 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb pànic |
Freqüència total: 778 |
CTILC1 |
| de multiplicar-se i d'exasperar-se en el clima d'odi, de relaxació i de | pànic | que aleshores es produeix. La xifra de víctimes, el volum dels danys i la | | i ben aconsellats. Res en ell no ens incita al somni, a la mística ni al | pànic | , com s'esdevé amb les estepes desolades, amb les muntanyes | | té un no sé què de planyívol i catastròfic, és una mena d'obscur | pànic | tranquil. 29 abril. Arribo a Barcelona al matí, amb la | | sentim explosions llunyanes en direcció a Barcelona. Tothom parla amb | pànic | de la freqüència dels bombardeigs. Dinem a Vilarmau l'avi, la Fina i jo. | | alemanya i que tenen tots els ponts minats. A París —diu— hi ha veritable | pànic | : ell ha vist repartir sacs de sorra i caretes antigàs. Sembla que | | dit: /Buenas noches\. Tornant del poble, passo uns moments de | pànic | . Un moro m'atura vora can Vinyes, i no es vol creure que vinc de buscar | | i les ungles altes, la cara vermella de bufetades escadusseres i de | pànic | cerval. —El matareu... —sent encara. I la dona crida i riu alhora amb un | | tots i reien referint els sustos i les corregudes, amb els | pànics | i els desordres que provocaven. Aquesta vegada, doncs, entre aquestes | | tots hi prenien una mica de part, perquè a tothom agradava de posar el | pànic | al veí, despertar temors. Es tractava, sobretot, de fets de temps | | ressuscitaven a cada nova ocasió i formaven aquella atmosfera fosca i de | pànic | que portava amb ell el mal. A la taula del racó parlava ara Joan Manta. | | panís cruixien i es rompien. Borra, veient-lo acostar-se, fou pres d'un | pànic | sobtat i es llançà a córrer amb un impuls irreprimible. Portava la falç a | | que arriba d'Europa o d'Amèrica es crea a la primeria d'ésser a Tahití el | pànic | a les malalties. Tothom parla del perill i tothom us vol donar consells i | | ha cames que semblen l'anunci dels /Michelin\, i això explica el | pànic | dels europeus. A Tahití i a les illes de la Societat no hi ha ni una gota | | sol? ¿Que potser teniu cames per a enfilar-vos als cocoters? No sentiu un | pànic | terrible als corals del lagon? ¿No sou inepte per a anar a pescar | | dir sincerament que quan em vaig veure sota la dutxa em va agafar un cert | pànic | . Del pestilencial abisme pujava un vol de mosquits, afamats com panteres, | | aquesta bella marxa. Des de llavors el neguit, la intransigència, el | pànic | social, provocaren grans i petits conflictes partidistes. El moderantisme | | i quatre àngels senzills, tots amb espases.)] Eva. [(Amb | pànic | .)] Els àngels! Tenia raó el diable! [(Els quatre àngels resten | | una eina i s'ha abalançat sobre Abel, el qual ha llançat un crit de | pànic | i ha fugit com un llamp, perseguit per Caín que ha cridat:)] | | Va tenir mala sort. Quan era pres, un dia es va aixecar el gran | pànic | . Eren a Salou. Els italians. Ja havien desembarcat. | | el rellotge amb por. En una situació com la de Frederic sempre fa un cert | pànic | comprovar l'hora exacta; es necessita un impuls per fer cara a la | | al coll. Iniciar qualsevol negociació amb la seva ex-amiga li produïa un | pànic | explicable, perquè Rosa Trènor, suposat el cas que acceptés res de | | manca de pagament. Però si això li semblava horrible, li feia tant o més | pànic | l'entrevista amb el seu pare. La quantitat acceptada era prou respectable | | costum, i Antoni Mates en sentir la veu de Guillem va tenir un instant de | pànic | , de pànic horrible, que va dissimular com va poder. La veu del xicot li | | Antoni Mates en sentir la veu de Guillem va tenir un instant de pànic, de | pànic | horrible, que va dissimular com va poder. La veu del xicot li havia | | llum, ell es trobava en un estat... No, el cotonaire era víctima d'un | pànic | gratuït; era impossible, absolutament impossible. Guillem de Lloberola... | | aquestes consideracions havien estat fetes en menys de tres segons. El | pànic | ja havia passat. —Jo no tinc el gust de conèixer personalment el senyor | | meitat d'aquest diàleg, anava pressentint una catàstrofe. El llampec de | pànic | inicial, s'havia reproduït en dues o tres paraules de Guillem; a mesura | | davant d'un públic escollit, en moltes famílies de Barcelona hi hagué un | pànic | com aquells de la Borsa. L'escàndol fou sublim. Avui dia, encara hi ha | | El Baró l'hi lliurà amb una relativa dignitat tenint en compte el | pànic | i la ràbia que el consumien. Al cap de poc temps Guillem tornà a apretar, | | que tenia al seu costat, per comprendre un cas d'aporrinament, un cas de | pànic | tan agut, tan indefens, com el que torturava el Baró. Antoni Mates anà a | | de produir-se el Baró de Falset, i potser algun detall especial del | pànic | , perquè Guillem de Lloberola no havia utilitzat cap de les armes que | | el que li passà al Baró de Falset; no recordà cap veu, no sentí cap | pànic | , perquè allén que en les dues aventures vergonyoses en les quals Guillem | | canvi, els homes, més que sensació d'angúnia i de fàstic, van sentir un | pànic | veritable. Aquell homenot inofensiu els feia por, una por que els privava | | bueno..." Després el canonge Claramunt també participà del mateix | pànic | , i aquest pànic va ser causa perquè iniciés una reconciliació, a la qual | | Després el canonge Claramunt també participà del mateix pànic, i aquest | pànic | va ser causa perquè iniciés una reconciliació, a la qual don Tomàs no | | Portell explicava com el Marquès de Puigvert, un dels que agafà més | pànic | , volia passar una quantitat importantíssima, entrant a França pel cantó | | si de l'escala estant sentia parlar castellà dalt de casa, m'entrava un | pànic | terrible suposant que el mestre havia anat a casa a fer queixes de mi. | | sentit incapaç de lluitar, de guanyar-me l'existència. Era una mena de | pànic | davant el demà, com si, de sobte, hagués de trobar-me indefens al mig del | | de misèria i de fam. Ella m'ha encomanat les seves temences, els seus | pànics | , que s'han aguditzat en veure que jo no sentia l'afany del diner ni | | pels meus somnis i defalliments d'artista. Vaig sentir greument aquest | pànic | els primers dies de trobar-me a Barcelona, potser perquè m'empenyien a | | empal·lidia. Tot era balbucejar o fer magarrufes. Era un moment de | pànic | que no tenia conseqüències. Després d'haver passat un dia a casa com | | malaltia d'ella o meva. Aquesta malaltia que sempre ha estat el fantasma | pànic | de la meva mare i que encara mai no s'ha presentat! Li bastà la nova que | | mai. Allò eren gairebé les dimissòries. Justament jo tenia un dia de | pànic | esgarrifós, de desmenjament de tot. Vexat, me'n vaig anar a la meva | | S'havia trencat el diàleg entre ella i jo? Vaig sentir una mena de | pànic | . No; la paraula pànic no expressa prou bé allò que vaig sentir. Era | | el diàleg entre ella i jo? Vaig sentir una mena de pànic. No; la paraula | pànic | no expressa prou bé allò que vaig sentir. Era esglai. No era tampoc això. | | boscúries solitàries de Sant Medí, tornava el desfici, el remordiment, el | pànic | irresistible. Ja era incapaç de suportar la solitud dintre el bosc, | | exclamacions, sospirs. Tot em produïa una sensació de disgust, de | pànic | . —De debò no voleu cap dona? N'hi ha de ben aprofitables i que no us | | ? Què li diré? Quin sentit té la meva visita? Me'n tornaria, tal és el meu | pànic | . Jo crec que tremolo. Fins ara no havia pensat en aquest moment. El | | Creu, amic, com la mare, ningú. Havia dit aquestes paraules amb veritable | pànic | , engrapat per una depressió que feia cent llegües per hora. Vaig anar | | explicar-li el cas del meu amic. Vaig dir-li que aquest estava malalt de | pànic | o del que fos, i que calia embarcar-lo amb tota la rapidesa possible. Un |
|
