Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

dona, o el cosí, o la captiva? Aquesta, pobra noia, d'un nom d'imprecisa	ortografia	. Pobra, pobra, pobres tots ells. Guia, a qui sigui, l'enveja, o la
si fa no fa predicaven Michel Ventura, que havia inventat una curiosa	ortografia	personalíssima i no en reconeixia d'altra i que l'Aladern havia acceptat
Ell també hauria volgut escriure, però em confessà que ignorava l'	ortografia	catalana. Vaig veure que creia, com tanta gent vulgar, que l'ortografia
l'ortografia catalana. Vaig veure que creia, com tanta gent vulgar, que l'	ortografia	és el secret de l'art de l'escriptor. Volent passar la nit sota els
—Fas unes preguntes! Així em va passar pel cap, germà. Tu busques l'	ortografia	al paner de la molinera. El paner de la molinera és la raó humana. Jo
espargides ací i allà; només he esmenat les encantadores faltes d'	ortografia	. Zorbàs agafava la ploma com si fos un pic, la feia anar amb força, i per
lycées inculquen als nois l'"automatisme psíquic impur" d'una	ortografia	enrevessada i un estil de redactar implacablement canònic. La majoria
Castellonenca de Cultura, en 1932, d'adoptar sense reserves l'	ortografia	de l'Institut d'Estudis Catalans, cancel·lava una absurda dissensió
ja eren publicades les normes de l'Institut, a Vic li reimprimiren, amb l'	ortografia	antiga, una obreta piadosa: va fer destruir en bloc tota l'edició,
els editors dels vells textos romànics. Aquests detalls deixats a part, l'	ortografia	de l'Institut coincideix amb la que hom anomenava "de
Valéry Larbaud Amb quin respecte i amb quina dignitat posa	ortografia	a les invencions de la vida! Sense oblidar, però, que la vida té també la
dugues cartes, una ai! que, per l'estil de la lletra i tres faltes d'	ortografia	, vareig conèixer que era d'ella i un plec tancat i lacrat de l'Ajuntament
ell li va afegir dignament. Ja que s'havien salvat ells, volia salvar l'	ortografia	, i, ja que ells havien estat a les fosques, no hi volien deixar
volent-la fer llengua d'escola —llengua de l'ensenyament primari— l'	ortografia	catalana havia de recolzar-se en bases uniformes. Aquesta era la tasca
lectures alemanyes, ens diu: —Els defectes dels alemanys són les faltes d'	ortografia	. No pot compendre's la humanitat de la guerra fins que s'ha vist passar
el nom de la marca s'incrusta en un mot més llarg, tot alterant-ne l'	ortografia	. La publicitat empra així un recurs mnemotècnic que tendeix a destacar el
i l'altre civil escrivien l'atestat a la taula del menjador i discutien	ortografia	, malavinguts sobre l'ús correcte de les hh. Entretant, a l'hostal
espais sense ocupar. Aquella massissa literatura estava plena de faltes d'	ortografia	, monstruoses, genials. Que el lector no cregui, però, que Dalí era un
en tots els aspectes de la seva vida —ja ho hem constatat—, emprava una	ortografia	personalíssima, amb característiques pròpies i úniques. Reprodueixo a
de què en fan vasos, tasses, rosaris i altres coses." Hi aplico l'	ortografia	de les normes en senyal de disciplina literària. Aquesta definició,
un dels escriptors d'avui que fa, en l'espai menor de temps, més faltes d'	ortografia	. I bé, ho creureu? Un dels homes que admiro més de casa nostra és En
figures il·lustres, com Guimerà, per exemple, que mai no acceptà la nova	ortografia	, per bé que no protestava quan els seus textos hi eren sotmesos per algun
i de la població. L'estil d'Irene era telegràfic, sense sintaxi ni	ortografia	. Això hauria indignat Claudi, si no hagués estat l'atàvica
força de deformació i de falsificació que té l'estil tradicional, l'	ortografia	i la sintaxi habitual, en tota temptativa de voler expressar el pensament
lectura em planteja aquesta pregunta: per què faig tantes faltes d'	ortografia	? No puc disciplinar-me en res. La sensació d'inseguretat que em dóna el
d'un quadre amb un vidre. Amb una lletra defectuosa, vacil·lant, i una	ortografia	grotesca, es coneixia que la nena feia ofrena a sant Elm del sacrifici
unes quantes, a l'atzar. Una d'elles, escrita amb mala lletra i mala	ortografia	, en un estil primari, dirigida al "Senyor Don J. F., Batalló
era llesta i posseïa un domini absolut de la màquina d'escriure i de l'	ortografia	. No podia creure, doncs, el que li deien. Potser les causes eren altres.
un vas destinat a contenir flors), i els pitxers o segons típica	ortografia	valenciana: pichers, en els inventaris aragonesos:
ratlla tirada sota la figura i sempre formant part del mateix gravat. L'	ortografia	usada era dolentíssima, i sovint la mida del text era tan mal calculada
Crec probable que semblantment sigui seva la Nota sobre l'	ortografia	del periòdic (núm. 4). P. R. P. posseïa indubtablement qualitats
intenses, persistents i característiques del moviment renaixentista.	Ortografia	de les vocals. Els plurals femenins són en -as. En les
la presència de l'accent sovinteja tant o més que la seva absència.	Ortografia	de les consonants. Per a representar l'africada sonora són usades
Tret d'aquest cas, l'ús de les consonants labials coincideix amb l'	ortografia	castellana. Hi ha, però, com a excepcions no massa rares, formes
i de s o ss, són anàlogues, en conjunt, a les de l'	ortografia	catalana actual: xuclá, deixat, aqueix, fixava; casa, análisis, esser,
Normes Ortogràfiques. València 1933, que completà amb una	Ortografia	Valenciana amb exercicis pràctics, València 1934, i el
vibren en pronunciar-la, és a dir, és àpicoalveolar fricativa sonora. L'	ortografia	representa el fonema de /s\ sonora valenciana amb les grafies
i no ©. 78. La R múltiple. Representa l'	ortografia	amb /rr\ doble entre vocals, i amb una sola /r\ en
valenciana. En quasi tota la Regió Valenciana la /i\ que l'	ortografia	escriu davant la /x\ és una semivocal © que es
llengua culta convé pronunciar la /g\ sempre que la representa l'	ortografia	, encara que en la pronúncia vulgar es perda sovint quan es troba al
estant en contacte tals vocals en els casos damunt dits, generalment l'	ortografia	escriu amb accent o dièresi la /i\ o la /u\: exemples:
be-gui-na-tge fiu mon vi-a-tge © © © © © © © © Jaume Roig.	Ortografia	L'ortografia fonètico-etimològica La fonètica i la tradició gràfica
fiu mon vi-a-tge © © © © © © © © Jaume Roig. Ortografia L'	ortografia	fonètico-etimològica La fonètica i la tradició gràfica 103. Com
aprecia la persistència de certes pràctiques que determinen una espècie d'	ortografia	tradicional, observada generalment. Emperò tal tradició ortogràfica
Literatura ha topat amb el greu desventatge que suposà la falta d'una	ortografia	definida, i uns autors amb millor voluntat que no encert, pretenien ser
pretextant ser populars i no essent realment sinó incultes, adoptaven l'	ortografia	castellana moderna, oblidant-se de la tradició gràfica de la nostra
ortogràfica 105. Calia, doncs, una sistematització de l'	ortografia	de la nostra llengua, operant-hi una reforma simplificadora anàloga a la
des de l'Edat Mitjana ençà, i que, sense apartar-se massa de l'	ortografia	tradicional, la depurara de les falses etimologies, suprimint-hi també
i indisciplinats, pot considerar-se que des d'aleshores l'	ortografia	ha estat consolidada. A València foren des d'un principi acceptades pels
Insuficiència de les regles empíriques 106. Amb el nom d'	Ortografia	es designa el conjunt més o menys sistemàtic de regles per a representar,

Pàgina 1 (de 19)

50 següents