×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb pagès |
Freqüència total: 10926 |
CTILC1 |
de ser pescadors. Hesíode, però, que no oblidem que era beoci, i a més | pagès | , i per torna capficat a pledejar contra un germà seu, esmenta el Caos | "Els morts maten el viu", sentenciava, una mica a la babalà, el | pagès | que figurava marit de la noia. "Una donassa, llàstima que me la | del meu estament, i l'he de perdre, m'hi resigno", es condolia el marit | pagès | . "I amb ella m'hauré de casar?", s'esfereïa el pensament del taciturn | despertava alegria, i aquesta era la casa del vell Lino del Pont, un | pagès | que, atuït des de molt temps per una malaltia incurable, vivia amb els | d'això, res no torbava la calma que regnava al poble i als camps. Els | pagesos | sortien àdhuc a treballar a les hortes dels encontorns, i al poble, | sota les acàcies florides; era el temps en què la rella descansa i el | pagès | es dóna al repòs mentre a les hortes va formant-se el gra, | base falsa. La idea que el cortesà, l'home de ciutat, tenia respecte al | pagès | o respecte a l'indígena dels països intonsos, era ridículament absurda. | "Semblava que faria mal temps, però el cel ja s'estritlla", em diu un | pagès | . I un altre dia, després d'un període de glaçades, el ponent més tebi | i obrir d'ulls, de bon grat ho faria." Ens parla d'una reunió que els | pagesos | del poble van celebrar el diumenge passat, en la qual acordaren lliurar | forçosa i es quedaren a Màlaga. Avui el senyor Pauet m'explica que un | pagès | li ha contat aquest projecte bèl·lic: s'està fabricant una bomba de | proletariat agrari. (Segons Langdon-Davies, l'anarquisme és una teoria de | pagesos | ). I és que una gran massa del proletariat de Catalunya prové de regions | en Pau de can Toni, l'home que cobrava les cadires a l'església: un vell | pagès | típic, de parlar saborós i trèmul, com els actors de la bona època del | El Canarias es mostra molt actiu al Mediterrani. Al matí parlo amb un | pagès | que tem molt haver d'anar al front (és de la lleva del 1931). | vidre de Nancy. M'estic una estona vora el foc, conversant amb aquells | pagesos | intel·ligents, serens, que tenen una calma encomanada dels núvols, de | al damunt uns núvols grisos, ventejats; "hi rufa", com diuen ací els | pagesos | . He llegit la biografia de Coke of Norfolk, que demostra la | He sentit, cap al Pirineu, unes fortes explosions o, com diuen els | pagesos | d'ací, "unes belles bombardades". Quina tarda d'or, de merlots, de | Aigua límpida sota els verns. Flors, flors i herba alta. Al vespre, un | pagès | que ens duia queviures amb l'euga perd l'animal. L'aclama en la nit pura | sota uns pollancres molt alts. En una altra casa ens donen mig pa: de | pagès | , blanc, de xeixa. Com celebrem aquest present espontani! Berenem a Mas | a casa, bastant cansats. 26 juny. Al matí mengem pa de | pagès | amb mel i mantega: una de les millors coses que hagi menjat mai. Han | sembla que van fer abundants recollides d'argent, joies i roba. A un | pagès | li van trobar 6.000 pessetes en monedes de plata. Llur retenció | amb serenitat admirable els sofriments d'una gravíssima malaltia. "És un | pagès | d'élite —deia—, però característicament un pagès." 3 | malaltia. "És un pagès d'élite —deia—, però característicament un | pagès | ." 3 setembre. Dia núvol, trist, amb algun moment de sol. | —confirma ell, i amb totes dues mans li palpa les sines—. Són galtes de | pagès | . —Potser ho és. —Potser sí, una cosa no priva l'altra. —Sortosament, | que no havia conegut, aquell lent anar i venir, sense presses, de la gent | pagesa | . No deixava mai d'anar a les Torres quan es collia la til·la, i devia ser | i la seva expressió que és el llenguatge es queda en la petita gent de | pagès | i en la noblesa. Cal convenir que la noblesa feia segles i segles que | Col·legi. Els seus mestres de llengua són Josefa Valls de Rubí, la gent | pagesa | de Coll Blanc, i Basili Rovirosa de Gallifa. Castellà i llatí són, per a | Estimà realment aquella terra perquè hi va créixer com qualsevol fill de | pagès | , com si hagués estat de veres el fill de Josefa Valls, que no l'anomenava | de llavis i nas carnosos, de pell fosca i ulls clars delataven l'home de | pagès | , més destre a usar el magall i l'aixada que el Calepino i el Breviari. | a un home extraordinari que es diu Napoleó Buonaparte. Erasme Bonsoms, el | pagès | destre en llargues perífrasis del /Corpus utriusque juris\, | legítimament orgullós d'haver sabut endevinar sota l'aparença adusta, | pagesa | , espessa, d'Erasme Bonsoms aquelles qualitats que fan de les persones en | els cabells llargs, nuats al clatell, com ja només duien els homes de | pagès | ; i el veien allunyar-se amb aquell caminar ràpid però no apressat que | força que cap jurament no hauria pogut aconseguir. Erasme Bonsoms era un | pagès | de l'Alt Empordà, circumspecte i burleta. Cobria el seu cos forçut i | li produïa la impressió de veure un còmic personatge amb espardenyes de | pagès | , i cofat amb perruca blanca— ciutat vençuda pel temps, amb les | com ocorre sempre amb els penjats, i quedà així amb la pipa a la boca. Un | pagès | , propietari d'una de les terres afrontants, el va descobrir algunes hores | d'una de les terres afrontants, el va descobrir algunes hores després; el | pagès | va córrer a avisar la família; passaren l'avís al nostre poble, ja que, | fresca davant de casa i parlaven. Tots dos ja eren vells. Guatxes era un | pagès | benestant i home influent en el poble, estimat de tots i respectat; Pere | els casos ocorreguts de què es tenia record. La tertúlia era de | pagesos | , però també s'hi veia algun mariner. Hi havia el "Pescador", hi havia | el "Centro Moral Instructivo", amb un cafè, on es reunien els | pagesos | benestants a parlar de les terres, del temps i una mica de la situació | netes i artístiques a les anques dels animals i sobre el llom; si el | pagès | ho permetia, amb les grosses tisores, girant d'ací i d'allà, hi dibuixava | que ell havia de dir. Hi havia, per aquells dies, al poble una família de | pagesos | benestants, amb fama de valents i decidits, coneguts pels de la Catalana. | Avui la torre s'aixeca solitària i quasi en ruïnes. Una família de | pagesos | n'habiten la planta. Durant el dia baixen a l'horta i en fer-se de nit es | allí endavant, Jaume hauria de tenir-lo de veí. —Has fet sort —li digué el | pagès | . —Sí. No em fa cap gràcia. Si no fos la qüestió de l'aigua, no | breu migdiada. Aquell dia, Jaume fou el primer d'acudir. Hi havia pocs | pagesos | a les hortes; la companyia sota els àlbers fou escassa. Jaume baixà fins | i s'assegué damunt l'herbei. Acabava de seure, quan acudí un altre | pagès | . Se saludaren. L'altre portava unes tomates que acabava de collir i les | menjant, en silenci, la mirada en terra, com si no ho hagués sentit. El | pagès | que hi havia amb ells el mirà sorprès, però callà. No volia | en l'espessa penombra, hi havia dones agenollades, pregant. L'endemà, els | pagesos | no sortiren al camp; tota la gent del raval els acompanyà al cementiri; | parlant, o bevent, quan podia enxampar deu cèntims o convèncer algun | pagès | perquè el convidés a una copa. De tant en tant, Miquel de la Rutlla, en | acudit corrents i s'agafaven a les cames del pare i el cridaven. El | pagès | els renyava, perquè no el deixaven desenganxar, i se'ls treia del damunt | la mare i amb la contribució de tots els fills, era una de les cases de | pagesos | més florents. A la casa, després d'aquell casament, només hi quedaren la | Els darrers carros tornaven del camp, s'aturaven davant les portes, i els | pagesos | baixaven a desenganxar; se sentien les veus alegres dels infants, que |
|