Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

perillós, a Tahití és molt suportable, és molt més suportable que en les	pagesies	del nostre clima i que en algun lloc famós de l'estiueig europeu. L'única
més enllà de l'època carolíngia, sabem que el rovell d'ou de la nostra	pagesia	el formaren els homines undecumque venientes: els homes
a escollir la d'implantació del decret de Nova Planta, que féu de la	pagesia	un element social exclusivament productiu, no decisivament lligat —amb
ancestrals. Però, i això és important, les primitives aportacions de la	pagesia	tenen encara un sentit social col·lectiu, vàlides no sols per als
col·lectiu de la terra, deixondit a la Catalunya Vella, arrelà en tota la	pagesia	del país a mesura que les fronteres d'aquest anaren reculant cap a
banda. Però, àdhuc en aquestes circumstàncies, la part millor de la	pagesia	no cercà una solució revolucionària, sinó d'arribar a un acord amb els
una florida del camp català. La realització del vell ideal de la	pagesia	donà lloc a una transformació social important, ja que foren molts els
de terra dintre o fora dels murs de les ciutats, perquè el vincle amb la	pagesia	no es rompé mai del tot. Aquesta menestralia, operant i activa, féu un
bé, posat que portà a la societat catalana, mamant-lo directament de la	pagesia	, el sentit de ponderació que poc després havia d'ésser qualificat com la
oberta: per sota s'ha nodrit llargament dels elements desplaçats de la	pagesia	, sobretot dels fadristerns; per damunt, com acabem de dir, ha donat
i el manyà, els dos homes de punta del treball, solien provenir de la	pagesia	i en compartiren durant molts anys ocupacions i preferències. De l'altra
les virtuts de l'obrer català paradigmàtic. O sigui aquell que de la	pagesia	recollí el sentit del seny, de l'estalvi i de la continuïtat del treball;
els caps de brot de l'antiga cavalleria, de la burgesia i de la	pagesia	. Es féu el miracle que tothom treballés per un mateix ideal, encara que
ermes moltes propietats, mentre que el país duplica la població, i la	pagesia	, que on ha pogut s'ha llançat a fer reviure els conreus i encara a donar
en els organismes municipals i una ampla actitud subversiva de la	pagesia	contra els propietaris feudals i senyorials. Que aquest complex és
però amb inevitables repercussions polítiques. És certíssim que la	pagesia	arrossegà les altres classes socials cap a solucions extremistes en els
Pardo. Els esdeveniments feren crisi per on potser no esperava ningú. La	pagesia	s'aixecà a finals de 1639 i arrossegà les classes dirigents cap
a Catalunya els símptomes d'un recobrament biològic: en el comerç i la	pagesia	, en el treball i la indústria, pampalluguegen els primers esclats d'una
Pirineus despertà a casa nostra, de moment, un devessall d'odis; a la	pagesia	catòlica i als burgesos d'afers, els repugnava l'agitació revolucionària,
la clasta de Son Magraner i recitava sense prendre alè totes les flors de	pagesia	, perquè totes eren igualment inspirades. El regionalisme mallorquí floria
repetir cada dia. El vestit de pagesa, que quasi havia desaparegut de la	pagesia	, començava a estar massa explotat. Als ametllers en flor, els havia
prosa francesa. I Chopin, en la intimitat, devia ser insuportable. I la	pagesia	salvatge no es limitava a escandalitzar-se interiorment per aquella
de les festes resultaven un poc híbrids, preparats amb vistes a la	pagesia	—que tanmateix es reia del copeo— per una intel·lectualitat confinada en
, ja ni et dóna per espardenyes; i diria: prou! si no fos que la gent de	pagesia	mai no respecta un lladre que no es mou. Malviatge el fer de lladre! De
sota l'oliveda on corre, aganyida, una	pagesia	amb la cara negra d'oliva morena, amb els
conservant per mitjà de procuradors i administradors llur contacte amb la	pagesia	, encara que, de fet, aquestes famílies en l'època de la crescuda de
Els Lloberola, com tantes famílies de la seva mena, estimaven de la	pagesia	que els havia engendrat, només que la renda, sempre esquilmada i filtrada
més valuosos de Catalunya, al cap de vint-i-cinc anys d'anar i venir per	pagesies	i ermites, a la manera d'una formiga entossudida, en cerca dels tresors
gresques de Tomàs per firals i envelats, o certes facècies per les	pagesies	, cosa que, segons dita de llengües mal intencionades, havia posat en
boirina entorn dels trèmols de la riera; que fa lladrar els gossos a les	pagesies	perdudes pels fondals i llisca pels blatars i els horts estàtics.
la quietud enorme de la soledat al camp. Les Aulines eren un escampall de	pagesies	grogues entorn de la masia dels Muntanyola al cim d'un planell sembrat de
al fons; la Plaça de Santa Catarina em feia respirar la muntanya i les	pagesies	; al carrer de Carders, al fons d'una botiga, veia dos homes acotats que
són una bossa de roba que es posa i es treu, com porten moltes velles de	pagesia	. Es veia que no tenia confiança en mi, i ara recordo que sovint em mirava
els nets perfils dels carrers del poble entre llums i la vida d'aquesta	pagesia	que forma les nostres arrels. La mare i nosaltres ens retrobàvem al
administrativa, Ciutadella viu replegada sobre si mateixa, sobre la	pagesia	del seu extens terme municipal. El microcosmos ciutadellenc ha anat
segura davant les contínues anades i vingudes de pirates i corsaris, la	pagesia	neixia tarada pels clàssics mals de l'absentisme dels propietaris, del
alqueries eren els únics nuclis de població estesos sobre l'ampla	pagesia	mallorquina. I, de resultes, l'agricultura campava força malament, perquè
per uns altres del 1484. Com a conseqüència del despoblament, la	pagesia	restà sense gent que curés del conreu i s'encarregués de fer les
dels immigrants. La presa de consciència per part dels habitadors de la	pagesia	aniria augmentant fins que la Ciutat, una vegada finida l'època de les
de les terres. I, escalivada d'aquell primer cop d'habilitat política, la	pagesia	es trobava en situació d'haver de manifestar la seva indignació als
ha estat el monopoli del prestigi social. Una situació inicial, en què la	pagesia	no comptava per a res, s'anà agreujant amb el temps a mesura que la
intern, serviria adequadament per a subordinar els interessos de la	pagesia	als de la Ciutat. Cavallers, ciutadans, mercaders i menestrals integraven
fam enmig del carrer. Si aquesta realitat apurava la vida ciutadana, a la	pagesia	la situació era encara més difícil, ja que mancaven les reserves
disputa no fou altre que el d'un xoc entre el camp i la ciutat, entre la	pagesia	que treballava inútilment per no acabar mai de sortir de deutes i els
més que res l'aïllament sofert per l'Arxipèlag de la Conquesta ençà. A la	pagesia	es mantenien vius innombrables usos i expressions populars que mossèn
una prova més de la tensió que sempre ha existit entre la capital i la	pagesia	. La tensió entre capitalitat i part forana ha estat doblement dolorosa
llibertat original, encara que caiguda en un detestable servilisme, la	pagesia	mallorquina s'adona que pateix una submissió, la qual podria ésser, a la
d'una manera o de l'altra. Des de l'acabament del segle XIV, la	pagesia	passa a dependre econòmicament de la Ciutat. Al mateix temps, es va fent
de les institucions vigents per a poder representar adequadament la	pagesia	. Ja sabem que la col·laboració es trenca i que la Ciutat aprofita la
imposadores" rubrica la profunda escisió entre la ciutat i la	pagesia	. I quan, l'any 1511, els síndics de la part forana fan

Pàgina 1 (de 24)

50 següents