Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sobretot quan hi ha tempesta, i el nostre pare, Forkys, alça muntanyes d'	ones	contra l'espant dels mariners. Nosaltres reposem damunt els cims de
mar Jònic, a Cefal·lènia, a frec nostre, i a Ítaca, mou amb dolcesa les	ones	, i els peixos se'n refien, i nosaltres feinegem." Làmia i Escil·la "Ja
i modest, al bany, avui i mentre duri el càlid estiu, en aquestes manses	ones	. En enraonar tanta estona, em sembla que sento alhora un ample galop de
cor adormit, com pasturen enllà les innombrables eugues de Glaucos, les	ones	, en els prats immensos del mar." Ganimedes Feia dies, des d'un remot
vegada ho maliciem nosaltres— durant tres dies i tres nits, ajudat per	ones	de tempesta, en direcció a una riba, al capdavall enemiga, on el varen
Mila finalment acceptà i semblà fins i tot que ho feia amb alegria. Una	ona	de satisfacció va recórrer el petit cercle de les respectives famílies.
dies se'l pogué veure plantat a la proa, mentre la barca tallava les	ones	rabent, agafat a la punta del travesser de la vela, donant el rostre al
vessament de sang, perdent-se en el fons remot de la història, davant l'	ona	de no sabia quina implacable divinitat, en què la víctima era sempre
sempre enmig de totes les tempestes. Quan es restablia la calma, quan les	ones	s'assossegaven i el sol vessava damunt d'ella la seva clara llum, des de
aquí i allà davant de les portes: tot el poble s'agità i bramulà com les	ones	del mar sota una sobtosa borrasca. ¿Era possible que s'hagués atrevit a
li semblava que anava a morir. Ella s'endinsava en les negres aigües; les	ones	bramulaven, xocaven entre elles, es precipitaven furients contra llurs
un vent sobtat i impetuós; bramen les aigües amb una nova fúria, i	ones	gegantines es drecen i es precipiten contra invisibles ribes. Un hòrrid
Un hòrrid fragor puja dels horitzons i emplena els àmbits de la nit. Una	ona	immensa avança contra ell. "Tinet, vina!" "Mare, tinc por!" Què rugeix
"Mare, tinc por!" Què rugeix a l'entorn d'ell? Rugeix? Crida? L'	ona	riu amb rialla espantosa i desperta pertot ressons sinistres; formes
borrasca: sonava remota, com ofegada entre l'estrèpit del vent i de les	ones	: "Sileta! Sileta!", com si sonés enmig d'un oceà vast i tenebrós, en
havia passat la font i, remuntant el primer turó, ja se li acostava. Una	ona	de terror el tornà a sacsejar i volgué córrer amb nou impuls, però les
Anka o Nat King Cole, Aznavour o Josep Guardiola, que escampen per les	ones	els residus difuminats, convertits en calderilla, de la poesia
rierol, veig un cercle de branques plenes de caramells, un petit oceà d'	ones	immòbils, cenyit de barbes blanques de gnom, de foques, de branques
l'ànima se li omplia de fel i cada cop que mirava l'horta del costat una	ona	d'enveges li enfosquia la imaginació, li portava negres pensaments.
obr els vidres i em pos a prendre el sol, m'arriba la remor de les	ones	i els crits dels infants que juguen a la sorra. Contempl la terra rere
a la mateixa hora, al mateix redós d'aigua, quan sentí el reclam de les	ones	, obscur i precís, i com aquell dia, perseguida pels meus ulls plens de
al fons de la mar, cobert de sorra i d'algues en el lloc exacte on les	ones	, entrant-se'n pel vidre del nostre ull de bou, espiaren per primera
cervell dividit en diuen esquizofrènia, de tants de plecs com té la mar,	ones	: quin nom donar-li a aquesta escissió meva que em fa sempre ser lluny
no se'n poden avenir. Tot d'una que toc aigo sa pell me torna com d'	ones	, sap, ones petites, ones de carn que em recorren es cos tot seguit.
'n poden avenir. Tot d'una que toc aigo sa pell me torna com d'ones, sap,	ones	petites, ones de carn que em recorren es cos tot seguit. Paresc, vostè ho
. Tot d'una que toc aigo sa pell me torna com d'ones, sap, ones petites,	ones	de carn que em recorren es cos tot seguit. Paresc, vostè ho deu haver
sent com a banyada per dedins, com si també per sa gargamella me pujassin	ones	... A vegades, quan davall a Ciutat m'atur en es jardins del Rei per
espectacle del mar ha agafat unes proporcions per a mi insospitades. L'	ona	aquí és llarga, ondulant, calmosa, difícilment es trenca. Dóna a
de corals que forma el lagon i contra la qual van a petar les	ones	del mar lliure. Quan es va fer de dia arribàrem a Farriniatea, cap de
del segle XIX la vida eclesiàstica catalana, que es fomenta en l'	ona	romàntica, aconsegueix noves fites. De bon antuvi en els seminaris, d'on
de pujar per ser llum amb la llum contra l'ombra, triomfés allí	ona	per ona, en l'espai indecís —i en els ulls i en l'ànima: oh més
per ser llum amb la llum contra l'ombra, triomfés allí ona per	ona	, en l'espai indecís —i en els ulls i en l'ànima: oh més intensa
entre la bella i aquest tímid juny que d'ella, nua dins l'	ona	, esperava joia i impuls fluvial per a perfer-se? ¿Han estat
veles ni sense ales per volar, peu eixut per damunt l'	ona	, com Crist hi degué passar. Els camins, ans
poc a poc. A la fi es veu que és N' Estel d'Or que avança sobre les	ones	, vers la platja, enlairant la copa. Na Margalida cau esmortida.] [N'
a En Bernat)] Ves a cercar, fidel a ta estimada, davall les	ones	l'oblidat tresor. Serà ta set d'amor assaciada amb els encants divins de
ta blavor mostres, com un mantell de reialesa. ¿Com puc trobar davall tes	ones	la copa d'or que t'engolires ni sondejar sols amb mos braços ta
dona sembla la faç. Com s'il·luminen els seus ulls clars! Surt de les	ones	com una flor: És ella, és ella, és N' Estel d'Or! [(Es va acostant N'
N' Estel d'Or! [(Es va acostant N' Estel, nedant i enlairant sobre les	ones	la copa d'or).] Donà sa vida heroicament i ara triomfa de mar i vent.
ara triomfa de mar i vent. Damunt les aigües de tons vermells, suren les	ones	dels seus cabells. Trobà encisera l'ocult tresor: Mirau com brilla la
que estreny en el pit l'infantó que mama, i mira les	ones	i escolta el brogit de la turbonada que regolfa i brama
les vies populoses s'omplen de joia i de brogit: jo, per llurs	ones	emportat, davall la blanca lluminària, d'aquella vila
brillen llums d'altres fars que els vaixells guien damunt les	ones	i els vels esqueixen de les pregones boires que
de primavera ja pots començar a cantar. Cançó de les	ones	Ets inconstant i encisera com les ones de la mar;
Cançó de les ones Ets inconstant i encisera com les	ones	de la mar; tens humida cabellera, ulls pregons i
els aucells varen cantar i fugires joguinera com les	ones	de la mar. Mes el meu cor que t'espera, mai no es cansa
per si volguessis tornar, amorosa i riallera com les	ones	de la mar. Set Ni una font en mon camí, ni una gota
el seu cantar! I quan des de tot indret sols ses	ones	distingia, com més aigua jo bevia, com més bevia, més
La mar s'inquieta sota el dia obscur; arriben les	ones	fins al peu del mur. —Sentiu llunyedana la cançó del
del mur. —Sentiu llunyedana la cançó del vent? Les	ones	la porten desoladament. Tancau les finestres

Pàgina 1 (de 87)

50 següents