Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

veïns que s'estimen i es volen casar, uns pares incomprensius que s'hi	oposen	no sabem per què —potser només per representar un tradicional paper de
els nervis. No obstant, prometé que s'esforçaria. Però Joan del Santo s'	oposà	rodonament a continuar vivint amb ella com fins llavors. Únicament,
n'he d'anar. Em moriria. Ella acotà el cap perquè sabia ja que era inútil	oposar	-se-li. Si aleshores li haguessin preguntat per què se n'anava, per què
no l'ajudà ningú; però el dia que s'aixeca en un impuls d'indignació i	oposa	un gest viril a l'acte covard, aquell dia l'empresonen." Allò era el
l'home, i fins el propi Déu en sembla afectat. A això, l'ancià hauria	oposat	allò de sempre: l'obscuritat dels camins de Déu, la misèria de la nostra
hagués pretès justificar-los en nom d'un fi superior, ell se li hauria	oposat	amb tota la força de la seva ànima. "No! —hauria dit repetint allò que
de prendre un determini: potser àdhuc deixar-la que vagi amb ell, no	oposar	-nos-hi. —Però, amb aquell... Déu meu! —I Munda del Roso tornà a plorar
guarida del braç partirien. Ho havien discutit llargament. El padrí s'hi	oposava	. —Una vegada ell fora, no hi veig la necessitat. Però Joan del Santo
"He d'anar-hi! He d'anar-hi! —sembla cridar la seva ànima,	oposant	-se amb totes ses forces a aquella veu—. He d'anar-hi!" I Mila
pitjor; pensava que potser no la veuria més, i es retreia ja no haver-se	oposat	amb més fermesa al desig del seu germà, quan decidí portar-la allí.
busca d'ell. Jo t'acompanyaré, ho vulgui o no el teu pare, encara que s'hi	oposi	la teva mare, encara que s'hi oposin tots. —És que, mentrestant, padrí...
o no el teu pare, encara que s'hi oposi la teva mare, encara que s'hi	oposin	tots. —És que, mentrestant, padrí... És tan tard i fa tant de temps que s'
se'n posà una contra la galta, que li cremava. Ella tampoc no hi	oposà	resistència: era com si s'hagués mort, i ara la seva insensibilitat
i tot el camp s'havia emplenat de clamors: fins els arbres semblaven	oposar	-li llurs branques com braços aixecats en gestos aïrats; les romegueres li
sense que li obrissin en les carns esquinços dolorosos; les pedres s'	oposaven	al seu pas, l'abatien. Tota la naturalesa semblava alçar-se contra ell
diplomàcia aconsellen indulgència. En abstracte, ningú no tindria res a	oposar	-hi. L'absolució misericordiosa esdevé finalment un gest meritori. Però la
adquireix una insidiosa eficàcia anestesiadora. D'aquí que, si no saben	oposar	-hi una resistència lúcida i vigilant, els ciutadans es vegin condemnats a
"democratització" de la vida política, econòmica i militar del país i s'	oposa	que Largo Caballero sigui alhora president del Govern i ministre de la
vaig al poble. Sol i cel pur. Itàlia i Alemanya (segons ràdio París) s'	oposen	al control franco-britànic. Continua l'ofensiva franquista cap a
felicitat Hitler, i es fa observar que von Fritsch és dels generals que s'	oposaven	a la intervenció alemanya en la guerra d'Espanya, i que von Ribbentropp
que la volíeu assassinar... —Qui? —La mare, que dieu. Heu intentat d'	oposar	-vos a unes intervencions... —Escric, ara? —pregunta la dona, tallant-lo.
on és. Et pots quedar a dormir amb els professors. Em penso que no s'hi	oposaran	. —Dormen aquí? —Sí, a la palla. També pots sopar. Vine... Travessen el
han d'enganyar i mentir... Si cap de vosaltres té alguna raó vàlida per a	oposar	-se a aquesta decisió, que l'exposi i l'estudiarem. Hi ha un silenci
que no n'hi ha pas prou amb una actitud altiva i solitària, si ens volem	oposar	a la follia. Res no es guanya ni es recobra sense esforç, sense escollir
massa, cosa que s'esdevenia tot sovint, pocs eren els qui haurien gosat	oposar	-se-li. A la taverna del Perdis, Borra s'havia fet l'amo. El taverner
i les fatigues. La Pigada havia fet un mal casament. La mare s'hi havia	oposat	amb totes les seves forces, però ella, la noia, estava cega amb el seu
es produí com un home honestíssim. L'autoritat de Raiatea no pogué	oposar	-se a un seguit de coses perfectament legals; Timi signà un contracte
de Catalunya, que era tant com afirmar-ne la política: d'antuvi	oposant	-se a les reclamacions d'Alfons VI, reconqueridor de Toledo, perquè les
de les darreres guerres civils al seu país —¿qui podia, si no el rei,	oposar	-se als arquebisbes de Toledo, Burgos, Salamanca i Sevilla, o bé a les
de força. Així l'Església, seguint la petja dels grups liberals que se li	oposaven	, s'esllavissà cap a la política, cap a la discussió de les
diem fou l'enèrgica actitud de les Corts catalanes de 1430 en	oposar	-se a la guerra que Alfons el Magnànim lliurava al seu cosí Joan II de
que portem dins les nostres venes. Afirmació gairebé paradoxal, perquè s'	oposa	diametralment a les planes més reeixides del nostre comportament públic i
desafiaments i provocacions assenyala, molt aviat, que els pagesos rics s'	oposaran	a aquestes mesures, atiant, de passada, l'odi dels remences pobres amb
i el clericat feudals i de la burgesia de cossos honrats, s'	oposaren	al Minotaure en una gran onada revolucionària. El mateix s'esdevingué a
i els latifundistes del Sud del país tingueren suficient força per a	oposar	-se a les mesures absolutistes del govern de la Monarquia hispànica. El
del xoc primari entre nadius i forasters —que, a la llarga, havia d'	oposar	també catalans i francesos— o bé féu defecció a la causa de la terra en
corona fou transferida per Carles II dels Àustries als Borbons. Europa s'	oposà	a un canvi que capgirava l'equilibri continental; engegà, una vegada més,
per un grup minoritari, que des dels primers dies del regnat de Felip V s'	oposava	als designis centralitzadors del seu govern. Aquest grup estengué els
Tot pol positiu en comporta un altre de negatiu, i la rauxa s'	oposa	simultàniament al seny i a la mesura. En la parla popular és l'antítesi
les lleis, i a la força més forta que inunda o estreny,	oposessin	la raó que es coneix i l'escomesa viril. Homes que
em cuidareu com una mare", deia. Jo em vaig escandalitzar, m'hi vaig	oposar	rotundament: "Tu tens una neboda", li vaig dir, "i no puc consentir-ho
aquesta forma de vida que, pel sol fet d'anomenar-la contínua, sembla	oposar	-se a tota transició brusca, sembla marxar a poc a poc sense apressar-se,
desig de produir, el treball pot no ésser incompatible amb el que sembla	oposar	-s'hi: amb l'actitud contemplativa o amb el repòs. Aquestes dues actituds,
la mateixa experiència. Aquesta altra manifestació o aspecte del seny s'	oposa	contínuament a la follia, a l'alienació, i significa per damunt de tot un
encara que impliqui algunes vegades el que de primer antuvi semblava	oposar	-se-li, no es pot ésser assenyat sense fer, sense dir, sense pensar i sense
formes essencials d'aquesta vida. En assenyalar que la ironia semblava	oposar	-se originàriament a la fe, però que no era sinó una manera d'excloure de
tenia una vegada mig arrossegat cap a la taula d'ella, però Frederic va	oposar	resistència. No volia de cap manera que es produís el fet en un lloc
es refiava que la cosa es solucionaria favorablement i Antoni Mates no s'	oposaria	a la renovació amb les mateixes condicions. Frederic que, en el seu gran
mena de raval reaccionari i tronat del Madrid de la restauració— Pilar hi	oposava	el desvergonyiment d'un nas arremangadet de modisteta i una mena de
sola la seva filla a aquell lloc, que era la platja de Llafranc; s'hi	oposava	, com s'havia oposat que entrés en una oficina, no per cap raó, merament

Pàgina 1 (de 93)

50 següents