Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb ordinal |
Freqüència total: 64 |
CTILC1 |
de la combinació d'allò que els etnòlegs anomenen un nom clànic i un nom | ordinal | . O bé em considero lliure d'anomenar el meu gos segons la meva fantasia; | compon de tres termes: un nom derivat de la denominació clànica, un nom | ordinal | —que expressa l'ordre de naixença dintre la família— i un títol militar, | "estadístics" de poder desigual. Hi ha més títols militars que noms | ordinals | i la probabilitat que es reprodueixi la mateixa combinació per a dues | Finalment, hom dubta sovint a considerar com a noms propis els noms | ordinals | trobats entre la major part dels algonquins i dels siús, entre els mixe | des d'aquest punt de vista, la data fa funció només de nombre | ordinal | . Però cada data és també un nombre cardinal i, com a tal, expressa una | democràcia, Grècia, avarícia, etc.. i) En els numerals | ordinals | cultes acabats en -èsim; exemples: vigèsim, trigèsim, centèsim, | uits ni nous; He begut dos deus de vi. 269. Els numerals | ordinals | . Numerals ordinals són els que expressen el lloc que s'ocupa dins una | dos deus de vi. 269. Els numerals ordinals. Numerals | ordinals | són els que expressen el lloc que s'ocupa dins una sèrie. Els ordinals, | ordinals són els que expressen el lloc que s'ocupa dins una sèrie. Els | ordinals | , excepte els quatre primers que tenen forma pròpia, es fan afegint al | amb el femení -ena, i els plurals -ens, -enes. Atres | ordinals | tenen una forma pròpia erudita (amb femení i plurals) al costat de la | centèsim) cent-unè dos-centè milè (o mil·lèsim) En realitat els | ordinals | , fora dels quatre primers, tenen actualment escassa vitalitat, puix que | Tirant c. 322. No és convenient en cap ocasió usar els | ordinals | llatins composts, puix que resulten complicats i inintel·ligibles: el | terç, terça quart, quarta De cinc en amunt els partitius són idèntics als | ordinals | ; emperò en lloc de desè, centè i milè, s'usen les formes | número cardinal. En general s'usen com a col·lectius els femenins dels | ordinals | (§ 269), però n'hi ha uns pocs que tenen forma pròpia i alguns | i un poc de (§ 273). b) Els numerals cardinals i | ordinals | demanen al darrere la preposició de, quan el nom que determinen va | (adjectius de dues terminacions que hom anomena numerals | ordinals | ). En aquest cas el numeral cardinal es posposa al nom i adopta sempre | en català, sigui pel seu nom cardinal corresponent, sigui pel nombre | ordinal | propi, o bé per qualsevol altra descripció, v. gr., "el nombre primer i | quint o cinquè, sisè, i així seguint les denominacions dels numerals | ordinals | . Els trencats representats en les figures seran anomenats: /b)\ | Adjectius numerals. Son de dos classes: cardinals i | ordinals | . Els cardinals servixen per a senyalar simplement els substantius que | . mil. dos mil, etc.. un milló. un billó, un trilló, etc.. Els | ordinals | servixen per a senyalar l' orde de les còses respècte al número. Hi han | a senyalar l' orde de les còses respècte al número. Hi han dos classes d' | ordinals | : uns de formació clássica i atres de formació vulgar. De formació | quatre taules. Mes quan els cardinals s' usen en llòc dels | ordinals | sòlen anar darrere: Any mil nòucents vintiú. Hi han molts | vintiú. Hi han molts casos en que dits cardinals s' usen en llòc dels | ordinals | , com quan s' indiquen les hòres del día: Es la una, son | una, son les quatre; i en atres moltes frases. Els | ordinals | van, ordinariament, davant dels substantius: El primer | assenyala a bastament en quiscuna d'ambdues parts i mitjançant els | ordinals | Primera i Segona, no pas un ordre purament cronològic en l'exposició de | en català, sia pel seu nom cardinal corresponent, sia pel nombre | ordinal | propi, o bé per qualsevol altra descripció, v. gr., "el nombre primer i | /B\ resti constant, perquè només judica les llargàries d'una manera | ordinal | (ordre dels punts d'arribada: més llarg = més lluny) i no pas | de la partició i de l'ordre; quantificació de les grandàries fins ara | ordinals | i conservació de les quantitats. L'estructura de conjunt pròpia | que determina /B\ o a la inversa, com a les relacions entre | ordinals | i cardinals finits, entre el concepte i el judici, etc., podem estar | amb un altre d'ordre diferent, o en el domini dels conjunts infinits un | ordinal | enter amb un de transfinit, etc., això seria escriure una forma tan | nombre enter es troba constituït amb els seus dos pols, el qualitatiu o | ordinal | i el quantitatiu o cardinal. Ara bé, apareix aleshores que l'ordre | I és així, en esdevenir número, que l'enter exerceix la seva funció | ordinal | , la d'un operador d'ordenació. Però això, una vegada més, dins les | és a dir, dins una fraseologia. Quin és el pol més important, l' | ordinal | o el cardinal? Com que els enters integren els nombres reals que no són | ni en matemàtica ni en cap altra ciència, sobretot en física. Sobre els | ordinals | i cardinals transfinits Proposo la constitució d'un conjunt matemàtic | el contingut de la numeració transfinita. Quina cosa és el primer | ordinal | transfinit ©? Aplicant a l'homògon la idea d'A. Denjoy, | alef-zero? El cardinal del mateix conjunt. Quant a la successió dels | ordinals | transfinits, la seva significació salta als ulls davant una successió de | ulls davant una successió de conjunts homògons disjunts. Per exemple, l' | ordinal | del conjunt © a saber el número de l'element final © és | exposen la teoria dels nombres transfinits presenten, imitant Cantor, l' | ordinal | © com el de la successió natural dels enters considerada com | una totalitat acabada efectiva. Ja he asseverat que la seva funció | ordinal | , el nombre enter no l'exerceix realment sinó dins les successions altres | compon un conjunt cantorià. En canvi, l'exterioritat, l'estranyesa de l' | ordinal | © en esguard de la successió dels enters, sobre les quals | Cantor, no signifiquen altra cosa que la diferència qualitativa entre | ordinal | enter i ordinal transfinit, i aqueixa diferència rep, dins el conjunt | altra cosa que la diferència qualitativa entre ordinal enter i | ordinal | transfinit, i aqueixa diferència rep, dins el conjunt homògon, i dins ell | després, límit © Aquí, he numerat la successió © amb l' | ordinal | /n\ al lloc de /N\: en tenim el dret, ja que aquests | un per un tots els elements de la seguida i doncs tots els | ordinals | enters que la numeren, que l'esperit és capaç de "concebre perfectament | successió interminable però dotada d'un límit © (numerat per l' | ordinal | transfinit), ©. Doncs bé, l'estona © escolada entre la | a raure vingué a ser el dotzè de l'any. I aquesta incongruència, entre l' | ordinal | del mes i el lloc que ocupa, encara l'estem mantenint! De fins a quin | primeres de l'alfabet: A B C D E F G, i corresponen als nombres | ordinals | dels set primers dies de gener. Si el primer diumenge s'escau el dia | trobar a la bestreta el nombre auri de qualsevol any. Donat que la sèrie | ordinal | del nombre auri (ens referim del I al XIX) no sofreix | de debò, que equival a dir pletòric de salut, caldria procedir a un retoc | ordinal | del sistema que situés en el lloc essencial, en el lloc d'honor, la part | d'explicar les notacions alemanyes clàssiques, assenyalava que els | ordinals | proporcionen una nomenclatura i unes notacions més fàcils de manejar, i |
|