 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb pa |
Freqüència total: 9384 |
CTILC1 |
| transcorren així: de dia guarda els porcs al camp i li donen per a menjar | pa | d'ordi; de nit l'obliguen a dormir a terra, vora la pedra de la llar, com | | descobrí. —Excuses, nostrama: tot són excuses. Va a dintre i s'enduu mig | pa | , un formatge, un tros de llonganissa... Tot excuses, nostrama. Ara, quan | | les espardenyes, i lligat amb un mocador, un formatge i un tros de | pa | per al camí. Ara no pensa en res. No té records. No la turmenta la més | | moment a descansar vora un rierol; apagà la seva set i menjà una mica del | pa | i del formatge que portava. Després va posar-se de nou en camí, i sentia | | prou feines si s'havia concedit un repòs. Tenia encara una mica del seu | pa | i el seu formatge endurits, però a penes en tastà. Portava una pressa | | fam, explotació, malaltia, incomoditat, por, vexació, eren el seu | pa | de cada dia. No cal dir què seria el cas dels bons sauvages | | que molta gent es passa tota la nit al carrer, fent cua. Cues per comprar | pa | , cues pel carbó, els ous, la llet. A l'Ateneu, deu o dotze persones | | pots de llet. Les cases, entre la neu, tenen un color càlid, com de | pa | ben cuit. Quina nit més clara! Lluna, neu, avets i estrelles. L'ombra | | Però, en general, la gent s'ho pren bé, hi bromeja. Ahir no hi va haver | pa | a Barcelona. No hi ha arròs, ni patates, ni carn, ni llet, ni fesols. | | També he dormit a Barcelona. Dino amb bona gana, però sense gens de | pa | (la primera vegada a la vida). Després prenc els paquets i me'n vaig a | | d'aquests dies a Barcelona, on hi havia poques patates i no gens de | pa | , de carn, ni d'ous. Sort de les pastes de te i del raïm. Fa molt | | Mai no havia tingut consciència com ara del benefici que és el nostre | pa | de cada dia, del gaudi que hi ha en un bon plat de patates i cols | | bullides, en els vermells i saborosos fesols d'enramar, en un bocí de | pa | amb nous o amb ametlles... /L'Oeuvre\ diu que hi ha indicis que | | dels versos "soni" una mica. A mitja tarda baixo a Viladrau a buscar | pa | . Tots els camins són plens de xaragalls, tot és moll. I els merlots | | grèvol, sota uns pollancres molt alts. En una altra casa ens donen mig | pa | : de pagès, blanc, de xeixa. Com celebrem aquest present espontani! | | aquest present espontani! Berenem a Mas Joan: llonganissa abundosa, | pa | , formatge, excel·lent vi... Arribem a les nou a casa, bastant cansats. | | les nou a casa, bastant cansats. 26 juny. Al matí mengem | pa | de pagès amb mel i mantega: una de les millors coses que hagi menjat mai. | | extraordinari; em costa d'entonar-me, tot i que em sobrealimento (més | pa | , més patates, més mel). Llegeixo el /London Mercury\, rebut | | darrera masia m'han obsequiat —oh emoció de captaire!— amb un bon tros de | pa | bru, pa de farina barrejada, amb predomini de sègol. Al poble parlo amb | | masia m'han obsequiat —oh emoció de captaire!— amb un bon tros de pa bru, | pa | de farina barrejada, amb predomini de sègol. Al poble parlo amb en Ramon | | quitxalla. 8 desembre. Al matí vaig al poble a buscar el | pa | . La gent amb qui parlo estan deprimits per la lentitud de la guerra, que | | 1939 2 gener. Treballo al Noguer i vaig al poble a buscar | pa | . Diu que les tropes franquistes avancen cap a Falset i que han ocupat | | Quan ha passat prop d'ells la nostra minyona, li demanaven una mica de | pa | . Ahir en va veure uns que menjaven garrofes. 31 gener. | | l'estable, vora el foc. L'avi ha anat al poble, amb la intenció de portar | pa | , però ha tornat al cap de poc i ha dit que no ha gosat anar més enllà de | | Un moro m'atura vora can Vinyes, i no es vol creure que vinc de buscar | pa | del poble. /¡Qué mentiras decís siempre los rojos! Tú ser uno de los | | al despatx: "Solidaris amb les aspiracions de pau" oi que us agrada el | pa | ben torrat? "Prop del cor, tots dos junts i enamorats" Com demostren | | els calaixos oberts no són un, sinó tres, dos d'ells plens d'engrunes de | pa | i el tercer farcit de papers desordenats sobre els quals es veu una | | mal tancada, goteja contra la pica de granit. Es llesca un cap del | pa | que troba a l'armari, agafa un tros de formatge que descobreix a la | | parteix el formatge en dues llesques primes que després entafora entre el | pa | que obre per la meitat. L'infant el toca per la màniga, li indica el | | sines. —Pugem de seguida —diu encara, i desapareix. Ell torna a agafar el | pa | amb dits circumspectes, el mossega amb una boca sobtadament desganada, | | l'anglès i cal aprofitar la bonança. En terra esclaten els rebomboris del | pa | , i si bé és cert que en els seus magatzems no hi ha res que pugui atreure | | enreixades. El noi prenia un dels cistells i la dida hi deixava un | pa | i fruita i una grossa moneda de ral. Josefa Valls s'ocupava de l'educació | | Era un fadrí forner, mort d'un treball, quan anava a repartir el | pa | , a les nou del matí. La gent feia rotlle al seu voltant i recollien —la | | La gent feia rotlle al seu voltant i recollien —la mateixa cistella del | pa | feia de plateret— diners per a poder-lo enterrar. Algú devia haver clos | | que també l'havia contemplat i havia dipositat mig ral a la cistella del | pa | , n'havia tret també la seva conclusió moralitzadora. —La mort i la vida | | El noi se'ls contemplava, amb els ulls engrandits, per sobre la llesca de | pa | amb oli i sucre que li encerclava la cara. —Ho diré a l'amo! —repetia | | no seia mai en el mateix lloc. Ella escudellava els plats i partia el | pa | . Abans de començar l'àpat en Tai resava la benedicció de la taula. | | malalt? Cal passar fam per saber el gust incanviable, infinitament bo del | pa | . Cal haver arribat a la cambra fosca, tancada, sense finestres, on la | | més immediat de l'arribada de les tropes ha estat l'encariment del | pa | i de la carn; el sucre es ven a pes d'or, i és millor anar a dormir | | somnis? Ell que tant estimava les randes, els cristalls, els estucs, els | pans | d'or es devia sentir feliç sota els arabescos blau pastel, rosa, verd | | lo panís?" "A què esperes, la setmana dels tres dijous?" "Fotrem un | pa | com unes hòsties?" A vegades s'irritava i s'aixecava per agafar | | l'havia cridat, dolçament, de la mateixa manera, per donar-li un tros de | pa | , una llepolia, per fer-li una carícia... —Canela, vine... Aixecà | | li podia servir de consol. N'hi havia alguns que li donaven fruites, | pa | uns altres, i uns altres un plat de calent en uns dies determinats; així, | | la família... Sospita, si vols, que era una versió gal·licista d'allò del | pa | sota el braç, que amb els xocolatins resultava doblement simbòlica... | | que més t'agrada, que t'agradava més, t'agradava la vida com el | pa | amb oli i sal. L'església cremada de la Maedéu Grossa, | | No demanava còleres, demanava cauteles, i demanava | pa | , medicines, amor. Anys de cauteles, de precaucions i tactes, | | i altres que no fan res i els infants que donaven molles de | pa | als coloms, i ballàvem els dos aquell vals miserable, | | coses, brodar inicials, a fer els seus jerseis, donar molles de | pa | els infants als coloms, se'ns enduia la vida, sonaven | | ventre, i els infants s'acostaven als coloms amb les molles de | pa | , trèmulament, les trompetes que allarguen la pena com un riu. | | pujar a l'alcavor, aquell calor humit. I deixar caure el | pa | , aquell pa cruixidor, i alegre, a les paneres, i tripular el |
|
