DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
oposició F 5118 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb oposició Freqüència total:  5118 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de caràcter; alegria que anà perdent ràpidament, segons que s'aguditzà l'oposició entre els seus sentiments i l'ambient en què es sentí envoltat d'ençà
i l'alimenten. Ell, sí, està —per dir-ho d'alguna forma— en l'oposició: sobretot, en oposició íntima (o potser en contradicció) a l'estat de
, sí, està —per dir-ho d'alguna forma— en l'oposició: sobretot, en oposició íntima (o potser en contradicció) a l'estat de coses constituït. Una bona
però, com es preocupava Erasme, de no associar-se amb l'altra oposició, la militant i veritable, la del partit revolucionari, a pesar de totes
de vegades, els concedeix una tolerant oportunitat d'esbravar-se en una oposició merament verbal. O bé, si això no es produeix, els assidus de la plaça,
les "red atrocities". Creu que són justes les acusacions de l'oposició quan diu que el Govern anglès afavoreix Franco. És que a Anglaterra estan
Sense això no m'haurien donat el càrrec. Vaig quedar en segon lloc, a les oposicions. —I al primer què li va passar? —El van destinar a un lloc més important,
Valls havia guanyat la partida, i se'n va endur el noi, sense altra oposició, molt feble i gemegosa, que la del mateix noi, que no es resignava a
desembarquen? I Jeroni contestà, només: —Per què? Temps a venir, quan l'oposició de pare i fill seria evidentíssima, potser el vell Campdepadrós, que en
Boig d'alegria, va anar a trobar Madame Tu i aconseguí vèncer la primera oposició familiar. Alain Gerbault, que aleshores ja vivia a Borabora, es mirava
per a l'emancipació dels pagesos, que aconseguí el seu objectiu malgrat l'oposició senyorial, els extremismes dels radicals i la política no sempre clara de
L'antiga harmonia feudal en el camp es trencà per a donar lloc a l'oposició violenta entre els senyors i els pagesos; l'equilibri social entre la
anys fora de combat, i això permeté a Ferran II de realitzar sense gaire oposició la seva obra de reforma del país i de redreç de la seva economia. En
llars: botiflers i austracistes s'havien reconciliat en la mateixa oposició al centralisme borbònic i així desapareixia una llarga atmosfera de
en la pròpia capital, que acaben obrint per a llur comerç malgrat la dura oposició dels Cinco Gremios. Aquesta sang renova Castella i li
cercle que els havia posat el govern de Madrid, acabaren basquejats d'una oposició tan perseverant. Als menestrals, entusiastes del progressisme i de
D'exaltació patriòtica, n'hi hagué, ben cert, sobretot en el sentit d'oposició a unes tropes foranes, que a Catalunya hom deia contràries a tota fe i
la repugnància envers el que és ideal i irrealitzable, sinó la ferma oposició als homes per als qui només aquestes dues realitats han d'ésser
semblant al seny, que sigui alhora participació i allunyament, contínua oposició a tota realitat imperiosa i absoluta. ¿Quin exemple més clar d'aquesta
com la socràtica, enemiga del romanticisme, tenen només de comú aquesta oposició formal, però no el seu contingut. La ironia intel·lectual ataca la vida,
més nobles i dignes. La seva capacitat d'amor i d'odi, és a dir, la seva oposició a la indiferència, la fa molt apropiada per a la comprensió. Aquesta
La resistència de la vida catalana s'assembla menys a una enterca oposició que a una flexible fermesa. D'ací certa aparent debilitat, que la ironia
la carrera d'advocat, per estudiar alguna cosa. Va fer dues o tres oposicions sense resultat, perquè, primer de tot, no s'havia preparat mai, abúlic i
a Cluny i per les seves despeses que eren insignificants. A desgrat de l'oposició —feble— dels marquesos de Forcadell, Leocàdia s'instal·là en una cambra
abstracte abandona el "tema", no fa sinó confirmar-ne la vàlua per oposició: l'art abstracte es desprèn del tema perquè ja no li cal —perquè la
sublim, aquella bellesa intrínseca, incontaminada de residus contingents. Oposicions Baudelaire parlava, a propòsit de l'art, dels "rostres diversos de
primer d'aquests bucs (peça que defensava el bust) era de cuiro cru (en oposició al cuiro "bullit"), i l'altre, sobre una peça sobreentesa que també
todas pieças, sin dobladura" (1522). De vegades aquesta oposició era expressada indicant si les armes havien d'ésser dobles o
o cosits, que donaven a aquesta arma defensiva una certa flexibilitat (en oposició a la rigidesa d'altres escuts), i que, des del segle XIII
total de 1,130 m. En l'afer del 1522 hi ha una clara oposició entre espasa i estoc, car Pedro Torrellas exigeix "espada de quatro
que apareix al Curial e Güelfa, hi és classificada, en oposició a l'espasa i la llança, entre les "segones armes". El turc
Iluminado del temps de Carles I, empra sovint, en oposició a "arnés de justa", les expressions "Arnés de guerra a la
llances "d'armes", que ja hem estudiat (§ 79). Per tant, en oposició a les armes de guerra, amb la seva modalitat d'armes de seguir, hom
amb l'ordre vital —és a dir, que tingui cap relació amb l'ajustament o l'oposició a les meves idees o als meus propòsits, o als ideals o les il·lusions que
de conceptes i el segon per mitjà de signes. Pel que fa a l'eix de l'oposició entre natura i cultura, els conjunts de què se serveixen estan
S'esdevé així que ocells agrupats en parelles sobre la base d'una oposició: mascle / femella, pertanyin de fet al mateix sexe, però a
del pol "femení" en Chrysothamnus —mascle, no obstant això, en l'oposició principal— i Pentstémon, una escrofulariàcia (Vestal),
entre una presa celest i un caçador ctònic, que evoca també la més forta oposició concebible, en el camp de la caça, des del punt de vista de la relació
des que l'informador era pregat de definir no ja mostres isolades, sinó oposicions internes entre parelles contrastades. Hi havia, doncs, un sistema
amb el vermell si haguéssim de classificar-lo en els termes de l'oposició simple entre els colors vermell i verd que hom troba en hanunóo. (Conklin
de planta o d'ocell? Com a exemple de recurrència d'una estructura d'oposició molt simple, però amb inversió de les càrregues semàntiques, es pot
correspon a la situació "no marcada", el vermell —pol cromàtic de l'oposició— és associat de vegades a la mort, de vegades a la vida. També a
es pentinen i s'hi apropen. A càrrega semàntica igual, per consegüent, l'oposició: blanc / vermell és reemplaçada per una oposició: blanc
consegüent, l'oposició: blanc / vermell és reemplaçada per una oposició: blanc ++ negre / 0. Mentre que, com en el cas
tribu australiana, els bard, construeixen llur simbolisme per mitjà de l'oposició: negre / vermell. El negre és el color de dol per a les
aquelles a les quals no està assimilada la generació del subjecte. Una oposició entre dos termes desigualment marcats: mort i vida entre els luvale, "la
suprema de color—, etc.. Ara, en els indis fox es dóna la mateixa oposició fonamental, però transposada de l'ordre dels colors al de les sonoritats:
no diuen ni un mot". (Michelson 1 pàg. 411.) L'oposició entre paraula i mutisme, soroll i silenci, correspon, doncs, a la que hi
perquè també es funda en una lògica qualitativa: s'empara de parelles d'oposicions formades per fonemes, però l'esperit de cada oposició resta àmpliament
de parelles d'oposicions formades per fonemes, però l'esperit de cada oposició resta àmpliament hipotètic; a l'estadi preliminar és difícil, per a

  Pàgina 1 (de 103) 50 següents »