DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
olibà A 8 oc.
òliba F 414 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb oliba Freqüència total:  422 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

en va, a desgrat de la protecció embellidora de la deessa d'ulls d'òliba, de la qual temia que no l'afavorís amb un bri de gelosíssim humor. Quant
justícia del teu Senyor. Veig com s'acosta el moment anguniós..." Una òliba, des de la catedral, pareixia posar el seu comentari tètric. L'escena
el perfil aquilí, els ulls rodons, la qual cosa li donava una expressió d'òliba, i la pell tirant a xocolata com si el sol de Son Magraner l'hagués
atabalà les orelles dels seus directors espirituals amb aquell xiu-xiu d'òliba púdica, difícil de tranquil·litzar, i que només s'apaivaga amb la paraula
Guillame, el troglodita Bertrand o Robert, la polla d'aigua Gérardine, l'òliba Claude, el duc Hubert, el corb Colas, el cigne Godard... Aquest darrer
nom i em facin passar el temps? Ja n'estic tip, de viure tot sol com una òliba. Frr!" S'escup a les mans, s'arremanga, es posa les ulleres, agafa un
llum, la muntanya tal com m'agrada, sense fàcils verdors romàntiques. Una òliba, encegada per l'excessiva llum, amb els seus pàl·lids ulls rodons,
S'havia fet fosc. Dos o tres corbs tornaven, de pressa, a llurs nius; les òlibes sortien dels forats dels arbres per menjar; els cargols, les erugues, els
erugues, els cucs, els talps, sortien de terra per fer-se menjar de les òlibes. La misteriosa serp que es mossega la cua m'encerclà: la terra, que cria
tenir damunt de la taula una xura menuda i fràgil. La cara de la xura —l'òliba de nit— és el mirall del clar de lluna. Sa ploma recorda el to d'ocre
hi havia ningú de mitja anomenada, en el gremi, que entre el gripau i l'òliba no tingués un gat d'ulls verds i de pèl negre, basardosa trinitat que
com el mussol, la xibeca, la cabrassa, el gamarús, el xot banyut i l'òliba. Els corbs no diré que siguin bèsties molt apreciables, perquè mengen tot
que no es pot perdonar és la mania que té la gent contra les pobres òlibes, els mussols i gamarussos, que no fan altre mal que menjar ratolins,
de les collites. D'aquests pobres ocells, el que té més mala fama és l'òliba. A Catalunya se li donen els noms de òliba, xura, xuclaoli i
que té més mala fama és l'òliba. A Catalunya se li donen els noms de òliba, xura, xuclaoli i xibeca de campanar. Pobra bestiola! Jo us
Jo us dic que no hi ha animal més bon minyó i més amic nostre que l'òliba. Passa tot el sant dia amagadeta sota una teulada. El campanar de
gota de soroll, planen pels voltants de l'església i del cementiri, i l'òliba se'n va de dret cap a les hortes, voltant per les taules de mongeteres i
a cercar el seu aliment i a vetllar per les nostres collites. Les òlibes volten tota la nit. Se les veu al clar de lluna, argentades i
tan trist, que s'ha de confessar que fa una certa por. Algú diu que les òlibes, de nit, se'n van als colomars a fer mal; i això és una mentida de les
a fer mal; i això és una mentida de les més lletges. És veritat que les òlibes es fiquen a casa dels coloms; però els coloms no els tenen gens de por, i
coloms no els tenen gens de por, i fins se les estimen i els fan lloc. L'òliba menja ratolins, rates, rates cellardes i aranyeres, talps i escarabats.
principal són els rosegadors. Hi ha llocs, al nord d'Europa, on les òlibes són molt estimades i on se les deixa criar per tot arreu. I creieu que a
criar per tot arreu. I creieu que a cada masia hi tindria d'haver una òliba, com hi ha gats i gossos; perquè les òlibes són més ratadores que tots
masia hi tindria d'haver una òliba, com hi ha gats i gossos; perquè les òlibes són més ratadores que tots els gats del món. Això que diuen, que les
són més ratadores que tots els gats del món. Això que diuen, que les òlibes es beuen l'oli de les llànties dels sants, i que Nostre Senyor no se les
no se les estima, és una falsedat. No cregueu tot el que us contin que l'òliba porta mala sort i que quan hi ha una desgràcia de família s'ha sentit el
sort i que quan hi ha una desgràcia de família s'ha sentit el xiulet de l'òliba dalt de les teulades. I, com l'òliba, els mussols han d'ésser estimats,
família s'ha sentit el xiulet de l'òliba dalt de les teulades. I, com l'òliba, els mussols han d'ésser estimats, sobretot aquell anomenat xot
una perdiu i té aquelles plometes que li fan de banyes. Quan vegeu una òliba que vola pel vostre camp, no la maleïu, ni us esvereu, ni li tingueu cap
camp, no la maleïu, ni us esvereu, ni li tingueu cap mala voluntat. Les òlibes són el millor guardià de nits i el millor vigilant que podem tenir vora
veient-la del camí estant: —Quina lluna més formosa, avui! Els grills i l'òliba Canten els grills: canten de banda a banda de l'ampla nit; canten endins
de l'ampla nit; canten endins de la nit profunda, arran de terra. I l'òliba, pietosa vigilant del cloquer, pensa, segura del seu pensament: —Quina
arbret a negres de nit! —Sí. —A parar arbret! A no ésser que vajus a òlibes o mussols!... Qui t'ha enganyat? Ja saps quina hora és? —Prou que ho sé
més admirativa: —Llamp de llamp de rellamp! Quan eixírem del poble una òliba ens saludà des dels murs de l'enderrocat palau dels Cabreres. —Mal brom
lo extern i convencional dels atributs (dalla, corona de perpetuïnes, òliba, etc., etc.), l'al·legoría desapareix quasi del tot, perdent els
verd renascut en els arbres. Lladrar de gossos, ric de grills, bufec d'òlives, de mussols, de ducs, de xiveques. I les postes de meravella en mig de la
ho he dit. N'estic fart de fer el tanoca. S'ennuegava d'ira. Tossí. —Òliba maleïda. Que xarrupi l'oli del rector. No el meu. I el pitjor és que se'n
genial, ¿com podré lloar-te, sense ésser el teu plagiari? Els grills i l'òliba Canten els grills: canten de banda a banda de l'ampla nit; canten endins
de l'ampla nit; canten endins de la nit profunda, arran de terra. I l'òliba, pietosa vigilant del cloquer, pensa, sense vacil·lació: —Quina
tot capdellat els udols d'un gos llunyà i la fressa xiuladora que fan les òlibes del campanar de l'església. Muntanyes de Prades No és un fet cert que
casal dels Folch serveix de catau als llargandaixos i de niu a les òlibes i esparvers; els sepulcres de les Avellanes, uns ianquis se'ls enduen per
M'hi vaig anar acostant. Les persones que, com jo, vivim sols com una òliba, som com els ocells enartats per la serp: no sabem el que ens passa. El
escopís a terra, mentres deia una oració que deia coses de serps, creus, òlibes i cossos infernals. A la cova del Sarró visqué la Bruixa Bet, que feia
qui li prestés ses ales, més grans i poderoses que les d'ell. I l'òliba li feu: —Jo volo molt en l'aire, però no per a poder arribar al cel! I tot
les granotes;— la canal no raja! L'aigua del safaretx resta agotada. L'òliba mentidera En el cloquer de la vella església, vora l'hort productiu, la
vella església, vora l'hort productiu, la Garsa hi amaga ço que roba. I l'Óliba li diu: —Garsa, porta més joies i no temis, que jo que passo les nits en
robes? I ella em contesta: —Magraner, què en tens de fer? I sento que l'Óliba, torna: —Garsa, que en serem de riques! Porta més joies, que jo durant les
cloquer veu les joies i diu a la Nit: —Amiga Nit, que no ho saps? L'Óliba del meu cloquer guarda joies que la Garsa roba! I la Nit diu a l'Óliba:
L'Óliba del meu cloquer guarda joies que la Garsa roba! I la Nit diu a l'Óliba: —Amiga Óliba, com és que guardes ço que la Garça roba? I l'Óliba
cloquer guarda joies que la Garsa roba! I la Nit diu a l'Óliba: —Amiga Óliba, com és que guardes ço que la Garça roba? I l'Óliba contesta: —No sóc pas

  Pàgina 1 (de 9) 50 següents »