DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
os M 6862 oc.
os SFX 16 oc.
ós SFX 28 oc.
os SIG 5 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb os Freqüència total:  6911 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

telefòniques, per exemple, i no saben distingir en canvi un gos d'un ós. Per això, ofesos els animals amb justícia, l'un o l'altre, o tots dos,
disfresses. Després, perquè els necis acostumen a mossegar, si no com un ós, almenys com un gos. Erato Filla, com les altres vuit germanes, de la
la mort. Les Sirenes se'ls mengen i s'asseuen després damunt els blancs ossos. N'hi ha, es diu, a milers. Des d'aquests incòmodes setials, les Sirenes,
, acerba. Aquesta, l'embolic, no piula, almenys per ara, i és de carn i ossos, un cec hi cauria, en absolut contrària a la imatge enterca que de
la seva imatge reflectida al mirall. "Pobra senyoreta Eco: la pell i l'os. I per amor a mi, sospito. Com tantes d'altres i tants d'altres, i el
a caçar cabres salvatges, porcs senglars, a voltes llops i, àdhuc, óssos. Entre els caçadors figurava un conegut de casa, i Tino Costa, a penes un
rostre. L'encertà al front, damunt les celles, amb tanta força, que els ossos del crani cruixiren i la cetra caigué per terra desfeta a miques. Randa
mateix i deixà que la mare l'ajudés a aixecar-se o la curés. Però tenia l'os dislocat al monyó i hagueren de córrer a buscar el metge. El padrí acudí
t'he observat. Ja pots prendre aquest posat, ja; ja pots disfressar-te d'ós i d'espanta-innocents. A vegades em sembla que et poso la mà al cor i que
A Tino Costa el soroll del vent en els arbres el feia pensar en el so d'ossos de no sabia quina dansa macabra que s'estigués desenvolupant sobre la
i ensenyava les cames flaques, una mica torçades. Era una ruïna. Els ossos se li senyalaven per tot el cos, i els pits li penjaven com bufetes a mig
com abans, amb secs i breus espetecs, com blasfèmies, com un so d'ossos de no se sap quina dansa macabra que creués veloçment sobre la ciutat; es
el brogit del vent als arbres; un estremiment de fred li travessa els ossos, i s'arrauleix dintre de les seves robes; després s'endinsa encara més en
i mira el seu fill, el mira... Es despertà inundat de suor: fins els ossos li feien mal, i no podia apartar de la seva ment la imatge de sa mare en
Tot ell es sentí sotragat com un arbre fins a les entranyes, fins als ossos; sentí esquinçar-se-li la carn, rompre-se-li les dents i córrer la
va anar desfent-se en ruïnes. Els infants jugaren molt temps amb els ossos i les calaveres; vingué més tard la rella del treballador, i allò que era
les Manon, són éssers de paper. I quan en trobem algun de carn i ossos, fa la impressió de ser una víctima del virus literari. Però si els
d'un bruixot de tribu o d'un reiet equatorial, amb tatuatges, pintures, ossos, anelles, quan ironitzem a costa de xilabes, fesos, turbants, podríem
ulls verd clar— passava entre els pollancres, amb el gos com un petit ós negre. 20 maig. El diari parla d'un rumor que ahir va
dels cirurgians, un dels quals ja talla el periosti i el separa de l'os mentre l'altre, el cardiòleg, introdueix a la cavitat del pericardi un
circular al cardiòleg, i l'home comença a practicar tot de foradets a l'os. Algú crida: —Atenció! L'electrode de cauterització s'ha separat de la
feina. Un ajudant neteja els orificis que ha fet el cirurgià, recull els ossets amb unes pinces llargues i primes i els reuneix en una mena de tassa
enterrats. Es podreixen, saps? —I ells, no? —També. Canvien els ossos. Hi ha molta remenadissa d'ossos, aquí, ja ho veuràs. Travessen per
saps? —I ells, no? —També. Canvien els ossos. Hi ha molta remenadissa d'ossos, aquí, ja ho veuràs. Travessen per davant de l'ascensor i l'home el porta
exhibeixen cranis que ja comencen a pelar-se, la carn els penja dels ossos i per les conques buides els circulen petites formes que s'amaguen en
que vibren al seu entorn, dintre seu, i li ablaneixen la pell, els ossos... Automàticament ajuda el seu company a desfer les pileres, a refer-les
la comissió científica. Tot sovint en vénen i de vegades fins s'emporten ossos. —Per a què? —s'admira ell. —Per estudiar-los. Ossos deformats per
s'emporten ossos. —Per a què? —s'admira ell. —Per estudiar-los. Ossos deformats per les malalties i coses així. Gairebé no els tornen mai
dels núvols que cobreixen el cel. Milers i milers, milions i milions d'ossos, muntanyes senceres de fèmurs i húmers, de tíbies i peronés, de cúbits i
l'altra fossa, no tan profunda però més extensa que les de dalt i on els ossos són repartits en dues pileres entre les quals es veuen dos individus
es veuen dos individus ajupits. Lentament, van recollint d'un a un els ossos d'una banda, els examinen, els enganxen un número del feix d'etiquetes
una mica despectiu, comenta: —Tot això són camàndules. Aquí no n'hi ha, d'ossos vells. —N'han trobat, oi? —diu el de la barbeta, una mica agressiu—
En tots els anys que treballo aquí, només n'han trobat tres. I dubtosos. —Ossos prehistòrics, voleu dir? —pregunta ell. —Relativament prehistòrics. El
graduats de tal manera que només destrueixen la carn, els teixits... Els ossos sempre els preservem tots. —Enfileu-vos-hi, enfileu-vos-hi —diu el
ell li puja i li baixa la nou del coll i desvia d'esguard cap al pendís d'ossos que la pluja va remullant implacablement. El seu company, que sembla
Es gira i comença a enfilar-se amb precaució, però l'equilibri dels ossos és inestable i tot de cranis, queixades separades, dents que han saltat
cap al costat dels quals perllonga de lluny en lluny la seva cursa un os particularment esmolat. El de la barbeta recull una pelvis. —Femella
per la llengua, però abans d'enganxar-la atura el gest, torna a mirar l'os que té a les mans—. És molt allargada... —mormola—. Mireu. Abans d'adonar
capdamunt de tot de la muntera, però ara parcialment invisible sota els ossos. —Aquí no es poden trobar pelvis no humanes —diu l'altre, entossudit. —De
del fluor entren en contacte amb la matèria mineral cristal·lina dels ossos i que les unitats ultramicroscòpiques de la hidrociapatita es
gran terrabastall els obliga a alçar els ulls cap al cim de la muntanya d'ossos. L'home deu haver fet un mal pas i rodola vertiginosament entre l'espetec
Amb una mica més ho barregeu tot. Amb un gest irat, recull uns quants ossos llargs i un crani que s'escapaven cap a l'altra banda, on hi ha les peces
parell de dies, aleshores els colguen i al cap d'un any desenterren els ossos. Allí, si hi és, la podem trobar fàcilment, la mare. De tota manera
de l'indret per treure's la pelvis de la butxaca i llençar-la entre els ossos encara descoberts. El seu company li subjecta el braç, amb una mica de
això. Se n'adonaran quan facin la revisió. —Revisió? —s'admira ell—. Als ossos? —Sí. Revisió periòdica, cada deu anys. Si troben una peça sense numerar
i germanes, molt primes, com si el pèl naixés directament sobre els ossos transparents. D'altres tenen el tors nu i hi ha dones que ja només
i la dona inicia una llarga inhalació que li enfonsa les galtes fins a l'os. —Us sentiu més animada, ara? —I quan ella afirma amb el cap—: Molt
un horari de nit, celebrar conferències obligatòries, numerar els ossos dels morts, administrar justícia en una comuna, construir casernes
i hem substituït la unitat cadàver per la unitat més irreductible de l'os. És d'una lògica exemplar i us hauria d'afalagar que el vostre criteri...
i invita a cercar la unitat irreductible. Per què en lloc de numerar ossos no numereu àtoms, o partícules d'àtoms? És lògic, oi? —Es podria fer

  Pàgina 1 (de 139) 50 següents »