DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
orgullós A 1874 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb orgullós Freqüència total:  1874 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

el de Prometeu. Vet aquí una entranya que no tasto, que em fastigueja. L'orgullós Sísif empenyia rost amunt la pesantor de la roca. Tàntal continuava
l'entranya d'un cop." La víctima li donava la raó i proferia sense pausa orgulloses jactàncies contra l'amo del llamp. De tant en tant, unes quantes
més que adinerada, distingida. Era d'una aguda sensibilitat, però orgullosa, de geni irritable a la més petita observació i fins i tot amb rauxes
un nodrit aplaudiment l'adjudicació. Després ballaren tots dos sols: ell, orgullós, radiant de ventura, car no havia tingut en sa vida una nit més feliç que
un vulgar paràsit, de les riqueses d'ella? ¿Entraria, amb la seva ànima orgullosa a formar en l'estol dels cínics sense honor ni dignitat, pels quals
pensem ser. Mediterrani Els veïns del Mediterrani, en general, estem molt orgullosos de ser això: veïns del Mediterrani. Ens anima una espècie de vague
en el sentit pejoratiu de la paraula. No crec que hi hagi ningú que sigui orgullós d'una manera ingènua o inconscient. La sobrevaloració dels propis mèrits,
sinó que exigeix la presència d'algú o d'alguns sobre els quals recau. L'orgullós és orgullós en tant que autoafirma la seva superioritat de cara als qui
la presència d'algú o d'alguns sobre els quals recau. L'orgullós és orgullós en tant que autoafirma la seva superioritat de cara als qui l'envolten.
cantó de l'orgull. Probablement, la nostra època dóna un tipus humà més orgullós que el de les anteriors: orgullós, en el sentit de desdenyar els vincles
la nostra època dóna un tipus humà més orgullós que el de les anteriors: orgullós, en el sentit de desdenyar els vincles de solidaritat social i cordial
obstinada passió sexual, que en el seu cas pren l'aire d'una justificació orgullosa: la del pederasta afirmant provocativament el seu dret al plaer. Proust,
estudi de Batiffol sobre Péguy. Que interessant aquest camperol inspirat, orgullós, ardent! Cel gris, cap al tard. L'àlber és verd-gris, or vell i
més extens del món. Alguns dels qui treballen aquí n'estan força orgullosos. —Es comprèn —diu ell, sarcàstic. L'home reposa les mans a terra,
de la boda Campdepadrós i Jansana eren la seva obra i en podia estar orgullós. Maria Escolàstica Jansana portava un dot de quatre milions de rals. Per
i jo recobrava la salut i em naixia el primer pèl a la cara, i em sentia orgullós, estúpidament, gloriosament orgullós de ser home. Però no era ella qui
el primer pèl a la cara, i em sentia orgullós, estúpidament, gloriosament orgullós de ser home. Però no era ella qui existia per a mi, sinó jo en el meu
absolut allà on creia descobrir una més alta vida, es sentís legítimament orgullós d'haver sabut endevinar sota l'aparença adusta, pagesa, espessa, d'Erasme
amb fòssils idees sobre la intangibilitat dels furs. Cinta estava ben orgullosa del seu fillastre i l'exhibia en els seus visitons i saraus. Marit
angúnia. S'interrogava a si mateix amb sorpresa, per què no se sentia orgullós? Jeroni era un xicot per fer feliç el pare més exigent, fins podia
A mon cher fils de sa petite maman, Cinta." que Jeroni exhibí orgullós de l'efecte que causava tan delicada dedicatòria i que provocà un
antiga vocació, el pillatge. La derrota del seu gran enemic no portà a l'orgullosa Venècia cap avantatge, sinó una nova humiliació. Àustria obtenia el
Jaume no penetrava mai la intenció, estimava les noies; se sentia orgullós d'aquelles filles, i era, com hem dit, d'una gran simplicitat. Ell
i la conversa. Aquests jueus i aquests saltimbanquis, curts de moneda, orgullosos de llur indumentària i dels ulls de poll que mostren impúdicament a
d'anys d'història. Els prehistoriadors i els arqueòlegs n'estan molt orgullosos. Miren per sobre l'espatlla tots aquells que no combreguen amb llurs
locals. Només així podem comprendre que pobles com el de Sicília, tan orgullosos de la seva existència nacional i de la ininterrompuda tradició d'una
no s'estima. S'estima perquè sí, encara que et rebentis, que et tornis orgullosa i el que t'estimes sigui un perdut, un lladre, un que et venta una
esgarriant-se en ta veu? La imatge puixant ens fou dolça cor orgullós endins, on no s'imposa la nit ni les blanques aurores
és una falsedat; i si és sincera, demostra no tenir cor. Sempre ha estat orgullosa —dictaminà—: es creu més senyora que ningú i està carregada de deutes...
la col·locava dins una altra espècie zoològica, i així com la persona més orgullosa no s'escandalitza de tenir tractes amb un moix, així tampoc no es pot
una no ningú, se li havia travessat en el camí... El seu cor de dama orgullosa i econòmica estava traspassat. Feia dies que vivia de bicarbonat de sosa.
la mà amb rara tendresa: —Ho veureu voltres, filla meva, i podràs estar orgullosa de ser neboda de N'Obdúlia Montcada. Pronuncià el nom amb èmfasi, amb
passà un braç pel coll: —Estic malament —digué. Tremolava un poc. El cap orgullós s'humilià damunt el pit del noi... Sospirà: —Acompanya'm a s'alcova. El
obscurament insomnes. Amb tot hi ha homes feliços i orgullosos. Els cal creure en llur fe. Bracegen, discursegen;
és una renaixença cap a un nivell de vida màxim. Els homes orgullosos i feliços donen lleis a la fe i a la misèria (dels
Júlia, ets molt innocent tanmateix. Júlia. I tu molt orgullosa i romàntica. Vés fent ximpleries i no t'espavilis... Ernestina.
reprimir els seus impulsos agressius.)] Altrament, sí: pobres i orgullosos! Demés, quan se té un crèdit amb donya Rosa, cal cobrar-lo en la forma que
tota l'essència d'una Barcelona aristocràtica i comercial, popular, orgullosa i una mica infantil, de la qual s'estava acabant el rastre. I Bobby tenia
El metge de Moià li digué que la seva malaltia no era de per riure. L'orgullós i inconseqüent Lloberola, decidí vendre's al preu que fos el poc que li
tracta d'arribar a l'absolut plàstic. Certament, una negació tan orgullosa —anava a escriure: tan rancuniosa— de la realitat, aquesta deliberació
dona, que quinze anys enrera havia entrat a la casa amb el cap tan alt i orgullós, de mestressa, ara tornava a entrar-hi gràcies a la magnanimitat del
—fa l'oncle amb un somriure apagat. —No crec que siguis tan orgullosa que no puguis escoltar ni un consell dels que tenim el cabell blanc. —Té
d'abandonar-se en la confiança d'algú, ella que viu reclosa en la soledat orgullosa de la desconfiança envers els altres, aquells altres que sempre han mirat
... —Atura't —fa Laura, nerviosa;— no acabis de dir-ho. Aquest refús orgullós, a tu et sabria greu de demostrar-me'l, i a mi me'n faria de sentir
exclamà bo i fregant-se les mans, fredes tot l'any: —Els està bé; per orgullosos. Un càstig de Déu! Laura, meravellada, no es sabia avenir de poder
Laura restà en la vastitud de la soledat, accentuada pel seu desinterès orgullós a les tasques habituals entre les dones de la família. —Ja en tindrem un
ja era a dues passes de la mort. —Tu cada dia més maca i més orgullosa —observà l'oncle amb veu goluda. —Què!; encara no tenim novetat? —I els
podeu occir, la milloria serà vostra. Jo conec els costums dels francesos orgullosos, que han guarnit molt bé llurs cossos amb defenses dobles, i per dessota,
de personalitat." El meu pare també va somriure, i jo vaig quedar tot orgullós i tot agraït; al meu pare, que m'havia fet quedar tan bé, i a en Cambó
els fills fossin, alhora, ells mateixos i com han d'ésser, i n'estem orgullosos. No pas perquè els vegem perfectes, sinó perquè hi retrobem les qualitats

  Pàgina 1 (de 38) 50 següents »