DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
pagès A 1043 oc.
pagès M 9577 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb pagès Freqüència total:  10620 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de ser pescadors. Hesíode, però, que no oblidem que era beoci, i a més pagès, i per torna capficat a pledejar contra un germà seu, esmenta el Caos
"Els morts maten el viu", sentenciava, una mica a la babalà, el pagès que figurava marit de la noia. "Una donassa, llàstima que me la
del meu estament, i l'he de perdre, m'hi resigno", es condolia el marit pagès. "I amb ella m'hauré de casar?", s'esfereïa el pensament del taciturn
despertava alegria, i aquesta era la casa del vell Lino del Pont, un pagès que, atuït des de molt temps per una malaltia incurable, vivia amb els
d'això, res no torbava la calma que regnava al poble i als camps. Els pagesos sortien àdhuc a treballar a les hortes dels encontorns, i al poble,
sota les acàcies florides; era el temps en què la rella descansa i el pagès es dóna al repòs mentre a les hortes va formant-se el gra,
base falsa. La idea que el cortesà, l'home de ciutat, tenia respecte al pagès o respecte a l'indígena dels països intonsos, era ridículament absurda.
"Semblava que faria mal temps, però el cel ja s'estritlla", em diu un pagès. I un altre dia, després d'un període de glaçades, el ponent més tebi
i obrir d'ulls, de bon grat ho faria." Ens parla d'una reunió que els pagesos del poble van celebrar el diumenge passat, en la qual acordaren lliurar
forçosa i es quedaren a Màlaga. Avui el senyor Pauet m'explica que un pagès li ha contat aquest projecte bèl·lic: s'està fabricant una bomba de
proletariat agrari. (Segons Langdon-Davies, l'anarquisme és una teoria de pagesos). I és que una gran massa del proletariat de Catalunya prové de regions
en Pau de can Toni, l'home que cobrava les cadires a l'església: un vell pagès típic, de parlar saborós i trèmul, com els actors de la bona època del
El Canarias es mostra molt actiu al Mediterrani. Al matí parlo amb un pagès que tem molt haver d'anar al front (és de la lleva del 1931).
vidre de Nancy. M'estic una estona vora el foc, conversant amb aquells pagesos intel·ligents, serens, que tenen una calma encomanada dels núvols, de
al damunt uns núvols grisos, ventejats; "hi rufa", com diuen ací els pagesos. He llegit la biografia de Coke of Norfolk, que demostra la
He sentit, cap al Pirineu, unes fortes explosions o, com diuen els pagesos d'ací, "unes belles bombardades". Quina tarda d'or, de merlots, de
Aigua límpida sota els verns. Flors, flors i herba alta. Al vespre, un pagès que ens duia queviures amb l'euga perd l'animal. L'aclama en la nit pura
sota uns pollancres molt alts. En una altra casa ens donen mig pa: de pagès, blanc, de xeixa. Com celebrem aquest present espontani! Berenem a Mas
a casa, bastant cansats. 26 juny. Al matí mengem pa de pagès amb mel i mantega: una de les millors coses que hagi menjat mai. Han
sembla que van fer abundants recollides d'argent, joies i roba. A un pagès li van trobar 6.000 pessetes en monedes de plata. Llur retenció
amb serenitat admirable els sofriments d'una gravíssima malaltia. "És un pagès d'élite —deia—, però característicament un pagès." 3
malaltia. "És un pagès d'élite —deia—, però característicament un pagès." 3 setembre. Dia núvol, trist, amb algun moment de sol.
—confirma ell, i amb totes dues mans li palpa les sines—. Són galtes de pagès. —Potser ho és. —Potser sí, una cosa no priva l'altra. —Sortosament,
que no havia conegut, aquell lent anar i venir, sense presses, de la gent pagesa. No deixava mai d'anar a les Torres quan es collia la til·la, i devia ser
i la seva expressió que és el llenguatge es queda en la petita gent de pagès i en la noblesa. Cal convenir que la noblesa feia segles i segles que
Col·legi. Els seus mestres de llengua són Josefa Valls de Rubí, la gent pagesa de Coll Blanc, i Basili Rovirosa de Gallifa. Castellà i llatí són, per a
Estimà realment aquella terra perquè hi va créixer com qualsevol fill de pagès, com si hagués estat de veres el fill de Josefa Valls, que no l'anomenava
de llavis i nas carnosos, de pell fosca i ulls clars delataven l'home de pagès, més destre a usar el magall i l'aixada que el Calepino i el Breviari.
a un home extraordinari que es diu Napoleó Buonaparte. Erasme Bonsoms, el pagès destre en llargues perífrasis del /Corpus utriusque juris\,
legítimament orgullós d'haver sabut endevinar sota l'aparença adusta, pagesa, espessa, d'Erasme Bonsoms aquelles qualitats que fan de les persones en
els cabells llargs, nuats al clatell, com ja només duien els homes de pagès; i el veien allunyar-se amb aquell caminar ràpid però no apressat que
força que cap jurament no hauria pogut aconseguir. Erasme Bonsoms era un pagès de l'Alt Empordà, circumspecte i burleta. Cobria el seu cos forçut i
li produïa la impressió de veure un còmic personatge amb espardenyes de pagès, i cofat amb perruca blanca— ciutat vençuda pel temps, amb les
com ocorre sempre amb els penjats, i quedà així amb la pipa a la boca. Un pagès, propietari d'una de les terres afrontants, el va descobrir algunes hores
d'una de les terres afrontants, el va descobrir algunes hores després; el pagès va córrer a avisar la família; passaren l'avís al nostre poble, ja que,
fresca davant de casa i parlaven. Tots dos ja eren vells. Guatxes era un pagès benestant i home influent en el poble, estimat de tots i respectat; Pere
els casos ocorreguts de què es tenia record. La tertúlia era de pagesos, però també s'hi veia algun mariner. Hi havia el "Pescador", hi havia
el "Centro Moral Instructivo", amb un cafè, on es reunien els pagesos benestants a parlar de les terres, del temps i una mica de la situació
netes i artístiques a les anques dels animals i sobre el llom; si el pagès ho permetia, amb les grosses tisores, girant d'ací i d'allà, hi dibuixava
que ell havia de dir. Hi havia, per aquells dies, al poble una família de pagesos benestants, amb fama de valents i decidits, coneguts pels de la Catalana.
Avui la torre s'aixeca solitària i quasi en ruïnes. Una família de pagesos n'habiten la planta. Durant el dia baixen a l'horta i en fer-se de nit es
allí endavant, Jaume hauria de tenir-lo de veí. —Has fet sort —li digué el pagès. —Sí. No em fa cap gràcia. Si no fos la qüestió de l'aigua, no
breu migdiada. Aquell dia, Jaume fou el primer d'acudir. Hi havia pocs pagesos a les hortes; la companyia sota els àlbers fou escassa. Jaume baixà fins
i s'assegué damunt l'herbei. Acabava de seure, quan acudí un altre pagès. Se saludaren. L'altre portava unes tomates que acabava de collir i les
menjant, en silenci, la mirada en terra, com si no ho hagués sentit. El pagès que hi havia amb ells el mirà sorprès, però callà. No volia
en l'espessa penombra, hi havia dones agenollades, pregant. L'endemà, els pagesos no sortiren al camp; tota la gent del raval els acompanyà al cementiri;
parlant, o bevent, quan podia enxampar deu cèntims o convèncer algun pagès perquè el convidés a una copa. De tant en tant, Miquel de la Rutlla, en
acudit corrents i s'agafaven a les cames del pare i el cridaven. El pagès els renyava, perquè no el deixaven desenganxar, i se'ls treia del damunt
la mare i amb la contribució de tots els fills, era una de les cases de pagesos més florents. A la casa, després d'aquell casament, només hi quedaren la
Els darrers carros tornaven del camp, s'aturaven davant les portes, i els pagesos baixaven a desenganxar; se sentien les veus alegres dels infants, que

  Pàgina 1 (de 213) 50 següents »