 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb ortografia |
Freqüència total: 924 |
CTILC1 |
| dona, o el cosí, o la captiva? Aquesta, pobra noia, d'un nom d'imprecisa | ortografia | . Pobra, pobra, pobres tots ells. Guia, a qui sigui, l'enveja, o la | | si fa no fa predicaven Michel Ventura, que havia inventat una curiosa | ortografia | personalíssima i no en reconeixia d'altra i que l'Aladern havia acceptat | | Ell també hauria volgut escriure, però em confessà que ignorava l' | ortografia | catalana. Vaig veure que creia, com tanta gent vulgar, que l'ortografia | | l'ortografia catalana. Vaig veure que creia, com tanta gent vulgar, que l' | ortografia | és el secret de l'art de l'escriptor. Volent passar la nit sota els | | —Fas unes preguntes! Així em va passar pel cap, germà. Tu busques l' | ortografia | al paner de la molinera. El paner de la molinera és la raó humana. Jo | | espargides ací i allà; només he esmenat les encantadores faltes d' | ortografia | . Zorbàs agafava la ploma com si fos un pic, la feia anar amb força, i per | | lycées inculquen als nois l'"automatisme psíquic impur" d'una | ortografia | enrevessada i un estil de redactar implacablement canònic. La majoria | | Castellonenca de Cultura, en 1932, d'adoptar sense reserves l' | ortografia | de l'Institut d'Estudis Catalans, cancel·lava una absurda dissensió | | ja eren publicades les normes de l'Institut, a Vic li reimprimiren, amb l' | ortografia | antiga, una obreta piadosa: va fer destruir en bloc tota l'edició, | | els editors dels vells textos romànics. Aquests detalls deixats a part, l' | ortografia | de l'Institut coincideix amb la que hom anomenava "de | | Valéry Larbaud Amb quin respecte i amb quina dignitat posa | ortografia | a les invencions de la vida! Sense oblidar, però, que la vida té també la | | dugues cartes, una ai! que, per l'estil de la lletra i tres faltes d' | ortografia | , vareig conèixer que era d'ella i un plec tancat i lacrat de l'Ajuntament | | ell li va afegir dignament. Ja que s'havien salvat ells, volia salvar l' | ortografia | , i, ja que ells havien estat a les fosques, no hi volien deixar | | volent-la fer llengua d'escola —llengua de l'ensenyament primari— l' | ortografia | catalana havia de recolzar-se en bases uniformes. Aquesta era la tasca | | lectures alemanyes, ens diu: —Els defectes dels alemanys són les faltes d' | ortografia | . No pot compendre's la humanitat de la guerra fins que s'ha vist passar | | el nom de la marca s'incrusta en un mot més llarg, tot alterant-ne l' | ortografia | . La publicitat empra així un recurs mnemotècnic que tendeix a destacar el | | i l'altre civil escrivien l'atestat a la taula del menjador i discutien | ortografia | , malavinguts sobre l'ús correcte de les hh. Entretant, a l'hostal | | espais sense ocupar. Aquella massissa literatura estava plena de faltes d' | ortografia | , monstruoses, genials. Que el lector no cregui, però, que Dalí era un | | en tots els aspectes de la seva vida —ja ho hem constatat—, emprava una | ortografia | personalíssima, amb característiques pròpies i úniques. Reprodueixo a | | de què en fan vasos, tasses, rosaris i altres coses." Hi aplico l' | ortografia | de les normes en senyal de disciplina literària. Aquesta definició, | | un dels escriptors d'avui que fa, en l'espai menor de temps, més faltes d' | ortografia | . I bé, ho creureu? Un dels homes que admiro més de casa nostra és En | | figures il·lustres, com Guimerà, per exemple, que mai no acceptà la nova | ortografia | , per bé que no protestava quan els seus textos hi eren sotmesos per algun | | i de la població. L'estil d'Irene era telegràfic, sense sintaxi ni | ortografia | . Això hauria indignat Claudi, si no hagués estat l'atàvica | | força de deformació i de falsificació que té l'estil tradicional, l' | ortografia | i la sintaxi habitual, en tota temptativa de voler expressar el pensament | | lectura em planteja aquesta pregunta: per què faig tantes faltes d' | ortografia | ? No puc disciplinar-me en res. La sensació d'inseguretat que em dóna el | | d'un quadre amb un vidre. Amb una lletra defectuosa, vacil·lant, i una | ortografia | grotesca, es coneixia que la nena feia ofrena a sant Elm del sacrifici | | unes quantes, a l'atzar. Una d'elles, escrita amb mala lletra i mala | ortografia | , en un estil primari, dirigida al "Senyor Don J. F., Batalló | | era llesta i posseïa un domini absolut de la màquina d'escriure i de l' | ortografia | . No podia creure, doncs, el que li deien. Potser les causes eren altres. | | un vas destinat a contenir flors), i els pitxers o segons típica | ortografia | valenciana: pichers, en els inventaris aragonesos: | | ratlla tirada sota la figura i sempre formant part del mateix gravat. L' | ortografia | usada era dolentíssima, i sovint la mida del text era tan mal calculada | | Crec probable que semblantment sigui seva la Nota sobre l' | ortografia | del periòdic (núm. 4). P. R. P. posseïa indubtablement qualitats | | intenses, persistents i característiques del moviment renaixentista. | Ortografia | de les vocals. Els plurals femenins són en -as. En les | | la presència de l'accent sovinteja tant o més que la seva absència. | Ortografia | de les consonants. Per a representar l'africada sonora són usades | | Tret d'aquest cas, l'ús de les consonants labials coincideix amb l' | ortografia | castellana. Hi ha, però, com a excepcions no massa rares, formes | | i de s o ss, són anàlogues, en conjunt, a les de l' | ortografia | catalana actual: xuclá, deixat, aqueix, fixava; casa, análisis, esser, | | Normes Ortogràfiques. València 1933, que completà amb una | Ortografia | Valenciana amb exercicis pràctics, València 1934, i el | | vibren en pronunciar-la, és a dir, és àpicoalveolar fricativa sonora. L' | ortografia | representa el fonema de /s\ sonora valenciana amb les grafies | | i no ©. 78. La R múltiple. Representa l' | ortografia | amb /rr\ doble entre vocals, i amb una sola /r\ en | | valenciana. En quasi tota la Regió Valenciana la /i\ que l' | ortografia | escriu davant la /x\ és una semivocal © que es | | llengua culta convé pronunciar la /g\ sempre que la representa l' | ortografia | , encara que en la pronúncia vulgar es perda sovint quan es troba al | | estant en contacte tals vocals en els casos damunt dits, generalment l' | ortografia | escriu amb accent o dièresi la /i\ o la /u\: exemples: | | be-gui-na-tge fiu mon vi-a-tge © © © © © © © © Jaume Roig. | Ortografia | L'ortografia fonètico-etimològica La fonètica i la tradició gràfica | | fiu mon vi-a-tge © © © © © © © © Jaume Roig. Ortografia L' | ortografia | fonètico-etimològica La fonètica i la tradició gràfica 103. Com | | aprecia la persistència de certes pràctiques que determinen una espècie d' | ortografia | tradicional, observada generalment. Emperò tal tradició ortogràfica | | Literatura ha topat amb el greu desventatge que suposà la falta d'una | ortografia | definida, i uns autors amb millor voluntat que no encert, pretenien ser | | pretextant ser populars i no essent realment sinó incultes, adoptaven l' | ortografia | castellana moderna, oblidant-se de la tradició gràfica de la nostra | | ortogràfica 105. Calia, doncs, una sistematització de l' | ortografia | de la nostra llengua, operant-hi una reforma simplificadora anàloga a la | | des de l'Edat Mitjana ençà, i que, sense apartar-se massa de l' | ortografia | tradicional, la depurara de les falses etimologies, suprimint-hi també | | i indisciplinats, pot considerar-se que des d'aleshores l' | ortografia | ha estat consolidada. A València foren des d'un principi acceptades pels | | Insuficiència de les regles empíriques 106. Amb el nom d' | Ortografia | es designa el conjunt més o menys sistemàtic de regles per a representar, |
|
