Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

transcorren així: de dia guarda els porcs al camp i li donen per a menjar	pa	d'ordi; de nit l'obliguen a dormir a terra, vora la pedra de la llar, com
descobrí. —Excuses, nostrama: tot són excuses. Va a dintre i s'enduu mig	pa	, un formatge, un tros de llonganissa... Tot excuses, nostrama. Ara, quan
les espardenyes, i lligat amb un mocador, un formatge i un tros de	pa	per al camí. Ara no pensa en res. No té records. No la turmenta la més
moment a descansar vora un rierol; apagà la seva set i menjà una mica del	pa	i del formatge que portava. Després va posar-se de nou en camí, i sentia
prou feines si s'havia concedit un repòs. Tenia encara una mica del seu	pa	i el seu formatge endurits, però a penes en tastà. Portava una pressa
fam, explotació, malaltia, incomoditat, por, vexació, eren el seu	pa	de cada dia. No cal dir què seria el cas dels bons sauvages
que molta gent es passa tota la nit al carrer, fent cua. Cues per comprar	pa	, cues pel carbó, els ous, la llet. A l'Ateneu, deu o dotze persones
pots de llet. Les cases, entre la neu, tenen un color càlid, com de	pa	ben cuit. Quina nit més clara! Lluna, neu, avets i estrelles. L'ombra
Però, en general, la gent s'ho pren bé, hi bromeja. Ahir no hi va haver	pa	a Barcelona. No hi ha arròs, ni patates, ni carn, ni llet, ni fesols.
També he dormit a Barcelona. Dino amb bona gana, però sense gens de	pa	(la primera vegada a la vida). Després prenc els paquets i me'n vaig a
d'aquests dies a Barcelona, on hi havia poques patates i no gens de	pa	, de carn, ni d'ous. Sort de les pastes de te i del raïm. Fa molt
Mai no havia tingut consciència com ara del benefici que és el nostre	pa	de cada dia, del gaudi que hi ha en un bon plat de patates i cols
bullides, en els vermells i saborosos fesols d'enramar, en un bocí de	pa	amb nous o amb ametlles... /L'Oeuvre\ diu que hi ha indicis que
dels versos "soni" una mica. A mitja tarda baixo a Viladrau a buscar	pa	. Tots els camins són plens de xaragalls, tot és moll. I els merlots
grèvol, sota uns pollancres molt alts. En una altra casa ens donen mig	pa	: de pagès, blanc, de xeixa. Com celebrem aquest present espontani!
aquest present espontani! Berenem a Mas Joan: llonganissa abundosa,	pa	, formatge, excel·lent vi... Arribem a les nou a casa, bastant cansats.
les nou a casa, bastant cansats. 26 juny. Al matí mengem	pa	de pagès amb mel i mantega: una de les millors coses que hagi menjat mai.
extraordinari; em costa d'entonar-me, tot i que em sobrealimento (més	pa	, més patates, més mel). Llegeixo el /London Mercury\, rebut
darrera masia m'han obsequiat —oh emoció de captaire!— amb un bon tros de	pa	bru, pa de farina barrejada, amb predomini de sègol. Al poble parlo amb
masia m'han obsequiat —oh emoció de captaire!— amb un bon tros de pa bru,	pa	de farina barrejada, amb predomini de sègol. Al poble parlo amb en Ramon
quitxalla. 8 desembre. Al matí vaig al poble a buscar el	pa	. La gent amb qui parlo estan deprimits per la lentitud de la guerra, que
1939 2 gener. Treballo al Noguer i vaig al poble a buscar	pa	. Diu que les tropes franquistes avancen cap a Falset i que han ocupat
Quan ha passat prop d'ells la nostra minyona, li demanaven una mica de	pa	. Ahir en va veure uns que menjaven garrofes. 31 gener.
l'estable, vora el foc. L'avi ha anat al poble, amb la intenció de portar	pa	, però ha tornat al cap de poc i ha dit que no ha gosat anar més enllà de
Un moro m'atura vora can Vinyes, i no es vol creure que vinc de buscar	pa	del poble. /¡Qué mentiras decís siempre los rojos! Tú ser uno de los
al despatx: "Solidaris amb les aspiracions de pau" oi que us agrada el	pa	ben torrat? "Prop del cor, tots dos junts i enamorats" Com demostren
els calaixos oberts no són un, sinó tres, dos d'ells plens d'engrunes de	pa	i el tercer farcit de papers desordenats sobre els quals es veu una
mal tancada, goteja contra la pica de granit. Es llesca un cap del	pa	que troba a l'armari, agafa un tros de formatge que descobreix a la
parteix el formatge en dues llesques primes que després entafora entre el	pa	que obre per la meitat. L'infant el toca per la màniga, li indica el
sines. —Pugem de seguida —diu encara, i desapareix. Ell torna a agafar el	pa	amb dits circumspectes, el mossega amb una boca sobtadament desganada,
l'anglès i cal aprofitar la bonança. En terra esclaten els rebomboris del	pa	, i si bé és cert que en els seus magatzems no hi ha res que pugui atreure
enreixades. El noi prenia un dels cistells i la dida hi deixava un	pa	i fruita i una grossa moneda de ral. Josefa Valls s'ocupava de l'educació
Era un fadrí forner, mort d'un treball, quan anava a repartir el	pa	, a les nou del matí. La gent feia rotlle al seu voltant i recollien —la
La gent feia rotlle al seu voltant i recollien —la mateixa cistella del	pa	feia de plateret— diners per a poder-lo enterrar. Algú devia haver clos
que també l'havia contemplat i havia dipositat mig ral a la cistella del	pa	, n'havia tret també la seva conclusió moralitzadora. —La mort i la vida
El noi se'ls contemplava, amb els ulls engrandits, per sobre la llesca de	pa	amb oli i sucre que li encerclava la cara. —Ho diré a l'amo! —repetia
no seia mai en el mateix lloc. Ella escudellava els plats i partia el	pa	. Abans de començar l'àpat en Tai resava la benedicció de la taula.
malalt? Cal passar fam per saber el gust incanviable, infinitament bo del	pa	. Cal haver arribat a la cambra fosca, tancada, sense finestres, on la
més immediat de l'arribada de les tropes ha estat l'encariment del	pa	i de la carn; el sucre es ven a pes d'or, i és millor anar a dormir
somnis? Ell que tant estimava les randes, els cristalls, els estucs, els	pans	d'or es devia sentir feliç sota els arabescos blau pastel, rosa, verd
lo panís?" "A què esperes, la setmana dels tres dijous?" "Fotrem un	pa	com unes hòsties?" A vegades s'irritava i s'aixecava per agafar
l'havia cridat, dolçament, de la mateixa manera, per donar-li un tros de	pa	, una llepolia, per fer-li una carícia... —Canela, vine... Aixecà
li podia servir de consol. N'hi havia alguns que li donaven fruites,	pa	uns altres, i uns altres un plat de calent en uns dies determinats; així,
la família... Sospita, si vols, que era una versió gal·licista d'allò del	pa	sota el braç, que amb els xocolatins resultava doblement simbòlica...
que més t'agrada, que t'agradava més, t'agradava la vida com el	pa	amb oli i sal. L'església cremada de la Maedéu Grossa,
No demanava còleres, demanava cauteles, i demanava	pa	, medicines, amor. Anys de cauteles, de precaucions i tactes,
i altres que no fan res i els infants que donaven molles de	pa	als coloms, i ballàvem els dos aquell vals miserable,
coses, brodar inicials, a fer els seus jerseis, donar molles de	pa	els infants als coloms, se'ns enduia la vida, sonaven
ventre, i els infants s'acostaven als coloms amb les molles de	pa	, trèmulament, les trompetes que allarguen la pena com un riu.
pujar a l'alcavor, aquell calor humit. I deixar caure el	pa	, aquell pa cruixidor, i alegre, a les paneres, i tripular el

Pàgina 1 (de 216)

50 següents