DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
ombra F 11121 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb ombra Freqüència total:  11121 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

amb la mateixa ampla supeditació, a Hades l'interior de la terra, amb les ombres, les riqueses ctòniques i la mort, amb les seves múltiples cares. Posidó
perícia la barca, mig enfonsada pel gruix de la multitud de les ombres dels nous morts, i cobrava a cada una l'òbol del passatge, sense
Persèfone "Quan de noia se't varen endur de sobte al regne de les ombres, la meva desesperació va atènyer a límits extrems. Va ser qualificada de
Però una defunció transitòria. A la primavera tornava del regne de les ombres als braços perfectes de la deessa, fins a una altra topada amb el
no és jove. Persegueix rates i sargantanes, i qualsevol cosa que es mou, ombres i fulles, l'entreté. No acaba mai la fam i menja fins a vomitar. Vigila
tranquil·litzava la senyora Magdalena Blasi, alliberada de la més petita ombra de prejudicis. I projectava, octogenària, una munió de diversions i
sempre lluminós durant el dia, tant, que homes i animals no projectaven ombra, quan penetraven en el santuari dedicat a Zeus, que s'elevava en el cim.
venjança. No és cert que el difunt no pensés mai en el regne de les ombres. Tanmateix, sense gaire imaginació, no es lliurava a cabòries morboses i
que sempre en terreny nu concordàvem. Si no l'és, i hi guanyaríem, l'ombra beneïda, quítia d'humanes passions, em comprendrà i m'absoldrà, i
i en barregen les cendres en una única urna, que enterren sota l'ombra d'aquell arbre, els fruits del qual i de la seva estricta família
dels somnis, i les lliura, en el prat dels asfòdels, a la pau de les ombres que les han precedides. No contaré la història d'Argos ni altres
una prodigiosa informació. Les noies, de retorn al repòs del prat i a l'ombra dels arbres, estan sempre disposades a agafar-se de mans i a ballar la
tant i tan bé, que tothom et constrenyia a davallar al regne de les ombres, a treure-la d'allí i consolar-te. El viatge no t'agradava, però l'
Giessen. "Lei mi canzona", s'acontentava de somriure, des de l'ombra, el cardenal Annibale della Genga, que era, malgrat el cognom, papabile.
No m'he de moure a atraure'ls amb els meus encanteris. Asseguda en l'ombra, només el seu record m'il·luminarà. Llops, porcs, homes? Eh, tant se val!
només als déus. La mesura restablerta a un preu avinent, m'endinso en l'ombra amb esperit pacífic, sóc ja silenci clos d'aquest reialme etern."
s'apaivaga fins que el seu germà m'immola, diuen mentint que per calmar l'ombra aïrada d'Agamèmnon, quan es tracta d'una ombra pacífica, perquè vaig
mentint que per calmar l'ombra aïrada d'Agamèmnon, quan es tracta d'una ombra pacífica, perquè vaig proveir la despulla, me n'assegurava bé, d'un gros
històries dels altres Labdàcides, no la meva, inexistent. Sóc una simple ombra: em llevo, feinejo per la casa, em banyo, m'endreço, passejo una mica,
s'enfonsa en un ponent transitori, per donar senyoria a la nit, la sola ombra del cim intacte esglaiava tothom. Hi ha l'episodi del suposat palau de la
un destí més perillós i vell. Després algú la trobarà en el regne de les ombres o l'esguardarà com una constel·lació en l'amplitud del cel. Ara la veiem
la cendra la colga, quan els anys passen i tot ho esborren, queda com l'ombra de l'esclat d'un nom en la falsa il·lusió trista dels que l'han haguda,
de l'engany, ni d'un bri: a córrer, en aquest enutjós assumpte, ni una ombra de risc. Quan li convingui, que serà de seguida, induirà, arter i dolç,
provinc tanmateix d'una estirp solar, i cal que honori, en davallar a l'ombra, la resplendor, que vull perdurable, de la meva innocent i alta
Al capdavall, vora les fonts, als rierols, al pas dels núvols, a l'ombra dels arbres, per l'assolellada ondulació dels prats, hi ha esplèndides
de les profunditats del temps o de més enllà, el vell taciturn, assegut, ombres endins, a l'espartar llotós, entre joncs alts, trena seguit un inacabable
estrelles— i els contorns de les cases s'havien esborrat confosos amb les ombres, Tino Costa deixà el seu refugi i avançà fins a l'embarcador. Esperà la
una doneta, i en els seus ulls serens passava, malgrat llur puresa, una ombra molt fina de torbació. Era al seu davant, amb la vista baixa i les galtes
a la menor paraula amable que els dirigien. Es desdejunaren a l'ombra de la figuera d'ampla copa, prop del porxo ombrejat per la vella parra.
s'espanta de l'aire. L'heu vista com corria? —Es veu que està criada a l'ombra. —Però, simpàtica, sí, que ho és. —I bonica. —I vostè,
L'emoció, barrejada d'inquietud, creixia en la seva ànima, com al cel les ombres del capvespre. Es sentia presa d'un insòlit tremolor, subjugada per la
d'ella el seu padrí. El cel, a dalt al carrer, s'havia anat cobrint d'ombres. Si no hagués arribat el seu padrí, és possible que Mila, en aquell diví
aquí, al teu costat —li hauria pogut afegir—, com un viatger fatigat a l'ombra d'un arbre frondós, i tota la vida hi voldria dormir. Déu, que bella ets!
L'ancià fixà novament en ell els seus ulls bondadosos, pels quals, com l'ombra d'un núvol en un llac tranquil, travessava llavors una inquietud. Els
callà i intentà escrutar el rostre la blancor del qual es destacava a l'ombra; però l'ànima de Mila, darrera el seu rostre, romania velada,
després passà el vigilant per allí, descobrí la figura arraulida a l'ombra del portal i aixecà el fanal per il·luminar-la. Se li acostà ple
Àgueda aixecà els ulls i veié els d'ell que brillaven ardents sota l'ombra de la visera, en el rostre de bronze d'una bellesa varonil. Fou com un
després Maria Àgueda i el jove capità ja foren vistos a l'església, a l'ombra d'una de les capelles laterals, parlant-li ell, i ella escoltant-lo. El
a la llum. Molts actes quedaren, tanmateix, sepultats per a ella en ombres de misteri. Però Mila ja no necessitava saber-los: un sentiment de pietat
i fortificar-lo. A l'ànima de Mila no quedava ja, fora d'això, ni una ombra de recel. La que més perdurà en ella —el record de la fugida d'ell amb la
en el fons de la seva felicitat, semblava créixer i engrandir-se com l'ombra lleu d'un núvol en un cel serè. Més endavant Mila escoltà de llavis del
si pogués reposar una mica en la seva companyia, assossegar a la seva ombra aquesta inquietud!" Tino Costa tancà la finestra i baixà al carrer. El
desitjava veure't, Mila, estimada meva! Era com si m'hagués de morir. Una ombra de temor, un pensament, creuà la ment d'ell, i la seva felicitat tremolà
tot era tristesa i silenci. Tiago anava d'un costat a l'altre com una ombra, lluitant entre l'orgull, que el retenia, i l'amor que el reclamava
l'empar de la tristesa i de l'abaltiment, com un lladre a l'empara de les ombres, s'havia introduït a la casa i també aquesta nit figurava a taula. Era,
Em mataran! Vull sortir, Sileta! Vull sortir! Ella li cercà la cara en l'ombra; l'acaricià dolçament, esforçant-se per dominar el seu plor. —No tinguis
del món; era com un infant; no s'havia mogut del recer de casa seva, de l'ombra del seu pare i, menys encara, de la seva germana. Tot el món que coneixia
Manuel del Santo era un home jovial i bondadós, d'un esperit clar, sense ombra de malícia. Al cap de poc temps de casat havia perdut la dona sense
les flames dels quals difonien reflexos en la nit i feien oscil·lar les ombres. sant Antoni avançava llavors pel llarg camí en pendent: representava un
Espero que t'agradarà. I cantava: Quan l'arbre és verd, l'ombra n'és bona. A sota l'arbre hi ha una pastora

  Pàgina 1 (de 223) 50 següents »