Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

es coronaren amb boscúries els puigs; les fonts i valls, amb	ombradissos	, i els rierols, al llarg del curs, amb marges;
branquillons, i creixen filles entorn de l'arbre-mare, uns	ombradissos	amb grans pilars, i amb elevades voltes, i amb uns
tenen la musculatura tova i la pell tendra de la gent sedentària i	ombradissa	. Són —diguem-ho clar— neòfits de l'assaonament mediterrani, són novells
fiquem a la mateixa gola de Shere Khan. Aleshores Mowgli cercà un indret	ombradís	, i s'ajegué i dormí mentre al seu entorn els brúfols pasturaven. El
a punt d'eixarrancar-se definitivament, extenuada. Arribaren a un clot	ombradís	on la molinera pensava aturar-se i revenir-se. La set els estrangulava,
Ricastell. La dent rocosa d'una serralada gairebé inexpugnable el feia	ombradís	. El sol, a l'hivern, el tocava d'esquitllentes, sense desfer el cinyell
bellesa del paisatge, el misteri d'un recó de fronda, la intimitat d'un	ombradís	, la gespa temptadora d'un marge i la frescal cofurna d'un obac, feien que
al fons de l'establiment, es feia més tolerable, s'endolcia, s'anava fent	ombradissa	. Al capdavall de tot l'obscuritat devia accentuar-se d'una manera molt
el porxo —viaducte, passeig soplujat en les maltempsades i fresc	ombradís	en temps de calor— construït camperolament amb un mínimum de materials i
les tanques, ultra el seu paper essencial, serveixen de paravent, abric,	ombradís	etc. i llavors la seva alçada i el seu calat sofreixen variacions d'acord
a no saber on s'escauria aquell nínxol. Estaria alt o baix, en un recó	ombradís	, regalimant humitat i salitre o, al contrari, en una bona altura, acarat
de camps dins de casa eix matí, lliure claror, velada d'un	ombradiç	mólt fi de plançons novellets. un raig de sol es banya
a l'acostar-m'hi, a l'hora que es fa dolça la pau de l'	ombradís	, m'estranyà que l'aucella de la vora, sobtada per ma
el meu front s'hi secaria, vergonyosa. Es massa gran, Muchart, el present	ombradís	de la fulla nodrida amb una saba antiga. Quan no
arrupint ses teulades, de l'olm verd de la plaça i el portal	ombradís	que enclou en la paret ses pedres arquejades; del retaule
la idea acopa les ales mig ofegada pel sol. M'he tombada a l'	ombradís	. L'esllanguiment de l'horeta és la garba abans
tirar-li un son dolç. I els pretendents tot va ser aldarull per la sala	ombradissa	i tots alhora pregaven de jeure amb ella en el llit. I entre
la preguera. I els pretendents tot va ser aldarull per la sala	ombradissa	, i així parlava algun d'aquells jovençans orgullosos: —"Prou
la mar alta i al que feia divuit s'afinaren ja els puigs	ombradissos	del país dels Feacis, allà on més a prop li venia; i
la mar alta, i al que feia divuit s'obiraren ja els puigs	ombradissos	del vostre país, i es gaudí mon cor amorós, dissortat,
venir-nos damunt, aleshores ells es colgaren per dins l'estada	ombradissa	". "I jo, per ma banda, en pujar al llit bellíssim de Circe,
Així feia ell, i tothom restà quiet en silenci, i dins la sala	ombradissa	l'encís els tenia a tots presos. I d'ells començà a enraonar
Així feia ell, i tothom restà quiet en silenci, i dins la sala	ombradissa	l'encís els tenia a tots presos. I aleshores Alcínous va
de sobines. I els pretendents tot va ser aldarull per la sala	ombradissa	, i així parlava un d'ells girant els ulls al veí: —"Així
aturar-se les dones, i se n'anaren tots a dormir per l'estada	ombradissa	. Ara, els dos quan s'hagueren complert de l'amor desitjable,
de la muller que presideix la pleta de la nissaga pàl·lida en l'	ombradís	casal; enraonies de col·legiala que no sospita el
poc en sé, i em pesa— d'aquest país dolç i	ombradís	de l'ànima, i de l'enyor d'aquesta Amor
el joc. Sovint jo queia en malaltia tota	ombradissa	. El pare, oh pare! perfuma amb gínjols
gradual de l'humà desencís, oh tu que els viatgers aculls amb l'	ombradís	, oh lloc sense consol i, almenys, sens partida!— Una veu deturà
rossolant paret avall, ullejava tot ensacantse la roba, la descobría en l'	ombradiç	, corría cap a n'ella y li donava la bona nit a cau d'orella, esflorantli
gran la calor, trituraràs en l'era; mes, si s'esbrava en	ombradís	i fulles, el forment serà poc, la palla molta. Molts
sempre s'endrecen a les aigües dolces i al fullat	ombradís	de les arbredes. Per allà escampa tu d'aquelles plantes
corrent. El saltant aixorda, la figuera borda li dona	ombradís	. Crivell de la serra, dins un solch de terra tanca un
a poc oblidava el llenguatge de l'amor que em va ensenyar la muntanya, l'	ombradis	del rierol i els camins de pasturatge. I ara que jo et veig a tu i em
lluents, Atenea. I els pretendents van posar-se a brogir dins la sala	ombradissa	, tots alhora fent vots per tenir-la al llit de companya. I
preguera. I els pretendents van posar-se a brogir dins la sala	ombradissa	, i tal anava dient un d'aquells minyons ufanosos: —És que la
les rutes del pèlag; i al que feia divuit s'albiraven els puigs	ombradissos	del país dels feacis, on més a prop li venia, bombat
les rutes del pèlag, i al que feia divuit s'albiraven els puigs	ombradissos	de la vostra terra, i el cor se m'omplí d'alegria,
Deia ell; i tothom restà quiet en silenci i dins la sala	ombradissa	l'encís els tenia tots presos. I fou Arete, dels braços tan
Deia ell, i tothom restà quiet en silenci, i dins la sala	ombradissa	l'encís els tenia tots presos. I llavors fou Alcínous que va
sobines. I els pretendents van posar-se a brogir dins la sala	ombradissa	; i tal anava dient un d'aquells minyons ufanosos: —Ja es podia
prou a les dones i se n'anaren tots a dormir per la casa	ombradissa	. Ara, ells dos, quan s'hagueren complert de l'amor desitjable,
qua la gorga dorment! Divines falgueres, d'un vert d'	ombradís	, les prades voreres cenyeixen d'un fris. Apunten les
—Mírala, está dormint.— Guayto una llarga estona á través del ayre	ombradís	sense descobrir res que s'assembli á un cos humá. Per fi, damunt del
jardí ocult a mirades, a l'entorn del qual, la claror	ombradissa	del modernisme anava folrant de tristesa el meu
temps, poden separarse de la multitut feixuga que desfila pels viaranys	ombradiços	de la vida, y son capaços de pujar als cims, perque ells y sols ells
ben rodona, i prou la seva llum et va servir, en l'	ombradissa	selva, alguna estona!" I així parlant, anàvem fent camí. Així d'un pont
en prat fosc; O desboqueu, irosos i remots A l'	ombradís	on sestegen les noies Quan ve l'estiu, apètal, i les aures,
agre donzell; dels braços l'olor, i la presència de l'	ombradís	quan s'amagà —nàusea del ball— entre els teus músculs d'ocell
galliner i unes corts i vaig anar cap a on la dona m'havia dit, un indret	ombradís	i deixat. Tot aquell escenari més aviat refredava l'escalfor i apaivagava

Pàgina 1 (de 2)

50 següents