×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb pairal |
Freqüència total: 842 |
CTILC1 |
ja de temps renunciat a la idea de tornar-se a casar, vivia sol a la casa | pairal | amb una vella criada que el servia. Era un home jovial, amable amb | per això l'esdeveniment fou celebrat amb menys alegria. A la vella casa | pairal | es disposà en tal ocasió, una menjada; volgueren que hi assistissin Mila | del vent, a través dels carrers solitaris, l'acompanyà a la seva casa | pairal | . Endebades s'intentà després, per part de la família d'ella, donar | en la propietat i el conreu del camp. Cada català té la seva casa | pairal | —encara que no sigui més que en la il·lusió que el porta, | entre el poble en l'actualitat, de donar al nou vingut a la llar | pairal | el nom de la casa que perpetuava amb la seva virilitat. Qui no se'n | Així nasqué, per transferència de la servitud de l'home a la casa | pairal | , el mas remença, el mas dels serfs de la gleva, a una ungla de l'antiga | Mentre el pagès complís amb les seves obligacions i no abandonés la casa | pairal | , restava garantit contra tota mesura opressiva. En realitat, l'amo del | amb la mentalitat pagesívola. En primer lloc, el respecte a la casa | pairal | . No es trenca així com així una línia de capmasers, que en llur | als fadristerns, als germans "cabalers" que han cercat fora de la llar | pairal | obrir-se un camí a la vida. El comerç i la indústria de Catalunya s'han | Ni això no es sabé fer. L'oligarquia es sentia bé en les seves llars | pairals | , menjant perdius i truites saboroses i refrescant-se amb begudes | destil·la mel vora la llar; en les vetllades hivernenques, la vella casa | pairal | vibra de les seves cançons: —I ¿què hi haig de fer?, ens diu Aina Cohen | ventall de dona dolenta— damunt un tapís que representava l'escut | pairal | . El llapis ple de gràcia de Xim Verdaguer l'ha sorprès així i ens ha fet | de don Tomàs. El cop fort per a Leocàdia va ésser la venda de la casa | pairal | , que es va fer no perquè aquesta venda fos un gran ingrés de diner, sinó | gran afecte. La tia Paulina havia nascut l'any 1840, a la casa | pairal | dels Lloberola. El seu naixement fou perfumat pels darrers espetecs de | que aquelles quatre pedres situades a mitja hora de la seva casa | pairal | , havien estat el cau brillant de totes les llegendes romàntiques d'un | vaig pujar del mar a les muntanyes per cobricel de ton terrer | pairal | : vaig donar-li el tresor de mes entranyes i el vel de | assenyada, en la qual han convergit, destil·lades, totes les virtuts | pairals | de la família i de la contrada. A més, a Comarquinal, una senyora que es | el gran deixava la muller malaltissa i la filla esporuguida a la casa | pairal | , ruïnosa, per tal de poder fer gallardies pels recons més tèrbols de | Per altra banda, Teresa ha heretat els elements autèntics de les virtuts | pairals | de la raça i el seny de les bones mestresses de Muntanyola: paciència i | A Valls, visita al senyor Fidel de Moragas, gran senyor, a la casa | pairal | que no recordava —feia vint-i-cinc anys o cosa així que no havia estat a | A casa els meus oncles, puix que jo mai no he tingut pròpiament una casa | pairal | , hi havia un balcó solitari, allunyat del centre de l'edifici, que era | on els seus pares tenien una finca. Enyorava les comoditats de la casa | pairal | . A Marsella àdhuc les dones trobava lletges, mal vestides. "Les | una caseta que li havia construït el seu pare. Dinava al mas, a la taula | pairal | . Al capvespre, quan se n'anava, s'enduia un parell de pans, patates, | o vuitanta, en forma de "crèdit financer". Ja sabeu que de la casa | pairal | del senyor Distribuïdor se'n diu Banca. Doncs bé, la Banca havia | per una visió, es digna a cridar-lo de la casa | pairal | , de la família i els enganyosos déus, cap a una terra | cuma amagada. Un día mos cants trobarán un ressó en la llengua | pairal | renovada; i d'altres llavors seguirán ma cansó en el | que allá dalt, al ras, aixís fa la guatlla. Regalen avui les | pairals | muntanyes un murmuri dolç, un murmuri grat; i | fan les reynetes en l'herba enfosqueída. Parlava dels records de la casa | payral | , dels masos de la terra que tant lluny hem deixada, | un espai tancat per algun edifici de força amplada i pretensions de casa | pairal | . En una cota una mica més baixa transcorre la carretera que va d'Alcoi a | cal que la festa sigui presidida per una persona de la noblesa amb casa | pairal | a Ciutadella. Aquest president que, a causa d'antics privilegis queda | El ciutadà, home d'empresa, conservava vives les seves arrels en la terra | pairal | . "De l'ajut primerenc, del retorn sovintejat del ciutadà a la casa o | que veia que el pogués satisfer, anava passant dies, fugint de la llar | pairal | i apartant-se de la muller i dels fills, cercant les dones dels altres, | com una llosa", va dir-me una veu amiga. Se m'acudí llavors la imatge | pairal | d'una llar muntanyenca, amb el foc encara viu, però invisible, colgat per | en el seu comport i en els seus escrits, arrelat profundament a la gleva | pairal | . L'arrelament a la terra plasma el seu caràcter de bon pagès, barreja de | creades pel bec de la seva ploma. I encara l'arrelament a la terra | pairal | sintetitza els dos aspectes més divergents de la producció verdagueriana, | Sagarra. Aviat sortiríem de dubtes. Una bella tarda, a la seva casa | pairal | del carrer de Mercaders —aterrada després de la Reforma— el senyor | que no s'ha deixat embenar, descalç per tal d'aferrar els peus a la terra | pairal | , cau afusellat a Montjuïc, cridant —com un darrer clam d'amor, | i en molts detalls sorprenents —en el caràcter de la nostra maisó | pairal | — en els frescs del gran saló —en les tapiceríes dels dormitoris— en les | única. Berenice i jo érem cosins, i creixérem plegats dins el meu estatge | pairal | . Però creixérem diferentment —jo malaltiç i sepultat en malenconía— ella | cal repetir, de tots els dalers que van al llatí o vénen del llatí | pairal | . El Verdaguer i Callís mostra la capacitat del català renaixent per | de quintes, no veuria truncada la carrera ni deformada l'educació | pairal | del seu jovent. Un Estat Major sense esperit bèl·lic i amb una gran | però en franc alou. Ningú, sinó ella, podria senyorejar en aquesta casa | pairal | . La nostra espiritualitat vol tenir el seu gratacels a Europa. Respecte | sornagueria del segon, vibrava, potser també inconscient, una fidelitat | pairal | , una fervor finament humana per les belles coses, aquella fervor que posa | i la casa un antro. El desordre que va regnar an aquella llar | pairal | fou ferèstec i esgarrifós, i el desendreçament fou de dogma. Recordo molt | deixem-ho córrer; ella li ajuda que Déu ajut, i als cinc jorns de casa | pairal | , de caliu, de tendresa i de redós de família, em tornen a facturar cap | que's fonguin", lo que fa que d'aquella feina de fer obrir les caixes | pairals | , i donar circulació a l'economia domèstica, no n'espero cap pergamí; però | aquella vida constructiva que m'havia aconsellat el meu pare an el llit | pairal | de Sant Celoni. XVIII Primers símptomes d'abundància. Del modo | nuet entre el bou i la mula, i el joiós aplec familiar entorn de la taula | pairal | . I menjarem capó, torrons i neules i beurem aquells vins nadalencs | roba. Acostumat a les blanques parets i al sumari moblatge de la casa | pairal | , la dels oncles em semblava palau de prínceps. Embellien les parets del | del bany en la propera gorga. Els hostes gentils han desertat del bosc | pairal | : l'ombrívola vivenda és solitària i muda. Les rondes alegres no volten |
|