×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb ometre |
Freqüència total: 390 |
CTILC1 |
d'acord amb les receptes clàssiques del sentiment, no oculta ni | omet | el sexe, sinó que l'accepta i se l'incorpora. No pot pas dir-se que tot | no ha de faltar as meus fills un bocí de pa. Jo he conservat curosament ( | ometé | la paraula hipotecades) ses finques de son pare. Si jo heretàs sa tia | de tal manera que una definició acurada d'aquest món no podria mai | ometre | -la. Però en el llegat comú d'Occident, Catalunya ha arrabassat a la | inconvenients. L'home mesurat sap que, en limitar-se, oblida i | omet | moltes coses precioses, però sap també que aquesta exclusió era | comportaven algun detall o ridícul o indecent, i ell, com era natural, l' | ometia | ; però allò li matava una mica l'efecte de la frase, que sortia | classificaren com a espècies; i, en confeccionar aquesta llista, ha | omès | tot de varietats insignificants, però que tanmateix foren classificades | foren classificades com a espècies per alguns botànics, i encara ha | omès | per complet alguns gèneres altament polimorfs. Pel que fa als gèneres, | de l'incaut que jo sotjava. Per ser breu en un tema tant vil, no vaig | ometre | cap de les baixes finors tant acostumades en semblants ocasions, que és | Ens serà, doncs, un consol, encara que la nostra indulgència ens faci | ometre | la venjança, de pensar que no mancarà qui faci pagar la seva pena al | feblesa, més aviat que clemència; però aquell que fàcilment pot castigar, | ometent | la venjança, assoleix una indubtable lloança de mansuetud. A la gent de | aquell a qui es devia el càstig; però el savi no fa res que no degui, ni | omet | res que degui; per tant, tenint el deure d'imposar la pena, no la | que si perdonava, però sense perdonar, car qui perdona confessa haver | omès | una cosa que havia d'ésser feta. A l'un, amonestarà només de paraula, | Imposició per omissió (el singular és prou evident i pot ésser | omès | ). Els exemples del cas a) acabem de veure'ls. En els | xifrades; per exemple, podríem imaginar un codi en què el valor dinàmic | ometés | les lletres situades en els llocs 2, 4, 6, | pels estudiants obligats a prendre notes ràpidament durant la classe, que | omet | una sèrie de lletres en raó de la velocitat, i sense que la | que ho endevini. I, posats a tributar homenatges i acataments, no podem | ometre | el que devem a En Prat de la Riba, que ja és mort, i a la figura | És clar que, posats a extractar el Melo, no podem passar per alt ni | ometre | el judici crític que aquest historiador portuguès de Catalunya, que | com Jesús ho va ser de Judea i Ramon Llull de Catalunya, no podem | ometre | que el seu autor, essent més profeta que els profetes d'Israel, perquè | aquesta idea tràgica al general regular esmentat, el nom del qual | ometem | . En canvi, a Bascònia, que és allà on hi havia una guerra verament | l'any 1640, que, com saben els nostres lectors i Balmes | omet | , era el temps del nostre gloriós Pau Claris, no dubti que hom la sedueix | deliberació es divideix i neix la irresolució. En aquesta divisió s'han | omès | dues qüestions, essent així que ometre alguna cosa és el defecte màxim | En aquesta divisió s'han omès dues qüestions, essent així que | ometre | alguna cosa és el defecte màxim que una divisió pugui tenir. En efecte, | la inferència d'injúria basta el que hem dit. IX. Les causes d' | ometre | la defensa deguda i de deixar incomplert aquest deure, poden ésser | distingida. Si s'afegeix a tot això una gran finesa de sentit, que he | omès | com una condició supererogatòria, crec que he concentrat els elements | em blasmo jo mateix per moltes raons? I encara, si cap estament no hi és | omès | , no se'l pot considerar un retret a ningú en particular, sinó als vicis | demano vots, ni em poso furiosa exigint sacrificis expiatoris si ha estat | omès | algun detall en les cerimònies. Ni regiro cel i terra si algú convida els | el luxe; per això convé que posi contínuament tot l'esforç a no | ometre | el compliment de cap dels seus deures. En fi, deixant de banda les | pels egipcis, però no fa cap esment dels cometes, cosa que no hauria | omès | si hagués trobat en aquell poble descobertes exactes en aquest respecte. | , per dir-ho així, el feix gros, n'hi ha d'altres de menys importants que | ometem | . Aquesta mena de romanços tenien una vida continuada i es reeditaven | poemes d'aquest segon tema, fora dels místics assenyalats, sens dubte n' | ometríem | molts en què els autors no han vist més que la carn flagel·lada i | pronunciar la -v- (cantava, cantaves, etc.), sense | ometre | -la com ocorre en part del Maestrat, a Castelló de la Plana i a molts | poc a poc: No treballeu tan d'espai. En la llengua literària cal no | ometre | la preposició de inicial, com ocorre sovint en la llengua parlada. | tolerar-se l'omissió de l'adverbi no, però sempre és preferible no | ometre | 'l. Exemples: No he trobat cap amic, i Cap amic he trobat | res, ningú, etc., damunt esmentats, es sobrentén el verb, s'ha d' | ometre | també l'adverbi no; exemples: Quants automòbils tens? —Jo, cap; | quatre de madures. Dins les oracions el·líptiques en què s'ha | omés | el verb, són introduïts també amb la preposició de, els adjectius | és probable, o No és probable que ploga. b) No es pot | ometre | la conjunció que davant les oracions subordinades substantives que | com una expansió amistosa que ensems era consell i lliçó. Res no | ometia | del que pogués interessar l'avidesa dels joves arquitectes que el | i pagar els impostos i taxes gremials. Tot això i altres coses que | ometem | , estaven molt bé i proven l'interès amb què eren vigilades les | concórrer, ocórrer, recórrer, per concurrir, ocurrir, recurrir; | ometre | , emetre per omitir, emitir; combatre, rebatre, per | encès; despendre, despès; prendre, pres; fondre, fos; admetre, admès; | ometre | , omès; emetre, emès. Així mateix: empènyer, empès; atènyer, atès; | despendre, despès; prendre, pres; fondre, fos; admetre, admès; ometre, | omès | ; emetre, emès. Així mateix: empènyer, empès; atènyer, atès; | oeixen, s'usen encara algun cop les formes ou, ous, ouen. | Ometre | : p. p. omès, omesa. Omplir: ind. pres. omplo, | encara algun cop les formes ou, ous, ouen. Ometre: p. p. | omès | , omesa. Omplir: ind. pres. omplo, omples, omple, omplim, | algun cop les formes ou, ous, ouen. Ometre: p. p. omès, | omesa | . Omplir: ind. pres. omplo, omples, omple, omplim, ompliu, | Quan, en un conjunt de mots emprats com a complement-acusatiu, s' | omet | una expressió com aigua, aigua salada, etc., que, cas de no | s'omet una expressió com aigua, aigua salada, etc., que, cas de no | ometre | -s'hi, hi figuraria precedida d'un mot quantitatiu (molta aigua, tres | En cremarem quatre manats. Quan en el conjunt de mots en el qual s' | omet | un nom o grup nominal per expressar-lo per un en, adjuntat al | com davant de la casa, damunt de la taula, dins de l'armari, pot | ometre | 's la preposició de dient davant la casa, damunt la taula, dins | és allò que resta d'un veritable antecedent (el metge) en | ometre | -hi el nom, mentre que en el conjunt el qui no hi ha cap nom | la preposició de) reemplaçant-la pel grup del fet que o bé | ometent | la conjunció i posant en infinitiu el verb de la proposició subordinada: |
|