Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ram de flors i en el curs del trajecte Urquinaona-Galceran Marquet s'ha	oxidat	, s'ha convertit en un rebrec, en una porqueria... —Tu! En l'abraçada de la
liquidació), àcid (àcida), òxid (	oxidar	), etc., i en certes paraules com alcaid, almud, assud, fluid, fred, sud
l'obra viva el casc era daurat, talment. L'aigua del mar, però, cuitava a	oxidar	-les i ben aviat allò que els revestia era el verdet. Heus ací
els àcids originals de la molècula grassa, oleic, esteàric i palmític, s'	oxiden	i es converteixen en àcids caproic, butíric, fòrmic, propiònic, acètic,
en forma de glòbuls, sal ferrosa, etc., és transportada als pulmons per a	oxidar	-se i demprés les venes esparcir-les metòdicament per tot el còs a fí de
Si no fóra pel fèrro, nostres glòbuls al passar pels pulmons no s'	oxidaríen	, ni els nostres músculs se contrauríen si els faltara potassa, ni'ls
una xarxa de 150 metres de vasos, portadors de sang, que hi va a	oxidar	se per a ser novament útil; fent-se arterial, ab lo contacte del oxígen
que acabém de trobar vinguda als pulmons a regenerarse, a cremarse, a	oxidar	se i qui de negre s'en passá a vermella tot d'una que la tocá l'oxígen
trovat que fugía dels pulmons ab la sang ja arterial, ab la sang ja	oxidada	per l'oxígen fixat en la coberta dels seus globuls rojos, qu'integran la
de combinar-se químicament, ab materias hidro-carbonadas, cremant-las,	oxidant	-las, donant per a resultat aquestas cremas, la formació d'un gas molt
reduïts, mentre que hi ha gran nombre de substàncies, en canvi, que són	oxidades	en una combustió més o menys completa. En la primera fase de la
d'hidrogenacions o d'hidròlisis. Aquests productes són generalment	oxidats	en el segon moment dels processos de la desassimilació. Un exemple entre
es decolora transformant-se en el seu cromogen, i quan aquest cromogen s'	oxida	retornant l'hidrogen fixat, regenera el blau; els teixits dels animals
l'oxigen, o bé si, com cregué Wieland, activen els materials a	oxidar	, especialment l'hidrogen. L'activació de l'oxigen molecular, sobretot,
capilars no específiques farien decréixer l'estabilitat dels materials a	oxidar	. La presència de molècules en estat col·loïdal ajudaria l'acció de
òxido-reductores dels teixits. És coneguda la facilitat amb què són	oxidades	en l'organisme substàncies que, en canvi, ho són insuficientment en el
és, en efecte, la presència d'un fenol. La diastasa necessària per a	oxidar	un sistema de polifenols, és una deshidrasa en el sentit de
Meyeroff, per altre costat, demostrà que l'àcid tioglicòlic	oxida	certs àcids grassos no saturats, i posteriorment s'han vingut descobrint
manera, per intervenció de les peroxidases i catalases, aquell peròxid	oxida	determinades substàncies. L'anticatalasa promouria precisament la
de cada cinc molècules d'àcid làctic que desapareixen del múscul, una és	oxidada	i les altres tornen a formar glicogen per síntesi. La relació glicogen
i Beldas © o bé, intervenint l'aldehidasa, s'	oxida	i forma àcid acètic. © L'oxidació i la reducció es poden
que, com tots els compostos aromàtics, sempre són més difícils d'	oxidar	en l'organisme que els àcids de cadena lineal. L'alcaptona, de la mateixa
cremar i que s'elimina per l'orina i per l'aire expirat. © Que s'	oxidi	l'àcid ß-oxibutíric o que es redueixi o descarboxili el diacètic és
zinc o de coure. Els de zinc, més econòmics, no són mai tan perfectes i s'	oxiden	molt aviat. El coure es presta molt més al treball del gravador i és de
de la sang (50-70 per 100), i que el tumor també per	oxidar	el remanent de glicosa necessita tot el © circulant, calia
transformacions desconegudes, una part del sucre que ha desaparegut s'ha	oxidat	i l'altra part ha estat transformada en glucogen. En una paraula, una
fins a esdevenir inútil. La fusta es podreix o es corca; el ferro s'	oxida	, desapareix. En canvi, el ciment armat augmenta constantment la seva
la seva calç corresponent. La resistència dels metalls nobles a deixar-se	oxidar	l'explicaven d'una manera molt simple. D'acord amb llurs concepcions,
comprovat repetidament, sense cap dubte, que els metalls, en ésser	oxidats	, o sigui, en ésser convertits en calçs, augmentaven de pes. Aquest
metalls es reduí a la seva oxidació. De moment no saltà a la vista que	oxidar	un cos és cremar-lo; la lentitud amb què es verificaven, precisament, les
representava un guany d'oxigen (com el que fixaven els metalls en	oxidar	-se); la reducció era el fenomen invers. Ara els termes han quedat
llargues, especialment quan hom voldrà expressar si el metall ha sigut	oxidat	a l'aire, si ho ha sigut per detonació amb el nitre, o per l'acció dels
àcid, la primera condició per a que s'hi pugui disoldre és que s'hi pugui	oxidar	, cosa que no pot fer sinó prenent oxigen a l'àcid o a l'aigua amb què
sulfúric, és gas àcid sulfurós o gas hidrogen, segons que el metall s'	oxidi	a expenses de l'àcid sulfúric o de l'aigua. Hom veu fàcilment que essent
metàliques es disolen sense efervescència en els àcids quan han sigut	oxidades	abans de la disolució. Hom comprèn que aleshores, no tenint-se d'oxidar
oxidades abans de la disolució. Hom comprèn que aleshores, no tenint-se d'	oxidar	el metall, no té tendència a descomposar l'àcid ni l'aigua; no deu
els presenta a aquest àcid en llur estat metàlic; però si abans hom els	oxida	de una manera qualsevol, esdevenen molt solubles, i la disolució es fa
parles civilitzades, com corc que tot ho destrueix, com rovell que tot ho	oxida	, —© ©; se pot curar d'un cop d'espasa, mes no un cop de llengua
fixació del nitrogen atmosfèric o de l'amonificació i excreció pot ésser	oxidat	a nitrit © per l'acció de certs microorganismes, com és ara
microorganismes, com és ara nitrobacter, el nitrit pot ésser	oxidat	a nitrat ©. L'amoníac i els nitrats són els compostos
del Sol. Respiració. És el procés que permet a les cèl·lules d'	oxidar	certs compostos orgànics per obtenir l'energia que necessiten per a
per la cèl·lula tant com a resultat de la fotosíntesi com quan s'	oxiden	les molècules orgàniques, era emmagatzemada en certs enllaços químics.
molt utilitzat però molt discutit. Correspon a l'oxigen necessari per a	oxidar	la matèria orgànica present en una mostra d'aigua per l'acció dels
És una determinació de la matèria orgànica present en una mostra i que és	oxidada	en un medi àcid pel dicromat potàsic (un agent oxidant molt fort).
normalment roman present en l'aigua molt poc temps, ja que ràpidament és	oxidat	a nitrat. És un indicador de pol·lució passada, puix que correspon a les
combustió, però, és permanent. A les capes baixes de l'atmosfera es pot	oxidar	, i aleshores es transforma en anhídrid: Junge ha calculat que la
a les cèl·lules i que normalment són destinades a aquest procés, s'	oxiden	al contacte de l'aire i prenen el color vermell característic, idèntic al
contrari pot donar-se el cas que, traspassant el paper de seda, formi en	oxidar	-se una capa xarolada, insoluble, que escup l'aigua i qualsevol altre
pot ésser el coure, però té l'inconvenient que la capa superficial s'	oxida	per l'acció de l'aire després d'haver estat sotmesa a l'elevada
feia molt probable la seva destrucció; d'altra banda, l'oxigen de l'aire	oxidava	aviat el metall. Més tard, va tancar-se el filament dins una bombeta de

Pàgina 1 (de 5)

50 següents