×
 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb ormejar |
Freqüència total: 16 |
CTILC1 |
| agreujada, en aquest cas, per l'anacronisme de l'esperit pagà que l'havia | ormejat | —, i les fórmules del canònic no eren antitètiques, sinó connaturals, a | | companyóns, no de ofici si no d' afició, açò es, peixcadors de canya, | ormejaren | una peixquera, y averiguades les provisións pera tres o quatre díes, | | pateix de mollesa i llur natura de fluixedat, d'on ve la necessitat d' | ormejar | -la de fortalesa, no fos cas que, atemorits pels molts perills, ens | | del Rosari; ho demóstra les moltes festes que baix d' esta invocació se | ormejaven | , y en particular les de esta plassa, que resultaven lluídes. Sant | | atres als que 's divertixen á còsta del albat. Quant es cansen de ballar | ormejen | jochs, conten quentos, dihuen xascarrillos, donen còrda al desenfré: el | | ensinestrats pels fenicis á arborar prompte la quilla del cavall de mar y | ormejar | lo ab una sola vela per l'alivi del fatigós musclejar dels remers, encar | | de les quals miraré per tu la qui sigui millor, i havent | ormejat | tan bon punt, vararem a la mar esbarjosa." Així parlà Atenea, filla de | | li bufés ferm en popa. I en aquesta illa hi ha un port de bon | ormejar | -hi, des d'on avien els mariners les naus ben iguals mar | | la crosta hi ha una grassor d'allò més. I té un port de bon | ormejar | -hi, on no hi calen amarres, ni que s'hi tirin boldes, ni que es | | al príncep, els senderons que s'allunyen, i els ports de tot | ormejar | -hi les roques malavinents i les arbredes florides. | | Chiscos á sa porta esperant que sia sortit.] Cir· Ja'm trob ben | ormetjat | com un gran ruc: aquesta atlota'm fa sortir es lléu: ja's bona creu | | porta.] Cir· Patronitla, Patronitla. Pat· Are estam ben | ormetjats | , ell es mon Pare, ay de mi! quin ball que se compondrá! Chis· | | balmats si un oratge sonor li bufa de popa; i té un port d' | ormejar | -hi, des d'on les naus igualades mar enfora s'avien, després de | | ja está aparellada per ferse á la vela. Tot está á punt. Jo estaba | ormejant | lo gússi, aquellas donas fan cóurer una miqueta de refresch [(rihent)], | | color pàl·lida, ulls enfonsats, greument immòbils, damunt de corcers ben | ormejats | ... Una part dels assistents eren els hereus que servaven indivís el predi | | , i llavors he pensat: té, un advocat, o un notari, o algun d'aquests que | ormegen | cosa de lleis. I quan he arribat i m'ha aviat, així d'entrada, que volia |
|
