DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
oncle M 6095 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb oncle Freqüència total:  6095 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

lloc, perquè vostè va ser, a deshora, massa virtuosa", li va recordar l'oncle Nicolau Mutsu-Hito. "En segon lloc, perquè només prediu desgràcies, i a
el meu plaer, ja d'ordre estètic, però practico l'altruisme", concedia l'oncle Nicolau Mutsu-Hito. "Seguiré el seu consell", va decidir, valenta,
a endreçar. Aquella nit, va morir assassinada. "Pobra", va comentar l'oncle, l'endemà, en saber-ho. "Per quin motiu? Potser tan sols perquè el
Santíssima i després Puríssima!", va cridar en aquest punt el meu oncle Lluís Castelló, des del fons del teatre on actuava el Cor de l'Esperança.
la víctima d'una sola garrotada. "No s'hi val!", s'indignava el meu oncle Lluís Castelló. "Tots tenim dret al que aquella desgràcia amb tanta
escarn, de plàstic. Avui tot ho és", es disgustava, pessimista, el meu oncle Lluís Castelló. Palinur La despulla nua d'un home jove que va sucumbir a
d'interessos, uns fils bellugats per un lúcid cervell. No puc suportar l'oncle: vet aquí la meva veritat fonamental. Se m'escapen les causes últimes del
s'assemblaven, la seva essència era l'odi, el de la meva germana contra l'oncle, al capdavall un bon home. Sortim al jardí? En vesprejar, fresqueja.
. —Però, simpàtica, sí, que ho és. —I bonica. —I vostè, oncle Gori, què en diu? —preguntà el més jove al més vell dels pastors. —Dic que
vell Costa eren originaris d'allí. Entre aquests parents es trobava un oncle seu, ja d'una certa edat, el qual molt de tant en tant feia una visita a
saludar la cosina i el nebot. A la tardor, per les festes del poble, l'oncle de Tino Costa anà a passar uns quants dies amb ells. En la seva joventut
i amb un brill d'entusiasme a les pupil·les. Abans de tornar-se'n, l'oncle li digué un dia: —Vols venir amb mi, Tinet? Anirem a la mar. —Sí
que sa mare acabà per conformar-s'hi. I Tino Costa partí amb el seu oncle cap a la mar. El noi s'embarcà molts dies amb el vell marí i gaudí amb
com es presentava el temps, era perillós embarcar-se. La voluntat de l'oncle s'imposà. —Amb un temps pitjor que el d'avui anàrem un dia cap a
a la voluntat del vell. Tino Costa, aparegut no se sabia d'on, ja que l'oncle, veient l'aspecte del dia, no l'havia cridat, se li agafà a
l'aspecte del dia, no l'havia cridat, se li agafà a l'impermeable. —Oncle, jo també vull venir. El vell rigué; rigueren amb ell els mariners. —Tino
nosaltres! Mireu-lo! —Després et posaràs a plorar i a cridar ta mare... —Oncle, deixi'm venir! I mirava el vell mariner amb el mateix desig ardent
tempesta i llançant crits d'alegria. Els mariners estaven admirats, i l'oncle, passat el disgust del primer moment, somreia amb orgull, veient en el
asseguts a taula esperant el sopar, quan Tinet va acostar-se al seu oncle i, amb la mà sobre el seu genoll, li digué sense més ni més: —Oncle,
seu oncle i, amb la mà sobre el seu genoll, li digué sense més ni més: —Oncle, vull tornar amb la meva mare. —Bé: queda't encara uns quants dies, i
que acabi aquesta pesquera. Passà un altre dia, i Tino Costa tornà al seu oncle i repetí: —Oncle, vull anar amb la meva mare. El vell el mirà: —Però
pesquera. Passà un altre dia, i Tino Costa tornà al seu oncle i repetí: —Oncle, vull anar amb la meva mare. El vell el mirà: —Però, què t'ha agafat
què t'ha agafat, així, tan de sobte? —Vull anar amb la meva mare. L'oncle li digué que s'esperés encara una mica, que només era qüestió d'un parell
en tota la nit—, es calçà les espardenyes i, sense dir res als seus oncles, emprengué el camí cap a Santa Maria, separada d'allí dotze milles. Tino
ca no pot durar. Candaina el mirava en silenci. La cunyada parlà: —El teu oncle té raó, Tiago; el millor és esperar. —Res. No t'amoïnis, Tiago, nebot
partida, i val més arribar a punt que matinar. Paciència i fia en el teu oncle. —És que Mila... —Res! Seguí un silenci. —Maleïda l'hora que va pensar
portà en aquell sobtat retorn del poblet de mar on havia anat amb el seu oncle mariner? ¿No fou, feia poc, el mateix sentiment allò que l'arrencà de la
germà provocaven un efecte saludable i consolador. Per consell també de l'oncle, Tiago s'havia reconciliat amb Quim Bisa. —La primera virtut de l'home és
tu vas ofendre'l. Vés i demana-li perdó—. I Tiago ho féu com el seu oncle volia. La veritat era que mai no els havia unit una amistat massa íntima;
s'havien mantingut sí en una relació cordial, gairebé afectuosa, però l'oncle necessitava encabir-hi la seva sentència. Tiago obeí. Tampoc no hi havia
d'arròs i d'horta, hi havia la masia. A la masia habitaven els masovers, oncles meus, amb els seus tres fills, dedicats tots als treballs de la terra.
de la terra. Essent jo infant, havia passat llargues temporades amb els oncles, la cosa m'agradava; en general, em tractaven molt bé, em contemplaven.
tingué alguna intervenció en l'arranjament del prometatge). Els meus oncles varen enviar el coix allà dalt al poble, perquè anés a casa la promesa i
la gent es divertien. De banda de nit, la vespra de les festes, els meus oncles i cosins pujaven al poble i ens reuníem tots a casa de l'àvia, a la vora
mi, i ho féu quasi amb ira. Cosa rara, crec, però, recordar que el meu oncle, que mai no havia gastat amb ell manyagueries, fou el qui menys insistí.
horribles. En aquestes ocasions, jo, moltes vegades, amagant-me del meu oncle, me n'anava en cerca d'ell, del meu cosí, tement que no cometés una
d'una vegada. Però Déu no la volgué escoltar. Morta la meva tia, el meu oncle es casà amb una altra germana, vídua també ella, i amb dos fills petits,
Corts de 1214— reconèixer procurador del país Sanç d'Aragó, oncle del rei difunt. En aquest cas importa molt menys la personalitat i els
catalans acceptaren no solament la delegació de poders de Jaume I al seu oncle, autoritzada per l'Església, sinó que, a més, establiren la base legal
Bearn? Pareix natural que... —Així és —respongué Dona Maria Antònia—. S'oncle Ramon Bearn va fer hereva sa tia Obdúlia; per això sa tia pot fer com li
Ells són bons però no es decapitaran. El germà dels oncles és botxí. El botxí és bo, però els gats estan prop de
molt llarg. Va sortir molta gent de la seva família: els seus pares, un oncle que tenia capelleta i reclinatori, els seus avis i les dues mares dels
En Quimet li va preguntar si sabia una moto de segona mà, perquè un oncle d'en Cintet tenia un garatge i en Cintet treballava en el garatge del seu
d'en Cintet tenia un garatge i en Cintet treballava en el garatge del seu oncle, i en Cintet li va dir que ja ho miraria. Enraonaven com si jo no hi fos.
fetes amb ungles, pèls de conill i closques de cantàrida —obra d'un oncle Lloberola que estava una mica guillat—; els mobles de don Tomàs, tots de
senyor? Doncs, un home de consciència. ¿Ja la coneixies la història de l'oncle Manuel, eh? ¿No la coneixes? Doncs, l'oncle Manuel va cometre un acte
la coneixies la història de l'oncle Manuel, eh? ¿No la coneixes? Doncs, l'oncle Manuel va cometre un acte indigne, un acte d'aquells que les persones
i el meu avi, aquest senyor que veus aquí retratat i que era el pare de l'oncle Manuel, no el va voler perdonar mai, i en el seu llit de mort tampoc no
tampoc no el va perdonar, i el va maleir, m'entens bé, el va ma-le-ir! L'oncle Manuel va passar tota la vida amb la maledicció del seu pare clavada al
Què vols? què esperes? Vols repetir a la nostra família el cas de l'oncle Manuel, el cas d'aquell desgraciat? ¿Vols que el teu pare et maleeixi?...

  Pàgina 1 (de 122) 50 següents »