DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
ordenar V 4822 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb ordenar Freqüència total:  4822 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

"Encara que no sàpiguen si algú m'escolta, em manen de parlar. Qui m'ho ordena i em belluga alhora, com un titella, és un home també vell que fa
s'acovardia, no per amor al fill i a Iò, que tant se li'n donaven, va ordenar la mort dels Curetes, sense recordar-ne els antics serveis, als quals
i els morts, esdevinguts cadàvers per la seva tria. No cal que Aïdoneu ordeni la seva comesa: la natura essencial d'elles els basta i els sobra per
va maleir-ho tot i va embogir. Gelosa de totes les altres mares, va ordenar que matessin tots els fills de cada una d'elles. Comprendràs que, per
quan convé, com una àguila. I pujarem molt amunt", enllepolia i ordenava, amb torbació i trastorn, el vell. I ja trascamava. "Ep, assossega't.
de la desgraciada viuda i amb elles va crear el cel i la terra. Marduk va ordenar tot seguit el món en tres reialmes i els repartia entre el mateix Anu,
sinó amb un pertinaç silenci. Aleshores la mare es va enfadar. "Filla", ordenava. "Si no m'atens, jo no puc ni vull que a la força em parlis. Però
entès. Que s'atinguin, doncs, a les instruccions rebudes. Jo no enganyo, ordeno. És fàcil de manar-los, pobra gent, conec els meus sotmesos, i el que
mai no havia passat d'aquí. Joan del Santo d'ençà d'aleshores s'ordenà la vida prescindint en absolut de la seva dona. Encarregà al seu germà la
amb la qual cosa l'alegria s'encengué encara més en els pits. Després ordenà que apartessin la taula i enretiressin les cadires per tal de celebrar
com Abraham, a sacrificar els nostres més cars afectes, tan aviat com ho ordena la voluntat de Déu i en tot moment. D'altres, en canvi, han pogut gaudir
Antoni Costa no volgué escoltar més: s'aixecà i la féu aixecar, i li ordenà que es despullés. Ella es posà a plorar, volgué explicar-se. Ell no la
Maria, el jutjat, per tal de dur a terme els necessaris esbrinaments, ordenà que el carro i l'animal fossin traslladats al poble. L'animal fou portat
la saludà breument, i després, sense parlar per a res de la seva sortida, ordenà a la vella serventa que se n'anés al llit. Ell s'acomodà a la vora del
explicat que porten molts ferits a Vic, perquè ja no caben a Barcelona. Ordeno les meves /Versions de l'anglès\. Plou, a la nit. Alenada molla
que té al costat, però, li subjecta els braços, l'immobilitza i ordena: —Ni una paraula més! Ha d'assistir, doncs, en silenci als gestos
tallant-lo. —Sí, sí, ara sí. A unes intervencions —prossegueix l'home— ordenades pels caps del servei sanitari... —Mai no havia tingut res —protesta ell.
comença a vestir. La dona de la casa va acomiadant les altres que es mig ordenen en una columna que avança cantant cap a la porta, en arribar a la qual el
després, ha saltat enrera, amb l'arma entre els dits. —Mans enlaire! —ordena. El policia obeeix a poc a poc, com amb recança, però no sembla amoïnat,
la seva expressió és burleta, despectiva. —Què penseu fer? —Retrocediu —ordena ella. —No oblideu que no estic sol —li recorda ell—. He vingut amb un
replà —panteixa. La noia aferma l'arma, l'avança una mica. —Retrocediu —ordena al policia. —Que... —Retrocediu! Cap a la galeria. El segueixen tots,
alta de sostre, gairebé quadrada, on s'amunteguen dotzenes de baguls mal ordenats entre els quals queden uns passadissos per on circular. La llum de les
Jo també vindré. Vosaltres —indica als vells i a la cunyada— podeu anar ordenant les coses... Munteu els llits, de primer. Si més no, que puguem dormir.
dones retrocedeixen, esfereïdes. L'oficial espera un moment i aleshores ordena als soldats que hi ha prop seu: —Encadeneu-lo. —A veure-la, aquesta
en sortir al pati, on brilla una llanterna solitària, el caporal els ha d'ordenar de nou. Cap al fons, distingeixen les vagues siluetes d'una cinquantena
una porteta que obre en un vestíbul obscur com una carbonera. —Al... to! —ordena el caporal. Encén una llanterna elèctrica que s'ha tret de la butxaca i
i aleshores s'endinsen sota l'aigua que ja raja. —Un a cada dutxa —ordena el caporal—. Ferms! S'immobilitzen sota el líquid fred que els mossega
enllà de l'espai ombrívol n'hi ha una altra, prop de la qual el caporal ordena: —Al... to! La tusta amb els nusets dels dits, l'empeny sense esperar
a repetir les fitxes. Sembla que hi ha precedents... —Ben cert. Ordeneu que facin un pas endavant. —Soldats, un pas endavant! Només n'avancen
A la fi un d'ells, de nas ganxut i justicier, es tomba al caporal, ordena: —Que l'afusellin! El xicot continua encarcarat, però té els ulls girats
de dur-lo a la infermeria, on esperarà el llicenciament. Seguiu-me —ordena. —I nosaltres, mentrestant? —pregunta ell. —Espereu al pati, on després
ser castigada? —Sí. Però no és just que se us persegueixi. —La llei ho ordena. No és justa, doncs? —No —diu el jutge simplement—. La llei no serveix
abaixa l'arma, es gira cap al braç que havia subjectat, crida: —Si no s'ordenen degudament, farem tancar les parades. —No, no! —crida tothom. Els altres
de la formació, la separen en tot de seccions que el tercer uniformat ordena a l'altra banda, davant el mercader que ara seu fregant-se les mans. Fan
l'extrem de la faldilla i la va remuntant amb dos dits. —D'esquena —ordena la dona—. Sou massa gran perquè us recordi les conveniències que cal
controlada. —Torneu immediatament a la vostra habitació i vestiu-vos com ordena la decència. No hi haurà cap més advertiment, aquesta és una casa
contra un sortint de la finestra, connecta el fil del telèfon que penja, ordena en una disposició diferent els objectes restants, surt de nou cap a les
de moure-us d'aquí dalt, i me'ls aneu tirant perquè jo els pugui tornar a ordenar aquí baix. La classificació és rigorosa, ja us ho podeu pensar, si no, no
vestida i molt pàl·lida que deu ser la llevadora. Aleshores tots es van ordenant en cua per firmar el paper que els correspon, ell darrera de tot. A
lleixa? No hi sé veure la diferència. Hem respectat la vostra manera d'ordenar les coses, alfabèticament per dates... La dona hi fica cullerada,
penjat al costat del divan, una sabata encara a la mà. —Jaieu —gairebé ordena ell, passejant els ulls de l'un a l'altre. L'individu obeeix, rutlla
ell, també somrient. —Ja està, doncs. —Recull els restants papers i els ordena—. Ara... Atura el gest. L'aturen tots tres, ell que allargava les mans, el
les tenebres mentre la respiració se li aferma, alentida. —Espera't —ordena. Ell el veu fondre's cap a la paret i s'asseu al costat de la noia, li
Veritat, no tenen altre suport que les fràgils espatlles de Cinta. Cinta ordena i ell obeeix: aplica els dits sobre les tecles rebels, aprèn el passepied
Les destruí i n'aprofità algunes, pensant-les de cap i de nou. Quan ordenava els seus papers per editar el volum de versos, o sigui a la primavera de
seves memòries, Jeroni recorda amb fidelitat l'aspecte del seu amic. Quan ordenava i corregia les seves memòries durant aquell espantós hivern de
Ha arribat el moment de Cinta. Cinta treu Luciènne de la Portaferrissa, i ordena de nou la casa al seu gust. La vella Josefa, vella i cansada que és, pren
de tant en tant, molt sovint a cavall, quan bé li semblava. Campdepadrós ordenà, suplicà, afalagà, va prometre temptadors beneficis. Va ser inútil. El
, no miris, o sí, mira-ho bé. Aquest desgavell és el món... Ta mare ordenà que us aturéssiu davant l'església de Santa Magdalena, el que havia
la passarel·la i deixà la càrrega en el precís moment que jo li ho vaig ordenar i s'esperà, hieràtic, amb els morros secs, amb els ulls sense ànima.

  Pàgina 1 (de 97) 50 següents »