DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
ordre F 5998 oc.
ordre M 17143 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb ordre Freqüència total:  23141 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

suposar—, perquè sempre estaven ballant una primitiva pírrica, sota les ordres de la cretenca Rhea. Amb el soroll que armaven, amb una entrenada i de
era un tità femella, ja aleshores Themis s'inclinava a la moderació, a l'ordre i a la llei. Durant la Titanomàquia, Themis va comprendre de seguida que
com molts escriptors, el curt repertori. Allà baix, doncs, tot en ordre. Més amunt, he examinat els cursos del Styx, del torrent del foc, del riu
a temps, no vegetar, sobrers, confosos en la multitud que creix, sense ordre ni mesura, cap a un orb destí de rusc o de formiguer. Aquesta bondat tan
força platònics no en sortirem guanyadors. Vaig contra el meu plaer, ja d'ordre estètic, però practico l'altruisme", concedia l'oncle Nicolau
fecunds, els camps verds —ai ai, vet aquí que en el trasbals canvio d'ordre els adjectius d'encaix etern, i així comencen les altruistes revolucions
serpentiformes. Al capdavall sóc grega i partidària de la mesura, de l'ordre, i aquest regnarà en absolut, d'ara endavant, al meu palau, m'ho ben
però antagònics sense reconciliació possible, s'arrengleraven a l'acte en ordre de batalla, ofesos els integrants de l'un per la provocació de Mimí
beneitejava jo, tirot-lirot, en fregar, flirtejant amb la demagògia, l'ordre sacramental dels cèntims. "Dispensi, senyor Salom, però vostè, respectes
Menyspreava els lladrucs d'enemigues canilles i posava tot el país en ordre, és a dir, el vaig endreçar al meu grat, un just criteri, i avui els
Sóc de cera blana, dòcil a les seves mans, i no podré desobeir la cruel ordre d'uns malignes ulls. I jo l'estimo, de debò l'estimo, a pesar de tot l'
Comprova, doncs, que sóc capaç d'algun sentiment, ni que sigui només d'ordre estètic", es mig excusava i mig es consolava el geni, a bon compte
d'alguna cacera. Juraren, doncs, obeir-lo en tot i complir les seves ordres, com súbdits fidels a llur senyor. Ell, a canvi d'això, els millorà les
pels conreus, mentre el vell Candaina donava als pastors les darreres ordres i corria per aconseguir-los. Els pastors, entretant, s'allunyaven pels
dintre el seu vestit de les festes i la seva camisa emmidonada; donava ordres als criats —sempre breument i, si possible, amb senyes—; sempre greu,
la imatge començada, incapaç de portar-la a terme, turmentat per un altre ordre d'inquietuds i s'estava després mesos i mesos sense daler de recomençar?
el Sagristà havia de figurar en primer lloc, prenent disposicions, donant ordres i afanyant-se al cap de tots, nit i dia, si convenia sense descansar. Era
imposa llur càrrec. El Sagristà en l'esforç cercava únicament un guany d'ordre moral, una satisfacció espiritual, i era incapaç de sotmetre el seu
Ell comprenia molt bé que a la seva ment les coses es presentaven sota un ordre distint de com es presentaven a la pròpia. Veié clarament que l'ancià no
l'ànima de la festa: ell organitzava la representació, ell donava ordres, ell distribuïa els papers entre els principals del poble i ell,
que havia pensat abans, i sortí a fora. Maria Àgueda acabava de posar ordre a la casa. Tino Costa li suplicà que no se n'anés al llit: necessitava
tots pel dolor de l'amo. Ell a penes parlava; donava les seves ordres breument, i esperava, sempre amb l'esglai al cor. Havia enviat de seguida
Però, torno a dir-ho, allò que fins fa poc s'ha aconseguit en aquest ordre de coses no era conseqüència d'un càlcul rigorós i, si se'm permet el
La "tècnica", en crear unes noves condicions d'existència, capgira l'ordre moral establert. Els "humanismes" supervivents s'espanten davant
en concret, a qualsevol de nosaltres, i en abstracte, a l'hipotètic "ordre just" del món. Ells, sovint, massa sovint, escapen a la punició que "en
que Erasme predica és la manifestació religiosa d'una actitud que, en l'ordre literari, es manifesta també d'una manera concreta. Els atacs contra
s'esdevé, per exemple, amb les lectures. S'esdevé igualment en d'altres ordres de coses, en tots; però m'interessa considerar, ara, només, les lectures.
continua tenint sentit, és, en definitiva, per la seva permanència en l'ordre de les vigències actuals. Al cap i a la fi, tots distingim clarament el
a més, tenen el desavantatge de desacreditar aquell qui les propala. En l'ordre de les relacions normals d'home a home, el principi de "credibilitat"
del fabulós Fiòdor Mikhailovitx no té res de particular: pertany a l'ordre de les coses fatals en el camp de la literatura, i no és això,
aquesta distracció, aquest defecte de consciència. O Ordre El dilema "desordre-injustícia" ha fet córrer molta tinta, d'ençà que,
el pitjor dels desordres, perquè corca i corromp el fonament mateix de l'ordre, que és, si hem de creure el tòpic, la justícia. Però tot això és una mica
constant. Serà més oportú que mirem al problema des de l'angle de l'"ordre". I, tot ben sospesat, què és l'ordre? Per als Goethes, sens
problema des de l'angle de l'"ordre". I, tot ben sospesat, què és l'ordre? Per als Goethes, sens dubte, l'ordre no és sinó el fet de continuar
tot ben sospesat, què és l'ordre? Per als Goethes, sens dubte, l'ordre no és sinó el fet de continuar sent ministres: ells. La definició
buròcrates, canonges o assalariats regulars: aquesta és la situació que l'ordre ha de preservar. L'ordre de les lleis, l'ordre dels carrers: l'ordre
regulars: aquesta és la situació que l'ordre ha de preservar. L'ordre de les lleis, l'ordre dels carrers: l'ordre públic. D'aquí que la por a
és la situació que l'ordre ha de preservar. L'ordre de les lleis, l'ordre dels carrers: l'ordre públic. D'aquí que la por a les alteracions de
l'ordre ha de preservar. L'ordre de les lleis, l'ordre dels carrers: l'ordre públic. D'aquí que la por a les alteracions de l'ordre constitueixi un
dels carrers: l'ordre públic. D'aquí que la por a les alteracions de l'ordre constitueixi un sentiment molt generalitzat. I és lògic. Una societat no
I és lògic. Una societat no pot viure en el caos —ha de viure en ordre, doncs. Solament un tipus de mentalitat anarcoide, descordada i
anarcoide, descordada i febricitant, podria col·locar-se contra l'ordre per principi i d'una manera sistemàtica. La qüestió, tanmateix, no es
La qüestió, tanmateix, no es centra en la necessitat o no necessitat de l'ordre, en abstracte, com a força cohesiva de la societat. És aquest o l'altre
en abstracte, com a força cohesiva de la societat. És aquest o l'altre ordre concret, el que, en un moment determinat, es revela discutible:
en un moment determinat, es revela discutible: aquest o l'altre ordre concret, establert, es fa discutible quan entra en col·lisió amb la
i injustícia, ni que sigui eventualment. I admeten la possibilitat que l'ordre, el seu ordre, arribi a estar en contradicció amb la justícia. La
sigui eventualment. I admeten la possibilitat que l'ordre, el seu ordre, arribi a estar en contradicció amb la justícia. La seva tesi és
la injustícia i el desordre, cal decantar-se per la injustícia, ja que un ordre injust sempre serà, malgrat tot, un ordre, i un ordre injust sempre serà
per la injustícia, ja que un ordre injust sempre serà, malgrat tot, un ordre, i un ordre injust sempre serà millor, infinitament millor que el caos.
ja que un ordre injust sempre serà, malgrat tot, un ordre, i un ordre injust sempre serà millor, infinitament millor que el caos. El raonament

  Pàgina 1 (de 463) 50 següents »