Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

vedelleta que volien mostrar a l'amo: era d'un color de canyella fosc i	ostentava	una blanca estrella en un costat del front. Mirava amb els seus ulls
torrat pel sol i l'aire del mar, uns ulls blaus clars i somrients, i	ostentava	una espessa barba que començava ja a blanquejar. El vell cridava el seu
i les quatre parets, seques i pelades, d'un color de ciment pòrtland,	ostenten	a penes quatre anuncis de beguda: un de Sidney, un de San
Tots els barrets més d'estanya-paelles, més suats i més foradats,	ostenten	pomposament les corones i els tortells fets amb unes flors irresistibles.
en aquest moment entre nosaltres. En l'acte que anem a celebrar tu pots	ostentar	la representació del Cel. Així la cerimònia serà més solemne. Abel!...
Frederic; però ell no hi veia res més que la intimitat amb una dona que	ostentava	una certa història i que no es podia catalogar entre les entretingudes
món i exercint una carrera, com duent aquelles quatre punxes negres que	ostenten	al cap els jesuïtes. Ferran no es volia donar; protestà encara, va fer
de rebre dignament els nuvis, com escau al bon nom dels Muntanyola que	ostenta	el germà segon, afavorit amb l'heretatge, puix que el fill gran morí
ex-estudiant de capellà, cap de colla d'un grup de minyons arriscats que	ostenten	el títol de solters a les targetes de visita, per fer esgarrifar les
li estranya que el maniquí amb cotilla que ha entrevist a l'aparador, s'	ostenti	tan tapat dins unes robes balderes. —És que quan van dur-lo de Barcelona,
feminitat inútil. I Laura, amb l'egoisme inconscient de les persones que	ostenten	pel món la bellesa i la gràcia, no pensa que Teresa, malgrat la crosta de
vellut i les joies entelades de la seva mare, gaudia de la satisfacció d'	ostentar	l'opulència de la casa davant les enveges que endevinava per sota les
a Mallorca amb uns companys molt divertits; i Teresa va tenir el goig d'	ostentar	la representació del Muntanyola en un acte tan bell. Va anar-se'n de les
de la Diputació de Barcelona, prop de la porta del carrer del Bisbe,	ostenta	una escena esculpida, que es pot datar vers l'any 1418, en la
d'Anatòle France i de Zola, la de la Revolució i de Voltaire i de Diderot	ostentava	aquells monuments dalt a les muntanyes. Llavors jo ignorava la força dels
sentir perfectament. ¿Això és una República democràtica, i els francesos	ostenten	a la seva bandera els lemes de /Fraternité, Liberté\ i
—Naturalment! Aquest procés ha portat a una ciència que ja no	ostenta	la contradicció flagrant entre l'experiència de la vida diària i la
era sacerdot. Crec que aquesta és la primera manifestació de timidesa que	ostenta	. Ell diu que sent vocació per la carrera eclesiàstica i a divuit anys el
la matemàtica sense representació espacial. En canvi la Biologia encara	ostenta	aquesta modalitat descriptiva que és una forma inferior de la ciència que
art perquè puguem bastir-hi brillants palaus. El Cel, ¿què més	ostenta	? Fins el nostre element aquests suplicis podran
el que vol, amb fets, fins que jo sàpiga allò que ets tu, que	ostentes	doble forma, i sàpiga per què, tot just em veies per
i de graus i d'ordres; o en llurs tissús espurnejants	ostenten	blasons de sants records, eminentíssims actes d'amor
esfereí, llançant-se de l'altura, dos ocells que	ostentaven	gaies plomes, davant d'Eva; baixat de la muntanya,
una imatge la custòdia de la qual recau en el claver major. Els clavers	ostenten	, en certa manera, la representació de la confraria en els moments en què
senyor i és elegit un any per l'altre per una junta de persones que han	ostentat	aquest càrrec. Ésser caixer senyor és un fet important en la vida d'un
i el guarní amb una banda tricolor. Des de fa set o vuit anys el càrrec l'	ostenta	el "general" Paco. I des de l'any passat el seu noi gran li empeny el
segons aquest concepte, i amb tant de dret com els castellans a	ostentar	el gentilici comú. En els segles XVI i XVII abunden els
llaminer la coca ensucrada; roses en el puny del senyor presumit, que les	ostenta	amb el mateix entonament que l'atxa pel Corpus; roses en el braç molçut
entre dos rocs! l'altra esberlada per desengany, desfent-se en llàgrimes,	ostentant	la marca cruenta de l'amor, d'una passió desesperada, santa i noble
rosades; els seus pensaments eren un vol de colomes blanques. Lluïseta	ostentava	ja l'anell de prometatge: un brillant com un cigró que enlluernava tota
del meu pols no m'ho destorba. Allà d'enllà obiro serres i més serres	ostentant	llurs carcanades ossudes rublertes de bosc a banda i banda. Tombo un coll
sorollat. Pereda Mestre obrer. Cal ésser amarat de tradició racial per	ostentar	amb dignitat la senyoria d'aquest títol. Racialment castellà, Pereda
o el vestit civil, de cerimònia, digne i ben tallat. Damunt ells	ostentarà	vanitosament les seves condecoracions, i a la llunyana Maó d'on va
d'atravessar a raig de vol; aleshores que tots ells, quasi improfanats,	ostentaven	totes les setineses i vellutors naturals a llur plomatge, i semblava que
com si diguèssem al cim del pinyó d'una façana, era polit com un xarol i	ostentava	un vidre més immaculat que el del monocle d'un elegant. La lona de la
de soleiada; i, per damunt del barri carnestolenc la Girona solemnial	ostenta	sense desentonament les seves dues notes més artístiques i severes. Sí,
a la galeria: té carrers amb casetes més o menys sud-americanes, que	ostenten	un petit jardí i amaguen un gramofon, i té carrers que no són sinó les
realment, un poble, malgrat el pompós títol de "chef de village" que	ostenta	l'únic pare de família que l'habita. És un petit clos al mig del bosc;
per gent menestrala. En una d'elles, el reixat arran de la vorera,	ostenta	, al peu de la portella del mateix, un rètol suggestiu: "No entréis
de caràcter. No: els accessoris de professió, el medi habitual, en què s'	ostenti	i campegi la figura, han de considerar-se com el complement del
li féu alta la testa i la hi col·locà damunt un coll flexible. Després,	ostentant	els signes, sis al dia i sis a la nit, no va deixar cap part seva sense
d'Afareaitú, autoritat indígena del districte —majestuós, monumental,	ostentant	dignament les deformacions característiques del fefè, malura
i durant l'auge de la doctrina liberal el nom dels automòbils comença a	ostentar	el nom de qui els fabrica i els ven: el cas de l'americà Ford és
el signe esdevingut nacional amb els orígens històrics de la nació que l'	ostenta	. Tanmateix, tot ens porta a creure que el mitograma de les quatre barres
són casuals els personatges mitològics representats, ni els atributs que	ostenten	, o l'anècdota en què es veuen implicats en el cas dels entremesos. Ara
tancada, els gossos hi passaven per sota. A guisa d'amulet, aquesta porta	ostentava	una flor de carlina i unes potes d'esparver encreuades. Els brancals eren
hem de dir que el retrat de Pau Claris que el Municipi de Barcelona	ostenta	a la Galeria de Catalans il·lustres, que és una galeria que conserva la
o sigui el que la llegenda diu i el que la llegenda ignora, Catalunya	ostenta	aquesta bandera barrada que avui, partida per la meitat, és la bandera
del nostre artista tindria una fesomia diametralment oposada a la que	ostenta	en el moment present. Aquesta afirmació no és gratuïta, per tal com Dalí
títols de "Pobre madre" o "Madre bendita" que	ostentaven	les "Primeres medalles" d'antany. Sí, és veritat. I, en ambdós

Pàgina 1 (de 20)

50 següents