Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
pànic A 9 oc.
pànic M 769 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb pànic Freqüència total:  778 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de multiplicar-se i d'exasperar-se en el clima d'odi, de relaxació i de pànic que aleshores es produeix. La xifra de víctimes, el volum dels danys i la
i ben aconsellats. Res en ell no ens incita al somni, a la mística ni al pànic, com s'esdevé amb les estepes desolades, amb les muntanyes
té un no sé què de planyívol i catastròfic, és una mena d'obscur pànic tranquil. 29 abril. Arribo a Barcelona al matí, amb la
sentim explosions llunyanes en direcció a Barcelona. Tothom parla amb pànic de la freqüència dels bombardeigs. Dinem a Vilarmau l'avi, la Fina i jo.
alemanya i que tenen tots els ponts minats. A París —diu— hi ha veritable pànic: ell ha vist repartir sacs de sorra i caretes antigàs. Sembla que
dit: /Buenas noches\. Tornant del poble, passo uns moments de pànic. Un moro m'atura vora can Vinyes, i no es vol creure que vinc de buscar
i les ungles altes, la cara vermella de bufetades escadusseres i de pànic cerval. —El matareu... —sent encara. I la dona crida i riu alhora amb un
tots i reien referint els sustos i les corregudes, amb els pànics i els desordres que provocaven. Aquesta vegada, doncs, entre aquestes
tots hi prenien una mica de part, perquè a tothom agradava de posar el pànic al veí, despertar temors. Es tractava, sobretot, de fets de temps
ressuscitaven a cada nova ocasió i formaven aquella atmosfera fosca i de pànic que portava amb ell el mal. A la taula del racó parlava ara Joan Manta.
panís cruixien i es rompien. Borra, veient-lo acostar-se, fou pres d'un pànic sobtat i es llançà a córrer amb un impuls irreprimible. Portava la falç a
que arriba d'Europa o d'Amèrica es crea a la primeria d'ésser a Tahití el pànic a les malalties. Tothom parla del perill i tothom us vol donar consells i
ha cames que semblen l'anunci dels /Michelin\, i això explica el pànic dels europeus. A Tahití i a les illes de la Societat no hi ha ni una gota
sol? ¿Que potser teniu cames per a enfilar-vos als cocoters? No sentiu un pànic terrible als corals del lagon? ¿No sou inepte per a anar a pescar
dir sincerament que quan em vaig veure sota la dutxa em va agafar un cert pànic. Del pestilencial abisme pujava un vol de mosquits, afamats com panteres,
aquesta bella marxa. Des de llavors el neguit, la intransigència, el pànic social, provocaren grans i petits conflictes partidistes. El moderantisme
i quatre àngels senzills, tots amb espases.)] Eva. [(Amb pànic.)] Els àngels! Tenia raó el diable! [(Els quatre àngels resten
una eina i s'ha abalançat sobre Abel, el qual ha llançat un crit de pànic i ha fugit com un llamp, perseguit per Caín que ha cridat:)]
Va tenir mala sort. Quan era pres, un dia es va aixecar el gran pànic. Eren a Salou. Els italians. Ja havien desembarcat.
el rellotge amb por. En una situació com la de Frederic sempre fa un cert pànic comprovar l'hora exacta; es necessita un impuls per fer cara a la
al coll. Iniciar qualsevol negociació amb la seva ex-amiga li produïa un pànic explicable, perquè Rosa Trènor, suposat el cas que acceptés res de
manca de pagament. Però si això li semblava horrible, li feia tant o més pànic l'entrevista amb el seu pare. La quantitat acceptada era prou respectable
costum, i Antoni Mates en sentir la veu de Guillem va tenir un instant de pànic, de pànic horrible, que va dissimular com va poder. La veu del xicot li
Antoni Mates en sentir la veu de Guillem va tenir un instant de pànic, de pànic horrible, que va dissimular com va poder. La veu del xicot li havia
llum, ell es trobava en un estat... No, el cotonaire era víctima d'un pànic gratuït; era impossible, absolutament impossible. Guillem de Lloberola...
aquestes consideracions havien estat fetes en menys de tres segons. El pànic ja havia passat. —Jo no tinc el gust de conèixer personalment el senyor
meitat d'aquest diàleg, anava pressentint una catàstrofe. El llampec de pànic inicial, s'havia reproduït en dues o tres paraules de Guillem; a mesura
davant d'un públic escollit, en moltes famílies de Barcelona hi hagué un pànic com aquells de la Borsa. L'escàndol fou sublim. Avui dia, encara hi ha
El Baró l'hi lliurà amb una relativa dignitat tenint en compte el pànic i la ràbia que el consumien. Al cap de poc temps Guillem tornà a apretar,
que tenia al seu costat, per comprendre un cas d'aporrinament, un cas de pànic tan agut, tan indefens, com el que torturava el Baró. Antoni Mates anà a
de produir-se el Baró de Falset, i potser algun detall especial del pànic, perquè Guillem de Lloberola no havia utilitzat cap de les armes que
el que li passà al Baró de Falset; no recordà cap veu, no sentí cap pànic, perquè allén que en les dues aventures vergonyoses en les quals Guillem
canvi, els homes, més que sensació d'angúnia i de fàstic, van sentir un pànic veritable. Aquell homenot inofensiu els feia por, una por que els privava
bueno..." Després el canonge Claramunt també participà del mateix pànic, i aquest pànic va ser causa perquè iniciés una reconciliació, a la qual
Després el canonge Claramunt també participà del mateix pànic, i aquest pànic va ser causa perquè iniciés una reconciliació, a la qual don Tomàs no
Portell explicava com el Marquès de Puigvert, un dels que agafà més pànic, volia passar una quantitat importantíssima, entrant a França pel cantó
si de l'escala estant sentia parlar castellà dalt de casa, m'entrava un pànic terrible suposant que el mestre havia anat a casa a fer queixes de mi.
sentit incapaç de lluitar, de guanyar-me l'existència. Era una mena de pànic davant el demà, com si, de sobte, hagués de trobar-me indefens al mig del
de misèria i de fam. Ella m'ha encomanat les seves temences, els seus pànics, que s'han aguditzat en veure que jo no sentia l'afany del diner ni
pels meus somnis i defalliments d'artista. Vaig sentir greument aquest pànic els primers dies de trobar-me a Barcelona, potser perquè m'empenyien a
empal·lidia. Tot era balbucejar o fer magarrufes. Era un moment de pànic que no tenia conseqüències. Després d'haver passat un dia a casa com
malaltia d'ella o meva. Aquesta malaltia que sempre ha estat el fantasma pànic de la meva mare i que encara mai no s'ha presentat! Li bastà la nova que
mai. Allò eren gairebé les dimissòries. Justament jo tenia un dia de pànic esgarrifós, de desmenjament de tot. Vexat, me'n vaig anar a la meva
S'havia trencat el diàleg entre ella i jo? Vaig sentir una mena de pànic. No; la paraula pànic no expressa prou bé allò que vaig sentir. Era
el diàleg entre ella i jo? Vaig sentir una mena de pànic. No; la paraula pànic no expressa prou bé allò que vaig sentir. Era esglai. No era tampoc això.
boscúries solitàries de Sant Medí, tornava el desfici, el remordiment, el pànic irresistible. Ja era incapaç de suportar la solitud dintre el bosc,
exclamacions, sospirs. Tot em produïa una sensació de disgust, de pànic. —De debò no voleu cap dona? N'hi ha de ben aprofitables i que no us
? Què li diré? Quin sentit té la meva visita? Me'n tornaria, tal és el meu pànic. Jo crec que tremolo. Fins ara no havia pensat en aquest moment. El
Creu, amic, com la mare, ningú. Havia dit aquestes paraules amb veritable pànic, engrapat per una depressió que feia cent llegües per hora. Vaig anar
explicar-li el cas del meu amic. Vaig dir-li que aquest estava malalt de pànic o del que fos, i que calia embarcar-lo amb tota la rapidesa possible. Un

  Pàgina 1 (de 16) 50 següents »