×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb orgullós |
Freqüència total: 1874 |
CTILC1 |
el de Prometeu. Vet aquí una entranya que no tasto, que em fastigueja. L' | orgullós | Sísif empenyia rost amunt la pesantor de la roca. Tàntal continuava | l'entranya d'un cop." La víctima li donava la raó i proferia sense pausa | orgulloses | jactàncies contra l'amo del llamp. De tant en tant, unes quantes | més que adinerada, distingida. Era d'una aguda sensibilitat, però | orgullosa | , de geni irritable a la més petita observació i fins i tot amb rauxes | un nodrit aplaudiment l'adjudicació. Després ballaren tots dos sols: ell, | orgullós | , radiant de ventura, car no havia tingut en sa vida una nit més feliç que | un vulgar paràsit, de les riqueses d'ella? ¿Entraria, amb la seva ànima | orgullosa | a formar en l'estol dels cínics sense honor ni dignitat, pels quals | pensem ser. Mediterrani Els veïns del Mediterrani, en general, estem molt | orgullosos | de ser això: veïns del Mediterrani. Ens anima una espècie de vague | en el sentit pejoratiu de la paraula. No crec que hi hagi ningú que sigui | orgullós | d'una manera ingènua o inconscient. La sobrevaloració dels propis mèrits, | sinó que exigeix la presència d'algú o d'alguns sobre els quals recau. L' | orgullós | és orgullós en tant que autoafirma la seva superioritat de cara als qui | la presència d'algú o d'alguns sobre els quals recau. L'orgullós és | orgullós | en tant que autoafirma la seva superioritat de cara als qui l'envolten. | cantó de l'orgull. Probablement, la nostra època dóna un tipus humà més | orgullós | que el de les anteriors: orgullós, en el sentit de desdenyar els vincles | la nostra època dóna un tipus humà més orgullós que el de les anteriors: | orgullós | , en el sentit de desdenyar els vincles de solidaritat social i cordial | obstinada passió sexual, que en el seu cas pren l'aire d'una justificació | orgullosa | : la del pederasta afirmant provocativament el seu dret al plaer. Proust, | estudi de Batiffol sobre Péguy. Que interessant aquest camperol inspirat, | orgullós | , ardent! Cel gris, cap al tard. L'àlber és verd-gris, or vell i | més extens del món. Alguns dels qui treballen aquí n'estan força | orgullosos | . —Es comprèn —diu ell, sarcàstic. L'home reposa les mans a terra, | de la boda Campdepadrós i Jansana eren la seva obra i en podia estar | orgullós | . Maria Escolàstica Jansana portava un dot de quatre milions de rals. Per | i jo recobrava la salut i em naixia el primer pèl a la cara, i em sentia | orgullós | , estúpidament, gloriosament orgullós de ser home. Però no era ella qui | el primer pèl a la cara, i em sentia orgullós, estúpidament, gloriosament | orgullós | de ser home. Però no era ella qui existia per a mi, sinó jo en el meu | absolut allà on creia descobrir una més alta vida, es sentís legítimament | orgullós | d'haver sabut endevinar sota l'aparença adusta, pagesa, espessa, d'Erasme | amb fòssils idees sobre la intangibilitat dels furs. Cinta estava ben | orgullosa | del seu fillastre i l'exhibia en els seus visitons i saraus. Marit | angúnia. S'interrogava a si mateix amb sorpresa, per què no se sentia | orgullós | ? Jeroni era un xicot per fer feliç el pare més exigent, fins podia | A mon cher fils de sa petite maman, Cinta." que Jeroni exhibí | orgullós | de l'efecte que causava tan delicada dedicatòria i que provocà un | antiga vocació, el pillatge. La derrota del seu gran enemic no portà a l' | orgullosa | Venècia cap avantatge, sinó una nova humiliació. Àustria obtenia el | Jaume no penetrava mai la intenció, estimava les noies; se sentia | orgullós | d'aquelles filles, i era, com hem dit, d'una gran simplicitat. Ell | i la conversa. Aquests jueus i aquests saltimbanquis, curts de moneda, | orgullosos | de llur indumentària i dels ulls de poll que mostren impúdicament a | d'anys d'història. Els prehistoriadors i els arqueòlegs n'estan molt | orgullosos | . Miren per sobre l'espatlla tots aquells que no combreguen amb llurs | locals. Només així podem comprendre que pobles com el de Sicília, tan | orgullosos | de la seva existència nacional i de la ininterrompuda tradició d'una | no s'estima. S'estima perquè sí, encara que et rebentis, que et tornis | orgullosa | i el que t'estimes sigui un perdut, un lladre, un que et venta una | esgarriant-se en ta veu? La imatge puixant ens fou dolça cor | orgullós | endins, on no s'imposa la nit ni les blanques aurores | és una falsedat; i si és sincera, demostra no tenir cor. Sempre ha estat | orgullosa | —dictaminà—: es creu més senyora que ningú i està carregada de deutes... | la col·locava dins una altra espècie zoològica, i així com la persona més | orgullosa | no s'escandalitza de tenir tractes amb un moix, així tampoc no es pot | una no ningú, se li havia travessat en el camí... El seu cor de dama | orgullosa | i econòmica estava traspassat. Feia dies que vivia de bicarbonat de sosa. | la mà amb rara tendresa: —Ho veureu voltres, filla meva, i podràs estar | orgullosa | de ser neboda de N'Obdúlia Montcada. Pronuncià el nom amb èmfasi, amb | passà un braç pel coll: —Estic malament —digué. Tremolava un poc. El cap | orgullós | s'humilià damunt el pit del noi... Sospirà: —Acompanya'm a s'alcova. El | obscurament insomnes. Amb tot hi ha homes feliços i | orgullosos | . Els cal creure en llur fe. Bracegen, discursegen; | és una renaixença cap a un nivell de vida màxim. Els homes | orgullosos | i feliços donen lleis a la fe i a la misèria (dels | Júlia, ets molt innocent tanmateix. Júlia. I tu molt | orgullosa | i romàntica. Vés fent ximpleries i no t'espavilis... Ernestina. | reprimir els seus impulsos agressius.)] Altrament, sí: pobres i | orgullosos | ! Demés, quan se té un crèdit amb donya Rosa, cal cobrar-lo en la forma que | tota l'essència d'una Barcelona aristocràtica i comercial, popular, | orgullosa | i una mica infantil, de la qual s'estava acabant el rastre. I Bobby tenia | El metge de Moià li digué que la seva malaltia no era de per riure. L' | orgullós | i inconseqüent Lloberola, decidí vendre's al preu que fos el poc que li | tracta d'arribar a l'absolut plàstic. Certament, una negació tan | orgullosa | —anava a escriure: tan rancuniosa— de la realitat, aquesta deliberació | dona, que quinze anys enrera havia entrat a la casa amb el cap tan alt i | orgullós | , de mestressa, ara tornava a entrar-hi gràcies a la magnanimitat del | —fa l'oncle amb un somriure apagat. —No crec que siguis tan | orgullosa | que no puguis escoltar ni un consell dels que tenim el cabell blanc. —Té | d'abandonar-se en la confiança d'algú, ella que viu reclosa en la soledat | orgullosa | de la desconfiança envers els altres, aquells altres que sempre han mirat | ... —Atura't —fa Laura, nerviosa;— no acabis de dir-ho. Aquest refús | orgullós | , a tu et sabria greu de demostrar-me'l, i a mi me'n faria de sentir | exclamà bo i fregant-se les mans, fredes tot l'any: —Els està bé; per | orgullosos | . Un càstig de Déu! Laura, meravellada, no es sabia avenir de poder | Laura restà en la vastitud de la soledat, accentuada pel seu desinterès | orgullós | a les tasques habituals entre les dones de la família. —Ja en tindrem un | ja era a dues passes de la mort. —Tu cada dia més maca i més | orgullosa | —observà l'oncle amb veu goluda. —Què!; encara no tenim novetat? —I els | podeu occir, la milloria serà vostra. Jo conec els costums dels francesos | orgullosos | , que han guarnit molt bé llurs cossos amb defenses dobles, i per dessota, | de personalitat." El meu pare també va somriure, i jo vaig quedar tot | orgullós | i tot agraït; al meu pare, que m'havia fet quedar tan bé, i a en Cambó | els fills fossin, alhora, ells mateixos i com han d'ésser, i n'estem | orgullosos | . No pas perquè els vegem perfectes, sinó perquè hi retrobem les qualitats |
|