DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
padró M 238 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb padró Freqüència total:  238 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

jo sóc un barbre i vós veniu de l'egrègia ciutat. Els padrons de veïns no són diplomes de superioritat. Se
L'imperial d'un tramvia elèctric bé val, per exemple, les diligències del Padró o els sotracs econòmics de les primeres catalanes. Viatjar i no moure's
de Cèsar. En Mojica, vestit de frare. Contes (Casolanisme integral) El padró universal El senyor Pigrau, cada dia abans de sopar obria el diari amb la
precipitacions i amb cura, es dedicà en cos i ànima a col·leccionar "padrons". Va escriure a les cinc parts del món, i per mitjà d'influències,
recomanacions i amistats, aconseguí reunir una col·lecció de "padrons" verament exorbitant. En menys d'un any tingué en el seu poder els
verament exorbitant. En menys d'un any tingué en el seu poder els "padrons" de totes les ciutats del món i es lliurà amb un entusiasme feréstec a
ciutats del món i es lliurà amb un entusiasme feréstec a confeccionar el padró universal. Fou una obra de tità. Dos-cents seixanta-cinc dies i
fi tingué arrenglerats els 2,000 volums de què constava el seu padró universal, començà a registrar els naixements que succeïen cada dia i les
amb les estadístiques de naixements i defuncions i els passava al padró universal. Els difunts eren tatxats escrupolosament i els naixements amb
vessà el senyor Pigrau damunt dels 2,000 volums del seu padró universal i amb quin sentiment deixà de prosseguir els seus estudis! Cada
foren aquestes: "Digueu a la dona que no s'oblidi d'esborrar-me del padró universal. R. I. P." Males llengües asseguren que tenia una rel de boig.
de cotó i de llana. Dels altres fills de Maties, un, Pau, figurava en el padró de fabricants de filats de l'any 1829; Bernat feia teixits de
i transeünts. La condició de veí s'ha d'acreditar per la inscripció en el padró Municipal. III Organització i Formes de Gestió Els Municipis
ordenances i reglaments interiors d'empleats. Formació i rectificació del padró Municipal i tot el que faci referència a l'adquisició o pèrdua del dret
lo propòsit que tenia entre celles. L'home pareixia conèixer lo padró de les contribucions i va començar a fer caraces i a ballar-los els nanos
de la secretaria, fent constar que els signants figuren en el Padró de veïns. II. Acord favorable dels Ajuntaments, adoptat en
habitants als efectes legals. Drets dels estrangers en el Municipi. El Padró municipal: la seva formació i rectificació. La població. La població, que
en un terme municipal i es troba inscrit amb tal caràcter en el padró del poble. És domiciliat tot espanyol que, sense estar emancipat,
Ningú pot ésser veí de més d'un poble; si algú es trobés inscrit en el padró de dos o més pobles, s'estimarà com a vàlid el veïnatge últimament
a tot espanyol emancipat que, en l'època de formar-se o rectificar-se el padró, porti dos anys de residència fixa en el terme municipal. També farà
que els veïns o domiciliats, llevat els de caràcter polític. El Padró Municipal: la seva formació i rectificació. El mot padró, del llatí
polític. El Padró Municipal: la seva formació i rectificació. El mot padró, del llatí patronus —pater, pare—, històricament ha estat emprat
significació, primordial, de registre municipal ciutadà, entenent-se per padró municipal el document que fixa i posa de manifest, de manera indubtable,
2 de juliol del 1924. En conseqüència, en matèria de "padró municipal", regeix actualment la legislació estatutària. Definició legal
regeix actualment la legislació estatutària. Definició legal del padró. El padró municipal, instrument públic i fefaent per a tota classe
actualment la legislació estatutària. Definició legal del padró. El padró municipal, instrument públic i fefaent per a tota classe d'efectes
amb expressió de llurs qualitats (art. 32 E. M.). Contextura del padró. En el padró municipal deuran figurar tots els habitants del terme, amb
de llurs qualitats (art. 32 E. M.). Contextura del padró. En el padró municipal deuran figurar tots els habitants del terme, amb expressió de
el Govern determini (article 33 del Reglament). En el resum del padró d'habitants es comprendrà la població de fet i la de dret, resultant en
de veïns i domiciliats (article 47 del Reglament). Formació del Padró. La formació del padró és obligatòria en tots els Municipis. Els
(article 47 del Reglament). Formació del Padró. La formació del padró és obligatòria en tots els Municipis. Els Ajuntaments tenen obligació de
en tots els Municipis. Els Ajuntaments tenen obligació de confeccionar el padró en els mateixos anys en què es porti a cap el cens de població i derivant
de fulls als caps de família (art. 35 Reglament). Renovació del Padró. El Padró serà renovat cada cinc anys en el mes de desembre, fent-se una
als caps de família (art. 35 Reglament). Renovació del Padró. El Padró serà renovat cada cinc anys en el mes de desembre, fent-se una inscripció
habitants del terme (art. 34 del Reglament). Rectificació del Padró. El Padró es rectificarà anualment en el mes de desembre, amb les
del terme (art. 34 del Reglament). Rectificació del Padró. El Padró es rectificarà anualment en el mes de desembre, amb les inscripcions i
(art. 36 del Reglament). Reclamacions. Format o rectificat el Padró, es farà públic durant els quinze primers dies del mes de gener, en les
Ajuntaments faran les rectificacions oportunes i declararan ultimat el Padró. El Padró ha de presentar-se a la Jefatura provincial d'Estadística, per
faran les rectificacions oportunes i declararan ultimat el Padró. El Padró ha de presentar-se a la Jefatura provincial d'Estadística, per a la
que la següent: mentre a tenor de les vigents lleis espanyoles el padró deu ésser confeccionat en els mateixos anys en què es porti a cap
i escriure, haver complert vint-i-tres anys d'edat i estar inscrit en el Padró municipal amb tres anys d'anticipació. El càrrec de Conseller municipal,
de l'organització dels serveis de quintes, bagatges, estadístiques, padrons i altres que l'Estat o la Generalitat encarregui a les Corporacions
veïnat no inferiors a 6.000 habitants, que's comptaràn per el Padró tal com recordava la R. O. de primer d'Octubre de 1880, els
encara que no ho vulgui certa jurisprudencia, són els que consten en el Padró com a tals— paguin alguna contribució o tinguin algún títol acadèmic o
en tot lo referent a supressió de Municipis, formació i rectificació del padró, divisió en districtes i barris, aprofitaments, divisió en seccions per
documents que han de sentar jurisprudencia. Així hem vist declarar que el padró no és l'únic document per a justificar que s'es veí, quan precisament no
no més és veí, com va dir-se, el qui figura amb tal caràcter en el padró. Així hem vist també calificar la permuta de quasi-contracte, etz., etz.,
especial de que parla el article 19 en que s'està sota'l Govern; padró, en que també resol difinitivament la Diputació provincial; eleccions
qualificar-se de societats d'aquesta classe les constituïdes sota el padró indicat? I, sobretot, com és possible averiguar la naturalesa llur? El
comitès d'assistència i dels Municipis. Actualment està fent-se un padró de cancerosos. Com es veu, a Alemanya no hi ha hagut una organització

  Pàgina 1 (de 5) 50 següents »