Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ella, coses que havien passat realment; i a Mila, escoltant-la, se li	oprimia	el pit, i la pietat li posava llàgrimes als ulls. A vegades la vella es
de la seva mà, la pressió dels seus braços entorn de les seves espatlles	oprimint	-la dolçament i que li semblava sentir encara, li emplenaren l'ànima i no
desig cremava ja en mi amb tanta força, amb un enyorament tan viu, que m'	oprimia	l'ànima: em semblava com si m'hagués de morir; i ella m'havia fatigat.) La
trista la vida? Amb aquests pensaments Mila sentia com si una mà freda li	oprimís	el cor. Era tanta la seva angoixa, que es dirigí a la seva habitació i,
taüts en aquell diumenge sense festa. Sentia una sensació d'empresonament	oprimint	-la per totes bandes. En el cor de Mila tot semblava ajuntar-se per formar
immòbil, una mica inclinat cap endavant, com si una mà invisible li	oprimís	les espatlles. La germana digué: —I digui'm, qui és Sileta? —És sa germana
agafat amb un gest viu, amb mà convulsa i estreta. Ell de seguida s'	oprimí	contra ella, sobre el seu pit, i el seu petit cor palpitava d'alegria.
mateixa expressió d'angoixosa ansietat. Maria Àgueda l'estreny de nou, l'	oprimeix	contra el seu pit i el crida: "Vina! Vina!" "Mare: el riu va
pas a pas de la terra, va retrocedint, retrocedint, s'enfonsa. Ell s'	oprimeix	contra ella i la crida, la sacseja enfollit: "Mare! Mare!" Les aigües
allunyar-se i els sentia acostar-se de bell nou. Una mà pesant semblava	oprimir	-la sobre el pit, semblava estrènyer-li la gola... —Sileta, germana
singular gairebé silenciosa, com sota una atmosfera de feixuguesa que	oprimís	els cors de tothom. Pels cantons, davant dels portals, es veien rotlles
—quedar "sord"— davant la carència de llibertat que el rodeja i l'	oprimeix	. L'home que, per contra, s'ha "acostumat" a les dolceses de l'opció i
una noia deixa una mica de costat el seu pudor i vol tocar el llavi que	oprimeix	la seva boca i per així fer mou el seu llavi inferior però no el de dalt,
i la barbeta, el bes és girat. I, finalment, quan el llavi inferior és	oprimit	amb força, el bes és premut. Hi ha també una cinquena manera de besar,
mans, estrenyent l'arma, li tremolaven horrorosament; tancà els ulls i	oprimí	el gallet. El tret ressonà en la calma de la matinada; es féu un silenci
hi havia quelcom d'estrany, quelcom com de misteri i de temor que	oprimia	els cors. Les paraules sonaven sense força, com un alè, sota la nit.
ens ofega. Ben poca cosa hauríem dit al món si el seny ens hagués	oprimit	d'aquesta manera, si haguéssim d'ésser esclaus del panxacontentisme i de
i tanta incandescència; més aviat es veuen com alguna imposició que ens	oprimia	i hem tingut la sort d'alliberar-nos-en, i que si molt ens hi entestem no
vorera del riu. Matinal L'aplanament nocturn ens	oprimeix	encara sots la grisor infinita dels núvols castellans:
goig delirant de sacrificar-se en espera d'una compensació ultraterrena;	oprimí	el desig dins una closca de moralitat rigorosa, hipersensible, venjativa
rutilant. I sense saber per què, la Muntanyola es contemplava el cos	oprimit	per les barnilles al reflex del vidre de la finestra; la severitat
conducta, atribuhint de segur lo fracás al mal exemple; y eixos temors li	oprimían	lo pit com may se l' havía sentit oprés en sas majors desventuras, li
cotxe d' albats, lo dol las berlinas, y 'l trist convoy se posá en marxa,	oprimint	los rotllets de gent que comentavan lo fet escampats pe'l carrer. —Quín
En canvi, tu ets un poeta", em diu. Gairebé és de nit. La temença m'	oprimeix	el cor. Com triguen aquestes notes! M'angoixa el pensament d'haver de
enllà de la reixa. Les angoixes que allí vaig sentir, la tristesa que m'	oprimia	l'ànima! He intentat de descriure les idees negres, de mort i de
era per a mi, davallava l'escala tan agitat, que l'emoció impetuosa m'	oprimia	la respiració. Cada dia i cada hora del dia esperava el fet insòlit. Quin
que les seves condicions de vida —les pitjors que hom pugui imaginar-se—	oprimien	, ofegaven el seu geni natural. Sovint expressava la temença de veure el
Llavors em va doldre de no haver dit la veritat el dia anterior. M'	oprimia	la tendresa amb què em semblà que volien lligar-me, interessadament, i
Era una atmosfera pesant d'angoixa, quelcom d'ombrívol i horrible que	oprimia	el cor. I si jo hagués exagerat la negror de la pintura? Sí; jo l'havia
Em vaig agafar el cap entre les mans, el vaig acotar las i em vaig	oprimir	els polsos amb una energia cruel, com si, instintivament, hagués volgut
enemic. Feia pesar la seva immensitat silenciosa al meu damunt, per tal d'	oprimir	-me el cor, d'ofegar-me amb els meus remordiments. Jo em vaig veure com un
Estigueu segur que no s'ha perdut res de bo. Una creixent angúnia m'	oprimia	el cor. Havia llegit que els suburbis de Marsella eren una llúdriga
terra de promissió on ella no podia entrar. Me la imaginava amb el cor	oprimit	per l'inútil desig, els ulls adolorits de mirar vanament i l'ànima
, va dir-me com a darreres paraules, no et vull veure més." Una pena va	oprimir	-me el cor tota la nit. Em dolia del meu comportament i me'n penedia, però
més enllà de la causa, que sembla pujar del teu propi fons desolat, que t'	oprimeix	com si anessis a ofegar-te i que et talla tots els camins de defensa,
l'única remor que sentíem eren els lladrucs dels gossos, a mi se m'	oprimia	estranyament el cor i jurava al meu company que deixaria aquella vida
mi, aquesta idea que jo havia tingut diverses vegades, respecte a ell, m'	oprimia	estranyament el cor. L'hostaler anuncià el sopar i ell, la seva dona i
Poble Nou, de Sans o de la Bordeta. En fi, l'entrada a Lió em decebia i m'	oprimia	. —Això és Lió, la segona ciutat de França? —Espera! Espera! Camina que
Amb els braços encreuats sobre el pit mesurava l'amplària del seu cos, l'	oprimia	amb dits nerviosos i ferms, el palpava com si recorregués vastes
mestressa dels Dardanels; si Servia deslliurará als seus germans de raça	oprimits	per la monarquía austro-hongaresa i esdevindra la Gran Servia. El que are
a conèixer fins a quin grau pel seny és continguda;	oprimeix	, altrament, amb els excessos, i follia esdevé la saviesa,
temps, segell de llur crim mutu, conhort de llur pecat, i va	oprimir	-los la rosada del son, cansats a l'últim. Quan la
No —afegí—. És un santuri. —Un santuri? Toques el santuri? —Quan m'	oprimeix	la pobresa, recorro les tavernes amb el santuri. Canto velles cançons
de llorer. —Tot el que tenia, ho he donat als meus fills. La misèria ha	oprimit	, ha oprimit, però no em preocupa. Déu proveirà! —Déu proveirà, oncle
. —Tot el que tenia, ho he donat als meus fills. La misèria ha oprimit, ha	oprimit	, però no em preocupa. Déu proveirà! —Déu proveirà, oncle Anagnostis
fidelitat al senyor, semblava un còmplice del mateix feudalisme que l'	oprimia	: el feudalisme avorrit pel cristià lliure. "De cristiano no hay de
de mossèn Porcar— claudicaren a Montsó. Més càrregues fiscals venien a "	oprimir	el poble". Ja era un mal, perquè anaven a alimentar guerres tan alienes
llurs vestimentes amples i voleiants. Cas únic en tot Sicília, ací no us	oprimeix	l'obsessió barroca. El més característic, però, de Castrogiovanni és la
que no necessita ésser comentat, que no l'hem de governar per a	oprimir	-la, sinó per a salvar-la. Naturalment que si els catalanistes del tot o
Blau, pel pla d'Escorca arribava a l'austeritat de Lluc, on el silenci	oprimeix	el cor. Beneïda l'esquella del ramat llunyà que ve a trencar-lo! He fet

Pàgina 1 (de 17)

50 següents