Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

per la lletgesa i en temia el poder. Res més estimat que el poder,	pels	déus i pels homes. Ningú no l'abandona mai de grat, i Uranos no en va ser
lletgesa i en temia el poder. Res més estimat que el poder, pels déus i	pels	homes. Ningú no l'abandona mai de grat, i Uranos no en va ser una
negres, després de somniar-los, implacable, la seva raó. Els Curetes	Pel	que sabem, els Curetes eren, en les tradicions més antigues, dos, en el
d'un indret pertanyent a una boira llunyaníssima, per a mi comprensible	pels	meus rars dots de previsió discontínua, a clapes, trivial, del futur. El
en últim terme, per damunt de l'intel·ligent engranatge armat i manipulat	pel	seu sagaç interlocutor. Acota el cap davant la Moira, però no perdis el
del bé i del mal. Les sangs varen pujar al cap de Zeus i, arrossegada	pel	torrent sanguini, Metis. "Quina migranya! No l'aguantaré. Tots els
i repulsiu Caront guiava amb l'acostumada perícia la barca, mig enfonsada	pel	gruix de la multitud de les ombres dels nous morts, i cobrava a cada una
Pèlion, a Magnèsia, tota la rara, híbrida i nombrosa raça dels Centaures.	Pel	que respecta a l'avi Ixió, va ser lligat a una roda alada i flamejant,
Jove, no juguis amb nosaltres. Dóna-me'ls i t'acompanyarem, agullonat	pel	fibló de les nostres riotes malignes, àvides de celebrar l'acompliment
la criatura agafa por i no amoïna, per un quant temps, les mainaderes.	Pel	que respecta a Escil·la, alguns afirmen que és filla de la pròpia Làmia,
es troben, segons algunes autoritats, a l'origen d'Equidna, que	pel	seu compte, unida amb Orthros, va tenir l'Esfinx, potser una calúmnia,
de l'infern, de portes sempre obertes. El qui les traspassa és festejat	pel	gos amb l'escurçó de la cua i fins amb les orelles. El qui en vol sortir
Citaré Arió, el corser meravellós d'Adrast, engendrat tal vegada	pel	déu del mar amb Demèter. I Pegàs, el poltre amb ales, sorgit amb Crysaor
ales, sorgit amb Crysaor de la Medusa, en tallar-li Perseu el cap. Muntat	pel	lici Bel·lerofon, va recórrer l'aire i els vents, arreu, sense fre ni
des d'un remot dilluns, que el vell senyor, ullerós i pàl·lid, rondava	pel	moll, tot al llarg dels podrits, abandonats vivers de musclos i de les
una beguda que t'és i et serà altrament, sense excuses, interdita." "	Pel	cap baix l'abocaré al començament, a la meitat i a les rerialles de cada
qui fereix. Segons els òrfics, a l'origen del temps, la nit, fecundada	pel	vent, va pondre un ou. Aquest cop, no Pulcre Trompel·li, que quedi clar,
de comprar-ne aquest any un munt de plantes —que provenen, si més no	pel	nom, d'aquest desgraciat sense un bri de pudor ni de caràcter—, perquè
baixa. Coronis A Tessàlia, Coronis o Cornella, jove nimfa engendrada	pel	sever rei Flègias, va mantenir col·loquis amb Apol·lo i va concebre'n
procedia de Coronis sinó d'Arsínoe, arrabassada o raptada amb violència	pels	Diòscurs. Sigui quina sigui la veritat, a nosaltres ens agraden el corb,
xau-xau, el fruit, a risc d'ennuegar-se o d'escanyar-se, perquè em balla	pel	cap que la poma era d'or." "D'or? No em faci riure. Pintada de
Mirarà de salvar el fill que li queda. Procurarà de vetllar, sol·lícita,	pels	que tindrà d'altres unions que no desitja. Plora sense llàgrimes el seu
d'entretenir. "Per venjar la mort del seu marit Apsu, va organitzar,	pel	que sembla, contra els joves déus assassins, una revolta d'una host de
conspicus subalterns. Em sento marejada, no gaire còmoda, i m'agafa un	pèl	de fred, tan nua. Bé m'haurien pogut vestir, que els queixals del drac no
dues, tres, up!" I el prestidigitador canviava en un instant el seu cap	pel	de la dona, i el seu passava, asserenant-se-li, tancats els ulls tan
que es celebraven en finalitzar l'hivern. Fa una dècada i escaig —perdó	pel	mot, el detesto—, el senyor Marinatos era, amb algú altre, el qui sabia
astúcia per freus i traülls d'etiqueta, m'he de distreure, com un moix	pel	gener, amb Admet, que m'enganyarà amb mi mateixa, si sóc jo o no sóc jo,
constava de debò d'una sola part, el doble element integrant fos i confós	pel	bufador i el foc de la compartida passió. "Bravo, bravo, bis, bis!",
la seva erudició. "Doncs deixi-ho córrer", intentava d'agafar-lo	pel	mot la senyora Magdalena Blasi. "Els centaures, fills potser de la
cap hipòtesi. És jove, i el dibuixant no l'ha mutilada. Ens en felicitem,	pel	plaer estètic que ens dóna la contemplació d'aquesta esplèndida figura de
tapen de seguida amb un drap condigne. I també hi ha calces adequades al	pèl	de les cames. Les orelles es dissimularan amb els cabells ben llargs, com
—, però tot passa, res no dura, i el tràngol era aquietat, ens n'alegrem,	pel	sacrifici de la informació sobre Pito. Pulcre Trompel·li va empitjorar de
. "Ho va ser, de Pontífex, perquè també és un poble", sortia, el·líptic,	pels	furs de la veritat històrica, mossèn Silví Saperes. "Bé", reprenia, els
en porc. Màgica envellida, el meu poder no m'entreté. Que els qui viatgen	pel	mar passin, d'ara endavant, sense perill, a frec del meu regne. No m'he de
frase de debò original, unes quantes llàgrimes d'íntima complaença	pel	deure ben acomplert varen rodolar per les galtes llises de la matrona
en el llarg plany i en els comptes de les enormes despeses ocasionades	pels	pretendents, mentre arribava a la fi la claror de l'alba, i el feliç
avui? Si és com cada dia, exactament igual que cada dia. Et neguiteges	pel	que parlen i disputen aquests senyors? I deixa'ls estar, no te'ls
confessos reus, a l'hora dels Novíssims—, i s'endormiscava, aclaparat	pels	anys. Antígona "Prou sé que, pel que vaig de seguida a fer, em
i s'endormiscava, aclaparat pels anys. Antígona "Prou sé que,	pel	que vaig de seguida a fer, em glorificaran estúpidament al llarg del
rei. Obriran camí per camps eixorcs, arrossegaran amb barroeria els peus	pel	fang i per la pols, sense esguardar el paisatge destruït per la fecunda
del pis. Escales avall, el presumpte ja exempt de culpa era perseguit	pel	teclejar implacable, sense cap pausa, de les antiquades màquines
mitògrafs m'atribueixen, però m'assereno de seguida i m'aplico a vetllar	pels	meus interessos econòmics, tan importants com complexos. Sóc viuda, prou
decisiu. Però aviat va abandonar, inconstant, infidel i frívol, atret	pel	reclam d'uns ulls més parladors, experts, la seva dòcil còmplice. La
o d'una conspícua deessa, va optar sensatament per dormir i, esgotada	pels	crits, somniava, contradictòria o confusa, com li havia d'arribar o de
Tanmateix, els efectistes esgarips són també buscats i aprofitats	pels	comediants modestos o poc ambiciosos, perquè "no hi ha humilitat tan
silenciosa que prova de navegar, amb la proa per complet esquerdada,	pel	llot del pou de la intimitat. Enone "He passat tota la meva llarga
el paper ben poc lluït de Minos i no se sent disposat a amoïnar-se	pel	dubte de l'engany, ni d'un bri: a córrer, en aquest enutjós assumpte, ni
ulls per sempre, la meva lucidesa, que m'ajudarà a evocar, entretenint-me	pels	meus camins ja lliures, a mesura que les atenuï el temps, amb més i més
però em busca, presa en les fal·làcies de la imaginació, envescat ocell,	pels	tortuosos camins de l'enyorança de la joventut esvanida, on li és
Ve d'una família que no es mou d'un laberint, volten i volten tots ells	pels	tombants d'un laberint sense més sortida que la que el meu enginy va

Pàgina 1 (de 2941)

50 següents