Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
olivera F 1397 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb olivera Freqüència total:  1397 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

batussa. "Retira, de fesomia, a l'Erasme Caballé", proposava el ram d'olivera de la meva àvia. "Sí que hi retira", concedia, apaivagada, la
xafogor que m'emmalaltiria. Clam, sense cants d'ocells, de les velles oliveres cremades." Menelau "Em sembla que aquest bon home està força
d'una sínia quan aquelles baixaven escasses; hi havia vinyes i camps d'oliveres a les altures, i terres, als vessants, destinades al gra. La finca era
havia portat un petit present: una estatueta modelada per ell en fusta d'olivera, que representava una treballadora del camp recollint olives. El vell
Damunt la taula, com en un altar, treballada en un vell tronc d'olivera, hi havia el fruit de l'aspre combat sostingut dia i nit contra la forma
Les terres d'Argona són terres de turons baixos, poblats de camps d'oliveres, de vinyes, i amb amples faixes de conreus on a l'estiu groguegen els
on a l'hivern crema incessantment el foc, alimentat amb troncs d'olivera. A mà dreta d'aquesta sala, al fons d'un breu passadís, hi ha la petita
a la vora d'un camí, esperant. Un dia l'esculpirà així, en un tronc d'olivera o en un grapat de blana argila; intentarà captar aquest misteri tremend
el veia tornar. Com podria, en efecte, posar tot allò en un míser tronc d'olivera o en un trist grapat de blana argila? Passà una ràfega més forta; la
Un silenci absolut regnava entre les fondalades de garrofers, sota les oliveres i pels tossals poc abans abrandats de clamors, de crits, de tropell de
immensitat. Allí, sobre la coma, s'obria el bardissar del Moro entre les oliveres; es veia el marge enlairat —sobrepassava l'alçada d'un home— que separava
la Garriga, voltats de blats, d'userda i civada, d'argentades i plàcides oliveres, lluen uns avions en un camp, ocells terribles en el dolç paisatge.
El dia escollit, va aixecar-se molt de matinada i s'encaminà a un tros d'oliveres i garrofers que tenien a les faldes del Montsià. Aquella terra es trobava
les terres fins al fons de roquissars elevats, on comencen els camps d'oliveres i garrofers. En un temps llunyà, sobre la punta avançada del roquissar,
abans que el sol hagués sortit. Arribades allí, encenien focs sota les oliveres i, posades dempeus a l'entorn, s'escalfaven les mans entumides. La nena
riba, la catifa verda davalla fins a l'aigua per fer-hi emmirallar les oliveres... Endevín, assegut en una soca, el déu Pan. Me sent bé aquí, més calmada,
duplica veles blanques i un verd diferent —matisat i d'argent a les oliveres, brillant a les fulles dels garrofers— pren irisacions daurades a les
el colom.)] Ve-te'l aquí! És meravellós. L'he atrapat dalt d'una olivera... Eva. Temo per tu, fill meu! [(Peta un gran tro.)]
safata i un aiguabeneiter, tot de plata. També hi posà una branqueta d'olivera, que podia semblar de l'hort de Getsemaní. Mancava aigua beneita: Na
Als ametllers en flor, els havia dedicat dotzenes de sonets, i a les oliveres mil·lenàries una col·lecció d'elegies que feia plorar. Aina Cohen,
clares, dos crítics, dos orientadors. Altrament, senyors de terres amb oliveres i ametllers, quasi "botifarres". Un d'ells era advocat; l'altre, ex
jèiem abraçats davant la finestra oberta al pendís d'oliveres (dues llavors nues dins un fruit que l'estiu ha badat
fons, ni les masies rosses prop del brodat d'escuma de les rescloses, amb oliveres ben ordenades, com a punt per a una dansa de mirinyacs de cendra. Tot ha
vegetal dels grecs i dels romans, que s'expressava per mitjà de corones d'olivera, d'alzina, de llorer, d'api bord, etc., o de la que es practicava encara
una certa hora, precisats per a cadascuna: diumenge per a l'avellaner i l'olivera; dilluns per a la ruda, el trèvol, la peònia, la xicoira; dimarts per a la
de lluna. Als camps uns arbres són més argentats que els altres. Són les oliveres, que amb la lluna tenen una blancor encantada i fina. Són penetrats de
camí. I, de sobte, a baix, a la dreta, per entre les soques de les oliveres en pendís, tot és una blancor de llet, una estesa de lluna més clara on
hem llegit que n'hi ha per aquells indrets? Davallem ràpids pel pendís d'oliveres i al capdavall del terreny, molt més curt que no podíem imaginar-nos, ens
la costa, entrem a les veritables terres de pagès. Això! Els conreus, les oliveres, les vinyes. Em sento tan segur de mi mateix, que em poso a cantar. Ell m'
Per aquesta carretera, que ara veig tan ben dibuixada, vora aquestes oliveres, Joanet i jo sota la lluna, hi passàvem fa unes quantes setmanes. Ara el
ara vull parlar de John. Quin vell indomable! Com una retorçada soca d'olivera que s'enforteix amb els anys. ¡Quin urc de treball i d'agavellament,
finques dels majorals o bé de la facilitat d'obtindre les carrasques o oliveres que aquell dia hauran de ser arrossegades fins al Pati d'En Palanques, al
les carrasques per a la foguera. Potser va entre els ròssecs alguna vella olivera morta o algun cimal producte de l'esporgada. Va la rossegada garriga
ells mateixos. A la nit ja en tenen tots, de rams. Un ram és una branca d'olivera o de carrasca, o bé de presseguer, prunyoner o ametler. Si una colla
la terra és de pa i de pataques, l'arbreria escasseja. I qui té arbres —oliveres, pomeres, avellaners, figueres o alguna altra classe de fruites—, se'ls
ho anunciaven penjant a la porta, al balcó o a la finestra, un ram d'olivera. Altres penjaven una botja. El ram indicava taverna, almenys ocasional,
portant al bec, com a senyal pacífic, el branc d'una olivera. De seguida apareix ja l'eixut, i ja de l'arca
paisatge de granit i de pedra calcària molt dura, amb obscurs garrofers, oliveres argentades, figueres i vinyes. Als fondals arrecerats del vent, enmig de
, el sol de tardor. Ens vam asseure davant de la casa, a l'hort, sota una olivera carregada de fruit. A través de les fulles platejades vèiem espurnejar la
bevíem vi negre, i ens miràvem, a través de les branques argentades de l'olivera; la mar, que ara, a la posta del sol, s'anava posant rosada. Quan,
I, de sobte, se'm doblegaren els genolls: pel camí del poble, sota les oliveres, balancejant, encesa, amb la mantellina al cap, esplèndida, aparegué la
—T'he donat la meva paraula, patró! A reveure! I va desaparèixer sota les oliveres. Madam Hortènsia plorava i mirava com lluïa i s'extingia de tant en tant,
madurat, es dreçaven les espigues carregades de gra; les cigales, les oliveres, serraven l'aire, insectes lluminosos brumien en la llum ardent. La mar
i a la mar jugaven els colors, blaus, verds, roses i nacres; enllà, a les oliveres, es desvetllaven i piulaven els ocellets. Avançava arran de l'aigua per
els teulats, on el vent escampa el fum de la llar, o en la cavitat de les oliveres, que són els arbres de la pau. Medita. Espera l'hora que li convé. Dóna
popular comuna a tota l'illa. El fogueró es fa amb soques i troncs d'olivera, posats dempeus, de manera que uns recolzen amb els altres. Després,
Carretera amunt arribareu aviat a una plana ondulada, solcada de conreus —oliveres i ceps, ametlers— que en Barceló, molt encertadament, compara amb la del
de la muntanya. Han tret aigua d'on han pogut, i han substituït les oliveres i els garrofers, les vinyes, pel tarongerar de compradors internacionals.
dels Accara, vora la mar i en mig d'ample oasi, aprèn ara el conreu de l'olivera. Cap a ponent, Zian (l'antiga Zitha) mostra les ruïnes del seu fòrum i
indestructible, inimitable: la ciutat, el gran port, la campinya plena d'oliveres i conreus, el cap Plemmírion aplatit i la blava immensitat de la Mar

  Pàgina 1 (de 28) 50 següents »