×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb ostentar |
Freqüència total: 1019 |
CTILC1 |
| vedelleta que volien mostrar a l'amo: era d'un color de canyella fosc i | ostentava | una blanca estrella en un costat del front. Mirava amb els seus ulls | | torrat pel sol i l'aire del mar, uns ulls blaus clars i somrients, i | ostentava | una espessa barba que començava ja a blanquejar. El vell cridava el seu | | i les quatre parets, seques i pelades, d'un color de ciment pòrtland, | ostenten | a penes quatre anuncis de beguda: un de Sidney, un de San | | Tots els barrets més d'estanya-paelles, més suats i més foradats, | ostenten | pomposament les corones i els tortells fets amb unes flors irresistibles. | | en aquest moment entre nosaltres. En l'acte que anem a celebrar tu pots | ostentar | la representació del Cel. Així la cerimònia serà més solemne. Abel!... | | Frederic; però ell no hi veia res més que la intimitat amb una dona que | ostentava | una certa història i que no es podia catalogar entre les entretingudes | | món i exercint una carrera, com duent aquelles quatre punxes negres que | ostenten | al cap els jesuïtes. Ferran no es volia donar; protestà encara, va fer | | de rebre dignament els nuvis, com escau al bon nom dels Muntanyola que | ostenta | el germà segon, afavorit amb l'heretatge, puix que el fill gran morí | | ex-estudiant de capellà, cap de colla d'un grup de minyons arriscats que | ostenten | el títol de solters a les targetes de visita, per fer esgarrifar les | | li estranya que el maniquí amb cotilla que ha entrevist a l'aparador, s' | ostenti | tan tapat dins unes robes balderes. —És que quan van dur-lo de Barcelona, | | feminitat inútil. I Laura, amb l'egoisme inconscient de les persones que | ostenten | pel món la bellesa i la gràcia, no pensa que Teresa, malgrat la crosta de | | vellut i les joies entelades de la seva mare, gaudia de la satisfacció d' | ostentar | l'opulència de la casa davant les enveges que endevinava per sota les | | a Mallorca amb uns companys molt divertits; i Teresa va tenir el goig d' | ostentar | la representació del Muntanyola en un acte tan bell. Va anar-se'n de les | | de la Diputació de Barcelona, prop de la porta del carrer del Bisbe, | ostenta | una escena esculpida, que es pot datar vers l'any 1418, en la | | d'Anatòle France i de Zola, la de la Revolució i de Voltaire i de Diderot | ostentava | aquells monuments dalt a les muntanyes. Llavors jo ignorava la força dels | | sentir perfectament. ¿Això és una República democràtica, i els francesos | ostenten | a la seva bandera els lemes de Fraternité, | | —Naturalment! Aquest procés ha portat a una ciència que ja no | ostenta | la contradicció flagrant entre l'experiència de la vida diària i la | | era sacerdot. Crec que aquesta és la primera manifestació de timidesa que | ostenta | . Ell diu que sent vocació per la carrera eclesiàstica i a divuit anys el | | la matemàtica sense representació espacial. En canvi la Biologia encara | ostenta | aquesta modalitat descriptiva que és una forma inferior de la ciència que | | art perquè puguem bastir-hi brillants palaus. El Cel, ¿què més | ostenta | ? Fins el nostre element aquests suplicis podran | | el que vol, amb fets, fins que jo sàpiga allò que ets tu, que | ostentes | doble forma, i sàpiga per què, tot just em veies per | | i de graus i d'ordres; o en llurs tissús espurnejants | ostenten | blasons de sants records, eminentíssims actes d'amor | | esfereí, llançant-se de l'altura, dos ocells que | ostentaven | gaies plomes, davant d'Eva; baixat de la muntanya, | | una imatge la custòdia de la qual recau en el claver major. Els clavers | ostenten | , en certa manera, la representació de la confraria en els moments en què | | senyor i és elegit un any per l'altre per una junta de persones que han | ostentat | aquest càrrec. Ésser caixer senyor és un fet important en la vida d'un | | i el guarní amb una banda tricolor. Des de fa set o vuit anys el càrrec l' | ostenta | el "general" Paco. I des de l'any passat el seu noi gran li empeny el | | segons aquest concepte, i amb tant de dret com els castellans a | ostentar | el gentilici comú. En els segles XVI i XVII abunden els | | llaminer la coca ensucrada; roses en el puny del senyor presumit, que les | ostenta | amb el mateix entonament que l'atxa pel Corpus; roses en el braç molçut | | entre dos rocs! l'altra esberlada per desengany, desfent-se en llàgrimes, | ostentant | la marca cruenta de l'amor, d'una passió desesperada, santa i noble | | rosades; els seus pensaments eren un vol de colomes blanques. Lluïseta | ostentava | ja l'anell de prometatge: un brillant com un cigró que enlluernava tota | | del meu pols no m'ho destorba. Allà d'enllà obiro serres i més serres | ostentant | llurs carcanades ossudes rublertes de bosc a banda i banda. Tombo un coll | | sorollat. Pereda Mestre obrer. Cal ésser amarat de tradició racial per | ostentar | amb dignitat la senyoria d'aquest títol. Racialment castellà, Pereda | | o el vestit civil, de cerimònia, digne i ben tallat. Damunt ells | ostentarà | vanitosament les seves condecoracions, i a la llunyana Maó d'on va | | d'atravessar a raig de vol; aleshores que tots ells, quasi improfanats, | ostentaven | totes les setineses i vellutors naturals a llur plomatge, i semblava que | | com si diguèssem al cim del pinyó d'una façana, era polit com un xarol i | ostentava | un vidre més immaculat que el del monocle d'un elegant. La lona de la | | de soleiada; i, per damunt del barri carnestolenc la Girona solemnial | ostenta | sense desentonament les seves dues notes més artístiques i severes. Sí, | | a la galeria: té carrers amb casetes més o menys sud-americanes, que | ostenten | un petit jardí i amaguen un gramofon, i té carrers que no són sinó les | | realment, un poble, malgrat el pompós títol de "chef de village" que | ostenta | l'únic pare de família que l'habita. És un petit clos al mig del bosc; | | per gent menestrala. En una d'elles, el reixat arran de la vorera, | ostenta | , al peu de la portella del mateix, un rètol suggestiu: "No entréis | | de caràcter. No: els accessoris de professió, el medi habitual, en què s' | ostenti | i campegi la figura, han de considerar-se com el complement del | | li féu alta la testa i la hi col·locà damunt un coll flexible. Després, | ostentant | els signes, sis al dia i sis a la nit, no va deixar cap part seva sense | | d'Afareaitú, autoritat indígena del districte —majestuós, monumental, | ostentant | dignament les deformacions característiques del fefè, malura | | i durant l'auge de la doctrina liberal el nom dels automòbils comença a | ostentar | el nom de qui els fabrica i els ven: el cas de l'americà Ford és | | el signe esdevingut nacional amb els orígens històrics de la nació que l' | ostenta | . Tanmateix, tot ens porta a creure que el mitograma de les quatre barres | | són casuals els personatges mitològics representats, ni els atributs que | ostenten | , o l'anècdota en què es veuen implicats en el cas dels entremesos. Ara | | tancada, els gossos hi passaven per sota. A guisa d'amulet, aquesta porta | ostentava | una flor de carlina i unes potes d'esparver encreuades. Els brancals eren | | hem de dir que el retrat de Pau Claris que el Municipi de Barcelona | ostenta | a la Galeria de Catalans il·lustres, que és una galeria que conserva la | | o sigui el que la llegenda diu i el que la llegenda ignora, Catalunya | ostenta | aquesta bandera barrada que avui, partida per la meitat, és la bandera | | del nostre artista tindria una fesomia diametralment oposada a la que | ostenta | en el moment present. Aquesta afirmació no és gratuïta, per tal com Dalí | | títols de "Pobre madre" o "Madre bendita" que | ostentaven | les "Primeres medalles" d'antany. Sí, és veritat. I, en ambdós |
|