan detallades i precisades amb tan encertats
especificar cap altra arma defensiva, i amb espases i copagorges com a	ofensives	, el jutge de la batalla, Segismondo Malatesta de Rímini, objectà:
i exagera la feblesa de les armes defensives i l'abundor de les	ofensives	. La bavera rebia també els noms de barba, barber i
peces rígides van unides amb corretges. VIII. Les armes	ofensives	al segle XV 68. Les armes ofensives, en atenció a llur
Les armes ofensives al segle XV 68. Les armes	ofensives	, en atenció a llur aspecte més característic, rebien el nom genèric de
d'aquests bastons, presento un quadre en el qual recullo les armes	ofensives	divisades en cadascuna de les batalles concertades a les lletres de
de Giulio de Pisa i Boffillo de Judice (1475). És, doncs, l'arma	ofensiva	més freqüent, i sempre és emprada juntament amb altres, menys en el cas
amb tres noms diferents. Una ràpida mirada al nostre quadre de l'armament	ofensiu	(pàg. 144) indica, en primer lloc, que els tres noms s'exclouen

Pàgina 1 (de 14)

50 següents