×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb omplir |
Freqüència total: 11695 |
CTILC1 |
clara forma, qui sap si va emplenar la mencionada buidor i va ser alhora | omplerta | per ella. Incomodíssims, el Caos i Gea es barallaven sense pausa. El | Eros, després d'un amor amb Zèfir, ja benèvol. Iris s'encarrega, a més, d' | omplir | de tant en tant un auri receptacle amb l'aigua del Styx, per la qual | i senyors, no importa", va dir el sinistre prestidigitador al públic que | omplia | la Sala Mercè, a Sinera. "Però aquest cap de dona d'una tranquil·la | a la vida de relació, a la societat dels altres, tan buida per a mi, i no | omplir | els salons frívols amb la meva presència? Ho evito sempre que puc, sovint | el meu marit i jo, qui i amb quins títols les judica? Agamèmnon m'havia | omplert | el palau, com si fos un crater fora mida, de tants de mals, que al seu | : a tot estirar, en un parell de mesos, llest. "Va treballar, però no va | omplir | cap bossa. No va gastar mai gaire salut. Procurava de dir a tothom la | la porta de la seva casa, tota ella oferta com en un do misteriós, que | omplia | , de moment, les seves ànsies. Tota la seva vida, els seus anhels, | i es posà al seu costat. —Mila... Mila abaixà els ulls, que se li havien | omplert | de llàgrimes. Els tornà a aixecar, posà la mirada en la d'ell, i tampoc | temia". I tingué por per Mila i pel seu germà, i una pena acoradora li | omplí | l'ànima per ell. Ell pujà les escales amb presses. Veié la seva dona, | amb què ell la mirava partir a través de les paraules de la dona, l' | omplia | de malestar i àdhuc de terror. Davant d'ella, Tino Costa veia obertes les | nits tot s'animava com en una agitació sorda i subterrània; el silenci s' | omplia | de remors de passos, de veus, de xiuxiueigs, i els éssers es movien | si tu em deixes, on aniré?" El cervell li cremava; una tristesa infinita | omplia | la seva ànima: la seva ànima estava més desolada que la nit en la qual | un altre crit més remot, i amb un altre i un altre... I la nit sencera s' | omple | de laments, de crits, de veus que es confonen amb el xocar del vent en | des del fons del seu embrutiment; li semblà que el rostre del sant anava | omplint | -se a poc a poc de llàgrimes. I era ell qui plorava. III Quan de temps | en les temporades de la sega, dormen els segadors, que, durant el dia, | omplen | amb sos cants la solitud dels turons, mentre la dalla, amb rítmic compàs, | ho fes! Déu meu, si fos veritat! I Mila sent que al sol pensament se li | omplen | de llàgrimes els ulls. Mila l'esperarà. Entretant, mentre espera, | de prima nit. L'hora del sopar obria un lapse de silenci; després s' | omplien | les tavernes; en les nits temperades o caloroses es veien els bevedors | perdut la sendera. Un temor de mort s'apoderà d'ella; la seva ànima s' | omplí | d'ansietat, perquè al seu entorn només veia camps deserts, abruptes | más\... mentre els instruments tornaven a pujar de to i | omplien | la nit amb llur harmonia. La ronda s'allunyà: s'havia fet el silenci. I | al davant com sempre, mirant-se'ls silenciosa, amb aquella mirada que l' | omple | de terror, desconeguda. "Tinet, vina... no perdem temps!" El corrent | la cortina; així va endinsant-se en aquella tenebra que un poc abans l' | omplia | de terror. Tremola. L'agitació dels seus nervis creix: tot el seu ésser | ara, el tumult de la seva sang mateixa i del seu mateix cervell ho | omplen | tot amb una sorda fragor. Tot i això, la remor de la respiració d'ella es | camí, i l'acompanyen, i l'estrèpit ample i difús de les campanes que ho | omplen | tot i fan tremolar l'espai i fan tremolar la seva ànima. Mila es sent | les destruccions sistemàtiques i absurdes, les opressions insaciables, | omplen | la història dels països civilitzats. Les més sangonoses apoteosis tribals | àpats refinats i de les begudes amables, les distraccions amb què cal | omplir | el temps de no fer res, promouen venturoses expansions econòmiques: la | sentit brunzir un avió. Ha passat, majestàtic, contra els núvols blancs, | omplint | l'espai d'aquell roncar poderós, excessiu —com un borinot en una cabina. | Creu, a muntanya. 30 abril. Ahir, mentre dinàvem, es va | omplir | el menjador de l'Hostal del Sol. Gent benestant, homes ben vestits, | les branques grises, i cinc o sis carboneres fumaven lentament, | omplint | l'aire d'olor de creosota, d'olor de quitrà (estranya suggestió marítima | cor", ha granat, ha fruitat, s'ha convertit en aquests tres fills que m' | omplen | la casa. Quin camí, des del lleu fantasieig, des del festeig vora els | el pericardi al descobert. A despit dels lligaments, tota la cavitat s' | omple | de sang mentre dos ajudants s'aboquen sobre l'obertura que practica el | procedirà a obrir el ventricle, si pot, car el quiròfan encara s'ha anat | omplint | : deu haver entrat més gent, que es va aglomerant a tocar de la dona. Un | abuseu! La cua avança ràpidament, els testimonis gairebé no s'aturen, | omplen | els fulls de gargots i un dels infermers els va retirant cap un calaix | ha introduït una agulla hipodèrmica al crani de la dona i l'èmbol es va | omplint | d'un líquid de color allimonat que després, quan ha enretirat l'agulla, | amb una resistència dura que peta i que xiscla mentre tota la mà se li | omple | de sang. Cal que l'altre repeteixi el cop baix, que el de l'uniforme li | una i altra vegada la cara en la salabror que li puja pel nas, li | omple | la boca, li inunda les orelles. Una veu diu una cosa que no entén, i ell | molt la boca, però l'ha de tornar a tancar immediatament perquè se li | omplia | de gotes que encara li ragen dels cabells. Amb la testa inclinada enrera, | endavant, fins al munt de palla on cau de quatre grapes. El llindar s' | omple | de caps i un dels nou vinguts exclama: —De manera que éreu aquí! —Aquesta | de veure si té gaires metres de fondària. Segons com, el podríem | omplir | de terra. Sense una paraula, el xicot se'n va cap a l'altre extrem | va recollint la terra superficial que s'esllavissa per les roderes, | omple | el primer cabàs en un no res i la noia s'encarrega de buidar-lo al | Així farem més de pressa, però ens en caldrà moltes carretades, per a | omplir | el pou. —Vols que palegi una mica jo? —li proposa la noia. —No, | hi pica, s'interposa entre ell i l'oficial. —Té feina —diu—. Hem d' | omplir | un pou. —Sense papers no ho pot fer —replica el cap amb la seva veu igual, | es limita a anar monologant en seguiment o a l'avançada de la ploma que | omple | els espais buits. —Número 72633, segona, solter, vint-i-cinc, | com un ramat de cavalls, expulsant desesperadament l'aire que els | omple | els conductes respiratoris, car d'algun lloc s'aixeca una ferum corrupta | del pati durant un temps inacabable i buit que de sobte intenten d' | omplir | les notes d'una trompeta que toca a ranxo. Se senten corregudes | quals s'ha fet una cua immensa de persones peludes i esparracades que | omplen | papers darrera una camioneta esbalandrada, d'on un parell d'individus amb | he entrat al mercat ja he vist que aquí hi havia tot d'individus que | omplien | formularis o jo què sé... —Sí. Tothom procura venir aviat, perquè | a la taula, on ell el segueix més lentament. En arribar prop seu veu que | omple | un full ample, quadrat, on hi ha uns quants buits entre la lletra | malfiança. —Un cordial? —Una cosa d'herbes, però que entona... Ja veureu. | Omple | la copa fins dalt de tot i ell l'accepta amb la mateixa expressió de | buidant la copa. La dona riu: —Sí, us agrada... Doneu-me. La hi | omple | de nou, però aquest cop només fins a la meitat, ullant l'ampolla amb un | ho enteníeu tot, vós! —I condescendent—: És per als impresos que han d' | omplir | . Diu que hi perden massa temps. —Impresos? —Naturalment, un passi no es |
|