×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb orc |
Freqüència total: 46 |
CTILC1 |
| més probable és que faci tot això senzillament per jugar. La seva veu, " | ork | ... ork..." és també molt característica. És sedentari, nombrós, i es | | és que faci tot això senzillament per jugar. La seva veu, "ork... | ork | ..." és també molt característica. És sedentari, nombrós, i es troba a | | cara, o d'un gran romiatge és fadigat. —Potser vingui de l' | Orc | , feia un soldat. I sempre l'Home aquell coster baixava i | | ja no bateguen en l'aire absent. Les veus, aquestes veus de l' | Orc | cridant els viatgers! Sap cadascuna el nostre nom, les rutes | | vas, tan corrent? Argirip. Estigues ben bona. Al sojorn de l' | Orc | et tornaré a veure. Perquè, en bona fe, tan aviat com sigui possible, | | treballs: del quint esquiva't, que en dia quint les Fúries i l' | Orc | pàl·lid hagueren naixement. Llavors la Terra en part | | caos primitiu; potser la terra a gemegar s'atura del | orch | abím en l'insondable vía sentint d'algún martiri l'dolor viu. | | la mirada pe'l Rosselló, lo cel li sembla rúfol, lo pahís | horch | ; de moros no n' ovira, sols veu la pols que en los | | sovint l' ona negrenca; d' ahont cerca refugi ne surt feréstech | orch | ; l' abet á que s' agafa segueix d' arrel ò 's trenca; | | uns quants homes del poble amb un baiard. —Pobre xicot! Quina mort més | orca | ! —comentaven. Així que el van haver estirat al baiard, els portadors van | | —Jo ací no m'hi gito! Em fotré de gel, amb aquesta blancúria! —No sigues | orc | , home, que no és pas neu, això... —va fer l'amo. —Jo sempre | | falta un bull, en sis classes principals. En primer lloc, tenim els | orcs | : persones estrafolàries, que de tant en tant en fan o en diuen alguna | | Peus teus, peus meus L'hereu de cal Banyes de Montesquiu era una mica | orc | . L'home era prou treballador i bona persona, però de vegades tenia cada | | ? —Doncs, no ho sé, però jo trobo moltes cames per aquí dintre. —No sigues | orc | ! Vinga, dorm d'una vegada! Tanmateix, sense aclarir aquell misteri, el | | mel i la mare va dir al fill gran que l'anés a vendre al mercat. El germà | orc | ho va sentir i va demanar a sa mare que li deixés anar a ell. —No, que | | partim-la a trossos —va saltar el de Baén brandant la destral. —No sigues | orc | , home —va dir el d'Astell—. Que se la quedi el Lliser. —De cap | | i de pagesos, de moros i de bandolers, de sants i de bruixots, de gent | orca | i de gent xocant, de morts que tornen i de vius que emigren, cadàvers, en | | a la pota, diu que són descendents d'aquell cavallot. —Una història ben | orca | , a fe de Déu! —va dir la dona—. No la podia explicar ningú més que | | el temps passat, a tocar d'ell, pensa en el seu cunyat, cepat com un ós, | orc | com els camins dolents, enraonant, orgullós, segur, aconsellant al seu | | sortit entonat. Encara va a una altra casa, on només troba la dona. | Orca | ella, foscos els vestits, bruta la cuina. El mossega a preguntes i quan | | i es va veure de xica davant d'una bandada de canalla que li cridava: « | Orca | , orca, orquedat!» mentre li tiraven pedres. La cara se li | | de xica davant d'una bandada de canalla que li cridava: «Orca, | orca | , orquedat!» mentre li tiraven pedres. La cara se li havia tibat del tot i | | Obriu de seguida! —Deveu estar xop i mort de fred, amb aquesta nit tan | orca | que fa! Passeu..., les vostres germanes patien per vós, i crec que ronden | | pantegaire, farnaca, xafarot, àliga gallinera, tofall o pelfa, fins i tot | orca | , orquedat. Però ignorant, llega, mai dels mais. Tu has anat pocs anys a | | mocosa, quan poso cullerada en alguna cosa que parleu els grans. I | orca | ? Ai. Orca, orquedat, orqueria resumeixen tots els defectes | | poso cullerada en alguna cosa que parleu els grans. I orca? Ai. | Orca | , orquedat, orqueria resumeixen tots els defectes sota el seu títol. | | dit una vegada. Carnús representa encara un grau més en davallada que | orca | , orquedat. És l'única que et provoca un penediment instantani i en veu | | i també com després sospires i calles, talment aquestes tongades tan | orques | per les quals passa la gent t'afectessin directament. Ara, al nostre | | Au va, a menjar, que necessiteu força! —va fer amb aquell somriure d' | orc | que sabia posar quan volia insinuar. El Guillem havia començat i jo també | | de gràcia. Et creies que era la meva manera de ser | orca | dir-te que estimava aquell xicot de casa Melis. Encara et sento. —No has | | pots de confitat. Però quan la filla de la Doraida que, segons tu, era | orca | com els camins, si fa no fa com sa mare, ha ingressat a la residència, | | virtualíssim (que no pas virtuosíssim): el colesterol alt. Serà | orc | ! Resulta, doncs, que és una mena de cosa de les que no pots veure ni | | divorciat de la vella Raó, lletja, avinagrada i impertinent, malcarada, | orca | i petulant, i em casava amb la filla de la Vinya, tendra, amable i | | fins a mi, la roba ensuada, esgarrinxada, roba de vagabund polsós i | orc | . I tinc gana, però aquesta vegada no és una gana que m'espanti, és una | | A un altre nivell trobem les oficines de relacions amb la comunitat ( | ORC | ), en aquest cas també amb una URPAC responsable del seguiment qualitatiu | | escolar cap a la seva filla de set anys. Cal avisar un membre de l' | ORC | (Oficina de Relacions amb la Comunitat) perquè es desplaci a l'OAC i es | | s'acosta amb reverència al casalot. A aquella hora i amb aquell temps tan | orc | pràcticament no hi ha ningú esperant. A les nou en punt, un conserge obre | | D'entrada pensava que no s'hi acostumaria, perquè aquella era una terra | orca | , d'hiverns duríssims. Però amb els anys va acabar per semblar més | | comprovar si hi són les paraules que sentia i deia a Riublanc, furro, | orc | , rebordonit, farnaca... No les troba i se sent petit. En canvi, | | que totes les dones eren com ella. I em dic a jo mateix: ai, quin fato més | orc | ! Com m'he pogut enganyar tant! M'han agradat i m'agraden les dones, sí, no | | ... —Jo marxo. Mama m'espera! (Se'n va.) —Cada dia està més | orca | ! —Està amargada! Què sas més? —Els parents de Barcelona ja | | i feliç, i m'encanta. Calla. —Ahir l'Ingrid i jo vam veure | orques | , allà mateix. —Assenyala a l'est del canal—. Una família. Les vam veure de | | gent de l'Alt Urgell i de tot l'Alt Pirineu, i als del Mig Segre Els | orcs | som de poc dir i som de molt fer, amb un | | feixuc. Esllavisso fulls de covards rius sempre muts, | orc | amb ulls de dol. Esguard sense horitzó, camino coix, | | puc queixaaar. Peeer? —Perquè aquí som tots una mica furrooos i bastant | orcs | ! —li contesta—. Si no, tu m'avises, eh? —i li clica l' | | —contesta ella sense concretar i sense entendre a què es refereix amb | orcs | i furros—. Preguntes maaassa tu! —i pretén fer-se l'ofesa, però se |
|