Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
ovella F 2124 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb ovella Freqüència total:  2124 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

s'escoltaven clams d'innocents atropellats que fugien en la nit com ovelles sense pastor davant la presència del llop, i els pobles gemegaven com
duu esclops, un sarró de cuiro, un bastó amb un vit de bou. Entre les ovelles van, amb pas incert, uns xaiets de pocs dies. Fa un cel enteranyinat; a
Algú cremava herba en un camp. Veus d'infant, al lluny; belar greu d'ovella i veus febles d'anyell; notes ràpides d'un pigot; xiular d'una merla... I
llunyans i simultanis, canten un rossinyol i un cucut. Gran ramat d'ovelles al pujol, davant de casa. Corren carena enllà, entre densos bels i dring
real de llur força a Espanya). A la tarda anem a la font de Vilarmau. Ovelles a contra sol entre els pollancres. Faigs tendres, d'espès fullatge.
i pollancres, davant els majestuosos noguers del prat. Esquelles, ovelles, pastors. 7 agost. Voldria dir l'encís, l'èxtasi
però alegre i viu, dels pardals. Alguna veu de dona, algun belar d'ovella, un lleu fumerol blau entre les pomeres arraulides... I, lluny, el llom
davant la finestra del seu dormitori, i preguntà de quin pastor eren les ovelles. Ha fet un matí tebi i claríssim. Entre les muntanyes hi havia espessos
vora l'estable dels masovers i al pati de casa. Han mort a trets una ovella que pasturava i, un cop escorxada, l'han penjada a la reixa del pati. A
de la terra Molts amics té a la taula Déu, pocs a la Creu Abella o ovella o església si vols riquesa. Fes com l'abella que porta la mel a la boca i
jo havia oblidat el nom del llop; ho pregunto al pare i em contesta: ovella. I ara ja no miro prim. Si no sé un nom l'improviso... ¿Saps aquell
pas del vent del nord, és que hi romanen bèsties: la ferum de l'ovella callada en el silenci, i aquell caliu que tira
en les carenes. Baixant cap a les corts, una estesa d'ovelles esgraona la serra, i se'n duu un fil de llum
pel govern del rusc humà. Hi hagué pobres i rics, les ovelles foren toses; ressonaren els repics en les forges
Tot el Carmel, florit de meravelles, remorejava de milers d'ovelles i cabres de la hisenda de Nabal. Eren els jorns
Ara he de pendre el pa, l'aigua i el vi, la carn de mes ovelles, la vianda dels tonedors, per a donar-ho tot... a qui?
quelcom s'esqueixa, arrabassat de rel! —Jo, guardador d'ovelles, que he dormit amb el cap sobre el pallús, i en el
Les cançons llunyanes ja s'han extingit; picarols d'ovelles sonen dins la nit. Si qualcú camina pel vell carreró,
vores els caminants pausats i els lents ramats de les ovelles. Sents com, tranquil·les, davall tos ponts passen les
terminant. "Allí va nàixer un infant meravellós, que sabia dibuixar una ovella del natural". Perquè açò era, en efecte, el fet decisiu, el fet
algú —i més encara quan aquest algú era un infant— que sabia dibuixar una ovella del natural. La cosa podria semblar-nos insignificant, avui; aleshores,
El Cimabue, que anava camí de Bolonya, veié el nen dibuixar les seues ovelles sobre una pedra, i en quedà estupefacte. ¿No era allò, la plàcida atenció
XIII? Giotto, fill de Bondone, de Vespignano, sabia dibuixar una ovella del natural, i l'art de la pintura, en conseqüència, "començà a
voluntat Començava, en un mot, a ésser possible dibuixar una ovella del natural. El cas és, si hem de creure un bon sector dels historiadors
Són pocs els pintors actuals que saben, que sabrien dibuixar una ovella del natural. Em referesc als grans pintors, als indiscutibles. Fins a tal
que assumien, per herència, de la religiositat gòtica. Saber dibuixar una ovella del natural no suposava concedir a l'ovella que es dibuixava, ni a
gòtica. Saber dibuixar una ovella del natural no suposava concedir a l'ovella que es dibuixava, ni a l'ovella dibuixada, un valor estètic, menys encara
del natural no suposava concedir a l'ovella que es dibuixava, ni a l'ovella dibuixada, un valor estètic, menys encara un valor òntic, autònom. El
Giotto, naixia Leonardo de Vinci. El primer únicament sabia dibuixar una ovella del natural; el segon afirmà allò de "la pittura è cosa
Bellesa, creença Però el Giotto —vull insistir-hi— "sabia dibuixar una ovella del natural": els artistes del Renaixement ja volen, doncs saben,
saben, dibuixar les coses del natural. ¿I qui s'agenollaria davant una ovella? Ni tan sols el Giotto, tan franciscà. Així com l'ètica medieval exigia
set setmanes, que és la millor edat per a vendre la lletigada, o que les ovelles de la rabera portaren avant les cegalles, o bé que el mamonet ixquera de
monxàvenes, plats de codonyat i de quallada si és temps de munyir les ovelles, plats de mel i d'arrop, rotllos, bescuits, corets, mostatxons... i
a fer pastes i pa, una engerra d'oli, un grapat de lliures de mel, unes ovelles de lleit ben grassa, un sac de sucre, uns cistells d'ous, uns tonells
roba. [(Pausa)] [(Carinyosament.)] En cambi jo que 't serveixo com ovella carinyosa, y per salvar al teu pare esposo ma vida y honra solts obtinch
mana. Julia. ¿Y es un pare quí demana que guardi 'l llop á la ovella? Jo comprench que no hem d' estar gayre temps aquí Manresa. Vos francés y
a comprar les postres. Despertaré l'admiració que provoca el retorn de l'ovella esgarriada. Les ànimes petites són tan sensibles a les escenes de
parroquial i en l'angúnia que li havien fet, plantades en la molsa, unes ovelles de pota ferrissa, més altes que els pastors que, amb l'alforja al coll,
els nostres murs, donaré ordre que qualsevol que et trobi t'abati com una ovella ronyosa. [Se'n va, seguit dels seus guàrdies. La multitud desfila
amb tancar-lo en una masmorra. Un home lliure en una ciutat és com una ovella ronyosa en un ramat. Contaminarà tot el meu reialme i anorrearà la meva
que em pogués donar ordres. Júpiter. —I bé, ¿he d'admirar l'ovella que la ronya ha separat del ramat o el llebrós confinat al seu llatzeret?
part del meu ramat, pasturaves l'herba dels meus camps entre les meves ovelles. La teva llibertat és una ronya que fa picor, un exili. Orestes.
reviuen i de nou canten els ocells i expressen les ovelles amb bels llur alegria que retruny per les valls i les
Reanimà els caiguts; talment ramada de cabridells o ovelles temoroses que la por arremolina, va menar-los,
la seva matriu la immensa còrpora; surten belant, llanoses, les ovelles com plantes; entre mar i terra, ambigus, l'escatós
agradívola que el perfum del fonoll o la mamella de l'ovella o la cabra quan degoten, a sol baix, de la llet que van
bous i vaques pasturadors, o bé ramats llanosos, ovelles amb llurs xais, damunt la plana, llur botí; i els pastors,
seguretat. El pastor. —El meu sopar és a punt, he munyit les ovelles. He posat el forrellat de la cabana, està encesa la llar. I tu pots
—. Com camina, la mala pècora! Com remena, plaf!, plaf!, com les ovelles que tenen la cua tota grassa!... Van caure dues o tres gotes, el cel
amb veu efeminada—, bona gent, la vídua, la Surmelina, ha perdut la seva ovella. Al qui la trobi, cinc litres de vi de trobadures! —Fot el camp, doneta!

  Pàgina 1 (de 43) 50 següents »