DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
orfebre F 1 oc.
orfebre M 119 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb orfebre Freqüència total:  120 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

vida morta"\. Roís de Corella Carrer de Samaniego, aquell taller d'orfebre on fores aprenent per ser alguna cosa, perquè calia
ser, llavors, alguna cosa, i fores aprenent en un taller d'orfebre. Conserves el record com en un cossiol, és un record
de Mèdicis; va cridar tots els pintors, tots els escultors, tots els orfebres. Al Palau de la Generalitat, la follia de Milà i Camps va quedar pintada
, per al seu enterrament, i ara, que Déu la beneeixi!, les ha donades a l'orfebre perquè ens fes els anells. Quin misteri la humanitat! —Dorm, Zorbàs —vaig
prínceps! Les combes de tos flancs són joiells, fets de mans d'orfebre; és ton si un veire clos, mai sense vi amb aromes;
artista personalíssim, un xic oblidat degut a la seva excessiva modèstia, orfebre de la pintura, màgic del color, l'obra del qual és rica en irisacions
per a tota mena d'empreses marítimes; els cartògrafs més eminents, els orfebres més notables i els escultors i imatgers que ens han fet universalment
ciclopi! Perruquer dels àngels! Únic en la pasta de full i en la crema! Orfebre de la confitura!" Era un error. De dies el minyó encara dissimulava;
comptadoria; pagador, pagadoria. Notem: sastre, sastreria; orfebre, orfebreria; fonedor, foneria; manyà, manyeria; capità, capitania;
és concebut d'una manera secundària, artesana, a semblança d'un detall d'orfebre. En canvi, a la de Jaume II i la reina Blanca d'Anjou, obra potser
de l'altar major de la catedral de Girona. Obra de Pere Berneç, valencià, orfebre de Pere el Cerimoniós, devia ésser realitzada vers el 1350. La
El barceloní Juli González (1876-1942), d'una família d'orfebres establerta a Gràcia, creà entre el 1927 i el 1929 un
i petits, de forma bella i escaient i treballats alguns com per mà d'orfebre. A l'hora que escrivim aquest llibre, al carrer Baix de Sant Pere, número
dins les belles gerretes d'argent treballat per les mans destres dels orfebres d'Atenes. A ningú no se li pot acudir el pensament que aquest àpat sigui
obres un caire de preciosisme molt semblant als delicats treballs dels orfebres. Els ferros catalans s'assemblen més als flamencs, als anglesos i als
s'acontentaren els nostres courers amb aquests treballs, més propis dels orfebres, sinó que inclús hi feren estatuetes. I Pere d'Olivella, en
llurs obres, que tenien una aplicació humil, es convertien en treballs d'orfebre per la minuciositat en els trepats i bogits que ornamentaven les peces
emprats en la confecció llur, com en l'adornament, veritable treball d'orfebre, i són molt estimades pels col·leccionistes que les exhibeixen, amb
a facilitar aquesta tasca de difusió. Gutenberg, finançat per l'opulent orfebre Joan Furst i associat industrialment amb Pere Schöffer, va establir en
cerer. Els guadamassilers Nicolau Cayrosa i Luis Ruiz, juntament amb l'orfebre Joan Balaguer, el 8 d'abril de 1537, firmaren un
a base de relleus o amb dibuixos al cisell que més semblen obres d'orfebre que no de ferrer. A més, tenen la particularitat de donar-nos la
o plata— decorades al cisell o repussades, que podrien signar molts orfebres, i no porten cap marca. Un dels casos excepcionals és el d'en Joan
Gravats amb profusió al cisell a base d'arabescos semblen més obres d'orfebre que no de pedrenyaler. És una de les manifestacions més interessants de
l'amor i la compunció del cor són com la pedra preciosa i l'or amb què l'orfebre la subjecta i la protegeix. Sense la compunció del cor l'amor no és
atuells de vidre, llur comparació amb els models d'argenteria obrats pels orfebres de Catalunya, sobretot si aquesta comparació és possible fer-la amb
de Sant Lluís i adduïa aquest text de Du Cange pres dels estatuts dels orfebres de París: "/Nul orfevre ne peut ouvrer à París d'argent, qu'il ne
Obiols, interpretats escultòricament per Joaquim Ros i cisellats per l'orfebre Ramon Sunyer. Llur concepció és anterior a la de l'ossatura
a ésser equivalent a una policromia subtilíssima. A la gran perícia de l'orfebre es deu, també, l'haver-se pogut repussar tot l'alt relleu, excepte alguna
foren modelades per l'escultor Llauradó i han estat cisellades per l'orfebre Mostany. Les dretes tenen uns seixanta centímetres d'altura i uns
opulents, fent venir d'arreu d'Orient, però sobretot de Pèrsia, bons orfebres i potser esmaltadors, creen l'ambient propici per al desenvolupament de
d'esmalts es abundosa i el comerç els escampa per arreu d'Europa. Orfebres francesos, alemanys, anglesos i també espanyols, enriqueixen els seus
treballs d'orfebreria i és acompanyada a més, per una rècula d'artistes i orfebres entre els quals hi ha, evidentment, esmaltadors. Establerta la Cort a
evidentment, esmaltadors. Establerta la Cort a Trèves, aquests artistes i orfebres treballen dirigits per l'Abat Egbert (977-993) i per Sant
Petitot neix a Ginebra el 1607. Entra a treballar al taller de l'orfebre i joier Bordier. Els dos, advertits del nou procediment, viatgen a França
tentando di far oro". Un altre exemple, tret d'un manuscrit de l'orfebre Dominique Mouret, ens explica com aquest personatge francès es fabricava
arriben a l'esmaltador en forma de peces prèviament elaborades per l'orfebre. Petits joiells o peces sumptuàries, molt manipulades, amb soldadures i
del metall, generalment en or, la qual cosa representava un treball més d'orfebre que d'esmaltador. Prop d'una font de calor deixarem evaporar ben
complicada i de difícil o impossible introducció al forn, esmaltador i orfebre han d'estudiar la possibilitat que les parts o peces amb esmalts siguin
residents en aquest hospitalari país. La llàntia —obra mestra de l'orfebre mallorquí Misser Antoni Coll Maroto, i amb un pes de més de deu
de Mèxic com a penyora d'amor a la Mare Pàtria, ha estat enllestida per l'orfebre mallorquí Misser Antoni Coll Maroto, i s'exposa a la Sabateria Cèsar,
i Balears residents a Mèxic a la Patrona del Principat. Obra de l'orfebre mallorquí Misser Antoni Coll Maroto, fundador i director de l'orfebreria
servei de la xilografia no féu sinó estendre la seva tècnica de gravador orfebre a una altra aplicació. Dels gravadors a la talla dolça primerencs de casa
a les cases i edificis públics. Els decoradors, els moblistes, els orfebres, els dibuixants, en les línies essencials de l'Art Nouveau,
canta trossos d'òpera mentre s'ensabona copiosament el clatell. Un orfebre, o un company amb instints d'orfebre, està assegut davant una tauleta
copiosament el clatell. Un orfebre, o un company amb instints d'orfebre, està assegut davant una tauleta rústica i afaiçona en un os un anell
en un preciós reliquiari de plata del segle XIV, obra de l'orfebre Pere Moragues, que hui s'usa com a custòdia. A Lutxent es construí l'any
reines d'hivernacle que semblen reclamar més aviat els bons serveis de l'orfebre que no pas els del jardiner. La nostra flora indígena i salvatge, que
trobava quatre botigues: remarquem la de Celdoni Espinal, homònim d'un orfebre la passantia del qual figura als llibres del Gremi d'Argenters; just en
derivades en darrer extrem del Tigris. Així treballaren també els orfebres que feien la joielleria ròdia, i així els artistes que pintaven el gènere
9. Negociants, i 1 fabricant de mitges, 1 orfebre, 1 marbrista, 1 marxant, 1 pintor: Flaugier.

  Pàgina 1 (de 3) 50 següents »