Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sembrats. Cada cosa té el seu preu, que els innocents tothora han de	pagar	. Ho lamento fins al plor, però l'edat em pesa, m'afeixuga, i no m'és
s'hi afegeixen unes altres, els estranys noms de tres de les quals no	paga	l'esforç de recordar. Malmeten i embruten tot el que toquen i ho emplenen
per un malentès amor, les precaucions adequades, i vet aquí que ho	pago	car. Menyspreava els lladrucs d'enemigues canilles i posava tot el país
escatainava la senyora Marigó. "Curt, massa. Al capdavall se li	paga	per entretenir-nos una mica. Poc, però algú li deurà gratificar el
efecte, qui Mila estimava més —li havia fet gairebé de pare—, i ell li ho	pagava	amb un amor igual. Per a veure contenta la seva fillola no hi havia
és la més gran traïció que pot cometre l'home amb ell mateix i la que es	paga	més cara. El teu camí és l'art. No el deixis." Per la seva part,
Quin consol que has portat al meu cor amb les teves paraules! Com te'l	pagaré	, aquest moment? —Estic pagada, i més que pagada. Com t'ho sabria
dia, i freqüentava també la taverna, car ni a l'una ni a l'altra no feien	pagar	ni exigien cap esforç: a l'església, hi anava tal vegada per devoció; a
ell mateix; la qüestió és que s'ha de restaurar el sant Francesc i que ho	pagarà	bé: el sant és l'únic amb qui no es permet trampes ni regateigs. Si ho
part del sant Francesc vols fer algun treball personal, pots fer-lo; te'l	pagaré	. —Ho tindré en compte. Adéu. —Adéu, Tino Costa. Resa a Déu a la nit
sembla una gloriosa vacança, durant la qual tot serà permès —i tot	pagat	. Si després això queda desmentit per la realitat, i si l'aspecte macabre
molt concreta i especial. Podem creure que la bufetada instintiva amb què	paguem	una bufetada anterior és un gest desproveït de malícia, una mena d'acte
que abans, però, com que la vida s'ha encarit tant i els cal, a més,	pagar	aportacions de guerra, llur situació econòmica es fa bastant més difícil
(a 4 pessetes el quilo). A Santa Coloma diu que hi ha qui	paga	les patates a 3 pessetes quilo. Les pomes van a 10 (jo
minúsculs en demanen 60 pessetes el parell. Dimarts vaig veure	pagar	, a Barcelona, 26 pessetes d'un llenguado de terça i mitja.
gener. Dia benigne, tebi. Al matí vaig al Serrat de Cerdans, a	pagar	la llet. Pels sots obacs encara hi ha grans llenques de neu glaçada.
unes divagacions sobre la funció dels grups i cenacles literaris. Em	pagaran	500 pessetes per 20 quartilles; és el treball més ben
tres individus de les cabines tornen a riure, però ara és el guàrdia qui	paga	la festa, perquè la veu efeminada diu: —Us ha enganyat! Ell es recolza
tauletes prop de les quals es reuneixen petits grups—. Tots aquests només	paguen	i presten. El gran negoci el fan a primera hora. —Quan he entrat al
o jo què sé... —Sí. Tothom procura venir aviat, perquè aleshores	paguen	més. —Paguen? Què paguen? —Les firmes. —De qualsevol? —Sí. Cada
què sé... —Sí. Tothom procura venir aviat, perquè aleshores paguen més. —	Paguen	? Què paguen? —Les firmes. —De qualsevol? —Sí. Cada dia és diferent,
Tothom procura venir aviat, perquè aleshores paguen més. —Paguen? Què	paguen	? —Les firmes. —De qualsevol? —Sí. Cada dia és diferent, però en realitat
firmes. —De qualsevol? —Sí. Cada dia és diferent, però en realitat només	paguen	les firmes. I si no saps firmar només et presten perquè diuen que no hi
De veritat, tu. No com aquests. Per què no véns, després? —No et podria	pagar	. —Ja em pagaràs un altre dia. Hi treballem força, a crèdit... L'uniformat
No com aquests. Per què no véns, després? —No et podria pagar. —Ja em	pagaràs	un altre dia. Hi treballem força, a crèdit... L'uniformat torna a
—li pregunta. —Ja saps que no disposo de diners —li recorda ell. —Per això	pago	jo. —No deus fer gaires negocis, si sempre ets tan generosa! —Oh, no ho
a la noieta ni a la seva amiga, sinó a la xicota pintada que li ha	pagat	un entrepà. —Ah, hola! —li somriu—. Quina jugada li has fet, al
curta... —Ho sé —diu ell. El cap assenteix amb un gest lent. —Hem de	pagar	l'aprenentatge, però cada dia aprenem dels nostres errors i dels errors
amb sort molt diferent: mentre uns, els marquesos de Farnés, per exemple,	paguen	amb la vida i l'expropiació dels béns, altres són graciats o només
vida i l'expropiació dels béns, altres són graciats o només condemnats a	pagar	una forta suma. El Cavaller de Padrós, que va obtenir la influent
el cadastre donarà bons resultats, els barcelonins remuguen d'haver de	pagar	a Madrid, però ara han de pagar un sol cop, i tenen un sol amo. Un vell
els barcelonins remuguen d'haver de pagar a Madrid, però ara han de	pagar	un sol cop, i tenen un sol amo. Un vell costum barceloní, el navegar a la
Cal afegir-hi un seminarista, parent de la seva dona, a qui ell	paga	la carrera, i fa de mestre dels nois. No sabem gran cosa de Pere Grau. El
tampoc no havia usat de plaers costosos; perquè feia modestes almoines i	pagava	una carrera de capellà, tal com era de llarga, tradició a la seva
ni la més petita ombra de remordiment, perquè estava cert que Jeroni li	pagava	, amb l'odiosa moneda del desagraïment, tota la seva generositat,
negoci. Endevina els moments de por dels honestos compradors disposats a	pagar	el preu que ell exigeixi. Sap no deixar-se temptar per una excessiva
ne els fruits. El seu fill no sabrà admirar mai, ni agrair-li mai, ni li	pagarà	més que amb menyspreu aquest inacabable desig de guany, perquè ell es
els sis anys s'instal·la a la casa un seminarista a qui Campdepadrós	paga	manutenció i carrera. Basili Rovirosa, el seminarista, o escolar de
per esdevenir velles sentències, fossilitzades i segures. Qui la fa la	paga	, i la Roseta que havia anat al bosquet l'estiu passat ja no podia
ja podia dir que havia fet fortuna. Perquè, fixa-t'hi bé, i no badis:	Pagant	Sant Pere canta. No hi ha millors cosins que els bons florins. Una bona
mal de queixal, que només el guaria la mandíbula de Santa Apolònia, que	pagant	un ral et passaven per la galta les monges de Montsió. Cada sant comptava
tots deu fer plorar. Ai! malaïda França la vindràs a	pagar	." Li era fàcil aprendre's les coses de memòria, i la dida se l'escoltava
dissimular-ho, però el càstig temut arribava. Era el preu que hauria de	pagar	sempre per aquella fràgil felicitat. Procurava que ningú no se n'adonés,
Serrallonga; quan els barcelonins s'entretenien discutint qui	pagaria	l'obelisc dedicat al rei, al pla de la Boqueria, on només hi havia un
i fabricants i nobles barcelonins decidien que l'obelisc l'havia de	pagar	el rei; mentre es rebien les notícies de la derrota de Trafalgar, preu
que per culpa teva havia de suportar, perquè tu no podies permetre que jo	pagués	per tu el plus de la cambra de primera, a l'odiada i estimada casa de
dels rals que plantava a can Frigola, a les arques de la docta casa,	pagant	Testimonis, i Lectures, i Pràctiques; anys usats per a preparar-se per a
la dona del davant li havia costat un llençol i que s'apressessin a	pagar	-l'hi. L'havien escoltat amb aire distret, però en silenci, i no li
ja li tenia preparada, on no havia pogut fer instal·lar el seu amic, i	pagar	-li la diferència, cosa que li hauria semblat tan senzilla, i es traslladà
Casanova tant o més que els mateixos conspiradors. Amb un zel no gens ben	pagat	, Ramon Casanova va aconseguir introduir-se a ca l'Aulet i escoltar tots

Pàgina 1 (de 346)

50 següents