×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb ordenar |
Freqüència total: 5615 |
CTILC1 |
"Encara que no sàpiguen si algú m'escolta, em manen de parlar. Qui m'ho | ordena | i em belluga alhora, com un titella, és un home també vell que fa | s'acovardia, no per amor al fill i a Iò, que tant se li'n donaven, va | ordenar | la mort dels Curetes, sense recordar-ne els antics serveis, als quals | i els morts, esdevinguts cadàvers per la seva tria. No cal que Aïdoneu | ordeni | la seva comesa: la natura essencial d'elles els basta i els sobra per | va maleir-ho tot i va embogir. Gelosa de totes les altres mares, va | ordenar | que matessin tots els fills de cada una d'elles. Comprendràs que, per | quan convé, com una àguila. I pujarem molt amunt", enllepolia i | ordenava | , amb torbació i trastorn, el vell. I ja trascamava. "Ep, assossega't. | de la desgraciada viuda i amb elles va crear el cel i la terra. Marduk va | ordenar | tot seguit el món en tres reialmes i els repartia entre el mateix Anu, | sinó amb un pertinaç silenci. Aleshores la mare es va enfadar. "Filla", | ordenava | . "Si no m'atens, jo no puc ni vull que a la força em parlis. Però | entès. Que s'atinguin, doncs, a les instruccions rebudes. Jo no enganyo, | ordeno | . És fàcil de manar-los, pobra gent, conec els meus sotmesos, i el que | mai no havia passat d'aquí. Joan del Santo d'ençà d'aleshores s' | ordenà | la vida prescindint en absolut de la seva dona. Encarregà al seu germà la | amb la qual cosa l'alegria s'encengué encara més en els pits. Després | ordenà | que apartessin la taula i enretiressin les cadires per tal de celebrar | com Abraham, a sacrificar els nostres més cars afectes, tan aviat com ho | ordena | la voluntat de Déu i en tot moment. D'altres, en canvi, han pogut gaudir | Antoni Costa no volgué escoltar més: s'aixecà i la féu aixecar, i li | ordenà | que es despullés. Ella es posà a plorar, volgué explicar-se. Ell no la | Maria, el jutjat, per tal de dur a terme els necessaris esbrinaments, | ordenà | que el carro i l'animal fossin traslladats al poble. L'animal fou portat | la saludà breument, i després, sense parlar per a res de la seva sortida, | ordenà | a la vella serventa que se n'anés al llit. Ell s'acomodà a la vora del | explicat que porten molts ferits a Vic, perquè ja no caben a Barcelona. | Ordeno | les meves Versions de l'anglès. Plou, a la nit. Alenada | que té al costat, però, li subjecta els braços, l'immobilitza i | ordena | : —Ni una paraula més! Ha d'assistir, doncs, en silenci als gestos | tallant-lo. —Sí, sí, ara sí. A unes intervencions —prossegueix l'home— | ordenades | pels caps del servei sanitari... —Mai no havia tingut res —protesta ell. | comença a vestir. La dona de la casa va acomiadant les altres que es mig | ordenen | en una columna que avança cantant cap a la porta, en arribar a la qual el | després, ha saltat enrera, amb l'arma entre els dits. —Mans enlaire! — | ordena | . El policia obeeix a poc a poc, com amb recança, però no sembla amoïnat, | la seva expressió és burleta, despectiva. —Què penseu fer? —Retrocediu — | ordena | ella. —No oblideu que no estic sol —li recorda ell—. He vingut amb un | replà —panteixa. La noia aferma l'arma, l'avança una mica. —Retrocediu — | ordena | al policia. —Que... —Retrocediu! Cap a la galeria. El segueixen tots, | Jo també vindré. Vosaltres —indica als vells i a la cunyada— podeu anar | ordenant | les coses... Munteu els llits, de primer. Si més no, que puguem dormir. | dones retrocedeixen, esfereïdes. L'oficial espera un moment i aleshores | ordena | als soldats que hi ha prop seu: —Encadeneu-lo. —A veure-la, aquesta | en sortir al pati, on brilla una llanterna solitària, el caporal els ha d' | ordenar | de nou. Cap al fons, distingeixen les vagues siluetes d'una cinquantena | una porteta que obre en un vestíbul obscur com una carbonera. —Al... to! — | ordena | el caporal. Encén una llanterna elèctrica que s'ha tret de la butxaca i | i aleshores s'endinsen sota l'aigua que ja raja. —Un a cada dutxa — | ordena | el caporal—. Ferms! S'immobilitzen sota el líquid fred que els mossega | enllà de l'espai ombrívol n'hi ha una altra, prop de la qual el caporal | ordena | : —Al... to! La tusta amb els nusets dels dits, l'empeny sense esperar | a repetir les fitxes. Sembla que hi ha precedents... —Ben cert. | Ordeneu | que facin un pas endavant. —Soldats, un pas endavant! Només n'avancen | A la fi un d'ells, de nas ganxut i justicier, es tomba al caporal, | ordena | : —Que l'afusellin! El xicot continua encarcarat, però té els ulls girats | de dur-lo a la infermeria, on esperarà el llicenciament. Seguiu-me — | ordena | . —I nosaltres, mentrestant? —pregunta ell. —Espereu al pati, on després | ser castigada? —Sí. Però no és just que se us persegueixi. —La llei ho | ordena | . No és justa, doncs? —No —diu el jutge simplement—. La llei no serveix | abaixa l'arma, es gira cap al braç que havia subjectat, crida: —Si no s' | ordenen | degudament, farem tancar les parades. —No, no! —crida tothom. Els altres | de la formació, la separen en tot de seccions que el tercer uniformat | ordena | a l'altra banda, davant el mercader que ara seu fregant-se les mans. Fan | l'extrem de la faldilla i la va remuntant amb dos dits. —D'esquena — | ordena | la dona—. Sou massa gran perquè us recordi les conveniències que cal | controlada. —Torneu immediatament a la vostra habitació i vestiu-vos com | ordena | la decència. No hi haurà cap més advertiment, aquesta és una casa | contra un sortint de la finestra, connecta el fil del telèfon que penja, | ordena | en una disposició diferent els objectes restants, surt de nou cap a les | de moure-us d'aquí dalt, i me'ls aneu tirant perquè jo els pugui tornar a | ordenar | aquí baix. La classificació és rigorosa, ja us ho podeu pensar, si no, no | vestida i molt pàl·lida que deu ser la llevadora. Aleshores tots es van | ordenant | en cua per firmar el paper que els correspon, ell darrera de tot. A | lleixa? No hi sé veure la diferència. Hem respectat la vostra manera d' | ordenar | les coses, alfabèticament per dates... La dona hi fica cullerada, | penjat al costat del divan, una sabata encara a la mà. —Jaieu —gairebé | ordena | ell, passejant els ulls de l'un a l'altre. L'individu obeeix, rutlla | ell, també somrient. —Ja està, doncs. —Recull els restants papers i els | ordena | —. Ara... Atura el gest. L'aturen tots tres, ell que allargava les mans, el | les tenebres mentre la respiració se li aferma, alentida. —Espera't — | ordena | . Ell el veu fondre's cap a la paret i s'asseu al costat de la noia, li | Veritat, no tenen altre suport que les fràgils espatlles de Cinta. Cinta | ordena | i ell obeeix: aplica els dits sobre les tecles rebels, aprèn el passepied | Les destruí i n'aprofità algunes, pensant-les de cap i de nou. Quan | ordenava | els seus papers per editar el volum de versos, o sigui a la primavera de | seves memòries, Jeroni recorda amb fidelitat l'aspecte del seu amic. Quan | ordenava | i corregia les seves memòries durant aquell espantós hivern de | Ha arribat el moment de Cinta. Cinta treu Luciènne de la Portaferrissa, i | ordena | de nou la casa al seu gust. La vella Josefa, vella i cansada que és, pren | de tant en tant, molt sovint a cavall, quan bé li semblava. Campdepadrós | ordenà | , suplicà, afalagà, va prometre temptadors beneficis. Va ser inútil. El | , no miris, o sí, mira-ho bé. Aquest desgavell és el món... Ta mare | ordenà | que us aturéssiu davant l'església de Santa Magdalena, el que havia | la passarel·la i deixà la càrrega en el precís moment que jo li ho vaig | ordenar | i s'esperà, hieràtic, amb els morros secs, amb els ulls sense ànima. | gegant, del volt del foc, i moltes nits al clar de lluna, aquests maoris | ordenaven | dins un ritme ancestral llurs salts, llurs gambades i llur desplaçament |
|