Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ser Baldwin. Quan acaba, anuncia: His Majesty the King! L'	orquestra	toca l'himne, i parla el rei. Parla pausadament; en dues o tres ocasions
, vós us hi moriríeu al cap de tres dies. Ara, que, si patiu tant amb les	orquestres	eclesiàstiques, tot ho podríem arreglar. Mr. F. G.. —Què voleu
llet de coco i sucre. Tothom xucla i tothom mastega. A l'interior hi ha l'	orquestra	local: tres guitarres i quatre veus humanes que executen l'antiga música
amb les palmes de les mans. Després de cada figura del ball, l'	orquestra	reposa uns segons, el temps de respirar i d'omplir d'aire la caixa del
jeuen a terra i afegeixen llurs cants i grinyols a l'estrèpit de l'	orquestra	. Aleshores, dues o tres parelles continuen dansant, fins a desllorigar i
de pressa, cap a seure i esperar. Una nit hi va haver un concert d'	orquestra	. El pare m'hi va prendre, i tremolava tot jo
rigodón, señora\. —/Mi carnet está agotado, caballero\. L'	orquestra	executava composicions d'Arrieta. —/Gracias. No valso\. Les
granat apareixia una dona enlluernadora. Els aplaudiments apagaven l'	orquestra	. L'artista rompia a cantar. Anava tapada de pedreria. No importa que fos
pintura simulava les fulles. En una mena de llotja hi havia els músics. L'	orquestra	era pintoresca i desllorigada. Un que tocava la trompeta representava
melodia de caient antic acompanyada per la corda, i després per tota l'	orquestra	l'animada dansa en 6*8. L'Ermità pregunta als aucells petits i
de l'Ermità, (10) i després de breu duo acaba l'acte reprenent l'	orquestra	el tema de l'àguila (9) en temps lent i majestuós.] Quadre
una fada dóna instruccions a En Bernat, i al mencionar N' Estel d'Or, l'	orquestra	mostra un fugitiu dibuix instrumental com a encarnació de l'heroïna. Al
Després de l'escena de Na Margarida, abans d'aparèixer N' Estel d'Or, l'	orquestra	repeteix el disseny de la presència (13). Al so d'un
l'àguila (9). En el petit duo final Andante calmo que l'	orquestra	comença amb (7), ambdós personatges canten els maleficis del
acabant acompanyats pel chor de fades (11). Reprèn l'	orquestra	el tema (9) en un fort tutti que fineix amb la mateixa
fidelitat. El Rei interromp, i al parlar de la copa d'or s'entendreix. L'	orquestra	estén ara el tema de l'amor (12) amb ondulant i suau arpegiat
un chor mixte a capella (16) que més tard alterna amb l'	orquestra	per acabar, lluminós, en to major, glosant l'orquestra el choral del
tard alterna amb l'orquestra per acabar, lluminós, en to major, glosant l'	orquestra	el choral del començ i sorgint per damunt el tutti el tema del
—fictícia—, la impressió d'una línia amb sentit, i d'un joc mutu —solista-	orquestra	— que pren l'aparença d'un joc mental, o fins dialèctic i tot, si bé només
altra realització tan perfecta. En els "corals", o en certes pàgines d'	orquestra	, o de petits conjunts instrumentals meravellosos, i quan fa sonar les
/Valquíries\ i el /Tristany i Isolda\. De primer feia l'	orquestra	: adés la fusta, adés el metall, adés la corda: "ací els violins fan:
els sensuals una fascinació al·lucinant. Agafava la batuta del director d'	orquestra	i, en aquella posició, les cames enlaire, dirigia un pot-pourri.
silenci que es produí després d'uns aplaudiments dedicats al director d'	orquestra	intensificà la seva intimitat. Es quedava sola. Fins i tot l'inici del
S'estimaven i no s'ho havien dit, encara... Planyívols, els metalls de l'	orquestra	l'arrencaven parcialment del somni. Brandant una espasa sinistra, un home
o el que sigui. Cada "filà" lloga durant els dies de festa una	orquestra	que l'acompanya vagi allà on vagi al so de passos-dobles. Sigui al toc de
nit, sigui al restaurant a l'hora de dinar, allà on va la "filà" va l'	orquestra	. I si els "festers" semblen infatigables, els músics tenen la pruïja de
pròpia d'un ésser superior i privilegiat. Darrera la "filà" hi va l'	orquestra	tocant sense solució de continuïtat i durant les hores que calgui uns
encén la metxa. Es produeixen un pet i una fumera considerables. Sona l'	orquestra	—és un dir— i comença la cercavila. L'apoteosi del General Paco Dos
que camina amb dificultats de contorsionista. Entre el canó i l'	orquestra	ens hi afegim un grup de deu o dotze curiosos, entre els quals hi ha
filosòfic de la seva comèdia? La mandràgora blaveja el terrer de l'	orquestra	; per les graonades la murtra fruita perles. Elles potser sí que, en
i seguint el fil de les passions dirigides pel cant i acompanyades per la	orquestra	, presidida pel director que té totes les passions de l'òpera a les ordres
més de seguir que el jòc de les passions entre les notes del cant i de la	orquestra	, perqué això si que és ben veritat, que sí un agafa les obres de Kant i
veure un drama d'esperances i temors, mentre que l'	orquestra	sospira per intervals la música de les esferes. Mims, fets a
nota tant particular i d'un tal èmfasi, que cada hora els musics de l'	orquestra	eren constrets a interrompre un instant la llur execució per escoltar el
prenent la color de les cambres; i feien que l'estranya musica de l'	orquestra	no semblés sinó l'eco de llur pàs. I de tant en tant sona el rellotge
també fent el tonto, i fent veure que tenia fret tirar la roba a l'	orquestra	o petar de dents i abrigar-me amb el cobrellit de la taula, sempre
asseguda en canapès de molsa. Altres canten i dansen al so d'una lluïda	orquestra	de violins i de violes, fets de cloves de nou i d'avellana i per arquets
quan tot s'apaga i sols brillen en l'aire les clarors siderals, sona una	orquestra	polifònica dintre el bosc adormit, i sentiu que el cor se us fon dins una
i aquells sons tan complicats, com si tingués dins del pit tota una	orquestra	de violins, flautes i trompetes. El lloc on viu el rossinyol influeix en
hora de l'endemà, abans de conèixer la intriga, ja n'havien sentit l'	orquestra	. "Toc-toc", través la paret minsa, que descomparteix, sota la teulada
l'obediència de la dona, son complement, com un mestre director de l'	orquestra	que sa mà governa i anima d'una vida sonora. També són infinitament
amb un senyor que una nit, en un restaurant on jo sopava, va demanar a l'	orquestra	que sonés un fox-trot i en acabat un altre i en acabat una marxa fúnebre.
i una altra i una altra... —Oi que donaràs alguna cosa als músics? I una	orquestra	de guitarres saludant En Sànchez amb una alegria sincera i amb una
havia sortit una pissarra amb el nom de Ramona Moreu i la migrada	orquestra	s'engegava en la música desmanegada del cant de la picor. Les amables
Arnau podia constatar-la sense necessitat de compartir-la. La minsa	orquestra	s'agitava en música espanyola d'una animació forçada. Giraldita, en
blaus, verds, roigs, mentre les parelles dansaven amb seny a compàs d'una	orquestra	migrada. Tornava la llum, i més d'un cop s'acostava a llur taula una
a la seva dignificació. El nostre poble, socialment, és com una	orquestra	de bons músics, però massa autònoms, amb perjudici de l'harmonia de
aprendrien amb mi aquestes teories que a tot estirar poden comprar a l'	orquestra	per una dracma i fer burla després de Sòcrates si feia veure que eren
la mateixa mena que el que proporciona veure un director al davant d'una	orquestra	simfònica, o un actor desgranant el monòleg de Hamlet. En tots aquests
el piano, feia el que volia i t'arribava a donar una idea del color d'una	orquestra	. Era extraordinari. Amb això, no sé com, probablement als "Quatre Gats"

Pàgina 1 (de 44)

50 següents