×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb olorar |
Freqüència total: 530 |
CTILC1 |
Sileta, el que m'han dit? —Sileta somrigué: "Déu meu! sembla com si ho | oloressin | ." —Déu et doni la felicitat, Sileta; tota la felicitat que et mereixes. | dolça "solitud agrícola". Cap a mitja tarda vaig a passeig amb la Fina. | Olorem | les flors de pomera, admirem els grans camps d'ordi i de blat, la | al damunt —comenta el vell—. Potser un pou mort —afegeix, optimista. Tots | oloren | sorollosament, més inclinats cap al forat, però no se sent gens de | de nosaltres mateixos. I allà on hi ha plaer, podem estar segurs d' | olorar | , si tenim un bon nas moral, la pudoreta de sofre. Aquesta dialèctica, que | a l'illa i us posa en contacte amb tot allò que és viu i és habitat. Aneu | olorant | i sentint els diferents matisos del litoral tahitià; de tant en tant, un | sense repòs. Altres persones, no gaires més, però, han vingut a | olorar | el forn de Madame Tu i a menjar un mango a l'ombra dels cocoters, | i no trobàvem interès en els parracs de vella pell. | Oloràvem | la por que era l'aroma d'aquella tardor, però ens | jo, cabells, pell i vestit, feia pudor de colom. Quan no em veia ningú m' | olorava | els braços i m'olorava els cabells quan em pentinava i no entenia com | feia pudor de colom. Quan no em veia ningú m'olorava els braços i m' | olorava | els cabells quan em pentinava i no entenia com podia dur enganxada al nas | i tots els granets queien com una pluja i en tornava a agafar i després m' | olorava | la mà i olorava l'olor de tot. I amb la claror que venia del llum que | queien com una pluja i en tornava a agafar i després m'olorava la mà i | olorava | l'olor de tot. I amb la claror que venia del llum que deixava encès a la | no es pot discutir. Escolta. Que no tens nas? —Nas, per què? —Per | olorar | certes coses, per lligar caps, per fer deduccions? —Comprens que tinc | alliberació era Rosa Trènor. Després de deixar el senyor canonge, anava | olorant | la família de lluny amb un nas de patètica tendresa. Feia un instant que | la impunitat del seu crim, escoltava el xiscle ofegat de Dorotea, | olorava | la llefiscositat de la sang... i amb els seus dits tous i glaçats anava | De l'escenari venia tuf de suor i de les essències que només s' | oloren | en els prostíbuls pobres. Els quatre cavallers estaven positivament | l'amor lliure i altres vilipendis... Don Tomàs s'imaginava sentir i | olorar | aquestes coses; contemplava les dues parentes cel·lícoles, menjant sopa | internacionals i per banquets indigestos. Els diumenges a la tarda | olorava | totes les aixelles catxupinesques que es presentaven al "Ritz", amb | una mica, i Bobby, amb l'ai al cor cada matí, pressentia la catàstrofe, | olorava | que d'un moment a l'altre els pulmons d'aquella dona s'aturarien com un | i deixa fulles seques en el tany. Jo vull la flor que eternament | olora | , dins el secret pregon, mon esperit, i no marceix | una altra ampolleta plana, com una garrafeta, que vaig destapar i | olorar | i vaig descobrir que contenia aiguardent. Res d'això no li havia vist | 'l que puga; pero, senyor, jo no responch del éxit... Y acte seguit feu | olorar | una aigua molt forta á la malalta. La mare, al respirar aquella essencia, | que aixó no será res!... L' apotecari no descansaba. Despres de ferli | olorar | las essencias mes fortas per retornarla, li va donar una medicina per | que?... ¿Que ha fet lo meu Alfredo?... —Res... Aixó es que, ha | olorat | alguna cosa... Endavant: no deixeu de donar aquet recado á l' Alfredo... | lo noy.)] Quin soroll! estás de gresca! Aquest noy se fa ilusions. Ha | olorat | los macarrons. Vehí dins. Senyor Tano vol la llesca? | que baixa pesadament les escales. "Té por... —pensa Gaspar—. Potser | olora | que amb el testament el pare ha deixat una carta que haurà de ser llegida | i jo vigilem des d'aquí. Al cap de poca estona es va apagar el llum. "Ha | olorat | que sóc jo. Se'n torna al llit. Quan sóc fora deu tenir por tota sola... | se les havia amb anilines, i no poc, i amb quina amarga experiència, quan | olorava | la maliciosa estratagema de les dones. No deus haver oblidat l'incident | et pessigolleja els badius. [(Es refrega contra l'estàtua.)] Apa, | olora | 'm a mi, olora la meva sentor de carn fresca. Jo sóc jove, i viva, i | els badius. [(Es refrega contra l'estàtua.)] Apa, olora'm a mi, | olora | la meva sentor de carn fresca. Jo sóc jove, i viva, i això et deu | sobre l'aire, i hi és portada per la sang infantil, que prou | olora | , i ve a dansar amb les bruixes de Lapònia, mentre | dels sentits, per les quals veuen i escolten i poden | olorar | i toquen i gusten, i, gustant, digereixen i assimilen | "Mireu el vell calavera! Que no té ulls per a veure, que no té nas per a | olorar | ?"" ""Sí, imbècils, tinc ulls; sí, insensibles, tinc nas, però | no solament mirant-lo i escoltant-lo amb els ulls i les orelles, sinó | olorant | lo amb el nas meravellat de l'olor que fa la naturalesa i del perfum que | estudiava posant-hi els cinc sentits, mirant-lo, escoltant-lo, tocant-lo, | olorant | -lo i saborejant-lo com si el volgués examinar amb els ulls, les orelles, | ciència universal a les mans, veient-lo i tocant-lo i com aquell que diu | olorant | -lo, escoltant-lo i saborejant-lo, tal com vàrem dir que ho feia En Ramon | que sempre porta damunt i es contempla una llarga estona; després torna a | olorar | voluptuosament el perfum de la rosa. Però de sobte cruix el brancatge | amb senzillesa i serietat, en la capella de la fàbrica. Ningú n'havia | olorat | res fins aquell moment, per haver tingut lloc els tràmits preliminars en | A la tia Paulina, estic cert que l'havia pressentida, que l'havia | olorada | en alguna paraula que en Víctor Buxareu em digué el passat estiu: La tia | va dir: —Mestre, voleu explicar-me com és que, d'una manera o altra, | oloreu | el diari i copseu el tomb de les coses que passen, sense saber de lletra? | de Jahvè serà per a tu." "Hom qui en farà d'igual, ni tan sols per | olorar | , tallat serà dels del seu poble." Els obrers del Tabernacle [XXXI: | tota bestia pura i de tot ocell pur, oferí un holocaust damunt l'altar. I | olorà | Jahvè la olor de suavitat. I digué Jahvè per son cor: D'ara més, no | mar, baldament hagués de costar la cosa un dineral. Llavors, en Bonosi, | olorant | un bon gatge, va comprometre's a trobar hàbils nedadors que aquell dia | , per això, ja anava cap per avall. —Veureu: els de per aquí fa temps que | oloràvem | el daltabaix. Ell era més donat a caçar i a bones dinades que a | Amb tots els respectes deguts a la història, vaig despenjar-lo. Vaig | olorar | el cuiro de l'interior de la gorra per sentir el baf de la història. El | i així que es va veure a tret engegà un ram de violes a la Lluïsa que les | olorà | amb delícia i com la senyera d'un castell se les clavà en la partió del | dels gossos. Diria fins i tot que en flairen els excrements com si | oloressin | cinamom. Quin gust hi troben a esquarterar una fera! Trinxar bous i | Gat a l'aguait, t'arreplegà amb la pota just al moment dolç, com si | olorés | que cremaves. I, de rebot, la mare, sense perdre'm d'ull, pressentint-ho | a París: càndid, estúpid, somiador com jo... Regirava, sospesava, | olorava | la terra: se li escapava una ganyota... —Com ha anat, Marcel Chartre? —I | "España Brava" potser. —"España Brava" què és? —Ja | olorava | jo, senyora, que vostè feia temps que no havia estat a Sant Feliu. —Oi i | però, tenen un nas perfecte: senten la pistola sobre la camisa, i | oloren | el llorer que vindrà després. [(El doctor Bofill riu. Com un adolescent |
|