Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i de la seva vida, que tremolava tot ell de por d'interposar la seva	ombriva	influència en un destí com el d'ella, tan clar i tan segur. Tino Costa
sentit justificat. Era aquest, en efecte, el que d'una manera més	ombriva	i més perdurable havia impressionat la seva imaginació. En llegir-lo, la
atroç inquietud, fastiguejat de la vida i d'ell mateix, amb una infància	ombriva	darrera seu, turmentat pels records i amb un esdevenidor encara més
darrera seu, turmentat pels records i amb un esdevenidor encara més	ombriu	, vell sense anys, sense esperança de res i sense fe? Tot allò que havia
després d'haver travessat la selva —es digué, tornant a la seva vella i	ombriva	imatge de la vida—. Qui de nosaltres, es digué encara, més o menys
el fons, la vista d'aquella escena anava engendrant en ell un sentiment d'	ombriva	i creixent irritació. No sabia bé quins insults o amenaces s'havien
enmig d'una tempesta en una nit tenebrosa hagués travessat una obscura i	ombriva	selva poblada de terrors i, acabat de sortir-ne, s'hagués presentat
una fosca tancada ho embolcallà tot, i ací i allà, entre els núvols	ombrius	, palpitaven reflexos sulfurosos. Un anunci de no se sabia quins
que hi estàvem habituats. Quan l'ofenien es mostrava després malhumorat,	ombriu	, i això li durava bastant temps. Llavors, sobretot en els primers
parlava en veu baixa amb la tavernera, d'esquena a Borra, que el mirava	ombriu	des del seu racó. Ella, la tavernera, li somreia afalagada, sense
noia. D'ençà d'aleshores començà a viure retirat, començà a manifestar-se	ombriu	i silenciós. La gent deia que feia patir la mare, que li donava mala
allí, i jugaven enfilant-se pels arbres. Les cases, en aquest barri, eren	ombrives	, de portes corcades, de parets de color de terra, mig en ruïnes, i totes
mare, no en volia saber res. S'acomiadà de Joana i s'internà per l'escala	ombriva	, deixant-la plantada al carrer. Era ja nit fosca. Els darrers carros
el rellotge fatigat i ronc que han arrimat al mur més	ombriu	de l'estança. Xiprer mal apariat, es dreça encara travessat
vull dir, ni un bri d'intel·ligència), cada noia té el seu	ombriu	racó dolç, i un plat preferit que cuina el dia que li
bon xicot. Ell sí que tresca, ell sí que viu per les cruïlles, pel bosc	ombriu	, risc i follia tothora a punt, no com féu l'enze del meu difunt!
dessota el cultiu; solana pedrosa, obaga d'	ombriu	. El poble estén al mig sa llarga sargantana,
hi trobaré la pau de la muntanya i el redòs tutelar del bosc	ombriu	. I dins la cel·la que el meu cor desitja —passa la veu somorta
rierols i xaragalls, tot el que sigui aigua corrent, amb la fresca i l'	ombriu	que s'hi fa a l'entorn. També fa molta alegria de reveure el mar, que, tot
de paisatge. La vall només era daurada per damunt. A baix, la terra era	ombriva	, fresca, sota els grans arbres luxuriants. L'aigua regalimava enmig de la
A l'entrada de Sant Remigi baixem de la carreta. El camí és fresc,	ombriu	. L'aigua regalima per les dues vores de la calçada plana. Xiprers,
avall. Fa una calda aplanadora L'aire és roent. En una recolzada fresca i	ombriva	el pintor se m'afua sota una figuera. "Ja hi som?" crido jo. "Un
i hortes escalonades a les ribes del Roine; de la terra grassa i	ombriva	munta fins a mi la frescor. Les peres i els raïms se'm fan aigua a la
flors de tots tons, i roses sense espines. Per altres llocs,	ombrius	covals i grutes de fresc recer, i, emmantellant-los, parres
tant respectaven l'Home. En cap boscúria de més	ombriu	, més sacra i soledosa, bé que sols ficció, mai no dormiren
de qui robà l'autèntic foc de Jove. Així arribats a llur	ombriu	, s'aturen, i en l'amplitud, girats tots dos, adoren
de Déu, i, mà en la mà, s'endinsen pel més secret de llur	ombriu	; són quitis de treure's les incòmodes disfresses que
que eclipsaven la Lluna; aquells anaren de dret cap a l'	ombriu	, amb el desfici de descobrir el qui cerquen. Van trobar-l'hi,
i silenci a l'odiós estrèpit de la guerra. Sota l'	ombriu	mantell van retirar-se vençuts i vencedors; on fou la lluita,
dintre ells inclosa, l'escollida presa. Cercà per camps i	ombrius	, on són les tofes d'arbredes i jardins més agradívoles,
d'inesperat alliberament. Com si hagués descobert, en un dels durs i	ombrius	replecs de la necessitat, jugant, en un trist racó, la llibertat; i ara
A una banda, la terra s'assolella emperesida, amb tots els boscos	ombrius	que la guarneixen, i l'alta majestat de les muntanyes, i els rius que li
el teu pit la naixença. I el cor, ja que no els ulls, malgrat saber-te	ombriu	, et veien d'aquella verdor resplendent que és l'alegre color de
els gossos que tenen el son prim estirats a l'entrada, i, davant, el dit	ombriu	del xiprer que signa el cel i avisa el caminant, rodamón o captaire, que
ja no relluen, picardiosos i càndids, sota l'enteixinat del bosc	ombriu	. La teva foguejant barba de boc no s'estremeix de carnal frisança, en la
s'hi agita. Tot és ple de minúsculs personatges cofats de grans barrets,	ombrius	de color els de la gent madura i reposada: negre, musc, gris de plom o
alguna porta o finestra s'obre com un trau de foscor, en aquella massa	ombriva	amb aspecte d'enderroc formidable. Ni un arbre, ni un matoll, ni una
es mitiga bon xic aqueixa dolça amargor bíblica. Us trobeu lluny de l'	ombriva	influència de la Torre de la O, —vulgarment anomenada— enderroc de gesta,
gran cos blavós com una doble renglera de cignes blancs damunt d'un núvol	ombriu	. A tot això les formigues, excitades per la destrucció de llur formiguer,
més cada dia, a les esplendors autumnals; i, hora d'entrada de fosc, una	ombriua	flama els devora. Gualba, la de mil veus, és recollida entre ses
invisible a poques passes de M. Ponzió, no el deixava dels seus ulls	ombrius	. El caçador comprengué que la partida que jugaven la lleona i ell, era
les flames, que jugaven damunt llurs pells embetumades. Dels recons més	ombrius	, sortia el xiu-xiu de converses. Al nostre pas, que el soroll de ferro de
ombres dels reis mitjevals, que bastíreu palaus i temples, com en les	ombríues	terres del Nort; de vosaltres, és cert qu'ens resta la excelsa memoria, i
de blanques floretes, són les cortines que cobreixen la porta,	ombrius	els murs de l'habitació, negre el vestit de la figura, agrisat i tèrbol
tragi-còmica de la vellesa xacrosa. Figureu-vos un pati d'hospital,	ombriu	, fosc, com impregnat dels anys i gemecs de cent generacions de vells i de
que comunicaven amb les dels masovers mitjançant una estança grandiosa i	ombriua	, la servitud de la qual resultava indefinida, car s'hi veia un llit de
sofrent; el seu amor sincer, foll, mereixia gratitud, el seu geni	ombriu	i salvatge, un cor que sabés perdonar-lo i una intel·ligència que volgués
remordiments. En la solitud d'aquella vall tan llunyana i frondosa, tan	ombriua	i quieta, el reprengué un calfred de malastre. Plegà l'aguait i anà a
I heus aquí que de sobte es veu atansar el Corbo d'un aire apressat i	ombriu	. Ve de la part del darrera, fora camí, a través de les cols de l'hort.
corresponia a tan terrible desconcert. Solament allà, en algun interior	ombriu	, llambregava la seva rojor una flama retorta i abrivada que es fonia de

Pàgina 1 (de 6)

50 següents