×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb ormeig |
Freqüència total: 401 |
CTILC1 |
És cert que els indígenes són uns pescadors de punta, amb tota mena d' | ormeig | i especialment amb l'arpó als dits. Però els indígenes, si s'estan al | a la nostra ruta duia, però, les pagaies ben disposades a l'interior i l' | ormeig | de pesca intacte; probablement l'havien lligada fluixa, i un cop de vent | infestat fins a tocar a la platja, no el recollim amb cap artó ni amb cap | ormeig | ; els nois de Poroi fan una mena de xarxa curta (fulles de cocoter | Era talment com si un fluid s'hagués comunicat d'un cap a l'altre de l' | ormeig | de malla. I quin goig quan va arribar la bossa! Era atapeïda com un ou, i | per a posar-li la mà a l'espatlla. Qui li oferia una barca nova amb els | ormeigs | i qui li donava estada de casa. I què? No acceptava? El venturós pelegrí | podría escarrassar, ja podría fer potingues y jòchs de mans ab tots los | ormeigs | extranys de vidre y de metall que li posava damunt la negra taula'l mosso | de pescadors" havia construït una caseta de maó de pla on guardaven els | ormeigs | i les peces de recanvi de llurs embarcacions. A l'hivern la platja del | mar, passada la part poc profunda de la costa on pot calar amb els seus | ormeigs | , misteriós més-enllà que la barca no solca perquè ni hi ha senyes | sempre de cabrers, salabrets i nanses i sabia preparar tota mena d' | ormeigs | . Coneixia el temps i no s'errava mai en senyalar els canvis del vent, | en plegar la vela, lligant-la amb els botafions i començà a parar els | ormeigs | , que ja tardejava i calia enllestir la pesca. Era un home menut, inquiet. | picons i de sorra, podrida per la humitat. L'Esteve es desféu de l'inútil | ormeig | . Provà de somriure: —Estic ben enredat. Com els rogerons en la pesca del | al fons, el tranquil brandar de la mar ampla. Grups de pescadors endegant | ormeigs | , grinyolar de serres de cavall i pollines, deixalles de peix podrit, | S'anaven separant. Els patrons es desitjaven: —Bona sort! Calaven els | ormeigs | : ormeigs de jonc i murtra, ormeigs de malla. Assenyalaven els llocs on | separant. Els patrons es desitjaven: —Bona sort! Calaven els ormeigs: | ormeigs | de jonc i murtra, ormeigs de malla. Assenyalaven els llocs on restaven | es desitjaven: —Bona sort! Calaven els ormeigs: ormeigs de jonc i murtra, | ormeigs | de malla. Assenyalaven els llocs on restaven els arts de pescar amb galls | menut, que també fa bona paellada. El cas era practicar bé l'ofici. Cada | ormeig | a la seva oportunitat; cada paratge al seu temps. A la vesprada i a les | els indrets on era més convenient de picar. —No, sa canya no ès un mal | ormeig | , si as reramànec hi ha un esperit astut i un parell d'ulls desperts i | un vaitot, i el faré. Vendré sa barca i sa barcada de ton pare, es seus | ormeigs | de pesca, ses meues calaixeres de caoba, ses meues joies de nuviatge... | cada peix que ara ages amb ses teues canyes, en pescaràs deu amb es meus | ormeigs | i bertrols, i, encara que me'n dongus cinc, te'n restaran quatre | a fer-te'l haver per cent vint escuts, amb tot es seu parament i | ormeigs | de pesca. Deixa sa cosa per a mi... A tu en Bonosi et composaria, mentre | 'ls i figurar-se que no em calia sinó girar-me, arreplegar-los amb es meu | ormeig | i posâ'ls-hi a ses mans ha sigut tot u. Jo prou li hai dit i redit | bo i trascamant en mig de l'enrenou de rems, de cordatges, de ternals i d' | ormeig | de tota mena; tot això desfilava, a rerassaga, pintorescament, sobre un | ha prou. Seguidament els explicà les diverses maneres de pesca, amb els | ormeigs | que hi havia a dins de la barraca i que la Brineta, enllestida ja la seva | i simpaties, havia pogut comprar tres embarcacions, un magatzem per als | ormeigs | de tota classe i una caseta per a cada fill. Era un home que no parava | Vadó no s'aturava, i sempre que el temps era bonançat tenia una munió d' | ormeigs | al fons de mar "treballant en la mina del mar que no s'acaba mai", com | de les aigües fosques de pregoneses, veia el peix, i calava els seus | ormeigs | en un lloc on ningú no pescava, i sempre hajava més peix que els altres. | l'esperança de fer bones pesqueres amb les seves embarcacions i els seus | ormeigs | . I arribà el dia que la seva venturosa il·lusió s'acomplí. Hi havia a la | que dividien l'ermita com una llei de sala alcovada i penjà els | ormeigs | per les parets amb tant d'ordre, simetria i elegància i gràcia, que | cristià, però si un dia els sants pescadors volguessin agafar els | ormeigs | per hajar pescadors per a les mars llunyanes. I amb aquesta idea una mica | la confortava. Cada matí després d'orejar i fer el llit, arreglava els | ormeigs | penjats i apuntalats amb molta paciència, com si ordenés amb rigorosa | els seus dots extraordinaris de saber triar els llocs, les èpoques i els | ormeigs | , que tanta fama li havien donat per aquella contrada, l'acabaven d'induir | L'antenada, o conjunt de les sis antenes o aspes, constitueix l' | ormeig | destinat a rebre la impulsió del vent o a transmetre el moviment a | en les plaents nits estivals. La graciosa modèstia de la fàbrica i els | ormeigs | de l'antic molí, contrasten amb el luxe i la frivolitat dels qui al seu | plataforma anomenada sostre, en el qual hom diposita alguns dels | ormeigs | de pesca. El llaurador de l'Horta de València, en canvi, sent la | petits. A l'altre racó de l'entrada tenen les eixàrcies i els altres | ormeigs | de pesca. Les barraques de Castelló. També són més pobres i | el pes de vint-i-vuit lliures, amb tota la seva arboradura, velam i | ormeig | complet, fet tot amb una precisió i exactitud de detalls que admirava. Un | de presidaris i no pas una corrua de gent que arrosseguessin un | ormeig | de pescar. Alguns havien dormit al llindar d'una entrada en un jaç de | creu, sota la qual guarnien unes xarxes en forma de cistell. Arriaven l' | ormeig | a la mar, al cantell mateix de les parets de roca del litoral. Amb pals i | definitius. Quines nits, Déu meu! La xàvega es pescava —com tots els | ormeigs | a base de llum— en els períodes de fosca. Es començava amb la lluna vella | direcció. És la casa on hi ha sempre més menjar del país. Toca tots els | ormeigs | , posseeix embarcacions, compra peix; les escopetes i els gossos no li | perill i els ajudaria en llur trànsit per la mar. També en ruixaven els | ormeigs | de pescar, segurs que afavoriria la pesquera. El pou va desaparèixer fa | de coloraines, les veles esteses al sol, els pals, els pescadors endegant | ormeigs | , tot plegat guarnia aquesta escena. La Riba de la Barceloneta, tan | d'Amèrica, la tripulació es passava la vida a coberta conjuminant aquests | ormeigs | . Les veles sí que els donaven feina llarga. Tot era recosir-les amb | es delien pel peix fresc. Qualsevol avinentesa els era bona per calar els | ormeigs | . Els feia goig, sobretot, pescar tonyines, dorados, o albacoros, peixos | despatx i s'inclina. La fàbrica és gran, molt gran, la més gran fàbrica d' | ormeigs | de pesca, l'orgull de Gianfrancesco. Ell ha creat les xarxes més | buscava el mar. Però sempre calia apartar espesses cortines d' | ormeigs | de pesca. En un, era potser el més llòbreg, el cicerone digué: "Aquesta | remors i vagin més contents amb el soroll monòton i cridaner d'aquells | ormeigs | . Alguns dels esmentats usos dels romans, apart del comentat, s'han tramés | de la pesca i tenien cura, entre tots, de les barques, els aparells i els | ormeigs | . Regulaven llur vida als principis que havien establert per tradició, | que representa l'anar a pescar, passen la resta del dia endegant els | ormeigs | . Si fa temporal i no poden anar a calar, aprofiten el temps carenant, | les enalteixen. III Notes històriques sobre la pesca El primer | ormeig | de pescar que usà l'home en els temps prehistòrics fou l'ham. Era fet |
|