Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de multiplicar-se i d'exasperar-se en el clima d'odi, de relaxació i de	pànic	que aleshores es produeix. La xifra de víctimes, el volum dels danys i la
i ben aconsellats. Res en ell no ens incita al somni, a la mística ni al	pànic	, com s'esdevé amb les estepes desolades, amb les muntanyes
té un no sé què de planyívol i catastròfic, és una mena d'obscur	pànic	tranquil. 29 abril. Arribo a Barcelona al matí, amb la
sentim explosions llunyanes en direcció a Barcelona. Tothom parla amb	pànic	de la freqüència dels bombardeigs. Dinem a Vilarmau l'avi, la Fina i jo.
alemanya i que tenen tots els ponts minats. A París —diu— hi ha veritable	pànic	: ell ha vist repartir sacs de sorra i caretes antigàs. Sembla que
dit: /Buenas noches\. Tornant del poble, passo uns moments de	pànic	. Un moro m'atura vora can Vinyes, i no es vol creure que vinc de buscar
i les ungles altes, la cara vermella de bufetades escadusseres i de	pànic	cerval. —El matareu... —sent encara. I la dona crida i riu alhora amb un
tots i reien referint els sustos i les corregudes, amb els	pànics	i els desordres que provocaven. Aquesta vegada, doncs, entre aquestes
tots hi prenien una mica de part, perquè a tothom agradava de posar el	pànic	al veí, despertar temors. Es tractava, sobretot, de fets de temps
ressuscitaven a cada nova ocasió i formaven aquella atmosfera fosca i de	pànic	que portava amb ell el mal. A la taula del racó parlava ara Joan Manta.
panís cruixien i es rompien. Borra, veient-lo acostar-se, fou pres d'un	pànic	sobtat i es llançà a córrer amb un impuls irreprimible. Portava la falç a
que arriba d'Europa o d'Amèrica es crea a la primeria d'ésser a Tahití el	pànic	a les malalties. Tothom parla del perill i tothom us vol donar consells i
ha cames que semblen l'anunci dels /Michelin\, i això explica el	pànic	dels europeus. A Tahití i a les illes de la Societat no hi ha ni una gota
sol? ¿Que potser teniu cames per a enfilar-vos als cocoters? No sentiu un	pànic	terrible als corals del lagon? ¿No sou inepte per a anar a pescar
dir sincerament que quan em vaig veure sota la dutxa em va agafar un cert	pànic	. Del pestilencial abisme pujava un vol de mosquits, afamats com panteres,
aquesta bella marxa. Des de llavors el neguit, la intransigència, el	pànic	social, provocaren grans i petits conflictes partidistes. El moderantisme
i quatre àngels senzills, tots amb espases.)] Eva. [(Amb	pànic	.)] Els àngels! Tenia raó el diable! [(Els quatre àngels resten
una eina i s'ha abalançat sobre Abel, el qual ha llançat un crit de	pànic	i ha fugit com un llamp, perseguit per Caín que ha cridat:)]
Va tenir mala sort. Quan era pres, un dia es va aixecar el gran	pànic	. Eren a Salou. Els italians. Ja havien desembarcat.
el rellotge amb por. En una situació com la de Frederic sempre fa un cert	pànic	comprovar l'hora exacta; es necessita un impuls per fer cara a la
al coll. Iniciar qualsevol negociació amb la seva ex-amiga li produïa un	pànic	explicable, perquè Rosa Trènor, suposat el cas que acceptés res de
manca de pagament. Però si això li semblava horrible, li feia tant o més	pànic	l'entrevista amb el seu pare. La quantitat acceptada era prou respectable
costum, i Antoni Mates en sentir la veu de Guillem va tenir un instant de	pànic	, de pànic horrible, que va dissimular com va poder. La veu del xicot li
Antoni Mates en sentir la veu de Guillem va tenir un instant de pànic, de	pànic	horrible, que va dissimular com va poder. La veu del xicot li havia
llum, ell es trobava en un estat... No, el cotonaire era víctima d'un	pànic	gratuït; era impossible, absolutament impossible. Guillem de Lloberola...
aquestes consideracions havien estat fetes en menys de tres segons. El	pànic	ja havia passat. —Jo no tinc el gust de conèixer personalment el senyor
meitat d'aquest diàleg, anava pressentint una catàstrofe. El llampec de	pànic	inicial, s'havia reproduït en dues o tres paraules de Guillem; a mesura
davant d'un públic escollit, en moltes famílies de Barcelona hi hagué un	pànic	com aquells de la Borsa. L'escàndol fou sublim. Avui dia, encara hi ha
El Baró l'hi lliurà amb una relativa dignitat tenint en compte el	pànic	i la ràbia que el consumien. Al cap de poc temps Guillem tornà a apretar,
que tenia al seu costat, per comprendre un cas d'aporrinament, un cas de	pànic	tan agut, tan indefens, com el que torturava el Baró. Antoni Mates anà a
de produir-se el Baró de Falset, i potser algun detall especial del	pànic	, perquè Guillem de Lloberola no havia utilitzat cap de les armes que
el que li passà al Baró de Falset; no recordà cap veu, no sentí cap	pànic	, perquè allén que en les dues aventures vergonyoses en les quals Guillem
canvi, els homes, més que sensació d'angúnia i de fàstic, van sentir un	pànic	veritable. Aquell homenot inofensiu els feia por, una por que els privava
bueno..." Després el canonge Claramunt també participà del mateix	pànic	, i aquest pànic va ser causa perquè iniciés una reconciliació, a la qual
Després el canonge Claramunt també participà del mateix pànic, i aquest	pànic	va ser causa perquè iniciés una reconciliació, a la qual don Tomàs no
Portell explicava com el Marquès de Puigvert, un dels que agafà més	pànic	, volia passar una quantitat importantíssima, entrant a França pel cantó
si de l'escala estant sentia parlar castellà dalt de casa, m'entrava un	pànic	terrible suposant que el mestre havia anat a casa a fer queixes de mi.
sentit incapaç de lluitar, de guanyar-me l'existència. Era una mena de	pànic	davant el demà, com si, de sobte, hagués de trobar-me indefens al mig del
de misèria i de fam. Ella m'ha encomanat les seves temences, els seus	pànics	, que s'han aguditzat en veure que jo no sentia l'afany del diner ni
pels meus somnis i defalliments d'artista. Vaig sentir greument aquest	pànic	els primers dies de trobar-me a Barcelona, potser perquè m'empenyien a
empal·lidia. Tot era balbucejar o fer magarrufes. Era un moment de	pànic	que no tenia conseqüències. Després d'haver passat un dia a casa com
malaltia d'ella o meva. Aquesta malaltia que sempre ha estat el fantasma	pànic	de la meva mare i que encara mai no s'ha presentat! Li bastà la nova que
mai. Allò eren gairebé les dimissòries. Justament jo tenia un dia de	pànic	esgarrifós, de desmenjament de tot. Vexat, me'n vaig anar a la meva
S'havia trencat el diàleg entre ella i jo? Vaig sentir una mena de	pànic	. No; la paraula pànic no expressa prou bé allò que vaig sentir. Era
el diàleg entre ella i jo? Vaig sentir una mena de pànic. No; la paraula	pànic	no expressa prou bé allò que vaig sentir. Era esglai. No era tampoc això.
boscúries solitàries de Sant Medí, tornava el desfici, el remordiment, el	pànic	irresistible. Ja era incapaç de suportar la solitud dintre el bosc,
exclamacions, sospirs. Tot em produïa una sensació de disgust, de	pànic	. —De debò no voleu cap dona? N'hi ha de ben aprofitables i que no us
? Què li diré? Quin sentit té la meva visita? Me'n tornaria, tal és el meu	pànic	. Jo crec que tremolo. Fins ara no havia pensat en aquest moment. El
Creu, amic, com la mare, ningú. Havia dit aquestes paraules amb veritable	pànic	, engrapat per una depressió que feia cent llegües per hora. Vaig anar
explicar-li el cas del meu amic. Vaig dir-li que aquest estava malalt de	pànic	o del que fos, i que calia embarcar-lo amb tota la rapidesa possible. Un

Pàgina 1 (de 17)

50 següents