Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tenir la seguretat que es tracta de la mateixa persona. Ens exposem a	omissions	i a repeticions enutjoses. Ell torna a avançar cap a la tauleta, gairebé
podia ajudar-lo en matèria legal que no es pot tractar d'una simple	omissió	. ¿És que Jeroni temia el consell d'Erasme? ¿És que estava segur del to de
distret, avorrit; increpava la germana per mínimes faltes o bé per	omissions	imaginàries; renys que ella escoltava amb docilitat de criat. I aquell
junts, per què jo m'havia de preocupar pel que tu feies? Vas pecar per	omissió	, per negligir aquesta diferència: el meu temps no t'interessava, i en
una vegada i altra. De segur que ells ajudaran a subsanar les llacunes,	omissions	i deficiències que el lector primmirat trobi en el volum que ara té a les
a desgrat dels perills de tota generalització i dels riscs de les	omissions	en què per força haurem hagut de caure. Però d'una forma o de l'altra, el
per la cultura. Desconèixer aquest fet, ha estat un terrible pecat per	omissió	, trist en conseqüències. Convivint en les Escoles amb els joves obrers,
les grans masses treballadores ho són per al capitalisme imperialista. L'	omissió	d'aquests dos factors importantíssims, el moviment d'emancipació del
dins els vius. I hi ha grans morts de la historia que amb un fet o una	omissió	, amb un error o un encert, han imposat al llur poble condicions de vida
per a reproduir medis, païsatges o interiors, explicaría la causa de l'	omissió	d'aquests en la pintura, que, tant l'antiga com la del renaixement
(el singular deforma el genèric). c) Imposició per	omissió	(el singular és prou evident i pot ésser omès). Els exemples del cas
expressar-se sempre en espanyol, dues marques reeixiren a imposar-se per	omissió	. Així, la casa Philips insistí amb la proposta "no n'hi ha de
sense necessitat d'anomenar-la. Els motius que duen al suggeriment per	omissió	són distints: en la religió hom evita el nom de la divinitat per temor a
la divinitat per temor a la força que pot irradiar-ne. En la publicitat l'	omissió	és una argúcia per tal de fer més present el nom no pronunciat. Ara bé,
català en un capítol, tot i mirant, en redactar-lo, de no incórrer en	omissions	importants. Alguns dels artistes que figuren en aquest resum, encara que
el cel tan blau... Aquesta és, al meu entendre i salvo error u	omissió	, la pura realitat... Som fets així. Ens movem limitats per aquestes
suec E. Lidfodss Lo renaixement literari catalá, i —	omissió	singularment inexplicable— la notable memòria de J. Rubió i Ors
els infinitius en r precedida d'e àtona, sol prevaler l'	omissió	d'accent: correr, apareixer, viurer, apendrer. Per a les
autors de la decadència, en llur majoria de la darrera època. Aquesta	omissió	dels nostres clàssics, àdhuc d'Ausiàs March —que llavors encara
d entre vocals. Pot admetre's en la pronunciació normal l'	omissió	de la d intervocàlica de la terminació -ada, i el
la terminació -ada, i el seu plural, però és menys tolerable tal	omissió	en el sufix -ador, i els seus femení i plurals: cunyada
israelita, dos rius. Pot acceptar-se en la pronunciació culta l'	omissió	de la s en el sufix abstracte -esa que es fa en
Vall de Novelda i el Camp d'Elx, i no es pot dir que la pronúncia amb tal	omissió	siga incorrecta, per tal com eixa © tampoc no és articulada en
regressió, sessió, obsessió, possessió, missió, comissió, dimissió,	omissió	, submissió, discussió, etc.. g) En les paraules planes
que el verb vaja al seu final, ocupant-hi sovint el primer lloc, i l'	omissió	del subjecte pronominal és quasi general (§ 280). Per destacar
van darrere el verb. Quan eixos mots van davant el verb, pot tolerar-se l'	omissió	de l'adverbi no, però sempre és preferible no ometre'l. Exemples:
a l'anotació sistemàtica dels altres. No foren gaires aquestes	omissions	, i ara observo que coincideixen amb punts objecte, al seu dia, de
foren afusellats, sinó Tots tres soldats foren afusellats. L'	omissió	de l'article definit és freqüent en les enumeracions. Ex.: Homes,
Aquest ús de l'article no és obligatori, i fins és preferible la seva	omissió	davant dels noms d'estrangers i àdhuc de catalans cèlebres. Article
o en. Així es diu: Treu això del calaix. —Ja ho trauré (amb	omissió	del complement circumstancial). Referint-nos a un mocador tret d'un
Li ha deixat tots els seus béns, salvat la casa pairal. Salvat error o	omissió	. Ningú no en sabia res, salvant el rei. Fora d'ell, ningú no ho va
vas anar? —Ni jo ni ell. No hi vas anar? —Cap vegada. Sobre l'	omissió	(obligatòria, facultativa o errònia) de l'adverbi no en les
en recordeu) i en els quals no és possible, com ho és en aquells, l'	omissió	de la preposició de. (M'ha promès fer-ho tot seguit, etc.).
subordinades introduïdes amb la conjunció que: 1.	Omissió	de la conjunció. Ex.: Li feren dir que esperaven vingués amb sa
a la mateixa hora. Coincideixen que...) Cal, però, advertir que l'	omissió	de la preposició no és l'únic mitjà d'evitar les combinacions de
circumspecció en oferir-se-n'hi altre d'anàleg. Les més de les vegades, l'	omissió	d'un examen previ i escrupulós li donarà la raó del seu poc èxit en
als sords-muts, hom podrà seguir normes anàlogues, fent, naturalment,	omissió	del procediment auditiu que havem consignat. En canvi, no hi serà de més,
d'ordre pràctic. Com aniríem a corregir les perturbacions de la veu fent	omissió	de com es tradueixen principalment en les vocals? 88. Suposant
aquí. D'altra banda, hauríem pogut reduir bon xic la nostra tasca fent	omissió	de dolències locutives que com la sordomudesa i l'audimutisme, es surten
marit i fill, és a dir, la mare està amatent a esmenar i substituir les	omissions	que l'esposa té en complaure els desigs de l'espòs. Més endavant,
L'altra força social responsable d'aquest periode ho fou sobretot per	omissió	, fins al moment de la guerra civil: és la classe obrera organitzada; els
providència que ni governants ni súbdits no van saber prendre mai i l'	omissió	de la qual havia de fer tant de mal a la propagació i perdurança del nom
la del exemple. Així és que tots els qui tenen influència han pecat per	omissió	, però no està la culpa en no haver predicat als pobres, sinó en no haver
zones cada dia més extenses. Podem ser, som sovint, corresponsables per	omissió	dels pecats comesos per altri, si per egoisme, o per covardia, o per
Fanalet\ passà en silenci el traspàs d'Anna Maria. I no era que l'	omissió	obeís al criteri de no voler estroncar la rialla dels lectors amb mots de
inofensiva advertència no podia menys de convidar a Aspriu a repetir l'	omissió	. En tractar-se de les crítiques teatrals, tanmateix era ja altra cosa.
en forma negativa, impedint que la indiscreció individual, per acció o	omissió	, causi dany a la generalitat del veïnatge, i en forma positiva,
civil, administrativa i penal, segons la naturalesa de la falta,	omissió	o causa que la motivi. S'estimen faltes greus: la manca reiterada
civil, penal o administrativa, segons la naturalesa de la falta,	omissió	o causa que la motivi (art. 49 Reglament). La civil és la
Els Interventors seran responsables personalment dels danys que per	omissió	siguin causats a l'erari municipal (art. 206). Importància de la

Pàgina 1 (de 9)

50 següents