×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb péixer |
Freqüència total: 221 |
CTILC1 |
'l miracle. Ell responía que s' expliquessin com vá tan net y ben | peixit | lo soldat que sab enténdres, y acabava la resposta ab una rialla plena de | vida moral podia, doncs, presumir, si tot eren coses dels sentits? Em | peixia | d'imatges sensuals provinents de les dones, de la naturalesa, de l'art, | i Fineu i Tirèsias, vells profetes: llavors em | peixo | amb pensaments que exhalen harmoniosos nombres espontanis, | quina ovació! el passegen, el mostren, l'anuncien, el maseguen, el | peixen | , l'exalten i no el pengen com un ex voto a les parets de la font, perquè | el primer estel. Va veure venir de lluny l'Andreu pastor, qui tornava de | péixer | algunes vaques de Sant Privat. Anava, com sempre, esquerp, amb el bastó | de cíclops, cinocèfals, aus fènix, grifalts i tantíssims monstres que | peixia | amb delícia la infinita credulitat humana, entrebancant el normal | fer saliva la vella filadora volia que jo me li posés al costat y li anás | peixent | grills de taronja. Les primeres cansons y rondalles, d'ella les he | repapat en un balancí, amb la gorra posada. Era un home rodanxó, ben | pexit | , d'uns cinquanta cinc anys. Tenia una gran botiga al carrer Major de la | mútues desconfiances, convenen a considerar-los amics: els cerquen, els | peixen | , els amanyaguen, els afalaguen, els donen socors si en necessiten, els | elevadíssim i inestimable. Doncs, bé, què se li'n donava a la noia, si es | peixia | els ulls i l'esperit amb aquest vidre i guardava les bagatel·les, com si | així pagues la paciència dels pobres garrinets, que després de ben | péixer | -los, en feies botifarres? Fos a fer!... creu que ara no en tastaries ni un | amb persones de més anys i més virtut, i millorant-se amb llur conversa i | pascut | a la falda d'una abundor regalada. ¿Li hauria pertocat això? No, mai no | tórtora, escórpora; els infinitius ésser, néixer, créixer, | péixer | , prémer, esprémer, témer i córrer, i les formes del verb | s'abandona solament a les filigranes de la tècnica, sinó que nodreix i | peix | la inspiració de les millors fonts documentals, dels més dignes vehicles | de l'amor paternal. Ara l'un, ara l'altre, els dos moixons grans van a | péixer | els menuts, a les boques dels quals fan seguir una rigorosa tanda | ja era a casa del malalt. Ramona, la vella serventa, que el portava i el | peixia | com un gran infant, obrí la porta amb els ulls enllagrimats. —Entri, | Res; enterament res! Eren feliços, en el seu aburgesament ben | peixit | i sense sotracs de cap mena. Ella estava satisfetíssima del bon partit | i el cove sense voraviu. Però tots l'estimaven, a aquella renouera i la | peixien | bé, perquè era molt esparpellada i donava tanta llet! La Mònica munyí, | que apareix el cucut en el seu medi ombriu, espès i remot. Es deu | péixer | en la frescor de l'ambient, en la seva solitud divina. Es deu complaure | d'infiltracions asiàtiques que no han parat pas en nostres dies de | péixer | -la. Qui pogués contemplar la material immensitat i l'esplendorós | per tres drets: fadiga, cànon en part alíquota de fruits i dret de fer | péixer | les herbes o pastures de la terra establerta. Els establiments | ella, fins dintre el que constitueix estrictament la seva feina, no pot | péixer | els infants amb cap altra nodriment que el que aquest bon treballador es | casa nostra? —Sí, sinyor. —Dòs, demprés de brenar treuràs lo bestiar a | péixer | . Suposo que no tinràs por, vritat? —No sinyor, no. —¿Sas xiular per | tarda jo t'acompanyarè per ensenyâ't lo tros, i fins a on les pots donar | peixent | . Ara, uns dies, no tinràs gos; demprés ja te'n trobarem un bocinot. I mira | plaça per reunir-les. Llavors el pastor toca el corn i porta la vacada a | péixer | . Es dóna el cas que quan en plena muntanya s'esgarria alguna vaca, fent | sortir diàriament alguna estona. Si fa tan mal temps que no poden anar a | péixer | , almenys cal fer-los sortir del corral; altrament hi ha el perill que es | o a joves corromputs fins al moll dels ossos. Tots aquests corbs es | peixen | amb carn podrida; es proporcionen aquests bitllets especials amb una | No oblidéssim pas que la Història és com un organisme vivent, que es | peix | i creix de fets humans barrejats amb els de la natura; i mai hom no pot | recta intel·ligència en la generalitat dels oients, que l'orador vagi | peixent | en certa manera les paraules amb les quals, en el desenrotllament del | és l'únic representant habitual a les Balears. L'àguila peixetera, o | peixera | com diuen a Eivissa, Pandion haliaetus, 51-58 cms., és un | els temps de l'any. A la seva casa en tenia de totes les menes i els | peixia | amorosament. Ja podeu pensar l'interès que això desvetllava en el Poeta, | la mirada enllà dels cels; no els reca pas el fang, que els ha | pascut | ; mes, si vulgués pujar-hi, farien graus per dur-lo al santuari | no tenen "muntanya" pròpia envien el bestiar a "conlloc", és a dir, a | péixer | a una "muntanya" d'altri mitjançant el pagament d'un tant per cap. Quan | un punt determinat, on esperen que arribi el pastor que se les emporta a | péixer | per aquells prats." Per a les vaques, aquest vaivé anual s'ha reduït, en | llana —l'únic que es desplaça a llargues distàncies a casa nostra— pugui | péixer | sempre a fora: durant l'hivern, a les terres baixes de clima temperat, on | Pallars i el Ribagorça, en lloguin part al bestiar foraster, o el dret de | péixer | -hi després que hi ha pasturat el bestiar propi (Viella, per exemple). | els homes fan la sega i la sembra, acabada la qual encara les bèsties | peixen | algun temps pels voltants del poble fins que el fred els fa fer via cap a | el bestiar, en començar la primavera, per preparar certs conreus i deixar | péixer | les bèsties pels voltants; hi tornen els homes sols, puix que tenen el | diners al comte". Ramió, que devia ésser home de recursos, va vestir i | péixer | els monjos dels seus béns particulars i reféu el monestir, que era | hivernaven als plans de la Cerdera, aplegaren els seus ramats i anaren a | péixer | en diversos indrets de la Llitera, a Raimat, a Tamarit, a Albelda, on | seus béns propis, el Quart i la Parròquia poden, de ple dret, llenyar, | péixer | , esboïgar, etc.. Respecte la divisió de la superfície de la terra | y la teología; y aleshores l'Art, en ses diverses manifestacions, l'ha de | pexer | ab bocins de la Veritat, com ab excitants llaminadures, pera sostenir la | á n' aqueix munt de detalls que suposan lo trevall inmens ó incessant de | péixer | los, vestirlos, arreglarlos y ensenyárloshi les primeres oracions al | en primer terme, els següents aventatges: que a les ovelles no sols les | peixerà | son pastor amb les pastures de la doctrina i els sagraments, sinó que es | en els seus brassos la Iglesia, filla del còr de Deu, y continuar | pexent | la y nodrintla de substancia divina, sènse qu'anyori ni tròvi a faltar | manera aquest perderia'ls fems que's produirien y té'l dret de fer | peixer | totes les herbes comprades durant la temporada d'hivern. Si'l propietari | apuntades. Compres d'herbes Lo qui compra les herbes d'un camp té dret a | peixer | hi'l bestiar fins a la Mare de Déu de Març: passat aquest dia tornen a | una gran montanya sense cap arbre ni casi rochs, tot gleva, hont hi | peixan | tota classe de bestiars andorrans, desde 'l mans anyell fins á la briosa | golf Latmich, y'ls desnodrits y famolenchs cavalls dels turcomans van á | péixer | pels tristos prats hont abordavan abans las galeras de Mileto; Priena, ab | sistema de prelació ab aquell famós adagi "Qui primer néix, primer | péix | ", adagi que es molt estés y popular entre els nostres montanyesos del |
|