Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

m'emboliquen. Aquest defecte del pas ha estat una altra creu per al meu	orgull	, i Electra en aquest punt se m'assembla, fort!, i adéu, senyores i
de la seva companyia, i no digué res, per ell, a causa de l'immens	orgull	que nodria. Però la nena —Mila era encara molt joveneta— no pogué
fill únic i l'hereu de tot; presumit però simpàtic, faceciós i alegre.	Orgull	de son pare i de sa mare, que veuen en ell un digne continuador de la
vell, per la seva banda, estava trastocat amb aquell casament, inflat d'	orgull	per la futura nora. —No ha tingut mal ull, el garneu. I no sabia què
se sabia si entrava més el menyspreu o la indiferència dels altres, o l'	orgull	d'ell, si era orgull. En contrast amb ell, molts dels convidats perderen
més el menyspreu o la indiferència dels altres, o l'orgull d'ell, si era	orgull	. En contrast amb ell, molts dels convidats perderen molt aviat els
en nom del col·legi que tornés. Donya Maria tenia el seu	orgull	; no ens digué ni que sí ni que no, però nosaltres endevinàrem que la
contes que la mare li procurava. Tenia un aire de distinció, tal vegada d'	orgull	, en què es reconeixien els trets de son pare, l'antic heroi de les
admirats, i l'oncle, passat el disgust del primer moment, somreia amb	orgull	, veient en el minyó un digne rebrot de la seva raça. Tornaren els dies de
Tiago anava d'un costat a l'altre com una ombra, lluitant entre l'	orgull	, que el retenia, i l'amor que el reclamava devers ella amb tots els
En va el pare vol reaccionar contra aquella humiliació amb un gest d'	orgull	extret de les seves decepcions. —Tiago, fill meu; desterra del teu pit la
ell la portava a totes bandes al seu costat, amb el pit inflat d'	orgull	veient l'admiració que despertava al seu pas. "Quan vindran les
superb, la dona del qual, originària de la ciutat, mostrava encara més	orgull	, si possible era, i més supèrbia que el seu marit. Ordinàriament residien
sense la seva filla, ja vella i privada de tot conhort, s'oblidà del seu	orgull	—potser havia entrellucat també la bondat fonamental d'ell—, i li pregà
de "bestiesa". Déu sap com ens reca d'acceptar-ho. El nostre	orgull	sol ser monstruosament invulnerable, i més que a res, és invulnerable a
fer-ho. El "patriotisme" dels pobles forts i saludables se sustentava d'	orgull	i de memòries heroiques, i si de vegades es dispara amb injeccions
exculpar sense incomoditat. Era un home clarivident, i sabia el que deia.	Orgull	L'únic orgull que trobem comprensible és el nostre. Vull dir
incomoditat. Era un home clarivident, i sabia el que deia. Orgull L'únic	orgull	que trobem comprensible és el nostre. Vull dir orgull en el sentit
Orgull L'únic orgull que trobem comprensible és el nostre. Vull dir	orgull	en el sentit pejoratiu de la paraula. No crec que hi hagi ningú que sigui
l'excés d'estima de si mateix, que segons els diccionaris normals és l'	orgull	, rarament no són sentits com a sobrevaloració i com a
correcte en el nostre cas particular. Per què? Potser perquè davant l'	orgull	dels altres ens reconeixem desdenyats. La "sobrevaloració dels propis
els fem en funció del pròxim. Com tots els vicis i totes les virtuts, l'	orgull	no pot practicar-se en l'aïllament, sinó que exigeix la presència d'algú
durs? No ho sé. Potser caldrà buscar-ne una explicació pel cantó de l'	orgull	. Probablement, la nostra època dóna un tipus humà més orgullós que el de
aspecte de l'aspiració infinita dels romàntics barrejada amb un estrany	orgull	; un altiu i ardent narcisisme. A mitja tarda vaig a l'enterrament d'en
s'afluixaven. Al seu costat, la infermera trencada de color exhibeix, amb	orgull	, la petita peça, semblant a una rodeta de rellotge, que obstruïa el cor
doncs? Ella afirma amb el cap, sense rastre de vergonya, gairebé amb	orgull	. —Fins a finals d'any —explica—. Aleshores em tornaran a destinar. —No
veu entrar. —Aquestes són les meves noies —diu la mestressa amb un deix d'	orgull	. Les altres dues s'aixequen també, totes tres decanten lleugerament el
Sóc molt regular. —Gairebé totes, ho sou —aclareix la mestressa amb	orgull	—. Gràcies a això vam poder adoptar els petits sense por de quedar
reivindicació, que d'altra banda devia ser un bon negoci, va omplir-lo d'	orgull	tota la vida, i repetia i repetia, sense cansar-se'n, i amb tota mena de
com si conduís un vedell tossut. —És una ciutat gran —li deia la dida amb	orgull	—. Fixa't quina ciutat tan gran! I era gran a la mesura del cansament de
de còpia, i anava aconseguint una lletra, pulcra i gronxada que era l'	orgull	de Mossèn Basili. Xop ja de morfologia llatina, entrava al segon llibre
repeteixes ara, quan penses en aquest foll perdut en el laberint del seu	orgull	inútil? Has aconseguit ja que la teva dona sortís de Girona? Per favor
tresor s'ofereix al vencedor de la prova, el perillós tresor del propi	orgull	. Jeroni havia arribat a les aules de Cervera ben entrenat per a la
I és sens dubte en aquestes memòries que Jeroni fonamentava tot el seu	orgull	literari. Aquesta prosa que polí curosament per obtenir, sense
que es proposava dur a terme Carolina és una obra que omple de legítim	orgull	el cor d'una dona: aconseguir un marit i al mateix temps redimir-lo, amb
Nerina usava el cognom Ordelaffi, no sabem si amb autèntics drets, amb	orgull	, car segons ella explicava era un vell nom —avui dia ens diuen que
les intencions destructores del meu pare a tu te la confiaré. —I amb quin	orgull	i entendridora ingenuïtat devia explicar-li—: —Aquí hi ha la veritat. Una
filles eren el seu amor, la il·lusió de la seva vida, i un motiu d'	orgull	per al pobre pescador. Si hagués alimentat davant d'elles el més petit
treballadors tots, qui més qui menys, i tots d'un comportament que fou l'	orgull	de la seva mare. Eren tots casats; dos vivien al poble amb llurs mullers;
que havia vist a Tenerife, vaig comprendre de què es tractava. Tot l'	orgull	i tota l'esperança de les hores del negre convergeixen en el moment que
uniforme de soldat colonial, rentat, sargit i apedaçat, però dut amb un	orgull	autèntic. Rango s'encarrega d'instal·lar tothom. El Pare Josep es posa la
astronòmiques que no tenen altre objecte que demostrar el seu	orgull	d'anglès, perquè, a cada moment, qualsevol cosa que observi entre el
confort d'aquest país, trobo que té un aire marcadament miserable i que l'	orgull	del portuguès aquí s'anul·la per revestir-se d'un llepissós servilisme
per a ésser conseqüents amb nosaltres mateixos. L'hibridisme sol donar un	orgull	a vegades insuportable i una vanitat pueril; i d'altres vegades un punt
altre aspecte negatiu de la prohomia burgesa catalana medieval fou el seu	orgull	de classe. Per eixugar el dèficit d'inferioritat de bressol respecte a la
a posar com a exemple la Comunitat britànica. Doncs bé, sense cap mena d'	orgull	de campanar els nostres avantpassats organitzaren la conca occidental de
moviment aristocràtic, burgès i eclesiàstic presos d'un estrany complex d'	orgull	, suspicàcia i temença. Molt aviat els mateixos que es mostraren serens
a les formes concretes. Però, bo i admetent que aquesta actitud d'	orgull	plana sobre molts replecs de l'ànima i de la vida de Catalunya, no podem
eufòrics, capaços d'abastar la lluna. Ens fem valer i ens inflem amb un	orgull	ingenu i sa. En aquests instants ens sentim els homes millors del món.
Abel a vegades prova de tocar-la, però la noia se'n desfà. [(Amb càndid	orgull	.)] Jo li agrado més. ¿I saps què? Així com pinto aquests animals, vull

Pàgina 1 (de 72)

50 següents