Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que ens fan el present de llurs magnífiques flors naturalment i sense	ostentació	; però aprèn també del card: pensa que el bé no sempre s'aconsegueix
dels pantalons per on sembla transparentar-se la carn. —No els agrada fer	ostentació	, aquí. Així els sembla que poden cargolar més la gent. —Però com?
vents (sorprenent un poc les senyores honestes, que no acostumen a fer	ostentació	d'aquestes coses), perquè ella sabia bé els esforços que li costava. El
Si les senyores parlaven d'ella, sempre deien "la pobra Maria". Aquesta	ostentació	de la seva misèria arribava a coses d'un grotesc irritant. Si en una casa
que contribuïa a posar en relleu l'esplendor d'aquella casa, sense	ostentacions	cridaneres. Tothom ajudà a engruixir la murada de calúmnies que es
converses com un bescanvi d'informacions entre col·legues? ¿O volien fer	ostentació	de llur saber? Fos quina fos la raó, mai no es feien pregar. Em recordo
d'un orgue. "Ah! Ah!" Era una exhibició de felicitat corporal, una	ostentació	de salut i de joia física. Ell estava de cara al cel. El sol penetrava
acollidora dels temples, no em feien altra impressió que la d'una	ostentació	impotent i ridícula, exhibides en la immensitat de la lliure naturalesa.
que hauria estat inútil i perjudicial per a l'èxit del llibre fer	ostentació	del meu criteri respecte a l'origen de l'home, tant més perquè no puc
manifestació és aprofitada per la burgesia ciutadana per a fer pública	ostentació	de la seva puixança econòmica. La societat alcoiana, amb els seus
poble perquè senzillament disfruta de sentir-se incomprès i de poder fer	ostentació	de lletrut entre un poble d'analfabets. L'escriptor illenc deriva així el
lluir les forces intel·lectuals davant dels altres, com si no fer aquesta	ostentació	i no voler aquest lluiment suposessin manca d'originalitat, que apart de
un art mecànic que significà la convenció literària amb una	ostentació	fins llavors desconeguda. L'escriptura flaubertiana elaborava a poc a poc
somiats tant llargament a la Vall de l'Herba Virolada. Les pompes i l'	ostentació	d'una cort fastuosa, i el foll traut de les armes, i la bellesa radiant
evidentment, un problema moral; no es tracta de prendre partit sobre una	ostentació	fatal del llenguatge; al contrari, és el llenguatge, com ho havia vist
de Rancé (d'altra banda dubtosa) en un espectacle dotat de tota l'	ostentació	de l'estil (estil d'ésser del personatge, estil verbal de l'escriptor)?
de l'or que cega les conciències: els volia dominar i aclaparar per la	ostentació	, i la torre que vareig construir va ésser tan gran i tan sumptuosa que
festes on la caritat ben ordenada s'agermanava i confonia amb la vanitosa	ostentació	de qui la feia, marxà d'aquest món tan ben proveïda de sagraments i de
entranyes, ni com trenca els ossos la massa fatiga, ni com la vanitosa	ostentació	humilia, ofèn i revolta. Però, si ets home i has tastat la vida, una hora
com és ell afable i bondadós per dintre, i li sembla escandalosa	ostentació	, i tem que les males llengües no el bescantin, potser amb raó sobrera, de
en general. Era una noble concurrència, i hauria estat d'una bella	ostentació	si haguéssim tingut un temps més clar. No hi hagué conversa. Vaig parlar
alçà el cap i badallà (d'una manera treballosa, acurada i plena d'	ostentació	), com hauria badallat si hagués volgut insultar a algun dels seus iguals.
galants s'ha permès d'encendre a son costat una pipa, muda de cadira amb	ostentació	, i es tanca ja completament en un rabiós mutisme... Mitja hora més tard,
semblen més humils i més corrents. Perquè s'ha d'advertir que aquesta	ostentació	d'intel·lectualitzar i fantasiejar les realitats externes, més que en
Procurin-se, doncs, els llibres fins a ésser suficients, però mai per	ostentació	. "Més honorable, dius, és aquesta despesa que la que es fa en vasos
ben natural, talment com és la vida de molts, fingida i arranjada per a l'	ostentació	; car la incessant inspecció de si mateix i la temor d'ésser sorprès
perquè no semblava gallardet hissat en senyal de batalla, sinó	ostentació	postissa de sentiments que a un hom li reca de no tenir. Estava de cara a
que fa pensar en les diatribes de sant Joan Crisòstom contra la falsa	ostentació	de la Basilissa. Ja és un oprobi que la creu on fou clavat Jesús, que
ço és, dels que lloen lo bo i ataquen lo dolent, no per prurit de fer	ostentació	de la propia persona, sinó circunscribint-se en el raonament. Veu's-aquí,
coses per tal de semblar generosos, que semblen procedir d'un esperit d'	ostentació	més que de la voluntat. Aquest artifici més s'apropa a la vanitat que a
Ells l'estrenen, i poc temps després es muden a una altra de no tanta	ostentació	, quedant la cambra bona com una cambra d'obsequi. Jo hi he vist passar a
propietaris que s'han volgut singularitzar amb maneres i costums de més	ostentació	, potser els mossos i llogats que s'han tornat més poc tractables i
seus coloms pirates i engegava majestuosament al vol totes les parelles,	ostentació	que li plaïa per obsequiar la venerable companyia amb l'esclat de la seva
les Violetes eren massa apassionades; les Tulipes eren massa amigues de l'	ostentació	; les Jonquilles eren massa plebees i les flors de tell eren massa petites
menys verídic. IV. No us penséssiu pas que l'he compost per fer	ostentació	d'enginy, com és costum entre els oradors. Ells, ja ho sabeu, quan
vençut l'Àfrica o pres Babilònia! Ja no cal ni parlar de quan fan pública	ostentació	d'uns versots banals i de mal gust, que fins troben qui els admiri, i es
feixuga és la cadena que els penja al coll, de manera que no solament fan	ostentació	de riquesa, sinó també de força. LVII. Els summes pontífexs, els
vents (sorprenent un poc les senyores honestes, que no acostumen a fer	ostentació	d'aquestes coses) perquè ella sabia bé els esforços que li costava. El
arreu les mateixes característiques essencials, sia entre el luxe i l'	ostentació	dels rics comerciants, dels baixàs o dels caids, sia enmig de la modesta
del cert si aquells articles eren portats penitencialment o bé a tall d'	ostentació	; però em decanto a creure que eren exhibits com a possessions preades,
En una certa ocasió que els Pinsans es trobaven aplegats, amb gran	ostentació	de forces, i mentre hom promovia, segons costum, els sentiments de
s'entesta en diferents despeses noves, cavalls i carruatges i pròdigues	ostentacions	de totes menes. Cal aturar-lo d'una manera o altra. —Voleu dir que no
hi ressaltarien, com en una medalla commemorativa, els mecenatges, les	ostentacions	de la riquesa i del poder o les nobles testes dels Cardona que estimaren
del segle XVIII no gens menyspreable, podrem, sense vana	ostentació	ni hipèrbole, adornar el quadre amb alguns llorers més. Considerant en
Fins rebaixant molt el valor erudit de la petita obra, creiem que aquesta	ostentació	a favor de la cultura francesa a mig segle XVIII, en un clergue
s'estilés amb la clara i senzilla precisió —amb la manca de vanitat i	ostentació	pròpies de la ciència veritable— amb què ell es va expressar i obrar.
amb fe i amor. Les botigues d'adroguer i de fideuer en feien especial	ostentació	, ornamentant-la amb flors i lluminària el dia de la festa. És curiós de
altre, a veure quina es presentava més ricament habillada i amb major	ostentació	, de manera que alguns anys aquesta festa havia donat motiu per a fer
a qui plau per a gaudi de xics i grans, cada any en aquesta diada, fer	ostentació	de llur enginy i bon gust, cada dia més perfeccionat en la construcció
estampat sobre fulls de suro, en dos volums, veritable	ostentació	editorial que li valgué universal renom. Dedicat gairebé exclusivament a

Pàgina 1 (d'11)

50 següents