Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

nena—, perquè l'aconsellés. Manuel del Santo era d'un tarannà totalment	oposat	al del germà: vidu des de molt jove i sense fills, havent ja de temps
allí a la hisenda amb ells. En això Joan del Santo es manifestà totalment	oposat	a l'amo anterior, a qui veien, amb prou feines, un cop cada any i encara
era? ¿Per què la seva vida era contínuament sacsejada per impulsos tan	oposats	, sense que ell pogués destriar quin havia d'obeir? ¿Que potser quan se
carrers llunyans arribava una confusa i alta cridadissa; per l'indret	oposat	, cap al fons i per damunt de les teulades, la resplendor de noves
tan cega, que no s'adonà del seu padrí, que s'acostava en direcció	oposada	. Havia anat a casa i, no trobant-la-hi, alarmat per les queixes de la
davant l'edifici de l'Ajuntament, i una altra tocant al pont, a l'extrem	oposat	del carrer. El camí entre les dues barraques s'encatifava de fulles de
sota la rogenca i mòbil resplendor dels alts cremallers. Per l'extrem	oposat	avançaven aleshores cinc dimoniets amb llurs vestits escarlata ajustats
l'habitació d'Anselma no es tanca mai. El pare de Mila ocupa, al costat	oposat	del menjador, una habitació més ampla, però gairebé desamoblada. A baix,
la sendera del barranc i s'allunya camí enllà alegrement. Allí, a la part	oposada	dels turons, enmig dels sembrats, adossada a un declivi, s'aixeca una
A les dotze en punt, el vigilant, plantat davant l'església, a la part	oposada	de la plaça, amb la gorra a la mà i la curta pica a l'altra a manera de
per a la llaurada, però aquests dormen a l'estable amb Andreu, a la part	oposada	. No la poden sentir. També Anselma estarà adormida. Hauria volgut
bardissars. Així, sense adonar-se'n, s'havia anat endinsant pel flanc	oposat	de la muntanya, precisament allò que Anselma li advertí. Mila es sentia
braços tot rebutjant-lo, mentre s'arraulia contra la paret, cap al costat	oposat	del llit. —Vés-te'n! Vés-te'n! Agità els braços descarnats, com
sonà la darrera campanada estava ja plantat davant l'església, a la part	oposada	de la plaça, amb el cap descobert, amb la gorra en una mà i la curta pica
realitza l'esforç esgotador: travessa el riu i el diposita a la vora	oposada	; i també ara es repeteix el joc diabòlic, com si un geni malèfic jugués
no és sinó l'antídot de la hipocresia. La figura simètricament	oposada	al "cínic" no és el "virtuós", ni tan sols el "purità": és
això: una mena o altra de dèficit. La idea de defecte és	oposada	i simètrica a la idea d'excés: "pecar per defecte o per excés".
de les multituds, però, en els moments decisius, s'ha produït en direcció	oposada	: els pobles s'han mostrat entusiastes de la guerra. Potser parlar
de qualsevol Eichmann convicte i confès és matèria de debat entre sectors	oposats	de l'opinió pública. Ningú no discuteix, en canvi, que un lladregot
i dels interessos "diaris" de la societat víctima. Són, doncs, al pol	oposat	del lladre i de l'assassí "de tamany natural". No ha d'estranyar-nos,
de l'ordre en què s'intercalen, i només accidentalment el veuen	oposat	a la justícia. Però dels Goethes cal esperar tota una altra cosa. Potser
mútua, i per consegüent, un esdeveniment respectabilíssim, en el pol	oposat	del grotesc. Tota la literatura espiritualoide i ennoblidora suscitada
anatematitza els vicis no vol propugnar uns capteniments diametralment	oposats	: no aspira substituir la ira per la paciència, la luxúria per la
el dèspota deixa córrer amb una paternal indulgència. L'equilibri de les	oposades	eloqüències dóna resultats paradoxals. Però tant hi fa. La llibertat,
Exteriors. Aquestes decisions de Hitler troben dues interpretacions	oposades	: els uns creuen que, amb elles, l'exèrcit ha assolit de frenar els
coronat d'un tràfec lent de boires i núvols, que avançaven en sentit	oposat	. 13 juliol. Quin matí dolç, madur! Uns camperols, davant
col·laboració de l'Esquerra ni dels nacionalistes bascos: la solució més	oposada	a la que feia creure ahir /La Vanguardia\. Aquest diari ha estat
l'interior del pis, surt de nou al corredor, avança de puntetes en sentit	oposat	, cap a l'altre rebedor, es precipita al cancell. Forceja maldestrament el
cap a les profunditats on sembla moure's alguna cosa d'una consistència	oposada	a la inèrcia aparent de les plantes. —Dejorn? —mormola el cap amb la boca
ineludibles que és una Universitat, tan diferent, tan fins i tot	oposada	a la idea d'/Universitas discipulorum et magistrum\ que
va ballant d'una manera cafre i ensenyant les vergonyes. En el cantó	oposat	, la població s'estén cap a unes platges d'opulència. Allí hi ha l'hotel
i tan diferent del nostre, en el qual intervenen elements diversos i	oposats	, no es veu clar ni en dos ni en deu dies, i jo no vull ser víctima,
vaig veure una mena de cosa damunt la fusta de l'extrem del wharf	oposat	a mi, i veïna, aquesta mena de cosa, d'una petita embarcació de dues
elevats —que es denominen els purs o els bons— són sempre	oposats	a les temptatives renovadores, perquè ataquen llurs privilegis econòmics
internes irreconciliables i se'ns tirà al damunt la llopada de les	oposades	ambicions de França i de Castella. L'ascensió de la menestralia.
ben altrament que a Castella. Sobretot, els procediments eren en absolut	oposats	. L'Església castellana era un poder dintre del poder, per tradició
efemèrides de sang. En l'eix ideal de la mentalitat catalana, a l'extrem	oposat	del bon capteniment hi ha l'arrauxament. Tot pol positiu en
terme. L'escena queda sola durant un moment. A l'interior i pel cantó	oposat	pel qual ha sortit Amèlia, arriben Engràcia, dones i homes
a l'atracció dels tòpics. A Palma existien diaris de les tendències més	oposades	, però qui no conegués les seves filiacions podria confondre'ls fàcilment;
l'alba apunta se'n van plorant. Golferic [(anant a l'extrem	oposat	de Rosaura)] Em gelo, tremo com fulla al vent, per les metzines d'un
ni a l'experiència i que pretén sempre establir entre ambdues tendències	oposades	i enemigues una fecunda integració. En la seva doble orientació vers
ofereix el seny quan s'orienta vers el coneixement, és en certa manera	oposada	a la raó. La intel·ligència provinent del seny és, doncs, una
La intel·ligència provinent del seny és, doncs, una intel·ligència tan	oposada	a l'experiència cega, a l'orgia romàntica, com enemiga de la raó pura, de
catalana coincideix amb una forma d'humanitat que sembla radicalment	oposada	al seny: el quixotisme. Però cabalment perquè el seu seny és, en el fons,
punta a punta, sense deixar escletxa per on pugui insinuar-se l'actitud	oposada	. Això no vol dir, naturalment, que tots els catalans siguin sempre i
l'existència catalana, haurem de seguir, doncs, un camí diferent i àdhuc	oposat	al que hem seguit fins ara. No podrem definir la mesura, perquè la mesura
precís, equidistant de l'afectivitat i de la intel·lectualitat, igualment	oposat	al cos i a l'ànima, i que per aquest mateix motiu participa d'ambdós en
catalana, i la mesura vol dir la participació de cada cosa en la realitat	oposada	: de l'art, en la utilitat; del que és útil, en el que és artístic:
des de fora i en repòs, sigui molt diferent i àdhuc radicalment	oposat	al que es pronuncia quan és vist des de dintre i en moviment. En
com sembla més probable, una sola actitud. Diferent de l'anterior i àdhuc	oposada	, és aquella altra ironia que, sorgida també de la desesperació i de la

Pàgina 1 (de 67)

50 següents