DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
olorar V 530 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb olorar Freqüència total:  530 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Sileta, el que m'han dit? —Sileta somrigué: "Déu meu! sembla com si ho oloressin." —Déu et doni la felicitat, Sileta; tota la felicitat que et mereixes.
dolça "solitud agrícola". Cap a mitja tarda vaig a passeig amb la Fina. Olorem les flors de pomera, admirem els grans camps d'ordi i de blat, la
al damunt —comenta el vell—. Potser un pou mort —afegeix, optimista. Tots oloren sorollosament, més inclinats cap al forat, però no se sent gens de
de nosaltres mateixos. I allà on hi ha plaer, podem estar segurs d'olorar, si tenim un bon nas moral, la pudoreta de sofre. Aquesta dialèctica, que
a l'illa i us posa en contacte amb tot allò que és viu i és habitat. Aneu olorant i sentint els diferents matisos del litoral tahitià; de tant en tant, un
sense repòs. Altres persones, no gaires més, però, han vingut a olorar el forn de Madame Tu i a menjar un mango a l'ombra dels cocoters,
i no trobàvem interès en els parracs de vella pell. Oloràvem la por que era l'aroma d'aquella tardor, però ens
jo, cabells, pell i vestit, feia pudor de colom. Quan no em veia ningú m'olorava els braços i m'olorava els cabells quan em pentinava i no entenia com
feia pudor de colom. Quan no em veia ningú m'olorava els braços i m'olorava els cabells quan em pentinava i no entenia com podia dur enganxada al nas
i tots els granets queien com una pluja i en tornava a agafar i després m'olorava la mà i olorava l'olor de tot. I amb la claror que venia del llum que
queien com una pluja i en tornava a agafar i després m'olorava la mà i olorava l'olor de tot. I amb la claror que venia del llum que deixava encès a la
no es pot discutir. Escolta. Que no tens nas? —Nas, per què? —Per olorar certes coses, per lligar caps, per fer deduccions? —Comprens que tinc
alliberació era Rosa Trènor. Després de deixar el senyor canonge, anava olorant la família de lluny amb un nas de patètica tendresa. Feia un instant que
la impunitat del seu crim, escoltava el xiscle ofegat de Dorotea, olorava la llefiscositat de la sang... i amb els seus dits tous i glaçats anava
De l'escenari venia tuf de suor i de les essències que només s'oloren en els prostíbuls pobres. Els quatre cavallers estaven positivament
l'amor lliure i altres vilipendis... Don Tomàs s'imaginava sentir i olorar aquestes coses; contemplava les dues parentes cel·lícoles, menjant sopa
internacionals i per banquets indigestos. Els diumenges a la tarda olorava totes les aixelles catxupinesques que es presentaven al "Ritz", amb
una mica, i Bobby, amb l'ai al cor cada matí, pressentia la catàstrofe, olorava que d'un moment a l'altre els pulmons d'aquella dona s'aturarien com un
i deixa fulles seques en el tany. Jo vull la flor que eternament olora, dins el secret pregon, mon esperit, i no marceix
una altra ampolleta plana, com una garrafeta, que vaig destapar i olorar i vaig descobrir que contenia aiguardent. Res d'això no li havia vist
'l que puga; pero, senyor, jo no responch del éxit... Y acte seguit feu olorar una aigua molt forta á la malalta. La mare, al respirar aquella essencia,
que aixó no será res!... L' apotecari no descansaba. Despres de ferli olorar las essencias mes fortas per retornarla, li va donar una medicina per
que?... ¿Que ha fet lo meu Alfredo?... —Res... Aixó es que, ha olorat alguna cosa... Endavant: no deixeu de donar aquet recado á l' Alfredo...
lo noy.)] Quin soroll! estás de gresca! Aquest noy se fa ilusions. Ha olorat los macarrons. Vehí dins. Senyor Tano vol la llesca?
que baixa pesadament les escales. "Té por... —pensa Gaspar—. Potser olora que amb el testament el pare ha deixat una carta que haurà de ser llegida
i jo vigilem des d'aquí. Al cap de poca estona es va apagar el llum. "Ha olorat que sóc jo. Se'n torna al llit. Quan sóc fora deu tenir por tota sola...
se les havia amb anilines, i no poc, i amb quina amarga experiència, quan olorava la maliciosa estratagema de les dones. No deus haver oblidat l'incident
et pessigolleja els badius. [(Es refrega contra l'estàtua.)] Apa, olora'm a mi, olora la meva sentor de carn fresca. Jo sóc jove, i viva, i
els badius. [(Es refrega contra l'estàtua.)] Apa, olora'm a mi, olora la meva sentor de carn fresca. Jo sóc jove, i viva, i això et deu
sobre l'aire, i hi és portada per la sang infantil, que prou olora, i ve a dansar amb les bruixes de Lapònia, mentre
dels sentits, per les quals veuen i escolten i poden olorar i toquen i gusten, i, gustant, digereixen i assimilen
"Mireu el vell calavera! Que no té ulls per a veure, que no té nas per a olorar?"" ""Sí, imbècils, tinc ulls; sí, insensibles, tinc nas, però
no solament mirant-lo i escoltant-lo amb els ulls i les orelles, sinó olorant lo amb el nas meravellat de l'olor que fa la naturalesa i del perfum que
estudiava posant-hi els cinc sentits, mirant-lo, escoltant-lo, tocant-lo, olorant-lo i saborejant-lo com si el volgués examinar amb els ulls, les orelles,
ciència universal a les mans, veient-lo i tocant-lo i com aquell que diu olorant-lo, escoltant-lo i saborejant-lo, tal com vàrem dir que ho feia En Ramon
que sempre porta damunt i es contempla una llarga estona; després torna a olorar voluptuosament el perfum de la rosa. Però de sobte cruix el brancatge
amb senzillesa i serietat, en la capella de la fàbrica. Ningú n'havia olorat res fins aquell moment, per haver tingut lloc els tràmits preliminars en
A la tia Paulina, estic cert que l'havia pressentida, que l'havia olorada en alguna paraula que en Víctor Buxareu em digué el passat estiu: La tia
va dir: —Mestre, voleu explicar-me com és que, d'una manera o altra, oloreu el diari i copseu el tomb de les coses que passen, sense saber de lletra?
de Jahvè serà per a tu." "Hom qui en farà d'igual, ni tan sols per olorar, tallat serà dels del seu poble." Els obrers del Tabernacle [XXXI:
tota bestia pura i de tot ocell pur, oferí un holocaust damunt l'altar. I olorà Jahvè la olor de suavitat. I digué Jahvè per son cor: D'ara més, no
mar, baldament hagués de costar la cosa un dineral. Llavors, en Bonosi, olorant un bon gatge, va comprometre's a trobar hàbils nedadors que aquell dia
, per això, ja anava cap per avall. —Veureu: els de per aquí fa temps que oloràvem el daltabaix. Ell era més donat a caçar i a bones dinades que a
Amb tots els respectes deguts a la història, vaig despenjar-lo. Vaig olorar el cuiro de l'interior de la gorra per sentir el baf de la història. El
i així que es va veure a tret engegà un ram de violes a la Lluïsa que les olorà amb delícia i com la senyera d'un castell se les clavà en la partió del
dels gossos. Diria fins i tot que en flairen els excrements com si oloressin cinamom. Quin gust hi troben a esquarterar una fera! Trinxar bous i
Gat a l'aguait, t'arreplegà amb la pota just al moment dolç, com si olorés que cremaves. I, de rebot, la mare, sense perdre'm d'ull, pressentint-ho
a París: càndid, estúpid, somiador com jo... Regirava, sospesava, olorava la terra: se li escapava una ganyota... —Com ha anat, Marcel Chartre? —I
"España Brava" potser. —"España Brava" què és? —Ja olorava jo, senyora, que vostè feia temps que no havia estat a Sant Feliu. —Oi i
però, tenen un nas perfecte: senten la pistola sobre la camisa, i oloren el llorer que vindrà després. [(El doctor Bofill riu. Com un adolescent

  Pàgina 1 (d'11) 50 següents »