×
 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb ordenança |
Freqüència total: 892 |
CTILC1 |
| N'estàs segura? —Sí. La trobaràs al barri nou, em penso. Ho sé per l' | ordenança | de la sala de conferències. El pots anar a veure, aquesta nit hi ha | | de conferències. El pots anar a veure, aquesta nit hi ha reunió. Aquest | ordenança | t'hi portarà. —Hi aniré. —I aleshores, impulsivament, li fa la mateixa | | interrompen un moment l'orador i ell, que ha escoltat distret, cercant l' | ordenança | amb els ulls, ho aprofita per a dir al seu veí més proper, un home vestit | | veu dels oradors: "Grigrigric grai grigri grigri graigri grograi..." —L' | ordenança | , l'ordenança! —criden alguns. "Grigrigric grigraigric grigri | | "Grigrigric grai grigri grigri graigri grograi..." —L'ordenança, l' | ordenança | ! —criden alguns. "Grigrigric grigraigric grigri grigrigai..." Un | | d'homes es precipita cap a fora l'estable, probablement a la recerca de l' | ordenança | , ensopega amb una altra colla de nou vinguts, i ell aprofita el remolí | | al seu costat un individu que fuma un cigar pestilent, descomunal. —L' | ordenança | , voleu dir? —Sí. Sempre s'amaga. —Per què? —se sorprèn ell. | | ! Vós... —Sí, sí, jo. Fins ara ja hem establert amb tota seguretat que l' | ordenança | no ho pot ser. Cal anar eliminant suspectes, compreneu? —Ben cert. Potser | | , però sense gust. —D'aquí, ja ho veieu. M'havia amagat. —Sou l' | ordenança | , potser? —Sí. La noia gira el cos i s'agenolla a la palla abans | | no teníeu dret a tancar-la. —M'he de protegir, oi? —es defensa l' | ordenança | . —De què? —Dels parlaments. Les clàusules del meu contracte no m'obliguen | | sap què se'n fa. Per això tenen por. —Per què hi ingressen, doncs? L' | ordenança | , però, ja no pot contestar, perquè algú, de darrera, empeny i bat alhora | | exclama: —De manera que éreu aquí! —Aquesta meuca ho ha cantat —diu l' | ordenança | per a si mateix. L'individu, que forma part de l'escamot que una estona | | —No heu sentit que fallaven els altaveus? —Ara ja van bé —diu l' | ordenança | —. No em necessiteu. —Un repàs sempre és convenient. Apa! Se l'enduen | | va voltant la llarga plataforma, s'hi atansa. —Què feu, aquí? —pregunta. L' | ordenança | , plegat a tocar de la cadira, es lliura a una mímica facial que sembla | | ? —Els qui us han vingut a buscar. —Se n'han anat, ja —explica l' | ordenança | —. Quan em troben, sempre se'n van. —I heu espatllat els altaveus... La veu | | que els puguin tornar a reparar, avui... —No ho crec —contesta l' | ordenança | , també sense aixecar la veu—. He fet una feina a fons. —Confiem-hi — | | —És qüestió d'una mica de paciència. Deu minuts, potser... Ell esguarda l' | ordenança | entre les potes de la cadira, pregunta: —No els agrada, oi? —Són ordres — | | què li ho dieu? Un dia tindrem un disgust. —Bé ho ha de saber —diu l' | ordenança | —. Probablement em substituirà quan em retiri el mes vinent. —I a ell—: És | | opera per conceptes estrictament lògics beu encara una mica d'aigua i l' | ordenança | es raspalla amb una mà els camals dels pantalons, bruts de pols. Ell | | —De primer no he tingut temps de dir-t'ho... He vingut per la mare. L' | ordenança | té la mateixa reacció que sobta totes les persones quan en senten parlar | | buit, a excepció de les dues dones desmaiades que tothom ha abandonat, l' | ordenança | apaga els llums darrera seu i, en arribar al vestíbul, se'n va | | ho podreu negar, us he vist. —Què, heu vist? —intenta de guanyar temps l' | ordenança | , que ha empal·lidit. L'individu, però, s'adreça als seus acompanyants: | | torna a riure abans de manar als uniformats que s'enduguin el culpable. L' | ordenança | s'allunya entre ells, capcot. —No havíeu vingut pels aparells, oi? | | cigar sembla observar les maniobres dels seus subordinats que empenyen l' | ordenança | cap a l'interior. Hi pugen també i llur superior travessa cap a la banda | | alça el cap i, sense agrair-li les seves paraules, pregunta: —On és, l' | ordenança | ? —L'han retirat —diu ell amb un deix amarg. Ara tots el miren, un d' | | més i més nervioses, fins que la consulta degenera en una discussió que l' | ordenança | acaba amb un ample moviment irat que assenyala la sortida. Un altre | | es precipita amb un somrís cap a la taula, s'inclina a frec de l' | ordenança | i tots dos s'esgargamellen un moment mentre l'altre, que no ha seguit la | | ha de tornar a riure mentre amb un braç allargat indica la taula on ara l' | ordenança | , dret, subjecta l'individu arribat de nou per la corbata. L'altre, | | s'havia tancat el vell, ara plantat al llindar, des d'on fa senyals a l' | ordenança | . De l'escala entren més persones, dues dones i tres homes que s'adrecen a | | a la quarta porta de la banda dreta, on piquen desesperadament mentre l' | ordenança | , abandonant la corbata del seu antagonista, corre cap al vell. Tanca els | | que truquen o parlen a crits amb els funcionaris que encerten a obrir, l' | ordenança | abandona de nou el despatx del vell i gairebé corre cap a la seva taula, | | dits carregats de papers multicolors i de totes llargàries, fins i tot l' | ordenança | ha aconseguit d'entendre's amb les dues dones, una d'elles amb paraigua, | | discret. Entren uns nuvis amb un llarg seguici contra el qual es llança l' | ordenança | que comença a empènyer-los cap a les escales, respectant però la parella | | exclamacions, el vell surt immediatament, disparat, i s'abalança cap a l' | ordenança | . Un instant després tot el seguici travessa la sala. Se senten timbres | | el nombre de creients... Ara a la sala només hi ha tres persones i l' | ordenança | que seu darrera la taula, tranquil·lament, amb un llibre al seu davant. | | fet mai. Això és d'ara, des que em van agafar. —Ens els ha proporcionat un | ordenança | del departament d'identificació, diuen —explica a la seva orella una | | desd' que 'm veigé en la batalla los de Sampedor guiant, ab los signes d' | ordenansa | que tocaba 'l meu timbal, timbal que, ab sa veu de tró, al francés feu | | arriba aqueix jorn fatal, tinguém tots ferma esperansa. Lo Timbale' es l' | ordenansa | , y sa veu es lo timbal. [(Se sent tocar á somatent.)] ¿Heu | | llum, i el teu mateix cos et fa traïció, ja que es conforma a les meves | ordenances | . El Bé és dintre teu, fora teu, et penetra com una falç, t'esclafa com una | | l'ull sever, inquisitiu de tota possible infracció al reglament i a les | ordenances | , el pas acompassat i una mica gronxadís que és signe d'interior | | en 1758, de la Junta de Comerç, de gloriosa memòria, i l' | Ordenança | de 1778 que obre al comerç d'Amèrica els ports peninsulars, i | | amb l'objecte d'iniciar el tràfec oceànic; i un cop concedit, per l' | ordenança | de 1778, el permís de negociar lliurement amb Amèrica, de | | hem de fer justicia als joves d'ara, no tan inclinats a quebrantar les | ordenances | com nosaltres els joves de fa trenta anys; la parsimonia va cundint; i és | | surten pels carrers, perden l'encís de l'espontaneïtat. Vull dir que unes | ordenances | municipals també poden tenir gràcia. No hi ha res pagès, amb el front | | mentida com ens hem tornat gent d'upa. Cadascú pren l'altre pel seu | ordenança | , li parla de "vós" i li dóna ordres. —Kropp, em pica la planta del | | —No t'ho passaràs tan bé com a la infermeria —t'anuncia el sol·lícit | ordenança | que t'acompanya—, tampoc no et podràs queixar. El personal d'aquesta | | deliciosament assolellat. Et crida l'atenció la insistent presència de l' | ordenança | que escorcolla el pati amb aires de marxant desganat, clavat sota el | | de mans, adéu-siaus, adéu-siau a tots, que hi hagi sort i, a reveure! L' | ordenança | t'acompanya a la cel·la. —Recoge lo tuyo... Lo | | difereix sensiblement del que hem observat fins ara. Ens acompanyen dos | ordenances | de la Delegació, que fins ara han estat els únics estadants de la casa | | obligats a aturar-nos i ens gratem furiosament la part afectada; els dos | ordenances | esclafeixen a riure d'una manera sorollosa, perquè coneixen la gràcia |
|
