Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

a defensa del fred. No en sofrien pas, sinó que suaven a raig —amb una	olor	molt agra, és de suposar—, perquè sempre estaven ballant una primitiva
descomposició, que elles mateixes escampen i dejecten, perquè la pèssima	olor	aconsegueix de sotragar i rebaixar l'ànim i la moral. Varen perseguir
misericordiosos, el varen convertir en puput. És característica la mala	olor	del niu d'aquesta bestiola, a vessar d'excrements i de tota llei de
sempre una bata coberta de taques, greixosa, i tot ell empestava de males	olors	. Era aficionat a les lletres —encara que en ell dominava l'afició al vi—;
canvi d'això, l'afaitava debades, i àdhuc li rentava la cara amb aigua d'	olor	, perquè, a més a més, era presumit. Només una cosa era capaç de treure'l
abans no passa alguna catàstrofe. —Sí, ja ho pots ben dir: quan es sent	olor	de socarrim és que el foc és a prop. I quan com ara s'ha sentit aquesta
de socarrim és que el foc és a prop. I quan com ara s'ha sentit aquesta	olor	? —I veient que ell feia gest d'anar-se'n, afegí—: Si a part
d'aquestes ribes. El visitant foraster no ens ho perdona. Per a ell, fem	olor	d'oli fregit i —vergonya de vergonyes— d'all, som uns histrions
saques plenes de troncs de ginestera o de ginebró. El ginebró fa com una	olor	litúrgica: tota la casa se'n perfuma. Del menjador estant veiem el Canigó
enormes roures tallats per terra. Dins el Noguer, retrats solemnes,	olor	d'humitat. Uns caçadors de vint-i-cinc anys enrera al peu d'un saltant
de la víctima: tanta carn trinxada, budells, sang damunt les taules i l'	olor	densa que se'n desprèn arriben a fer angúnia. Però els camperols mengen,
A la tarda anem a Vilarmau. Cel gris i plata. Diuen que nevarà.	Olor	de fum de carboneres, com flaire de quitrà, evocació marítima.
Avui, als prats de vora l'aigua, hem collit moltes violetes (però no fan	olor	). En aquest recer costa d'imaginar que hi hagi tants homes que es maten,
17 març. Al matí anem a fer llenya de ginebró. Fa una	olor	deliciosa. He vist dues papallones grogues, i l'herba cada dia és més
ginebrons, al matí. Fa un sol molt calent i l'aire té una inconfusible	olor	de primavera. Minúscules flors morades entre el blat, grogues entre les
wagneriana. Hem collit unes flors blanques, de sis pètals, amb cor groc i	olor	finíssima: penso que són satalies. He llegit un bell poema de Sacheverell
so d'unes campanes (ai, només és el so de l'hora!). L'aire fa	olor	de fum i de neu. 1 abril. Fem bastons de ginebró al sot
camps de naps, de flor groga (gairebé fa mal als ulls, de tan viva) i d'	olor	delicada. Però qui cantarà aquesta flor deliciosa, amb un nom tan lleig?
Uns llums elèctrics, escassos i dispersos, cap als afores del poble; una	olor	de flors i de terra mullada; el doll ardent, apassionat, d'un rossinyol
cicuta amb tènue flor de vori, cenyint la casa d'on es desprèn una vaga	olor	de farina. L'aigua brogeix pel saltant ombrívol, on el mur és cobert de
és com l'ombra d'un trèvol de quatre fulles a la sorra del fons.	Olor	d'aigua, escuma de neu, molsa verda en la pedra grisa. Pujant, anem a
Ginesta; castanyers d'un verd tendre retallats contra núvols blancs;	olor	de flors, d'herba, de terra molla. 22 maig. Avui ha fet
Ahir, en pujar del poble, ja vaig observar que l'aire feia una marcada	olor	d'estiu. El sol fort, la calor primarenca, es veu que modifiquen la
veu que modifiquen la flaire de l'herba. Ara sí que és aquella típica "	olor	de Viladrau". Les gavarreres són ben florides (el cor d'aquestes roses
un rossinyol al fons de l'obaga, però no aquella densa simfonia del maig.	Olor	de flors i d'herba humida. 8 juny. Els diaris diuen que
es proposen d'encerclar-lo. Avui fa lluna. L'aire és fresc, impregnat d'	olors	vegetals. Avets en el cel pur. 17 juny. Els diaris de
olorosa de pluja. Després, als sots de La Vila. Prats d'herba dallada,	olor	de fenc, record d'Isaïes: "L'home, com la flor del fenc..." Al vespre
aquella caseta humil dels meus besavis, amb el sant Pau de rajola, l'	olor	d'humitat i de celler, els tarongers de l'hort, el gessamí, tot tan
grises, i cinc o sis carboneres fumaven lentament, omplint l'aire d'	olor	de creosota, d'olor de quitrà (estranya suggestió marítima entre els
o sis carboneres fumaven lentament, omplint l'aire d'olor de creosota, d'	olor	de quitrà (estranya suggestió marítima entre els boscos). En un dels
que no coneixia. És simpàtic, gentleman. Torno a Viladrau.	Olor	de lligabosc vora les torres, frescor agradable, després de l'hòrrida
avions i vint combats aeris simultanis. Torno a Viladrau. Aire fred,	olor	d'arbres. 16 juliol. Reposo sota els avets del parc i
Un home fa comptes en una tauleta recolzada en un noble pilar. No pas	olor	d'encens: olor de garrofes... Tornem cap al tard. Hi ha un cel rosa-perla,
comptes en una tauleta recolzada en un noble pilar. No pas olor d'encens:	olor	de garrofes... Tornem cap al tard. Hi ha un cel rosa-perla, una calma
irreal, rodona. Quan entrem a la baga ve una alenada de frescor, una	olor	d'herbes i d'arbres. 22 juliol. Quan, el dia 15,
breu i espectacular: vent, trons, pluja abundosa. Després el cel blau i	olor	d'aigua i d'herbes. Han tornat l'àvia i la Roser, que eren fora des del
Bec aigua vora el jardinet, on hi ha lliris tigrats i roses d'una	olor	molt viva. 10 agost. El doctor Negrín ha estat dos dies a
força il·lustrat, que es lamentava de la supressió de "tot el que fa	olor	de progrés social" i creia que la guerra s'acabaria amb un pacte i "amb
28 agost. Aquesta nit ha plogut. Cel gris, humitat,	olor	i frescor de setembre. Un amic de Barcelona diu que els elements militars
que no dura gaire. En caure la tarda d'or, hi ha camins mullats,	olor	de reïna al parc, aigua amb cel a les lloses. El diari diu que a Aragó
En Jaume masover esbranca un cedre del parc, que s'havia mort. Quina	olor	més agradable fa la llenya! A la tarda corregeixo proves de la meva
pels carrers. Tot és fosc, negríssim. Fa basarda. Topo amb la gent. Una	olor	de cabells femenins m'indica que he topat amb una dona. Algun far
28 febrer. Sol i núvols blancs. Dia tebi, amb una	olor	diferent i un sol més blanc, com de primavera. Les mallerengues canten
on hi ha encara vetes primes de neu, però l'aire ja fa, vagament, una	olor	de primavera. 18 març. Al matí llegeixo a bell sol. Diu
L'oreig fa voleiar pètals de flor. Vora els arbres florits hi ha una	olor	de mel deliciosa. 30 març. El comunicat oficial diu que
esvaïdes en la calitja i els camps com de vellut. La glicina fa una	olor	intensa, que em recorda els carrers de Sant Gervasi, al temps de la
parlant de queviures. Canten rossinyols a les barrancades fresques.	Olor	d'humitat, recs d'aigua abundosa, flors blanques, flors grogues d'enciam
canten alhora rossinyols i cucuts. Camins molls, arbres tendríssims,	olor	de flors. Treballo molt en el Coleridge: avui he fet 30
fan camí, impertorbables. Dins el metro, foscor, multituds, protestes,	olor	poc agradable. Bum! Bum! Els antiaeris, les bombes... Però surto aviat a
Mercury, rebut avui. Pels marges l'herba és dallada. Se sent una	olor	de maduresa, un alè ben d'estiu. 8 juliol. Avui hem

Pàgina 1 (de 121)

50 següents