DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
paria F 3 oc.
pària F 8 oc.
pària M 107 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb pària Freqüència total:  118 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

En aquell moment em penso tenir tota la raó. Estic "segur" que sóc un pària, un desheretat, el darrer dels desvalguts, i que l'Església i la Societat
pròpia dels febles. Volia ésser altra vegada un vagabund nietzschià, un pària revoltat. Tenia aquesta mena de coratge verbal perquè, en una forma o
extremadament confús i es presta a tota mena d'interpretacions. Que "els pàries d'ahir", és a dir, les masses explotades del camp i de la ciutat, són els
acostumat de criatura a totes les penes del desheretat. Damunt d'aquell paria del treball infructuós, damunt les soletats grisenques d'aquells mars,
són els vençuts en la lluita impía, els desarmats de l'existencia, els paries de la societat, les víctimes del sacrifici, que s'aturen un moment en el
visió del dolor tràgic. L'horrorós espectacle d'aquells desgraciats paries, realista en conjunt i espiritualitzat per l'expressió patètica, evoca el
de diades de neu, de nits gebrades i de matins boirosos; resignació de pària atropellat pels elements; de transhumant solitari, que dorm allí on pot i
d'afermar aquestes qualitats sense les quals seríem simplement els pàries de qualsevol puixança o grup de puixances, d'Europa o d'Amèrica.
fent traduccions, i periodisme a estones. Però ha passat molta gana. Un pària! I no ho mereixia... Si us aveniu, que no ho dubto, serà el nostre braç
Tot pel meu humanitarisme fonamental! Crec en les multituds, en els pàries, en els damnats de la terra, en les eternes masses productores... Sóc i
tendència era la de cantar les cançons que pintaven els milicians com a pàries. Una melopea, persistent com un tam-tam africà, parlava d'una fonda
de consum, l'oportunitat que puguin emancipar-se de la seva condició de pàries i que puguin incorporar-se al moviment de transformació econòmico-social
l'home. En el món del treball la caritat no era coneguda. L'obrer era un pària; els clams i les angoixes dels obrers no eren escoltats; l'exèrcit del
afinant llur sensibilitat, s'han donat compte de què l'obrer no és un pària, sinó un ciutadà per la vida del qual ha de vetllar-se constantment, per
Déu-Home Jesús estava tan a prop de la humanitat sofrent, perquè tots els pàries, tots els dissortats se sentien atrets per aquell crucificat víctima de
que es reservava, en temps més atançats, a aquell qui era judicat un paria; homes que odiaven l'estranger i el conquerit, i que sempre nodriren una
fora del manicomi duen una trista existència i acaben per convertir-se en pàries socials i en elements nombrosos d'intensa degeneració. Està clar, per
amb el prestigi social. Hi ha status socials —el de proscrit, el de pària, el d'esclau, el de bandoler, etc.— socialment ben definits que no
del subjecte titular: el status de fill, el d'ancià, el de malalt, el de pària, etc.. Aquest tipus de status pot derivar-se de realitats biològiques; el
ans també, i sobretot, erigir-se en "bona" per contrast amb aquests pàries, agents reconeguts del "mal"— persisteix malgrat l'evolució de les
dolor del proletariat de tot el món. És aqueixa dolor ço que desarrela el pària dels temps moderns i el torna ciutadà de totes les repúbliques. Aqueixa
de La Corunya, això, no en dubteu, això ho saben els lames del Tibet, els pàries de Calcuta i els veïns més pocapenes del carrer de Petritxol. Com podeu
per muda, ben clenxinats, nets, i que, en baixar del vaixell, semblaven pàries entre la monumentalitat d'aquella gran vila que obria camins inacabables
vegada l'or en les transaccions i no tardarem a sentir parlar de les pàries o tributs que els magnats sarraïns del veïnatge hauran de pagar com a
divisòria que separa els explotadors i els explotats, els poderosos i els pàries, els de vida ampla i el treball esgotador. Impossible! Mots i més mots,
i el senyoriu l'heretà el seu fill. Ermengol VI va arribar a cobrar pàries dels moros de Lleó, Castella, Extremadura i Astúries. Fundà la ciutat de
a anar a Santiago de Compostela. Ben aviat, l'or procedent de les paries pagades pels taifes musulmans, i els peatges dels pelegrins, reforçarien,
se déu que l' nostre poble no hage sufert la trista sort dels parias. Més, á pesar de lo exposat, no deixém de reconéixer que ni totas las
herba, aquesta molt pobrissona; o al menys no te cap orgull. Viu com els pàries, on tiren les escombraries i altres terrenys arenosos i abandonats. Com
generalisades la versió egipcia es la mes vella coneguda, no son prou, ni páries, perxó, per haber de considerar de sopte l' antiquíssim regne faraónich,
la sort dels pobres obrers? ¿Es á dir, que estém destinats á ser uns párias de la societat? ¿No podém tenir cap aspiració, no devém pretendrer sortir
naixent, bandegem les Esquerres del Poder! Si no ens resignem a ésser uns pàries, uns esclaus, sotmesos a la més vil i afrosa de les tiranies, la de la
titllada a voltes d'ordinària, que ocupa el lloc humil d'un pària dins l'aspra jerarquia que hi ha damunt del camp. Sa copa,
seran esclaus de naixença. S'estableix així la casta inferior, els pàries de la societat, la classe explotada per excel·lència d'uns homes no
grans ciutats —carrerons bruts, cases infectes...— viuen com veritables pàries. Formen una casta a part, baixa i avorrida, per a la qual es tanquen
de l'slow des de la molsa de l'instint—, i els pàries et miren i xiulen. Tu confirmes que encara és el possible,
com: Amunt els pobres de la terra. O bé els mísers de la terra. O bé els pàries de la terra... Amunt, condemnats de la terra, va prevaldre pel colp
i professionalment tot aquest jovent a continuar essent uns autèntics pàries en un món que avança tecnològicament. No parlem ja de les mancances
de lluita al carrer; les impressions d'un home pobre i desconegut... d'un pària... que esdevé tot d'una el cabdill d'un moviment popular... I tot això,
part d'alguna colla, amb els companys de feina o de l'atur: un simple pària. No crec que siguin aprehensions si diu que el busquen...
—Oh! Huep! Poiós! —Poiós?... Creieu que en França l'home es un paria, com /ci? Pa d'esclavatge, là. Pa de capelans, pa de sots com
que vos ho mireu aixís! Es á dir que 'ns hem de deixar tractar com uns parias, com uns ilotas? Que no ho veus qu' això no 's pot soportar. Vaya
defòra, que les colles d'obrers que van passant com paries oprimits pel meu davant, resignats al dolor, sense un
aquell escandol que 'm van fé moure no fòs per divertirs' una mica ab el pária del gran mon. En· No sè... Ma· Vaig rebre un bitllet
Vosté es com en Mariano. En· No, no anem massa distants; som dos párias del gran mon y n' hem de fugí aviat. Sols que jo en lo remolí d' oropel,
d'avui, a la França moderna, on la marginació social afecta no sols els pàries immigrats del tercer món, sinó les dones, les noies franceses. Sense ser
etc.. veus aquí probablement la rahó perque 'ls contemporáneos de aquell pária voluntari y felis, entussiasta acérrim dels sombreros, l' anomenavan
qui paga les negrors de tota la conciencia social, s'uneix an el dels paries cantats per la mussa dels romàntics, en les estrofes d'Espronceda, en les
el meu arc se'm rejoveneix a la mà." Capítol XXX Els pàries degenerats d'indrets inhospitalaris. La desgràcia actual de Job
atacs o «ravates» contra els voltants de Tortosa, ciutat que pagava paries al comte de Barcelona, fins que els generals Ibn Fàtima i Ibn al-Hajj en

  Pàgina 1 (de 3) 50 següents »