Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

més probable és que faci tot això senzillament per jugar. La seva veu, "	ork	... ork..." és també molt característica. És sedentari, nombrós, i es
és que faci tot això senzillament per jugar. La seva veu, "ork...	ork	..." és també molt característica. És sedentari, nombrós, i es troba a
cara, o d'un gran romiatge és fadigat. —Potser vingui de l'	Orc	, feia un soldat. I sempre l'Home aquell coster baixava i
ja no bateguen en l'aire absent. Les veus, aquestes veus de l'	Orc	cridant els viatgers! Sap cadascuna el nostre nom, les rutes
vas, tan corrent? Argirip. Estigues ben bona. Al sojorn de l'	Orc	et tornaré a veure. Perquè, en bona fe, tan aviat com sigui possible,
treballs: del quint esquiva't, que en dia quint les Fúries i l'	Orc	pàl·lid hagueren naixement. Llavors la Terra en part
caos primitiu; potser la terra a gemegar s'atura del	orch	abím en l'insondable vía sentint d'algún martiri l'dolor viu.
la mirada pe'l Rosselló, lo cel li sembla rúfol, lo pahís	horch	; de moros no n' ovira, sols veu la pols que en los
sovint l' ona negrenca; d' ahont cerca refugi ne surt feréstech	orch	; l' abet á que s' agafa segueix d' arrel ò 's trenca;
uns quants homes del poble amb un baiard. —Pobre xicot! Quina mort més	orca	! —comentaven. Així que el van haver estirat al baiard, els portadors van
—Jo ací no m'hi gito! Em fotré de gel, amb aquesta blancúria! —No sigues	orc	, home, que no és pas neu, això... —va fer l'amo. —Jo sempre
falta un bull, en sis classes principals. En primer lloc, tenim els	orcs	: persones estrafolàries, que de tant en tant en fan o en diuen alguna
Peus teus, peus meus L'hereu de cal Banyes de Montesquiu era una mica	orc	. L'home era prou treballador i bona persona, però de vegades tenia cada
? —Doncs, no ho sé, però jo trobo moltes cames per aquí dintre. —No sigues	orc	! Vinga, dorm d'una vegada! Tanmateix, sense aclarir aquell misteri, el
mel i la mare va dir al fill gran que l'anés a vendre al mercat. El germà	orc	ho va sentir i va demanar a sa mare que li deixés anar a ell. —No, que
partim-la a trossos —va saltar el de Baén brandant la destral. —No sigues	orc	, home —va dir el d'Astell—. Que se la quedi el Lliser. —De cap
i de pagesos, de moros i de bandolers, de sants i de bruixots, de gent	orca	i de gent xocant, de morts que tornen i de vius que emigren, cadàvers, en
a la pota, diu que són descendents d'aquell cavallot. —Una història ben	orca	, a fe de Déu! —va dir la dona—. No la podia explicar ningú més que
el temps passat, a tocar d'ell, pensa en el seu cunyat, cepat com un ós,	orc	com els camins dolents, enraonant, orgullós, segur, aconsellant al seu
sortit entonat. Encara va a una altra casa, on només troba la dona.	Orca	ella, foscos els vestits, bruta la cuina. El mossega a preguntes i quan
i es va veure de xica davant d'una bandada de canalla que li cridava: «	Orca	, orca, orquedat!» mentre li tiraven pedres. La cara se li
de xica davant d'una bandada de canalla que li cridava: «Orca,	orca	, orquedat!» mentre li tiraven pedres. La cara se li havia tibat del tot i
Obriu de seguida! —Deveu estar xop i mort de fred, amb aquesta nit tan	orca	que fa! Passeu..., les vostres germanes patien per vós, i crec que ronden
pantegaire, farnaca, xafarot, àliga gallinera, tofall o pelfa, fins i tot	orca	, orquedat. Però ignorant, llega, mai dels mais. Tu has anat pocs anys a
mocosa, quan poso cullerada en alguna cosa que parleu els grans. I	orca	? Ai. Orca, orquedat, orqueria resumeixen tots els defectes
poso cullerada en alguna cosa que parleu els grans. I orca? Ai.	Orca	, orquedat, orqueria resumeixen tots els defectes sota el seu títol.
dit una vegada. Carnús representa encara un grau més en davallada que	orca	, orquedat. És l'única que et provoca un penediment instantani i en veu
i també com després sospires i calles, talment aquestes tongades tan	orques	per les quals passa la gent t'afectessin directament. Ara, al nostre
Au va, a menjar, que necessiteu força! —va fer amb aquell somriure d'	orc	que sabia posar quan volia insinuar. El Guillem havia començat i jo també
de gràcia. Et creies que era la meva manera de ser	orca	dir-te que estimava aquell xicot de casa Melis. Encara et sento. —No has
pots de confitat. Però quan la filla de la Doraida que, segons tu, era	orca	com els camins, si fa no fa com sa mare, ha ingressat a la residència,
virtualíssim (que no pas virtuosíssim): el colesterol alt. Serà	orc	! Resulta, doncs, que és una mena de cosa de les que no pots veure ni
divorciat de la vella Raó, lletja, avinagrada i impertinent, malcarada,	orca	i petulant, i em casava amb la filla de la Vinya, tendra, amable i
fins a mi, la roba ensuada, esgarrinxada, roba de vagabund polsós i	orc	. I tinc gana, però aquesta vegada no és una gana que m'espanti, és una
A un altre nivell trobem les oficines de relacions amb la comunitat (	ORC	), en aquest cas també amb una URPAC responsable del seguiment qualitatiu
escolar cap a la seva filla de set anys. Cal avisar un membre de l'	ORC	(Oficina de Relacions amb la Comunitat) perquè es desplaci a l'OAC i es
s'acosta amb reverència al casalot. A aquella hora i amb aquell temps tan	orc	pràcticament no hi ha ningú esperant. A les nou en punt, un conserge obre
D'entrada pensava que no s'hi acostumaria, perquè aquella era una terra	orca	, d'hiverns duríssims. Però amb els anys va acabar per semblar més
comprovar si hi són les paraules que sentia i deia a Riublanc, furro,	orc	, rebordonit, farnaca... No les troba i se sent petit. En canvi,
que totes les dones eren com ella. I em dic a jo mateix: ai, quin fato més	orc	! Com m'he pogut enganyar tant! M'han agradat i m'agraden les dones, sí, no
... —Jo marxo. Mama m'espera! (Se'n va.) —Cada dia està més	orca	! —Està amargada! Què sas més? —Els parents de Barcelona ja
i feliç, i m'encanta. Calla. —Ahir l'Ingrid i jo vam veure	orques	, allà mateix. —Assenyala a l'est del canal—. Una família. Les vam veure de
gent de l'Alt Urgell i de tot l'Alt Pirineu, i als del Mig Segre Els	orcs	som de poc dir i som de molt fer, amb un
feixuc. Esllavisso fulls de covards rius sempre muts,	orc	amb ulls de dol. Esguard sense horitzó, camino coix,
puc queixaaar. Peeer? —Perquè aquí som tots una mica furrooos i bastant	orcs	! —li contesta—. Si no, tu m'avises, eh? —i li clica l'
—contesta ella sense concretar i sense entendre a què es refereix amb	orcs	i furros—. Preguntes maaassa tu! —i pretén fer-se l'ofesa, però se