×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb pària |
Freqüència total: 118 |
CTILC1 |
| En aquell moment em penso tenir tota la raó. Estic "segur" que sóc un | pària | , un desheretat, el darrer dels desvalguts, i que l'Església i la Societat | | pròpia dels febles. Volia ésser altra vegada un vagabund nietzschià, un | pària | revoltat. Tenia aquesta mena de coratge verbal perquè, en una forma o | | extremadament confús i es presta a tota mena d'interpretacions. Que "els | pàries | d'ahir", és a dir, les masses explotades del camp i de la ciutat, són els | | acostumat de criatura a totes les penes del desheretat. Damunt d'aquell | paria | del treball infructuós, damunt les soletats grisenques d'aquells mars, | | són els vençuts en la lluita impía, els desarmats de l'existencia, els | paries | de la societat, les víctimes del sacrifici, que s'aturen un moment en el | | visió del dolor tràgic. L'horrorós espectacle d'aquells desgraciats | paries | , realista en conjunt i espiritualitzat per l'expressió patètica, evoca el | | de diades de neu, de nits gebrades i de matins boirosos; resignació de | pària | atropellat pels elements; de transhumant solitari, que dorm allí on pot i | | d'afermar aquestes qualitats sense les quals seríem simplement els | pàries | de qualsevol puixança o grup de puixances, d'Europa o d'Amèrica. | | fent traduccions, i periodisme a estones. Però ha passat molta gana. Un | pària | ! I no ho mereixia... Si us aveniu, que no ho dubto, serà el nostre braç | | Tot pel meu humanitarisme fonamental! Crec en les multituds, en els | pàries | , en els damnats de la terra, en les eternes masses productores... Sóc i | | tendència era la de cantar les cançons que pintaven els milicians com a | pàries | . Una melopea, persistent com un tam-tam africà, parlava d'una fonda | | de consum, l'oportunitat que puguin emancipar-se de la seva condició de | pàries | i que puguin incorporar-se al moviment de transformació econòmico-social | | l'home. En el món del treball la caritat no era coneguda. L'obrer era un | pària | ; els clams i les angoixes dels obrers no eren escoltats; l'exèrcit del | | afinant llur sensibilitat, s'han donat compte de què l'obrer no és un | pària | , sinó un ciutadà per la vida del qual ha de vetllar-se constantment, per | | Déu-Home Jesús estava tan a prop de la humanitat sofrent, perquè tots els | pàries | , tots els dissortats se sentien atrets per aquell crucificat víctima de | | que es reservava, en temps més atançats, a aquell qui era judicat un | paria | ; homes que odiaven l'estranger i el conquerit, i que sempre nodriren una | | fora del manicomi duen una trista existència i acaben per convertir-se en | pàries | socials i en elements nombrosos d'intensa degeneració. Està clar, per | | amb el prestigi social. Hi ha status socials —el de proscrit, el de | pària | , el d'esclau, el de bandoler, etc.— socialment ben definits que no | | del subjecte titular: el status de fill, el d'ancià, el de malalt, el de | pària | , etc.. Aquest tipus de status pot derivar-se de realitats biològiques; el | | ans també, i sobretot, erigir-se en "bona" per contrast amb aquests | pàries | , agents reconeguts del "mal"— persisteix malgrat l'evolució de les | | dolor del proletariat de tot el món. És aqueixa dolor ço que desarrela el | pària | dels temps moderns i el torna ciutadà de totes les repúbliques. Aqueixa | | de La Corunya, això, no en dubteu, això ho saben els lames del Tibet, els | pàries | de Calcuta i els veïns més pocapenes del carrer de Petritxol. Com podeu | | per muda, ben clenxinats, nets, i que, en baixar del vaixell, semblaven | pàries | entre la monumentalitat d'aquella gran vila que obria camins inacabables | | vegada l'or en les transaccions i no tardarem a sentir parlar de les | pàries | o tributs que els magnats sarraïns del veïnatge hauran de pagar com a | | divisòria que separa els explotadors i els explotats, els poderosos i els | pàries | , els de vida ampla i el treball esgotador. Impossible! Mots i més mots, | | i el senyoriu l'heretà el seu fill. Ermengol VI va arribar a cobrar | pàries | dels moros de Lleó, Castella, Extremadura i Astúries. Fundà la ciutat de | | a anar a Santiago de Compostela. Ben aviat, l'or procedent de les | paries | pagades pels taifes musulmans, i els peatges dels pelegrins, reforçarien, | | se déu que l' nostre poble no hage sufert la trista sort dels | parias | . Més, á pesar de lo exposat, no deixém de reconéixer que ni totas las | | herba, aquesta molt pobrissona; o al menys no te cap orgull. Viu com els | pàries | , on tiren les escombraries i altres terrenys arenosos i abandonats. Com | | generalisades la versió egipcia es la mes vella coneguda, no son prou, ni | páries | , perxó, per haber de considerar de sopte l' antiquíssim regne faraónich, | | la sort dels pobres obrers? ¿Es á dir, que estém destinats á ser uns | párias | de la societat? ¿No podém tenir cap aspiració, no devém pretendrer sortir | | naixent, bandegem les Esquerres del Poder! Si no ens resignem a ésser uns | pàries | , uns esclaus, sotmesos a la més vil i afrosa de les tiranies, la de la | | titllada a voltes d'ordinària, que ocupa el lloc humil d'un | pària | dins l'aspra jerarquia que hi ha damunt del camp. Sa copa, | | seran esclaus de naixença. S'estableix així la casta inferior, els | pàries | de la societat, la classe explotada per excel·lència d'uns homes no | | grans ciutats —carrerons bruts, cases infectes...— viuen com veritables | pàries | . Formen una casta a part, baixa i avorrida, per a la qual es tanquen | | de l'slow des de la molsa de l'instint—, i els | pàries | et miren i xiulen. Tu confirmes que encara és el possible, | | com: Amunt els pobres de la terra. O bé els mísers de la terra. O bé els | pàries | de la terra... Amunt, condemnats de la terra, va prevaldre pel colp | | i professionalment tot aquest jovent a continuar essent uns autèntics | pàries | en un món que avança tecnològicament. No parlem ja de les mancances | | de lluita al carrer; les impressions d'un home pobre i desconegut... d'un | pària | ... que esdevé tot d'una el cabdill d'un moviment popular... I tot això, | | part d'alguna colla, amb els companys de feina o de l'atur: un simple | pària | . No crec que siguin aprehensions si diu que el busquen... | | —Oh! Huep! Poiós! —Poiós?... Creieu que là en França l'home es un | paria | , com /ci? Pa d'esclavatge, là. Pa de capelans, pa de sots com | | que vos ho mireu aixís! Es á dir que 'ns hem de deixar tractar com uns | parias | , com uns ilotas? Que no ho veus qu' això no 's pot soportar. Vaya | | defòra, que les colles d'obrers que van passant com | paries | oprimits pel meu davant, resignats al dolor, sense un | | aquell escandol que 'm van fé moure no fòs per divertirs' una mica ab el | pária | del gran mon. En· No sè... Ma· Vaig rebre un bitllet | | Vosté es com en Mariano. En· No, no anem massa distants; som dos | párias | del gran mon y n' hem de fugí aviat. Sols que jo en lo remolí d' oropel, | | d'avui, a la França moderna, on la marginació social afecta no sols els | pàries | immigrats del tercer món, sinó les dones, les noies franceses. Sense ser | | etc.. veus aquí probablement la rahó perque 'ls contemporáneos de aquell | pária | voluntari y felis, entussiasta acérrim dels sombreros, l' anomenavan | | qui paga les negrors de tota la conciencia social, s'uneix an el dels | paries | cantats per la mussa dels romàntics, en les estrofes d'Espronceda, en les | | el meu arc se'm rejoveneix a la mà." Capítol XXX Els | pàries | degenerats d'indrets inhospitalaris. La desgràcia actual de Job | | atacs o «ravates» contra els voltants de Tortosa, ciutat que pagava | paries | al comte de Barcelona, fins que els generals Ibn Fàtima i Ibn al-Hajj en |
|