Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

d'acord amb les receptes clàssiques del sentiment, no oculta ni	omet	el sexe, sinó que l'accepta i se l'incorpora. No pot pas dir-se que tot
no ha de faltar as meus fills un bocí de pa. Jo he conservat curosament (	ometé	la paraula hipotecades) ses finques de son pare. Si jo heretàs sa tia
de tal manera que una definició acurada d'aquest món no podria mai	ometre	-la. Però en el llegat comú d'Occident, Catalunya ha arrabassat a la
inconvenients. L'home mesurat sap que, en limitar-se, oblida i	omet	moltes coses precioses, però sap també que aquesta exclusió era
comportaven algun detall o ridícul o indecent, i ell, com era natural, l'	ometia	; però allò li matava una mica l'efecte de la frase, que sortia
classificaren com a espècies; i, en confeccionar aquesta llista, ha	omès	tot de varietats insignificants, però que tanmateix foren classificades
foren classificades com a espècies per alguns botànics, i encara ha	omès	per complet alguns gèneres altament polimorfs. Pel que fa als gèneres,
de l'incaut que jo sotjava. Per ser breu en un tema tant vil, no vaig	ometre	cap de les baixes finors tant acostumades en semblants ocasions, que és
Ens serà, doncs, un consol, encara que la nostra indulgència ens faci	ometre	la venjança, de pensar que no mancarà qui faci pagar la seva pena al
feblesa, més aviat que clemència; però aquell que fàcilment pot castigar,	ometent	la venjança, assoleix una indubtable lloança de mansuetud. A la gent de
aquell a qui es devia el càstig; però el savi no fa res que no degui, ni	omet	res que degui; per tant, tenint el deure d'imposar la pena, no la
que si perdonava, però sense perdonar, car qui perdona confessa haver	omès	una cosa que havia d'ésser feta. A l'un, amonestarà només de paraula,
Imposició per omissió (el singular és prou evident i pot ésser	omès	). Els exemples del cas a) acabem de veure'ls. En els
xifrades; per exemple, podríem imaginar un codi en què el valor dinàmic	ometés	les lletres situades en els llocs 2, 4, 6,
pels estudiants obligats a prendre notes ràpidament durant la classe, que	omet	una sèrie de lletres en raó de la velocitat, i sense que la
que ho endevini. I, posats a tributar homenatges i acataments, no podem	ometre	el que devem a En Prat de la Riba, que ja és mort, i a la figura
És clar que, posats a extractar el Melo, no podem passar per alt ni	ometre	el judici crític que aquest historiador portuguès de Catalunya, que
com Jesús ho va ser de Judea i Ramon Llull de Catalunya, no podem	ometre	que el seu autor, essent més profeta que els profetes d'Israel, perquè
aquesta idea tràgica al general regular esmentat, el nom del qual	ometem	. En canvi, a Bascònia, que és allà on hi havia una guerra verament
l'any 1640, que, com saben els nostres lectors i Balmes	omet	, era el temps del nostre gloriós Pau Claris, no dubti que hom la sedueix
deliberació es divideix i neix la irresolució. En aquesta divisió s'han	omès	dues qüestions, essent així que ometre alguna cosa és el defecte màxim
En aquesta divisió s'han omès dues qüestions, essent així que	ometre	alguna cosa és el defecte màxim que una divisió pugui tenir. En efecte,
la inferència d'injúria basta el que hem dit. IX. Les causes d'	ometre	la defensa deguda i de deixar incomplert aquest deure, poden ésser
distingida. Si s'afegeix a tot això una gran finesa de sentit, que he	omès	com una condició supererogatòria, crec que he concentrat els elements
em blasmo jo mateix per moltes raons? I encara, si cap estament no hi és	omès	, no se'l pot considerar un retret a ningú en particular, sinó als vicis
demano vots, ni em poso furiosa exigint sacrificis expiatoris si ha estat	omès	algun detall en les cerimònies. Ni regiro cel i terra si algú convida els
el luxe; per això convé que posi contínuament tot l'esforç a no	ometre	el compliment de cap dels seus deures. En fi, deixant de banda les
pels egipcis, però no fa cap esment dels cometes, cosa que no hauria	omès	si hagués trobat en aquell poble descobertes exactes en aquest respecte.
, per dir-ho així, el feix gros, n'hi ha d'altres de menys importants que	ometem	. Aquesta mena de romanços tenien una vida continuada i es reeditaven
poemes d'aquest segon tema, fora dels místics assenyalats, sens dubte n'	ometríem	molts en què els autors no han vist més que la carn flagel·lada i
pronunciar la -v- (cantava, cantaves, etc.), sense	ometre	-la com ocorre en part del Maestrat, a Castelló de la Plana i a molts
poc a poc: No treballeu tan d'espai. En la llengua literària cal no	ometre	la preposició de inicial, com ocorre sovint en la llengua parlada.
tolerar-se l'omissió de l'adverbi no, però sempre és preferible no	ometre	'l. Exemples: No he trobat cap amic, i Cap amic he trobat
res, ningú, etc., damunt esmentats, es sobrentén el verb, s'ha d'	ometre	també l'adverbi no; exemples: Quants automòbils tens? —Jo, cap;
quatre de madures. Dins les oracions el·líptiques en què s'ha	omés	el verb, són introduïts també amb la preposició de, els adjectius
és probable, o No és probable que ploga. b) No es pot	ometre	la conjunció que davant les oracions subordinades substantives que
com una expansió amistosa que ensems era consell i lliçó. Res no	ometia	del que pogués interessar l'avidesa dels joves arquitectes que el
i pagar els impostos i taxes gremials. Tot això i altres coses que	ometem	, estaven molt bé i proven l'interès amb què eren vigilades les
concórrer, ocórrer, recórrer, per concurrir, ocurrir, recurrir;	ometre	, emetre per omitir, emitir; combatre, rebatre, per
encès; despendre, despès; prendre, pres; fondre, fos; admetre, admès;	ometre	, omès; emetre, emès. Així mateix: empènyer, empès; atènyer, atès;
despendre, despès; prendre, pres; fondre, fos; admetre, admès; ometre,	omès	; emetre, emès. Així mateix: empènyer, empès; atènyer, atès;
oeixen, s'usen encara algun cop les formes ou, ous, ouen.	Ometre	: p. p. omès, omesa. Omplir: ind. pres. omplo,
encara algun cop les formes ou, ous, ouen. Ometre: p. p.	omès	, omesa. Omplir: ind. pres. omplo, omples, omple, omplim,
algun cop les formes ou, ous, ouen. Ometre: p. p. omès,	omesa	. Omplir: ind. pres. omplo, omples, omple, omplim, ompliu,
Quan, en un conjunt de mots emprats com a complement-acusatiu, s'	omet	una expressió com aigua, aigua salada, etc., que, cas de no
s'omet una expressió com aigua, aigua salada, etc., que, cas de no	ometre	-s'hi, hi figuraria precedida d'un mot quantitatiu (molta aigua, tres
En cremarem quatre manats. Quan en el conjunt de mots en el qual s'	omet	un nom o grup nominal per expressar-lo per un en, adjuntat al
com davant de la casa, damunt de la taula, dins de l'armari, pot	ometre	's la preposició de dient davant la casa, damunt la taula, dins
és allò que resta d'un veritable antecedent (el metge) en	ometre	-hi el nom, mentre que en el conjunt el qui no hi ha cap nom
la preposició de) reemplaçant-la pel grup del fet que o bé	ometent	la conjunció i posant en infinitiu el verb de la proposició subordinada:

Pàgina 1 (de 8)

50 següents