DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
olla AI 8 oc.
olla F 2062 oc.
ollà I 5 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb olla Freqüència total:  2075 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

(una dotzena de cases grises, aclofades entre els sembrats, amb olles blaves d'alfàbrega o d'herba de Sant Segimon a la finestra) s'ha celebrat
tot de coses, retira un matalàs que reposa sobre un cistell on es veuen olles i cassoles, una paella, i de sota de tot treu una soga de samaler,
que sembla el més correcte, però que no deixa d'ésser l'establiment més olla que mai hagi conegut. Tot hi és a l'aire lliure, no hi ha res que es
un capità maori pur, aficionat a la política, fantasista, brillant, molt olla, però gentil i valent. Tot un capità de barca balenera o d'embarcació de
viure dintre del seu despatx aquella barreja personalíssima i una mica olla de la decoració de les cases velles, en les quals per un al·luvió de
Nits"... —No sé què vols que passi més, perquè sembli una veritable olla. Mira que en aquests vuit darrers anys n'hem vist bastantes de coses, i
les orelles i, a la cuina, la Francisca penjava als clemàstecs una gran olla de mongetes seques. A les nits, a la taula dels masovers i dels mossos es
com una gran senyora que ja és més d'un clima incommovible que de l'olla picant de cada dia, procurava no interessar-se per a res ni comentar cap
"Fins aviat." "Laura." En havent dit el rosari mentre l'olla vessa i les minyones cabdellen una troca vora la taula de noguera que
carn; elefant i argila, perquè antigament les dones en lloc de fer-se les olles retallaven de terra les empremtes de peus d'elefants i utilitzaven
es moririen de fam i de set, seria impossible de fer sopes (nom de clan), olles (nom de clan), etc. (Cunnison.) Els navaho justifiquen amb un gran nombre
industrial; mes, potser per alló de que 'ls testos se semblan á las ollas, en Tomaset duya camí de deixar la carretera y pérdres per viaranys de
encara. Los fogons quedan preparats y si vóls caldo, ne trobarás á l' olleta; á la una vindrán las noyas y podréu dinar, —digué la bona dona,
ab veu de nas y tonada trista y arrossegosa, tot remenant las fumejantas ollas, cantava: Allí á sol ixent... al peu d' una roca... en un llogaret...
botiga i es posà a remenar amb una cullera quelcom que bullia dintre una olleta que hi havia damunt un fogonet de gas. Per l'olor vaig comprendre que
dels polsos, li regalima devers els ulls, i ell no se'n sent. És una olla que bull, traspua. Jo em passo la mà pel rostre i rajo com ell. Estic
dóna diners d'amagat, a part de les coses que s'emporta per fer bullir l'olla. Les criatures també baixen al mas. Però ella, mai, mai... Encara no hi
tres, o quatre corders. Un cop destrossada, la carn s'ha de coure en unes olles de test, enormes, de les anomenades de peça, en les quals bé poden
argilagues i romers entre les potes dels ferros que sostenen les olles, darrere de les quals penja el calderís, és a dir, el que a Catalunya en
al canó de la xemeneia de la llar, que serveix per a penjar-hi les olles, perols, etc., que s'han de posar a escalfar al foc de la llar", com
llar", com diu molt exactament mestre Fabra en el seu Diccionari. A les olles han posat oli, i quan aquest està roent, s'hi sofregixen uns alls. En ser
de la carn, els quals es regiren al tombet; vol dir que, agafades les olles per les anses, se sacsegen de manera que els talls de la carn canvien
mitjans de carn de corder o de conill. Aquesta carn cal guisar-la en una olla de test de Traïguera, amb un foc lent de llenya. I en açò radica el
I en açò radica el secret del plat. Cal remoure aquesta carn dins de l'olla; però sense cullerot ni paleta, sinó prenint l'olla per les anses i
carn dins de l'olla; però sense cullerot ni paleta, sinó prenint l'olla per les anses i sacsejant-la en l'aire, de manera que els trossos de carn
de Montjuich amunt ab lo cistell al bras, portanthi, com cada dia, en una olleta y en una cassoleta, lo dinar pe 'l meu pobre pare. Caminaba la bona dona,
menjar calent, una vehina, menos pobre que nosaltres, nos deixaba alguna olla ó alguna cassola per coure 'l dinar, y fins nos regalaba algunas brasas
mans que obrien un calaix per treure'n la mantellina o que furgaven en l'olla on el sopar es coïa, i subtils, quasi inexplicables, els que s'operaven
La teoria relativista admet la possibilitat que un dia en posar una olla d'aigua al foc, en lloc d'escalfar-se se us glaci. És probable que això no
-me la gallina. —A taula, si us plau! —ordenà madam Hortènsia. Aixecà l'olla i vingué a posar-la davant nostre. Però es quedà bocabadant: s'havia
—Una altra història sense fi, aquesta! —deia sovint Zorbàs en posar l'olla al foc—. No és pas solament la dona —maleïda sigui!— una història sense
va posar hàbilment entre les dues pedres i la va encendre. Posà al foc l'olla de terrissa, hi abocà aigua, cebes, tomàquets, arròs, i començà a fer la
els primers dies l'oncle Anagnostis. Zorbàs s'havia agenollat davant l'olla, mirava amb ulls esbatanats el foc i callava. —Tens fills, Zorbàs? —vaig
dels homes? que caiguin en el parany. Fes-ne cabal, patró! Va treure l'olla del foc, ens vam asseure amb les cames encreuades, menjàrem. Zorbàs havia
—. Firmes? —Firmo, Zorbàs; tira endavant. Em va encendre el braser, posà l'olla al foc, em va preparar cafè, m'estengué una manta als peus perquè no
Feta la sopa, agafàrem les culleres i menjàrem prenent directament de l'olla. Cap dels dos no parlava; no havíem menjat res en tot el dia i engolíem
A la cuina hi havia només uns quants escambells, una taula malmesa i una olla fumosa penjada als cremallers." "Un dia la mare diu a la filla:"
Els va fer saltar amb el ganivet, els va netejar i rentar i posar dins l'olla sense més ni més, a l'estil dels pescadors del seu temps. Al primer bull
de falgueres apilades i l'empremta de dos peus enormes, i encara més, una olleta esquerdada, de terrissa, cosa que provava clarament que un home havia fet
quan l'incendi sigui manifest. Jo he portat el foc grec dins aquesta olleta. Comtessa Clara Aquí veieu les claus en el coixí. De pressa,
el sopar de la vetlla del primer dia en el qual es menja la tradicional olleta. A la desfilada del primer dia, anomenada entrada de cristians, la que té
pena d'una nova excursió. La Mare de Déu de Gràcia L'endemà del dia de l'olleta —l'àpat comunitari celebrat en cada "maset" i que assenyala l'inici de
la plaça comencen de saltar tots alhora, seguint el ritme. És com si una olla de cigrons hagués arrencat a bullir als nostres peus. La multitud circula
beneficiats, i les prelatures. La identificació del capellà "de missa i olla" amb el poble és constant: al capdavall, és la classe d'on ell surt. I
sublim, i és que la Sumpèctica ho acapara tot i ho fon i ho fusiona com l'olla de la cuina catalana que quan bull omple la casa de soroll coent la carn
i sigrons, bull per a fer el brou que manté el ventre i la casa i és com l'olla de la veritat, que bull damunt dels ossos del pensador, que només té la
un sac d'ossos que li flamejen com un munt de sarments, i per omplir l'olla de la Sumpéctica, agafa la terra amb les mans, mirant que no li caigui la
balances i tot el que troba i el que li donen, perquè per a fer bullir l'olla del pensament va d'un cantó a l'altre, com el que va de casa en casa i de
amb totes dugues mans perquè no li caiguin, perquè tot és bó el que l'olla cou i per a fer el brou de la veritat que és l'aliment de l'home, no hi
sinó amb la simple probitat que no s'avergonyeix de l'escudella i carn d'olla ni del tramvia i que no passa per menys que per l'ambició de

  Pàgina 1 (de 42) 50 següents »